Franz Liszt a Barcelona: sales on va tocar, obres d’èxit

Franz Liszt va oferir a diversos teatres barcelonins l’any 1845. En quins teatres? Amb quins pianos va tocar? Quines obres va aconseguir més èxit?

Franz Liszt a Barcelona: sales on va tocar, obres d’èxit

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada Franz Liszt a Barcelona. Fons blau amb algunes estrelles. Piano

Continguts

Recentment vam publicar des de Musikhana un article en què oferíem una visió força exacta sis concerts de Franz Liszt a Barcelona. També tractàvem les seves motivacions a emprendre la gira per la península ibèrica i el repertorie: » Franz Liszt en Barcelona «

Ara completarem aquesta descripció amb una selecció de curiositats que ens faran sentir Liszt una mica més a prop.

El nostre objectiu ara és descriure com viatjava, com va ser rebut pel públic, en quin hotel es va estar, les seves relacions amb músics locals i els escenaris on tocava.

Franz Liszt a Barcelona: un rodamón en diligència

Avui en dia estem acostumats a veure concertistes viatjant de continent a continent amb un ritme vertiginós.

Però ni Liszt ni cap altre músic de la seva època disposava d’avions, ni trens, ni dels fantàstics cotxes que tenim avui en dia.

Com es desplaçava Liszt de ciutat en ciutat? A quin ritme? Amb qui viatjava?

Havia iniciat una intensa gira per la península Ibèrica fent una llarga estada a Madrid. Aquí va actuar per primera vegada l’octubre de 1844. Després va fer curtes estades en diverses ciutats andaluses, i se’n va anar a Lisboa passant per Gibraltar.

Després de Lisboa va tornar a fer breus estades per ciutats andaluses i València. Finalment va venir a Barcelona on l’esperaven al maig. Va arribar aquí l’abril de 1845.

L’acompanyava Louis Boisselot, fill del fabricant de pianos, i Ciabatti.  Ciabatti era un baríton que cantava alguna algunes peces operístiques en els concerts de Liszt, i que alhora feia de secretari seu.

 

Retrat Franz Liszt. Portada entrada Musikhana dedicada a Franz Liszt a Barcelona
Franz Liszt (Imatge 1)

 

Ell i els seus pianos de la casa Boisselot van arribar de València en una diligència de la  «Sociedad de diligencias de Cataluña» i per separat. Les notes de premsa informen que primer va arribar el piano i després ho va fer Liszt.

En concret, va estar-se tres setmanes a la capital catalana i va oferir un total de sis concerts. El ritme no era tan frenètic com l’actual. Les condicions de transport exigien un altre ritme més reposat.

Es va allotjar a l’ Hotel Oriente, un hotel que va causar furor quan es va inaugurar en el centre de les Rambles (1842) i que encara podem contemplar avui en dia

Piano Boisselot, un dels preferits per Franz Liszt a Barcelona
Piano Boisselot (Imatge 2)

Escenaris que van acollir Franz Liszt a Barcelona

SItuem-nos

Tradicionalment, l’escenari on havien tingut lloc els principals actes musicals i teatrals de Barcelona havia estat el Teatre de la Santa Creu. Ara bé, les coses comencen a revolucionar a mitjan segle XIX quan comencen a proliferar a la ciutat nous teatres i societats musicals-teatrals privades. És la fi d’aquell «monopoli».

La societat d’aquest tipus amb més força és sense cap dubte la Societat del Liceu (neix a 1838). Aquesta entitat seria la que va alçar el Gran Teatre del Liceu: una autèntica proesa.

Per raons molt diferents, Liszt no va fer concerts ni al Teatre de la Santa Creu ni a la Societat del Liceu.
Van ser dues altres entitats de molta menor volada les que van tenir el gran privilegi d’acollir-lo.

La Societat Filharmònica

La Societat Filharmònica de Barcelona s’inaugura oficialment  amb un concert solemne al Saló de la Llotja el dia 8 d’agost de 1844. El seu objectiu fonamental era organitzar concerts vocals i instrumentals setmanals per ampliar els gustos musicals del públic de la ciutat. 

Aquesta entitat va acollir tres concerts de Liszt i la seva sala se’ls va fer petita.

