Franz Liszt a Barcelona: sales on va tocar, obres d’èxit

Franz Liszt va oferir a diversos teatres barcelonins l’any 1845. En quins teatres? Amb quins pianos va tocar? Quines obres va aconseguir més èxit?

Franz Liszt a Barcelona: sales on va tocar, obres d’èxit

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada Franz Liszt a Barcelona. Fons blau amb algunes estrelles. Piano

Continguts

Recentment vam publicar des de Musikhana un article en què oferíem una visió força exacta sis concerts de Franz Liszt a Barcelona. També tractàvem les seves motivacions a emprendre la gira per la península ibèrica i el repertorie: » Franz Liszt en Barcelona «

Ara completarem aquesta descripció amb una selecció de curiositats que ens faran sentir Liszt una mica més a prop.

El nostre objectiu ara és descriure com viatjava, com va ser rebut pel públic, en quin hotel es va estar, les seves relacions amb músics locals i els escenaris on tocava.

Franz Liszt a Barcelona: un rodamón en diligència

Avui en dia estem acostumats a veure concertistes viatjant de continent a continent amb un ritme vertiginós.

Però ni Liszt ni cap altre músic de la seva època disposava d’avions, ni trens, ni dels fantàstics cotxes que tenim avui en dia.

Com es desplaçava Liszt de ciutat en ciutat? A quin ritme? Amb qui viatjava?

Havia iniciat una intensa gira per la península Ibèrica fent una llarga estada a Madrid. Aquí va actuar per primera vegada l’octubre de 1844. Després va fer curtes estades en diverses ciutats andaluses, i se’n va anar a Lisboa passant per Gibraltar.

Després de Lisboa va tornar a fer breus estades per ciutats andaluses i València. Finalment va venir a Barcelona on l’esperaven al maig. Va arribar aquí l’abril de 1845.

L’acompanyava Louis Boisselot, fill del fabricant de pianos, i Ciabatti.  Ciabatti era un baríton que cantava alguna algunes peces operístiques en els concerts de Liszt, i que alhora feia de secretari seu.

 

Retrat Franz Liszt. Portada entrada Musikhana dedicada a Franz Liszt a Barcelona
Franz Liszt (Imatge 1)

 

Ell i els seus pianos de la casa Boisselot van arribar de València en una diligència de la  «Sociedad de diligencias de Cataluña» i per separat. Les notes de premsa informen que primer va arribar el piano i després ho va fer Liszt.

En concret, va estar-se tres setmanes a la capital catalana i va oferir un total de sis concerts. El ritme no era tan frenètic com l’actual. Les condicions de transport exigien un altre ritme més reposat.

Es va allotjar a l’ Hotel Oriente, un hotel que va causar furor quan es va inaugurar en el centre de les Rambles (1842) i que encara podem contemplar avui en dia

Piano Boisselot, un dels preferits per Franz Liszt a Barcelona
Piano Boisselot (Imatge 2)

Escenaris que van acollir Franz Liszt a Barcelona

SItuem-nos

Tradicionalment, l’escenari on havien tingut lloc els principals actes musicals i teatrals de Barcelona havia estat el Teatre de la Santa Creu. Ara bé, les coses comencen a revolucionar a mitjan segle XIX quan comencen a proliferar a la ciutat nous teatres i societats musicals-teatrals privades. És la fi d’aquell «monopoli».

La societat d’aquest tipus amb més força és sense cap dubte la Societat del Liceu (neix a 1838). Aquesta entitat seria la que va alçar el Gran Teatre del Liceu: una autèntica proesa.

Per raons molt diferents, Liszt no va fer concerts ni al Teatre de la Santa Creu ni a la Societat del Liceu.
Van ser dues altres entitats de molta menor volada les que van tenir el gran privilegi d’acollir-lo.

La Societat Filharmònica

La Societat Filharmònica de Barcelona s’inaugura oficialment  amb un concert solemne al Saló de la Llotja el dia 8 d’agost de 1844. El seu objectiu fonamental era organitzar concerts vocals i instrumentals setmanals per ampliar els gustos musicals del públic de la ciutat. 

Aquesta entitat va acollir tres concerts de Liszt i la seva sala se’ls va fer petita.

El Teatre Nou

Plaça Reial de Barcelona, on hi havia el Teatre Nou. Aquí va estar Franz Liszt a Barcelona
Pl. Reial Barcelona (imatge 3)

Va ser un teatre de vida bastant efímera. Inicialment es va instal·lar en un espai situat entre el carrer Ferran i la Plaça Reial de Barcelona. Les seves activitats es van allargar entre els anys 1840 i 1848

Aquest primer espai ocupat pel Teatre Nou va ser substituït el 1843 per un altre emplaçament a l’antic temple dels Caputxins. És per això que el teatre era conegut popularment com el Teatre dels Caputxins.

S’hi interpretaven peces teatrals, balls de carnaval i, de tant en tant, es tocaven peces instrumentals i es representaven òperes.

Indubtablement, els tres concerts de Liszt van ser l’esdeveniment més important de la història del teatre.

