2 nens molt bon músics interpreten La Campanella de Paganini i Liszt

Dos nens molt jovenets interpreten La Campanella. Ho fan la violinista sudcoreana Ga-Yeon Lee i el pianista rus Alexander Malofeev

La Campanella de Paganini i Liszt, pot ser interpretada actualment per a nens?

La campanella de Paganini i Liszt interpretada per nens
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email

Fem memòria?

Fa uns dies, a l’article «Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt«

    • Havíem recordat coses importants sobre Paganini i Liszt.
    • Havíem dit que tenien en comú una cosa: eren uns grans virtuosos aclamats pel públic.
    • Havíem explicat algunes anècdotes sobre Paganini. Per exemple, que es parlava de la possibilitat que estigués posseït pel dimoni.

Ara ens preguntem si avui dia hi ha nens prodigis capaços de tocar aquell repertori musical tan excepcional.

La campanella: pot ser interpretada per nens?

La veritat és que no és gens fàcil. Nombrosos nens i nenes amb un talent excepcional interpreten aquestes i altres peces de gran dificultat.

És més, ho fan amb una habilitat tan sorprenent que deixen bocabadats als seus propis porfessors!

Vegem dos exemples:

a) La campanella, Paganini, per Ga-Yeon Lee

La violinista sudcoreana Ga-Yeon Lee quan era molt joveneta:

b) La Campanella, Liszt, per Malofeev

El pianista rus Alexander Malofeev, que actualment té 17 anys i ja ha guanyat nombrosos concursos internacionals de piano. El veiem en el següent vídeo quant tenia 13 ó 14 anys:

També et poden interessar aquests articles

Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt

Avui et parlarem de «La campanella», una obra que el compositor italià i excepcional violinista Paganini va compondre inspirant-se en el so de campanetes.

Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada "La campanella Paganini Liszt", fons blau amb dibuixos d'un violinista i pianista disposats en forma de sanefa

Continguts

Primeres suggeriments

Qui sap si un joc de campanetes mentre Paganini era un nen, va inspirar-lo a compondre la composició que escoltarem avui.

I quina és aquesta obra? Doncs una peça que coneixem com a «La campanella» (La campana)

I és que el so de les campanetes fan volar la nostra imaginació.

Paganini La Campanella

Niccolò Paganini és el compositor que va compondre una obra per a violí imitant el so de les campanes: La Campanella.

El nom complet d’aquesta obra és una mica altisonant: Allegro spiritoso (Rondó alla campanella). Es tracta del moviment final del concert per a violí núm. 2, op. 7

És una obra tècnicament difícil d’interpretar, i Paganini aconsegueix que tant el violí com l’orquestra imitin els efectes de les campanes.

La va compondre l’any 1827 a l’edat de 44 anys, i es va estrenar al Teatre de la Scala de Milà, ciutat on Paganini va viure un temps i on va començar a guanyar molta fama.

Aquesta és la versió de David Garret:

I qui va ser Paganini?

Niccolò Paganini (1782-1840) va ser un violinista i compositor italià que es convertiria en un autèntic mite del violí.

De bastant jove va caure malalt i va rebre tractaments mèdics molt durs. El seu físic es va anar deteriorant: va quedar molt pàl·lid, molt prim. Això i que sempre anava vestit de negre, va ajudar a crear-se una imatge molt especial… Si ens  el trobéssim pel carrer, ens faria una mica de por. Ara bé, era un súper crack per la música!

Componia obres que ell interpretava a una gran velocitat i força en els seus concerts.

Tenia unes mans molt llargues i uns dits més flexibles que la majoria de nosaltres, cosa que li permetia superar als seus rivals al violí.

 

Dibuix mag amb el barret i el conill que treu el cap. Fons rosat.

«Illustration of magician»- Domini públic CCo-1.0Enllaç

S’expliquen moltes anècdotes sobre Paganini, i algunes fins i tot  parlen del fet que la seva habilitat extraordinària li arribava del dimoni.

Te n’expliquem una encara que sense dimonis pel mig.

Una persona cega, després d’escoltar Paganini en una de les seves actuacions, va preguntar:

«Però quants violinistes toquen?» 

El pobre home no es creia que tota aquella sonoritat pogués venir d’un sol músic!

 

La Campanella, de Liszt

El compositor hongarès Franz Liszt va escriure una obra directament inspirada en l’obra que has escoltat de Paganini.

Això d’agafar una obra d’un altre compositor i fer-ne arranjaments per a un altre instrument era molt habitual i avui en dia en diríem —amb un to una mica burleta— refregits musicals.

Sigui com sigui, les transcripcions, arranjaments i fantasies sobre temes musicals d’altres compositors compostes per Liszt tenien una gran qualitat musical… i si no, mira el següent vídeo i veuràs quina versió més meravellosa va escriure sobre el tema original de Paganini.

L’obra és el tercer estudi dels Grandes études d’execution transcendante d’après Paganini, S141 composta el 1851. 

Retrat de Franz Liszt

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- enllaç

La Campanella by Liszt Animated, Jennifer Deon

Què tenien en comú Paganini i Liszt?

Una cosa en comú Paganini i Liszt és que els dos eren compositors i intèrprets… i no uns intèrprets qualsevols, sinó dos grans virtuosos en els seus instruments: Paganini el violí i Liszt el piano.

I què vol dir ser un «virtuós»?  Vol dir que eren dos grans cracks, i que eren capaços de fer embogir al públic en el seus concerts.

Aconseguien tocar una música plena d’efectes sorprenents, nous, increïbles… Els assistents quedaven bocabadats.

Eren com acròbates de la música: fent piruetes, salts mortals, equilibris perillosos sobre la corda fluixa. Tot un espectacle!

De fet, en molts llibres sobre música es parla d’acrobàcies musicals referint-se a la capacitat de fer mil piruetes amb els dits o les mans en els instruments. També molt (massa) sovint hi ha gent que s’hi refereix com intèrprets de circ… o encara pitjor, com músics posseïts pel diable.

Niccolo Paganini La campanella. Retrat Paganini amb el violí a la mà

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- enllaç

També et poden interessar aquests articles