El Teatre Nou

Plaça Reial de Barcelona, on hi havia el Teatre Nou. Aquí va estar Franz Liszt a Barcelona
Pl. Reial Barcelona (imatge 3)

Va ser un teatre de vida bastant efímera. Inicialment es va instal·lar en un espai situat entre el carrer Ferran i la Plaça Reial de Barcelona. Les seves activitats es van allargar entre els anys 1840 i 1848

Aquest primer espai ocupat pel Teatre Nou va ser substituït el 1843 per un altre emplaçament a l’antic temple dels Caputxins. És per això que el teatre era conegut popularment com el Teatre dels Caputxins.

S’hi interpretaven peces teatrals, balls de carnaval i, de tant en tant, es tocaven peces instrumentals i es representaven òperes.

Indubtablement, els tres concerts de Liszt van ser l’esdeveniment més important de la història del teatre.

Llista d'èxits de Franz Liszt a Barcelona

El repertori de Liszt va ser bastant variat. Va interpretar nombroses fantasies seves basades en temes d’altres compositors, sobretot d’òperes (Donizetti, Bellini, Rossini …). Ara bé, també va tocar algunes obres originals i va improvisar en alguns concerts sobre temes que li demanava el públic.

Val la pena dir que no hauríem d’associar aquestes fantasies o «reminiscències» sobre temes operístics amb vulgars «refritos». Això ha passat massa sovint i no fa justícia a la qualitat musical que Liszt va saber imprimir a aquest gènere musical.

Les dues obres que van gaudir de màxim reconeixement per part del públic i dels crítics musicals van ser les següents:

    1. Reminiscències de Norma, S394, de Liszt
    2. Galop Chromatique, S 219, de Liszt

Reminiscències de "Norma", S. 394

L’obra en conjunt es basa en temes extrets de l’òpera «Norma» de Bellini. S’estructura en tres parts: 

  • 1ª part: s’inspira en el cor introductori del «Ite sul colle, o Druidi«
  • 2ª part: es basa en el principi i final de l’ària «Deh! Non volerli vittime«, i enmig fa una glosa del «Qual cor tradisti, qual cor perdesti«
  • 3ª part: pren com a referència novament el «Deh! Non volerli vittime«, l'»Ite sul cole, o Druidi«, i el «Guerra, Guerr

Els següents fragments ajuden a comprendre com Liszt s’inspira directament en diferents temes de l’òpera «Norma» de Bellini

Escolteu un parell de minuts de cada vídeo que automàticament s’iniciarà en el punt que ens interessa escoltar

Fragment basat en el cor "Ite sul colle, o druidi"

Versió òpera «Norma» de Bellini
Versió al piano de Zoltan Kocsis

Fragment basat en el cor "Guerra, Guerra"

Versió òpera «Norma» de Bellini
https://youtu.be/HcQAZgy-nn8

Grand Galop Chromatique, S.219

El «Grand Galop Chromatique» va ser escrit el 1838. va convertir-se en una de les peces predilectes del seu aturo. També va un dels seus principals cavalls de batalla per la seva extrema dificultat tècnica. Es una peça inspirada en els galops.

Escoltem una fantàstica versió a càrrec de Khatia Buniatishvili:

Com es mostrava Liszt a Barcelona? Distant? Comunicatiu? Extravagant? Seductor?

Tot i que no disposem de molta informació al respecte, tot indica que es va mostrar com un home proper, sensible i afable Dos fets ens ho corroboren:

  1. El 15 d’abril va participar en un concert al Teatre Nou a benefici dels pobres de la casa de la Misericòrdia. Aquest gest filantròpic del pianista va ser viscut positivament pel públic barcelonès
  2. Un altre gest que honra Liszt és que es relacionarà amb pianistes joves de la ciutat. Va donar classes particulars a Evaristo Bosch i Renart, i a Raniero Raymondi

 

Per acabar, veiem com se’n fa ressò la premsa:

El célebre Liszt cada día se atrae nuevas simpatías de cuantos tienen ocasión de conocerlo, encomiando a cual más super amabilidad, franqueza y humilde trato, en particular con los artistas de su profesión.
Uno de estos días el aventajado profesor de piano D. Raniere Raymondi, joven de 17 años, allegado y discípulo del maestro Vilanova, tuvo el honor de tocar en presencia del señor Liszt una muy difícil y profunda pieza de Thalberg, con una precisión y limpieza tal, que el eminente Liszt le mostró su aplauso con expresiones muy satisfactorias; habiendo merecido de tan grande artista lo que este le aleccione cono sobre consejos e incomparable saber durante su permanencia en esta ciudad.