Llista d'èxits de Franz Liszt a Barcelona

El repertori de Liszt va ser bastant variat. Va interpretar nombroses fantasies seves basades en temes d’altres compositors, sobretot d’òperes (Donizetti, Bellini, Rossini …). Ara bé, també va tocar algunes obres originals i va improvisar en alguns concerts sobre temes que li demanava el públic.

Val la pena dir que no hauríem d’associar aquestes fantasies o «reminiscències» sobre temes operístics amb vulgars «refritos». Això ha passat massa sovint i no fa justícia a la qualitat musical que Liszt va saber imprimir a aquest gènere musical.

Les dues obres que van gaudir de màxim reconeixement per part del públic i dels crítics musicals van ser les següents:

    1. Reminiscències de Norma, S394, de Liszt
    2. Galop Chromatique, S 219, de Liszt

Reminiscències de "Norma", S. 394

L’obra en conjunt es basa en temes extrets de l’òpera «Norma» de Bellini. S’estructura en tres parts: 

  • 1ª part: s’inspira en el cor introductori del «Ite sul colle, o Druidi«
  • 2ª part: es basa en el principi i final de l’ària «Deh! Non volerli vittime«, i enmig fa una glosa del «Qual cor tradisti, qual cor perdesti«
  • 3ª part: pren com a referència novament el «Deh! Non volerli vittime«, l'»Ite sul cole, o Druidi«, i el «Guerra, Guerr

Els següents fragments ajuden a comprendre com Liszt s’inspira directament en diferents temes de l’òpera «Norma» de Bellini

Escolteu un parell de minuts de cada vídeo que automàticament s’iniciarà en el punt que ens interessa escoltar

Fragment basat en el cor "Ite sul colle, o druidi"

Versió òpera «Norma» de Bellini
Versió al piano de Zoltan Kocsis

Fragment basat en el cor "Guerra, Guerra"

Versió òpera «Norma» de Bellini
https://youtu.be/HcQAZgy-nn8

Grand Galop Chromatique, S.219

El «Grand Galop Chromatique» va ser escrit el 1838. va convertir-se en una de les peces predilectes del seu aturo. També va un dels seus principals cavalls de batalla per la seva extrema dificultat tècnica. Es una peça inspirada en els galops.

Escoltem una fantàstica versió a càrrec de Khatia Buniatishvili:

Com es mostrava Liszt a Barcelona? Distant? Comunicatiu? Extravagant? Seductor?

Tot i que no disposem de molta informació al respecte, tot indica que es va mostrar com un home proper, sensible i afable Dos fets ens ho corroboren:

  1. El 15 d’abril va participar en un concert al Teatre Nou a benefici dels pobres de la casa de la Misericòrdia. Aquest gest filantròpic del pianista va ser viscut positivament pel públic barcelonès
  2. Un altre gest que honra Liszt és que es relacionarà amb pianistes joves de la ciutat. Va donar classes particulars a Evaristo Bosch i Renart, i a Raniero Raymondi

 

Per acabar, veiem com se’n fa ressò la premsa:

El célebre Liszt cada día se atrae nuevas simpatías de cuantos tienen ocasión de conocerlo, encomiando a cual más super amabilidad, franqueza y humilde trato, en particular con los artistas de su profesión.
Uno de estos días el aventajado profesor de piano D. Raniere Raymondi, joven de 17 años, allegado y discípulo del maestro Vilanova, tuvo el honor de tocar en presencia del señor Liszt una muy difícil y profunda pieza de Thalberg, con una precisión y limpieza tal, que el eminente Liszt le mostró su aplauso con expresiones muy satisfactorias; habiendo merecido de tan grande artista lo que este le aleccione cono sobre consejos e incomparable saber durante su permanencia en esta ciudad.

Iguales muestras de benevolencia ha merecido el niño D. Evaristo Bosch,de doce años, que como dijo el señor Liszt hace honor a su maestro el señor Nogués Nogués, por haberle oído tocar un difícil capricho, composición del mismo Liszt

«Diario de Barcelona», 8 de abril de 1845, p. 1336)

Per saber-ne més

    • Aviñoa, Xose (1990). Aquel año de 1845. Anuario Musical, núm 45, p. 133-188.
    • Comellas, Montserrat (1997). L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX (Aproximació històrica) [tesi doctoral]. UAB, Barcelona.
    • Comellas, Montserrat (1994). 150è aniversari de la presència de Franz Liszt en terres hispanes. Revista Musical Catalana, núm. 119, p. 42-44.
    • Dömling, Wolfgang (1993). Franz Liszt y su tiempo. Alianza Editorial.
    • Drillon, Jacques (1986). Liszt transcripteur ou la cahrité bien or-donnée. Arles: Actes Sud.
    • Franz Liszt. (2017, 12 de desembre). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 24 d’abril 2018, de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Franz_Liszt&id=19315245
    • Radigales, Jaume (abril 1995). Els concerts de Liszt a Barcelona. Serra d’Or, 24-25.
    • Stevenson, Robert (1979). Liszt at Madrid and Lisbon: 1844-1845. Musical Quarterly, núm. 65, p. 493-512.

Crèdits de les imatges

  • Retrato de Franz Liszt. [Public domain], via Wikimedia Commons
  • Piano de cola Boisselot. By Boisselt et Fils (Marsella) [Public Domain], vía Wikimedia
  • Plaza Real Barcelona sept. 2007 by Fabiao 1309 [CC BY SA 2-0 fr ( htpps: //creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/fr/deed.en )], from Wikimedia Commons

També et poden interessar aquests articles

Gran èxit del violinista Ole Bull a Barcelona l’any 1847

Barcelona va tenir el privilegi d’acollir a un dels virtuosos del violí més importants de la història.

Gran èxit del violinista Ole Bull a Barcelona l’any 1847

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Imatge detallada d'un violí simbolitzant els concerts d'Ole Bull a Barcelona

Continguts

L’any 1847 el violinista i compositor Ole Bull va oferir als principals teatres barcelonins una sèrie de concerts que van fer història. Val la pena recordar-los i sobretot assaborir la música d’aquest compositor i virtuós del violí conegut com el «Paganini del Nord».

Qui va ser Ole Bull?

Retrat Ole Bull
De Abraham Bogardus - Ole Bull cabinet card portrait, Dominio público, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47490449

Ole Bull (1810-1880) conegut com el «Paganini del Nord» va ser un violinista i compositor romàntic noruec de gran popularitat en vida, si bé avui en dia hagi quedat una mica eclipsat per altres compositors del s. XIX com Paganini, Liszt, Schumann o Chopin.

Malgrat que els inicis  de la seva carrera musical no van ser gens fàcils, va aconseguir fama mundial com a violinista. Va fer gires infatigables de concerts viatjant en carruatges i actuant davant audiències multitudinàries arreu del món.

Va buscar aconseguir un grau de virtuosisme pràcticament límit, arribant a tocar amb les quatre cordes juntes, per exemple. Era un profund coneixedor del mateix instrument i va introduir petits canvis que repercutien en els efectes musicals anhelats.

Rebé els elogis dels compositors més destacats de l’època com Schumann i Liszt, i acabaria fent una immensa fortuna.

Va estar diverses vegades als Estats Units per actuar com a violinista. Va comprar-s’hi uns terrenys de 45 Km², zona que anomenaria Nova Noruega i que avui en dia és el Parc Natural Ole Bull. Ell pretenia construir-s’hi un castell.

Se’l considera un precursor de la identitat noruega i el fundador del romanticisme nacional noruec. L’any 1850 va fundar El Teatre Noruec a Bergen.

Aquest petit vídeo del també violinista noruec Arve Tellefsen ens servirà per aproximar-nos a la música d’Ole Bull:

Ole Bull a Barcelona

Ole Bull va oferir un total de vuit concerts a Barcelona.

Els seus dos primers concerts al  Teatre Principal (antic Teatre de la Santa Creu) a finals de juny del 1847. I els altres sis al Gran Teatre del Liceu durant la primera quinzena de juliol del 1847, és a dir quan només feia tres mesos que s’havia inaugurat.  És en aquest escenari on Ole Bull presenta al públic major nombre i varietat d’obres.

Molt podríem dir sobre aquests dos teatres i sobre el tipus de funció en què s’encabien les actuacions dels concertistes, però l’espai d’aquesta entrada no ho permet. Ara bé, quedi dit que aquests concerts en absolut tenien el format actual sinó que s’inserien en funcions en les quals es barrejaven diversos gèneres (teatre, música i ball)

Èxit d'Ole Bull a Barcelona

Ole Bull va tenir molt èxit a la ciutat. Segons el crític de l’època Pau Piferrer, l’èxit d’Ole Bull no tenia antecedents a Barcelona. S’oblida del cas de Franz  Liszt un parell d’anys abans?:

Ningún artista hasta ahora había alcanzado en Barcelona un triunfo tan completo como Ole-Bull; y su grande ovación es comparable a la que tuvo en Valencia, pues acabado el concierto fue acompañado con hachas a su posada por un gran número de sus admiradores, y la orquesta del mismo teatro le tributó un digno homenaje haciéndole una serenata debajo la ventana de su cuarto.

Pau Piferrer, Diario de Barcelona, 29 juny 1847

Repertori musical d'Ole Bull a Barcelona

Algunes de les peces que va tocar són les següents:

La verbena de San Juan, Ole Bull. The Norwegian Radio Orchestra. Annar Follesø (violí)

No fa molts anys que Harald Herresthal va descobrir la partitura a la biblioteca del Palacio Real de Madrid d’aquesta obra musical d’inspiració clarament espanyola. L’obra té un ritme i un aire inconfusiblement espanyolistes.  Ole Bull la va compondre per a la reina Isabel II lany 1846 mentre estava de gira per Espanya.

Segons Harald Herresthal —màxima autoritat en Ole Bull— aquest compositor va ser el primer a donar categoria d’art a la música popular.

Polacca guerriera, Ole Bull. Bergen Philharmonic Orchestra. Ragnhild Hemsing (violí)

Estem davant una obra de caràcter virtuosístic amb la qual Ole Bull va obtenir molt d’èxit en les seves gires.