Iguales muestras de benevolencia ha merecido el niño D. Evaristo Bosch,de doce años, que como dijo el señor Liszt hace honor a su maestro el señor Nogués Nogués, por haberle oído tocar un difícil capricho, composición del mismo Liszt

«Diario de Barcelona», 8 de abril de 1845, p. 1336)

Per saber-ne més

    • Aviñoa, Xose (1990). Aquel año de 1845. Anuario Musical, núm 45, p. 133-188.
    • Comellas, Montserrat (1997). L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX (Aproximació històrica) [tesi doctoral]. UAB, Barcelona.
    • Comellas, Montserrat (1994). 150è aniversari de la presència de Franz Liszt en terres hispanes. Revista Musical Catalana, núm. 119, p. 42-44.
    • Dömling, Wolfgang (1993). Franz Liszt y su tiempo. Alianza Editorial.
    • Drillon, Jacques (1986). Liszt transcripteur ou la cahrité bien or-donnée. Arles: Actes Sud.
    • Franz Liszt. (2017, 12 de desembre). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 24 d’abril 2018, de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Franz_Liszt&id=19315245
    • Radigales, Jaume (abril 1995). Els concerts de Liszt a Barcelona. Serra d’Or, 24-25.
    • Stevenson, Robert (1979). Liszt at Madrid and Lisbon: 1844-1845. Musical Quarterly, núm. 65, p. 493-512.

Crèdits de les imatges

  • Retrato de Franz Liszt. [Public domain], via Wikimedia Commons
  • Piano de cola Boisselot. By Boisselt et Fils (Marsella) [Public Domain], vía Wikimedia
  • Plaza Real Barcelona sept. 2007 by Fabiao 1309 [CC BY SA 2-0 fr ( htpps: //creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/fr/deed.en )], from Wikimedia Commons

També et poden interessar aquests articles

Gran èxit del violinista Ole Bull a Barcelona l’any 1847

Barcelona va tenir el privilegi d’acollir a un dels virtuosos del violí més importants de la història.

Gran èxit del violinista Ole Bull a Barcelona l’any 1847

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Imatge detallada d'un violí simbolitzant els concerts d'Ole Bull a Barcelona

Continguts

L’any 1847 el violinista i compositor Ole Bull va oferir als principals teatres barcelonins una sèrie de concerts que van fer història. Val la pena recordar-los i sobretot assaborir la música d’aquest compositor i virtuós del violí conegut com el «Paganini del Nord».

Qui va ser Ole Bull?

Retrat Ole Bull
De Abraham Bogardus - Ole Bull cabinet card portrait, Dominio público, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47490449

Ole Bull (1810-1880) conegut com el «Paganini del Nord» va ser un violinista i compositor romàntic noruec de gran popularitat en vida, si bé avui en dia hagi quedat una mica eclipsat per altres compositors del s. XIX com Paganini, Liszt, Schumann o Chopin.

Malgrat que els inicis  de la seva carrera musical no van ser gens fàcils, va aconseguir fama mundial com a violinista. Va fer gires infatigables de concerts viatjant en carruatges i actuant davant audiències multitudinàries arreu del món.

Va buscar aconseguir un grau de virtuosisme pràcticament límit, arribant a tocar amb les quatre cordes juntes, per exemple. Era un profund coneixedor del mateix instrument i va introduir petits canvis que repercutien en els efectes musicals anhelats.

Rebé els elogis dels compositors més destacats de l’època com Schumann i Liszt, i acabaria fent una immensa fortuna.

Va estar diverses vegades als Estats Units per actuar com a violinista. Va comprar-s’hi uns terrenys de 45 Km², zona que anomenaria Nova Noruega i que avui en dia és el Parc Natural Ole Bull. Ell pretenia construir-s’hi un castell.