ESTÀS DAVANT UNA INTERPRETACIÓ D'UN MÈRIT I UNA HISTÒRIA MOLT ESPECIAL

Les violinistes Ragnhild i Eldbjørg Hemsing van rebre l'encàrrec de tocar música d'Ole Bull durant els actes de commemoració del bicentenari del naixement d'aquest compositor compatriota seu. Van proposar-se descobrir el "so genui Ole Bull".

I per fer-ho possible van recórrer indrets significatius per Ole Bull i van conèixer personatges vinculats a l'univers sonor d'Ole Bull. De tota aquesta magnifica aventura en va sortir un fascinant documental i una música indescriptible

Niccolò PAGANINI, Carnaval de Venècia. The Chamber Orchestra of Europe. Salvatore Accardo (violí)

Aquesta obra de Paganini va ser sovint interrpetada per Ole Bull. Són unes variacions per a violí i orquestra compostes per Paganini l’any 1817 sobre un tema poular durant les celebracions de les festes del carnaval venecià.

Ole Bull, Variacions sobre temes de Bellini. Bergen Symphony Orchestra. Arve Tellefsen (violí)

Era molt habitual que els intèrprets de l’època fessin composicions basades en temes que fossin molt coneguts per al públic, i en el segle XIX el repertori més de moda en els teatres era l’òpera italiana. Moltes d’aquestes transcripcions eren de molta categoria i només cal pensar en el cas de Liszt, que en va compondre moltes d’una qualitat excepcional. Ole Bull era a més un gran admirador de Bellini.

I la crítica què diu? Com respon en públic?

No bien hubo comenzado el primer solo del mismo que ya sorprendió a todo el público; pues al oír aquella larga "fermata" en la que tocando simualtáneamente y a la vez las cuatro cuerdas de su magnífico violín de Gaspar da Saló pareciónos oír una armonía celestial y producida por una mano sobrehumana; cuyo solo arranque ya descubrió la rara habilidad del artista. Sólo a Ole-Bull hemos oído la dificultad, que parece insuperable, de hacer en el género picado los rápidos arpegios a cuatro cuerdas, y a nadie como a él producir con tanta facilidad, limpieza y claridad los dulces sonidos armónicos o flautados que con tanta frecuencia embellece sus más difíciles pasos, ya igualándolos en robustez a los sonidos naturales del instrumento o ya dejándolos percibir a penas para imitar como en eco alguna frase de sus cantábiles.

Pau Piferrer, "Diario de Barcelona", 29 de juny 1847

El violí Gasparo da Salò d’Ole Bull també crida molt l’atenció i s’afirma que té més de 300 anys d’antiguitat, que té un preu incalculable, i que en el mànec té una escultura de Bienvenuto Cellini. S’afegeix que havia estat propietat d’un aficionat vienès i que li havia costat a Ole Bull 20.000 francs

Per saber-ne més

Fonts molt bàsiques sobre el tema

El següent reportatge de RTVE és ideal per conèixer els orígens del Gran Teatre del Liceu i la seva relació amb l’entramat cultural i social de la seva època… sense oblidar, és clar, la seva difícil coexistència amb el Teatre Principal

Clica sobre la foto per accedir-hi

 

Fonts especialitzades

  • Alier, Roger (2013). El Gran Teatre del Liceu. Edicions 62: Barcelona
  • Comellas, Montserrat (1997)  L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX, Aproximació històrica  [tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona
  • Haugen, Einar; Cui, Camilla (1993). Ole Bull: Norway’s Romantic Musician and Cosmopolitan. University of Wisconsin: Wisconsin

També et poden interessar aquests articles

2 nens molt bon músics interpreten La Campanella de Paganini i Liszt

Dos nens molt jovenets interpreten La Campanella. Ho fan la violinista sudcoreana Ga-Yeon Lee i el pianista rus Alexander Malofeev

La Campanella de Paganini i Liszt, pot ser interpretada actualment per a nens?

La campanella de Paganini i Liszt interpretada per nens
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email

Fem memòria?

Fa uns dies, a l’article «Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt«

    • Havíem recordat coses importants sobre Paganini i Liszt.
    • Havíem dit que tenien en comú una cosa: eren uns grans virtuosos aclamats pel públic.
    • Havíem explicat algunes anècdotes sobre Paganini. Per exemple, que es parlava de la possibilitat que estigués posseït pel dimoni.

Ara ens preguntem si avui dia hi ha nens prodigis capaços de tocar aquell repertori musical tan excepcional.

La campanella: pot ser interpretada per nens?

La veritat és que no és gens fàcil. Nombrosos nens i nenes amb un talent excepcional interpreten aquestes i altres peces de gran dificultat.

És més, ho fan amb una habilitat tan sorprenent que deixen bocabadats als seus propis porfessors!

Vegem dos exemples:

a) La campanella, Paganini, per Ga-Yeon Lee

La violinista sudcoreana Ga-Yeon Lee quan era molt joveneta:

b) La Campanella, Liszt, per Malofeev

El pianista rus Alexander Malofeev, que actualment té 17 anys i ja ha guanyat nombrosos concursos internacionals de piano. El veiem en el següent vídeo quant tenia 13 ó 14 anys:

També et poden interessar aquests articles

Presentacio per a nens de Camille Saint Saëns i el Carnaval dels animals

Quan pensem en Camille Saint Saëns, sempre ve a la memòria el seu Carnaval dels animals. Però, què més coneixem d’aquest compositor? Quin tipus de música
va compondre? I què significava per a ell el mateix Carnaval?

Presentacio per a nens de Camille Saint Saëns i el Carnaval dels animals

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada presentació de Saint Saëns i el seu carnaval dels animals. To infantil i de colors alegres. Divulgació música clàssica per nens

En aquest article podràs conèixer l’autor d’una obra musical molt imaginativa que té com a protagonistes animals de tota mena.

Si vols anar a veure quins són alguns d’aquests animals parodiats musicalment, accedeix a El carnaval dels animals de Saint-Saëns

Qui és Camille Saint-Saëns, l'autor del Carnaval dels animals?

Camille Saint Saëns (1835-1921) va ser un pianista, organista i compositor francès. Va ser un nen prodigiós. De fet, se’l coneixia com «el Mozart francès«.

    • Abans dels cinc anys ja componia peces per a piano
    • Als sis va ser acceptat com a alumne del virtuós Camille Stamaty
    • Als deu ja debutava com a pianista a la prestigiosa Sala Pleyel de París.

 

 

Va estudiar piano, orgue i composició al Conservatori de París, i a 24 anys ocuparia el càrrec d’organista a l’església de la Madelaine (París), un càrrec que mantindria fins al 1877.

Façana naeoclàssica Església de la Madelaine a Paris on Saint Saëns va va fer d'organista
 
Façana naeoclàssica Església de la Madelaine a Paris on Saint Saëns va va fer d'organista

Jebulon- Église de la Madeleina (Paris)- CC0 1.0 Enllaç

 

Liszt va afirmar que Saint-Saëns era el millor organista del món, i el va ajudar a estrenar la seva òpera Sansó i Dalila a Weimar l’any 1877.

Així i tot, va rebre crítiques per conservador i massa academicista. Encara ara, la seva producció es valora com a tècnicament molt correcta però poc inspirada.

Va ser un home de gran cultura i va promoure la nova música francesa: van estrenar obres d’autors com Fauré, César Franck i Édouard Lalo

Obra musical de Camille Saint-Saëns

Les obres seves més populars avui en dia són l’òpera Sanson i Dalila (1877), la Dansa macabra op. 40 (1874), la Simfonia amb orgue (1885-86) i el Carnaval dels animals (1886).

Saint-Saëns va compondre un extens catàleg d’obres:

      • Música de cambra: és a dir, per pocs instruments
      • 3 simfonies numerades
      • 13 òperes
      • 5 concerts per a piano i orquestra
      • 3 concerts per a violí i orquestra
      • 2 concerts per a violoncel
      • música per a orgue…

Introducció al Carnaval dels animals

"El Carnaval dels animals": fantasia humorística i zoològia

Partitura del Carnaval dels animals, de Saint-Saëns. Aquari. Autograf del compositor amb anotacions a mà.

carnaval Aquarium – Domini públic- Enllaç

«El Carnaval dels animals» ha esdevingut l’obra més emblemàtica de Sain-Saëns.

És una obra desbordant d’imaginació utilitzada com a recurs educatiu en infinitat de centres escolars d’arreu del món.

Es pot definir com una gran fantasia zoològica: una espècie de suite de 14 peces cadascuna de les quals descriu un animal.

Aquesta fauna inclou burros, peixos, ocells, cigne, cucut…i els pianistes contemplats com animals de practicar escales a gran velocitat!

 
 

Estrena del "Carnaval dels animals"

El «Carnaval dels animals» va ser creat en clau humorística. Per això, Saint-Saëns no volia que es difongués fins després de la seva mort per tal de no perjudicar la seva reputació de compositor seriós.

Així doncs, i en vida de Saint Saëns, l’obra en conjunt va ser interpretada una única vegada. Va ser durant el carnaval del 1886 i va ser entre amics. De totes maneres, apreciava moltíssim la peça  dedicada al cigne… cosa que no ens pot estranyar! Vegem-la:

Instrumentació del "Carnaval dels animals"

Està escrita per 2 pianos, 2 violins, 1 viola, 1 violoncel, 1 contrabaix, 1 flauta, 1 clarinet, 1 harmònica de vidre (substituïda en general per la celesta) i 1 xilòfon.

Saint-Saëns atorga una instrumentació particular per a cada peça del Carnaval dels animals. I a l’última, utilitza tot el conjunt instrumental descrit perquè que fa un compendi de tots els animals del carnaval.

Què podem aprendre del MOOC «Introduction to classical music»?

Estem davant un curs 100 % online que té l’objectiu de familiaritzar a un alumne novell ambla història de la música occidental.

Què podem aprendre del MOOC «Introduction to classical music»?