Se’l considera un precursor de la identitat noruega i el fundador del romanticisme nacional noruec. L’any 1850 va fundar El Teatre Noruec a Bergen.

Aquest petit vídeo del també violinista noruec Arve Tellefsen ens servirà per aproximar-nos a la música d’Ole Bull:

Ole Bull a Barcelona

Ole Bull va oferir un total de vuit concerts a Barcelona.

Els seus dos primers concerts al  Teatre Principal (antic Teatre de la Santa Creu) a finals de juny del 1847. I els altres sis al Gran Teatre del Liceu durant la primera quinzena de juliol del 1847, és a dir quan només feia tres mesos que s’havia inaugurat.  És en aquest escenari on Ole Bull presenta al públic major nombre i varietat d’obres.

Molt podríem dir sobre aquests dos teatres i sobre el tipus de funció en què s’encabien les actuacions dels concertistes, però l’espai d’aquesta entrada no ho permet. Ara bé, quedi dit que aquests concerts en absolut tenien el format actual sinó que s’inserien en funcions en les quals es barrejaven diversos gèneres (teatre, música i ball)

Èxit d'Ole Bull a Barcelona

Ole Bull va tenir molt èxit a la ciutat. Segons el crític de l’època Pau Piferrer, l’èxit d’Ole Bull no tenia antecedents a Barcelona. S’oblida del cas de Franz  Liszt un parell d’anys abans?:

Ningún artista hasta ahora había alcanzado en Barcelona un triunfo tan completo como Ole-Bull; y su grande ovación es comparable a la que tuvo en Valencia, pues acabado el concierto fue acompañado con hachas a su posada por un gran número de sus admiradores, y la orquesta del mismo teatro le tributó un digno homenaje haciéndole una serenata debajo la ventana de su cuarto.

Pau Piferrer, Diario de Barcelona, 29 juny 1847

Repertori musical d'Ole Bull a Barcelona

Algunes de les peces que va tocar són les següents:

La verbena de San Juan, Ole Bull. The Norwegian Radio Orchestra. Annar Follesø (violí)

No fa molts anys que Harald Herresthal va descobrir la partitura a la biblioteca del Palacio Real de Madrid d’aquesta obra musical d’inspiració clarament espanyola. L’obra té un ritme i un aire inconfusiblement espanyolistes.  Ole Bull la va compondre per a la reina Isabel II lany 1846 mentre estava de gira per Espanya.

Segons Harald Herresthal —màxima autoritat en Ole Bull— aquest compositor va ser el primer a donar categoria d’art a la música popular.

Polacca guerriera, Ole Bull. Bergen Philharmonic Orchestra. Ragnhild Hemsing (violí)

Estem davant una obra de caràcter virtuosístic amb la qual Ole Bull va obtenir molt d’èxit en les seves gires.

ESTÀS DAVANT UNA INTERPRETACIÓ D'UN MÈRIT I UNA HISTÒRIA MOLT ESPECIAL

Les violinistes Ragnhild i Eldbjørg Hemsing van rebre l'encàrrec de tocar música d'Ole Bull durant els actes de commemoració del bicentenari del naixement d'aquest compositor compatriota seu. Van proposar-se descobrir el "so genui Ole Bull".

I per fer-ho possible van recórrer indrets significatius per Ole Bull i van conèixer personatges vinculats a l'univers sonor d'Ole Bull. De tota aquesta magnifica aventura en va sortir un fascinant documental i una música indescriptible

Niccolò PAGANINI, Carnaval de Venècia. The Chamber Orchestra of Europe. Salvatore Accardo (violí)

Aquesta obra de Paganini va ser sovint interrpetada per Ole Bull. Són unes variacions per a violí i orquestra compostes per Paganini l’any 1817 sobre un tema poular durant les celebracions de les festes del carnaval venecià.

Ole Bull, Variacions sobre temes de Bellini. Bergen Symphony Orchestra. Arve Tellefsen (violí)

Era molt habitual que els intèrprets de l’època fessin composicions basades en temes que fossin molt coneguts per al públic, i en el segle XIX el repertori més de moda en els teatres era l’òpera italiana. Moltes d’aquestes transcripcions eren de molta categoria i només cal pensar en el cas de Liszt, que en va compondre moltes d’una qualitat excepcional. Ole Bull era a més un gran admirador de Bellini.