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Noia escoltant musica a la taula de l'estudi, amb portàtil. Coursera Introduction to classical music

Continguts

Anàlisi del curs online "Introduction to classical music"

Presentació

Coursera té una molt bona oferta de cursos de temàtica musical. Ara bé, aquests cursos són en anglès i no sempre tenen subtitulats en castellà o català. La tendència és anar-los subtitulant, però no és un procés que encara ara estigui del tot implementat

Logo plataforma de MOOC Coursera

Estem davant un curs 100 % online publicat per Coursera en anglès que té per màxim objectiu familiaritzar a un alumne novell nocions elementals de llenguatge musical i d’història de la música occidental.

El participant en el curs aprendrà trucs per distingir peces musicals d’estils diferents, i s’enfrontarà a activitats teòriques sobre la història de la música però també amb activitats de reconeixement auditiu.

 

El curs està basat en videotutorials a càrrec del Prof. Craig Wright de la Universitat de Yale. Sovint aquest professor compta amb la col·laboració d’altres professors de la universitat, enriquint la categoria del curs.

Podem veure passatges reals del professor Wright fent classes presencials als seus alumnes de la universitat, tal com veiem en la següent imatge:

Prof. Craig Wright, University Yale, curs online Introduction to classical Music
captura de pantalla Prof. Wright

Descripció general

A continuació, podem veure una presentació del curs del mateix Prof. Wright:

Característiques generals del curs:

      • Curs 100% online estructurat en 9 setmanes i amb una dedicació de 3 hores aprox. per setmana
      • Curs divulgatiu a l’abast de qualsevol aficionat, si bé millor tenir uns coneixements bàsics de llenguatge musical
      • Cada unitat conté diversos videotutorials d’uns 5 a 20 minuts de durada cadascun i amb diversos qüestionaris a cada unitat
      • Llenguatge entenedor i estil didàctic. El professor Wright té un estil didàctic molt distès, entenedor. És més, diríem que té un estil de fer classes desvergonyit  en un sentit molt saludable del terme
      • ls fòrums de debat que s’inclouen a cada setmana són de gran interès donat que hi participen moltíssims alumnes de molts països diferents. A més, els dubtes que plantegen els alumnes són respostos pel mateixo pels mentors (sistema de Coursera)
Prof. Craig Wirght amb els seus alumnes universitaris en el context del curs "Introduction to classical Music"
Captura pantalla Prof. Wright presentant el "Don Giovanni" de Mozart

Continguts

Continguts distribuïts per mòduls són els següents:

      • Setmana 1:  What is Music? Introducció al curs i primeres nocions del fet musical
      • Setmana 2: How Music works, it’s Magic. Aspectes bàsics de llenguatge musical com escales, tempo, fraseig, harmonia…
      • Setmana 3:  The Sound of Music. Instruments, textura musical, orquestració, conceptes bàsics de forma musical…
      • Setmana 4: Music back. Música medieval i ranaixentista
      • Setmana 5: The Baroque era. Música del Barroc. Bach i Haendel
      • Setmana 6: The Classical Era. Haydn i Mozart
      • Setmana 7: The Bridge from Classical to Romantic. Beethoven i Schubert
      • Setmana 8: The Romantic Era. Berlioz, Liszt, Wagner…
      • Setmana 9: Music to Present. Debussy, Stravinsky, Copland, Adams…

Objectius del curs

Introduir a l’oient novell les meravelles de la música clàssica des de les fugues de Bach, les simfonies Mozart a les òperes de Puccini. Per aconseguir-ho, el professor utilitza un llenguatge entenedor i un sistema d’ensenyament afable.

Activitats i recursos

Introduir a l’oient novell les meravelles de la música clàssica des de les fugues de Bach, les simfonies Mozart a les òperes de Puccini. Per aconseguir-ho, el professor utilitza un llenguatge entenedor i un sistema d’ensenyament afable.

L’estudiant que pagui el curs, té accés a tots els continguts del curs i obtenir un certificat electrònic. Aquest certificat es pot imprimir o agregar directament al perfil de Linkedin.

Certificat emès per Coursera
Certificat curs emès per Coursera

Recordem que Inscriure’s a aquest tipus de cursos no és del tot gratuït, si bé és molt econòmic.

El curs «Introduction to classical Music», per exemple, es pot adquirir per uns 11 euros aprofitant les nombroses ofertes que es publiquen des de la web de Coursera.

El preu no inclou l’emissió del certificat, el qual costa actualment 41 euros.

Val a dir, que les principals plataformes de MOOC (Coursera n’és una d’elles) estan buscant modalitats cada vegada més sofisticades per poder oferir un tipus d’acreditació que resulti útil per al currículum de l’estudiant.

També et poden interessar aquests articles

Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt

Avui et parlarem de «La campanella», una obra que el compositor italià i excepcional violinista Paganini va compondre inspirant-se en el so de campanetes.

Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada "La campanella Paganini Liszt", fons blau amb dibuixos d'un violinista i pianista disposats en forma de sanefa

Continguts

Primeres suggeriments

Qui sap si un joc de campanetes mentre Paganini era un nen, va inspirar-lo a compondre la composició que escoltarem avui.

I quina és aquesta obra? Doncs una peça que coneixem com a «La campanella» (La campana)

I és que el so de les campanetes fan volar la nostra imaginació.

Paganini La Campanella

Niccolò Paganini és el compositor que va compondre una obra per a violí imitant el so de les campanes: La Campanella.

El nom complet d’aquesta obra és una mica altisonant: Allegro spiritoso (Rondó alla campanella). Es tracta del moviment final del concert per a violí núm. 2, op. 7

És una obra tècnicament difícil d’interpretar, i Paganini aconsegueix que tant el violí com l’orquestra imitin els efectes de les campanes.

La va compondre l’any 1827 a l’edat de 44 anys, i es va estrenar al Teatre de la Scala de Milà, ciutat on Paganini va viure un temps i on va començar a guanyar molta fama.

Aquesta és la versió de David Garret:

I qui va ser Paganini?

Niccolò Paganini (1782-1840) va ser un violinista i compositor italià que es convertiria en un autèntic mite del violí.

De bastant jove va caure malalt i va rebre tractaments mèdics molt durs. El seu físic es va anar deteriorant: va quedar molt pàl·lid, molt prim. Això i que sempre anava vestit de negre, va ajudar a crear-se una imatge molt especial… Si ens  el trobéssim pel carrer, ens faria una mica de por. Ara bé, era un súper crack per la música!

Componia obres que ell interpretava a una gran velocitat i força en els seus concerts.

Tenia unes mans molt llargues i uns dits més flexibles que la majoria de nosaltres, cosa que li permetia superar als seus rivals al violí.

 

Dibuix mag amb el barret i el conill que treu el cap. Fons rosat.

«Illustration of magician»- Domini públic CCo-1.0Enllaç

S’expliquen moltes anècdotes sobre Paganini, i algunes fins i tot  parlen del fet que la seva habilitat extraordinària li arribava del dimoni.

Te n’expliquem una encara que sense dimonis pel mig.

Una persona cega, després d’escoltar Paganini en una de les seves actuacions, va preguntar:

«Però quants violinistes toquen?» 

El pobre home no es creia que tota aquella sonoritat pogués venir d’un sol músic!

 

La Campanella, de Liszt

El compositor hongarès Franz Liszt va escriure una obra directament inspirada en l’obra que has escoltat de Paganini.

Això d’agafar una obra d’un altre compositor i fer-ne arranjaments per a un altre instrument era molt habitual i avui en dia en diríem —amb un to una mica burleta— refregits musicals.

Sigui com sigui, les transcripcions, arranjaments i fantasies sobre temes musicals d’altres compositors compostes per Liszt tenien una gran qualitat musical… i si no, mira el següent vídeo i veuràs quina versió més meravellosa va escriure sobre el tema original de Paganini.

L’obra és el tercer estudi dels Grandes études d’execution transcendante d’après Paganini, S141 composta el 1851. 

Retrat de Franz Liszt

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- enllaç

La Campanella by Liszt Animated, Jennifer Deon

Què tenien en comú Paganini i Liszt?

Una cosa en comú Paganini i Liszt és que els dos eren compositors i intèrprets… i no uns intèrprets qualsevols, sinó dos grans virtuosos en els seus instruments: Paganini el violí i Liszt el piano.

I què vol dir ser un «virtuós»?  Vol dir que eren dos grans cracks, i que eren capaços de fer embogir al públic en el seus concerts.

Aconseguien tocar una música plena d’efectes sorprenents, nous, increïbles… Els assistents quedaven bocabadats.

Eren com acròbates de la música: fent piruetes, salts mortals, equilibris perillosos sobre la corda fluixa. Tot un espectacle!

De fet, en molts llibres sobre música es parla d’acrobàcies musicals referint-se a la capacitat de fer mil piruetes amb els dits o les mans en els instruments. També molt (massa) sovint hi ha gent que s’hi refereix com intèrprets de circ… o encara pitjor, com músics posseïts pel diable.

Niccolo Paganini La campanella. Retrat Paganini amb el violí a la mà

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- enllaç

També et poden interessar aquests articles

Excel·lent història de la música occidental online

Web magistral, extraordinàriament seriosa, completa i constantment revisada sobre història de la música.

Excel·lent història de la música occidental online

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Imatge de la web amb un fons que conté un teclat que simbolitza que és una història de la música online

Continguts

Presentació del curs online d'història de la música occidental

Curs complet en castellà d’Història de la música creat i presentat per prof. Rafael Fernández de Larrinoa, professor d’Harmonia i Anàlisi al Conservartori de Getafe (Madrid) per als seus alumnes d’Història de la música a l’Escuela Creativa de Música (Madrid)

El curs cobreix la història del que Fernández de Larrinoa categoritza -basant-se en el model de Walter Wiora- com a segona edat de la música occidental: l’Edat de la Notació. S’exclouen les músiques populars i aquelles que són el resultat directe de tècniques modernes de gravació i difusió de so.