I la crítica què diu? Com respon en públic?

No bien hubo comenzado el primer solo del mismo que ya sorprendió a todo el público; pues al oír aquella larga "fermata" en la que tocando simualtáneamente y a la vez las cuatro cuerdas de su magnífico violín de Gaspar da Saló pareciónos oír una armonía celestial y producida por una mano sobrehumana; cuyo solo arranque ya descubrió la rara habilidad del artista. Sólo a Ole-Bull hemos oído la dificultad, que parece insuperable, de hacer en el género picado los rápidos arpegios a cuatro cuerdas, y a nadie como a él producir con tanta facilidad, limpieza y claridad los dulces sonidos armónicos o flautados que con tanta frecuencia embellece sus más difíciles pasos, ya igualándolos en robustez a los sonidos naturales del instrumento o ya dejándolos percibir a penas para imitar como en eco alguna frase de sus cantábiles.

Pau Piferrer, "Diario de Barcelona", 29 de juny 1847

El violí Gasparo da Salò d’Ole Bull també crida molt l’atenció i s’afirma que té més de 300 anys d’antiguitat, que té un preu incalculable, i que en el mànec té una escultura de Bienvenuto Cellini. S’afegeix que havia estat propietat d’un aficionat vienès i que li havia costat a Ole Bull 20.000 francs

Per saber-ne més

Fonts molt bàsiques sobre el tema

El següent reportatge de RTVE és ideal per conèixer els orígens del Gran Teatre del Liceu i la seva relació amb l’entramat cultural i social de la seva època… sense oblidar, és clar, la seva difícil coexistència amb el Teatre Principal

Clica sobre la foto per accedir-hi

 

Fonts especialitzades

  • Alier, Roger (2013). El Gran Teatre del Liceu. Edicions 62: Barcelona
  • Comellas, Montserrat (1997)  L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX, Aproximació històrica  [tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona
  • Haugen, Einar; Cui, Camilla (1993). Ole Bull: Norway’s Romantic Musician and Cosmopolitan. University of Wisconsin: Wisconsin

També et poden interessar aquests articles

Concerts de Franz Liszt a Barcelona. Èxits i repertori musical

Sabries dir si Franz Liszt va estar mai a Barcelona? És possible que vingués a la capital catalana a fer algun concert en el marc d’alguna de les seves gires de concerts?

Concerts de Franz Liszt a Barcelona. Èxits i repertori musical

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Imatge destacada Franz Liszt a Barcelona

Continguts

Primeres preguntes

Sabries dir si Franz Liszt va estar mai a Barcelona? És possible que vingués a la capital catalana a fer algun concert en el marc d’alguna de les seves gires de concerts? En cas afirmatiu, on podria haver actuat i en quin clima musical? Quin repertori musical interpretava Liszt en els seus concerts? Va venir més d’una vegada?

Liszt a Barcelona

El carismàtic pianista i compositor hongarès Franz Liszt va estar a Barcelona entre els dies 4 i 21 d’abril del 1845 en el marc d’una extensa gira de concerts per tota Europa que incloïa la visita a Espanya i Portugal.

Com és d’imaginar, va arribar  aquí amb les millors condicions amb què podia viatjar una persona en aquella època. Tot i això, aquestes condicions disten molt del confort amb què es viatja avui en dia.

Això sí, va estar-se hostatjat al millor hotel de la ciutat: a l’Hotel Oriente de la Rambla de Barcelona.

Liszt iniciava la seva gira per Espanya a Madrid a finals del 1844, sota el patrocini del Liceo artístico y literario. A part de Madrid, Liszt va voltar per diferents ciutats andaluses, València i Lisboa.

Liszt va esdevenir el pianista virtuós més important que havia visitat Espanya fins al moment, i val a dir que els elogis i els honors que va rebre eren unànimes i equiparables als obtinguts a qualsevol altra ciutat d’Europa.

 

Franz Liszt
Franz Liszt -Imatge domini públic

A Madrid es recorden els concerts de Liszt a la ciutat amb una placa commemorativa instal·lada a la façana de l’antiga seu del Liceu Artístico y Literario de Madrid on Liszt va protagonitzar diversos concerts, tal com s’aprecia a la imatge:

Placa commemorativa a Madrid concerts Lisztt

Posteriorment a l’estada de Liszt, van venir a Espanya altres virtuosos del piano, això sí, sense el ressò obtingut per Liszt:

    • Sigismund Thalberg, 1847
    • Henri Herz, 1857

Un altre intèrpret que va deixar una petjada molt important a la nostra ciutat durant el s. XIX va ser el violinista

Per què va venir Franz Liszt a Barcelona?

Liszt decidí sufragar els costos d’aquesta lloable iniciativa amb els beneficis obtinguts dels seus concerts. En efecte, la seva contribució va ser decisiva.

L’acte d’inauguració d’aquest monument fou bastant espectacular, tot i que quedà molt minsament reflectit a la premsa barcelonina («Diario de Barcelona», 16 d’agost del 1845). S’hi afegeix una mica d’ironia quan es comenta que es van posar en circulació caixes de cigarretes amb litografies de la casa natal de Beethoven, per exemple. Durant aquells actes, Liszt va dirigir obres de Beethoven junt amb Louis Spohr, i estrenà una Cantata seva en homenatge a Beethoven.

Es pot concloure que la gira de Liszt per Espanya va ser una de les més tardanes del pianista hongarès, i que coincidí amb un dels moments més brillants de la seva carrera com a virtuós, carrera que tancaria el febrer de l’any 1847 amb una gira per Bucarest, Kiev, Czernywilz, Lemberg, Constantinoble, Odessa i Elisavetpol.

Estàtua de Beethoven a Bonn, a l'aire lliure

Isriya Paireepairit «Beethoven Monument in Bonn»- CC BY-NC 2.0Flickr

Quants concerts va oferir Franz Liszt a Barcelona, i en quins escenaris?

Durant aquesta estada a Barcelona d’unes tres setmanes, com havíem avançat, va oferir un total de sis concerts qualificables d’històrics:  tres a la Societat Filharmònica (els dies 7, 11 i 18 d’abril), i els altres tres al Teatre Nou, (els dies 14, 15 i 19 d’abril).

Per a ambdues entitats, aquests concerts van ser l’esdeveniment musical més important de la seva trajectòria.

En canvi, no va actuar a dos escenaris «potents» de l’època:  els intents per atraure Liszt al seu escenari per part del veterà Teatre de la Santa Creu o Principal van ser infructuosos, i per raons del tot diferents tampoc va estar a la seu de Liceo Filarmónico Montesión” també conegut com a “Liceo Filo-Dramático Barcelonés”  .

Aquesta entitat estava immersa en un projecte extraordinàriament ambiciós. Quin? La construcció d’un nou teatre: ni més ni menys que el Gran Teatre del Liceu tal com el coneixem avui en dia, tot i les reformes forçades pels incendis del 1861 i el 1994.

Precisament, la cerimònia de col.locació de la primera pedra d’aquest gran coliseu va fer-se, amb un clima de màxima discreció, el dia 11 d’abril del 1845, just el dia en què Liszt feia un concert a la Societat Filharmònica.

Quin repertori interpretava Liszt a les seves gires?

Quin era el seu repertori dominant?

Les peces dominants en els concerts de Liszt van ser les transcripcions o variacions operístiques, cosa gens estranya en aquella època.

Moltes d’aquestes transcripcions demostren altes dosis de reelaboració i originalitat, com les seves fantasies sobre temes de Norma, La Sonnambula o Lucia di Lammermoor.

Aquestes obres són veritables obres d’art i encara avui en dia no són molts els pianistes que gosen interpretar aquest repertori en directe per la seva extraordinària dificultat.

En paraules de Wolfgang Dömling, cada paràfrasi o arranjament en mans de Liszt esdevenia un «himne a la creació».

També va interpretar obres originals seves o d’altres compositors com Weber, Chopin, i va fer improvisacions sobre música popular espanyola.

Autograf partitura Franz Liszt
Partitura autògrafa de Liszt

Com eren les transcripcions sobre temes d'òperes de Liszt?