Així i tot,  s’han incorporat al·lusions a la música moderna (jazz, rock.) que s’enquadrarien a la Tercera Edat en algunes de les unitats finals.

Tota la informació és escrita a diferència, per exemple, del curs “Adventures in Classical Music” analitzat des de Musikhana en una entrada anterior i que es basava en vídeos narrats pel mateix autor amb el suport d’un material visual de primer ordre [més informació].

 

Aspectes positius

      • Rigor, ordre i serietat en l’exposició dels continguts, enllaços i àudios
      • Ambició i amplitud dels temes
      • Tria de recursos acuradíssima
      • Sobrietat i homogeneïtat de tots els continguts

Aspectes negatius

    • Poca varietat de recursos multimèdia
    • Continguts no descarregables
    • Usuari extern a l’Escuela de Música Creativa no rep homologació o certificació per completar el curs
    • Podria resultar àrid per a usuaris poc avesats a aquesta temàtica

Anàlisi del curs

Fitxa tècnica del recurs adaptant a les nostres necessitats l’esquema d’anàlisi de recursos multimèdia proposat per Pere Marqués

Dades bàsiques

Destinataris

Curs originàriament dissenyat pels alumnes d’Història de la Música de Fernández Larrinoa a l’Escuela de Música Creativa (Madrid): les activitats i continguts del curs se sincronitzen amb el ritme de treball trimestral d’aquests estudiants.

Gran ajut per als alumnes que no poden assistir presencialment a les seves classes

Tot i això, és obert a qualsevol usuari que s’interessi per al tema

Descripció general

captura pantalla del curs historia de la música occidental

Captura pantalla web «Historia de la música«

Curs online estructurat en 35 unitats cadascuna de les quals acaba amb unes activitats de dificultat elevada i a les quals s’accedeix amb una contrasenya proporcionada pel mateix autor (contrasenyes)

Cada unitat inclou una guia història, vídeos, enllaços d’àudio (Spotify) i activitats. S’ofereix un tractament dels diferents períodes històrics exhaustiu

Captura pantalla curs historia de la música occidental "Historia de la música. Las tres edades de la música occidental" mostrant ús de contrasenyes

Captura pantalla web «Historia de la música«

Objectius

  • En paraules del mateix autor, el principal objectiu del curs és que els alumnes entenguin allò que escolten i que la música els faci millors persones
  • Conèixer i identificar grans períodes de la música occidental tot sabent identificar les seves principals característiques estilístiques, compositors i formes musicals representatives
  • Desenvolupar sensibilitat davant el repertori musical dels clàssics

Temporització i espai

Cada unitat (el curs en té 35) suposa una càrrega de treball d’entre dues i tres hores.

El curs és online i pot ser seguit per qualsevol persona des de casa seva o dins de l’espai aula si se li vol assignar un ús educatiu. Caldrà disposar d’un ordinador o tablet amb connexió a Internet

Requisits i característiques a nivell tècnic

El curs funciona en diferents sistemes operatius (Windows, Mac, iOS) i navegadors d’Internet (Internet Explorer, Firefox, Chrome, etc.)

És necessari disposar d’Internet,  targeta de so i a poder ser altaveus de qualitat i un compte  d’usuari a Spotify.

Característiques:

      • No requereix instal·lar aplicacions a l’ordinador i el seu ús és molt intuïtiu
      • Bona qualitat dels components multimèdia
      • Correcta fluïdesa i velocitat processament de la informació
      • Recurs fiable tècnicament

Característiques estètiques i components multimèdia

      • El text s’adequa a les dimensions de cada pantalla
      • No hi ha gràfics ni animacions que obstaculitzin la visualització dels elements claus de cada pantalla, de manera que la comunicació és clara
      • Selecció equilibrada, acurada i actualitzada d’arxius àudio, il·lustracions i enllaços a Internet
Captura pantalla del curs d'història de la música occidental online "Historia de la música. Las tres edades de la música occidental"

Captura pantalla web «Historia de la música«

Navegació

      • Navegació fàcil i intuïtiva
      • No conté botons o enllaços confosos.
      • Aspecte agradable, molt seriós i ordenat
      • Navegació oberta
      • Ordre coherent de tots els elements de la web
      • Mapa de navegació permanentment visible

Feedback i ritmes d’aprenentatge

      • Continguts comuns per a tots els usuaris
      • No recorreguts personalitzables
      • Enllaços a mail i xarxes socials de l’autor per plantejar-li suggeriments o dubtes sobre el curs

Sistema d’avaluació

Captura de pantalla del curs online d'història de la música occidental "Historia de la música. Las tres edades de la música occidental" mostrant exercicis d'una unitat temàtica

Captura pantalla web «Historia de la música«

Relació inversió i eficàcia

Continguts oberts i de gran qualitat sense cap cost econòmic

Competències que es treballen

      • Conèixer diferents tipus de música i reconèixer l’evolució dels estils
      • Valorar diferents manifestacions culturals i artístiques
      • Gestionar i controlar les mateixes capacitats i coneixements.
      • Conèixer diferents tipus de música i reconèixer l‘evolució dels estils

També et poden interessar aquests articles