Portada edicio moderna de les transcripcions de Liszt sobre temes d'òperes
Edició Dover transcipcions de Liszt

Les variacions que va fer Liszt sobre temes d’òpera eren, en general, bastant lliures; és a dir, que reorganitzava el material temàtic de base i s’autootorgava major llibertat creativa, a diferència per exemple de les transcripcions que ell mateix va fer de les simfonies de Beethoven, en les quals es va mantenir molt fidel a l’original.

Liszt es manifestava orgullós de les seves transcripcions i sovint desacreditava les compostes per altres pianistes.

Era capaç de traslladar al piano efectes que s’aconseguien de forma molt més natural amb una orquestra sencera.

Entre les seves transcripcions operístiques s’inclouen gran quantitat de compositors i varietat d’estils, entre els quals consten compositors com Mozart, Meyerbeer, Bellini, Donizetti, Rossini i Auber.

En aquest àmbit, explotava al màxim les possibilitats del piano. Superava les dificultats i límits de la digitació, demostrava una imaginació colossal i un domini, en definitiva, absolut de l’instrument.

Repertori de Franz Liszt a Barcelona: Spotify

En aquesta llista de Spotify podràs escoltar una bona part de les obres que Liszt va interpretar durant la seva gira per Espanya i Portugal, i també a la ciutat de Barcelona:

Per saber-ne més

  • Comellas, Montserrat (1997). L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX (Aproximació històrica) [tesi doctoral]. UAB, Barcelona.
  • Comellas, Montserrat (1994). 150è aniversari de la presència de Franz Liszt en terres hispanes. Revista Musical Catalana, núm. 119, p. 42-44.
  • Dömling, Wolfgang (1993). Franz Liszt y su tiempo. Alianza Editorial.
  • Drillon, Jacques (1986). Liszt transcripteur ou la cahrité bien or-donnée. Arles: Actes Sud.
  • Franz Liszt. (2017, 12 de desembre). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 24 d’abril 2018, de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Franz_Liszt&id=19315245
  • Radigales, Jaume (abril 1995). Els concerts de Liszt a Barcelona. Serra d’Or, 24-25.
  • Stevenson, Robert (1979). Liszt at Madrid and Lisbon: 1844-1845. Musical Quarterly, núm. 65, p. 493-512.
  • Walker, Alan (1983). Franz Liszt. The Virtuso years, 1811-1847. New York: Alfred A. Knopf.

També et pot interessar:

Franz Liszt de gires per terres peninsulars: línia de temps

Línia de temps creada per interactuar amb continguts relacionats amb la gira de Franz Liszt per Espanya i Portugal. ​

Franz Liszt de gires per terres peninsulars: línia de temps

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada fons verd clar, dibuix línia de temps i títol "Immersió en gires de concerts de Liszt a Barcelona"

Continguts

Presentació

  • Línia de temps creada per interactuar amb continguts relacionats amb la gira de Franz Liszt per Espanya i Portugal.
  • L'èmfasi recau en els sis concerts del pianista hongarès a Barcelona.
  • També compartim les cròniques que es van publicar a la premsa de l'època d'aquests concerts. Són crítiques musicals de més de 170 anys però que poc difereixen de les actuals a revistes especialitzades.
  • altíssim valor documental. Llegir-les, ni que sigui en diagonal, permet que ens adonem de la sensibilitat de l'època i saber com es va celebrar a la ciutat la presència de l'il·lustre pianista.

Franz Liszt Línia de temps. Gira de concerts de Liszt per Península Ibèrica

Franz Liszt

Franz Liszt -Imatge domini públic- Enllaç

    • Referències a la gira per terres peninsular
    • Dates dels concerts
    • Programes detallats dels concerts
    • Ressenyes períodistiques de l’època molt valuoses recuperades del Diario de Barcelona per mi mateixa
    • Actes extramusicals de Liszt (homenatges, relacions amb músics locals

Contestarem a totes aquelles preguntes en els següents apartats, però t’invitem a consultar la següent línia del temps i a interactuar-hi molt lliurement per descobrir la següent informació:

ACCEDEIX A LA LÍNIA INTERACTIVA

Ressenyes de l'època sobre presència de Liszt a Barcelona

Us oferim a continuació les ressenyes publicades a la premsa de l’època dels sis concerts de Liszt a Barcelona tal i com jo mateixa vaig extreure dels històrics volums del «Diario de Barcelona» de l’Arxiu Històric de Barcelona mentre feia la meva tesi doctoral

Diario de barcelona antic. Enquadernació dels diaris per anys.

Més sobre Liszt a Barcelona

Compositor Narcís Casanoves: Responsoris de Nadal

“L’estil de Narcís Casanoves és sempre distingit i el seu llenguatge musical, molt personal, té una força expressiva extraordinària…”

Compositor Narcís Casanoves: Responsoris de Nadal

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Decoració nadalenca per il·lustrar entrada dedicada a Narcís Casanoves Responsoris de Nadal

Continguts

Responsoris de Nadal, de Narcís Casanoves

L’estil de Narcís Casanoves és sempre distingit i el seu llenguatge musical, molt personal, té una força expressiva extraordinària fins a arribar al dramatisme. Sempre, però, es conserva dintre l’ambient profundament religiós

P. Irineu Segarra

Amb aquestes paraules inicials parlava el P. Irineu Segarra del músic Narcís Casanoves (1744-1799). Com observa Daniel Codina,  ell és qui té més autoritat a parlar-ne per haver estat el mestre d’escolans amb més anys d’exercici de la història de l’Escolania i per haver fet nombroses gravacions de les obres d’aquell compositor.

La música de Casanoves atrau per la seva força i vitalitat. És una música captivadora.

Dins de la música vocal de Casanoves, els Responsoris de Setmana Santa són la seva obra més difosa, si bé ara que estem en vigílies de Nadal posarem en primer pla els seus Responsoris de Nadal.

Tota la producció vocal de Casanoves -i els Responsoris de Nadal no són una excepció- es basa en un text en llatí i té una funció litúrgica, i pràcticament tota està escrita amb un acompanyament a base de baix continu i orquestra concertant.

Portada de l'edició completa de les obres de Narcís Casanoves

Responsoris de Nadal de Narcís Casanoves, Escolania de Montserrat, dir. P. Irineu Segarra

Voleu saber qui és Narcís Casanoves?

Oferim unes pinzellades sobre aquest compositor basant-nos en els estudis de Daniel Codina:

        • Monjo-músic fill de Sabadell, compositor i organista (N.1744-M. 1799)
        • Tenia uns 10 anys quan va entrar a l’Escolania de Montserrat, on ben aviat destacà per les seves habilitats musicals sobretot a l’orgue
        • Va ser mestre de l’Escolania en dues etapes coincidint amb la malaltia del P. Anselm Viola (entre els anys 1784-1789, i 1796-1798)
        • Ens ha deixat una seixantena d’obres vocals i una seixantena d’obres per a teclat. Compositor complet, exquisit
        • Repertori elegant i refinat
        • La majoria d’obres vocals es troben recollides en un volum manuscrit segurament fet en vida o bé just després de la seva mort a cura del P. Vinyals
        • Va ser mestre de músics que acabarien tenint relleu i alguns dels quals acabarien sent monjos de Montserrat com Jacint Boada i Casanoves, Josep Vinyals i Gali, o Benet Brell i Clos

Vídeo. Responsoris de Nadal de Narcís Casanoves, Escolania de Montserrat i Orquestra de Cadaqués

 Interpretació de tres Responsoris de Nadal de Narcís Casanoves al Palau de la Música Catalana, amb l’Escolania de Montserrat i l’Orquestra de Cadaqués sota la direcció de Sir Neville Marriner (2010)

Selecció de vídeos amb música de N. Casanoves

Per saber-ne més

    • Codina, Daniel «El P. Narcís Casanoves i Bertran (1747-1799), sabadellenc, monjo de Montserrat i música eminent». ARRAONA,Revista d’Història, núm. 23, Sabadell, Tardor del 2000, pàg. 44. Recuperat de: https://goo.gl/MR8PKi
    • «Narcís Casanoves i Bertran». L’Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
    • Rifé, Jordi (2000). «Casanoves i Bertran, Narcís». Gran Enciclopèdia de la música, vol 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

També et poden interessar aquests articles