Música clàssica per a tothom
Menu
Montserrat Comellas
Et sents perdut quan escoltes una gran obra simfònica?
És molt possible que sí.
Per això, t’oferim una guia d’audició i una presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX: la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler.
El nostre principal objectiu és facilitar-te la comprensió d’aquesta simfonia de Mahler moviment a moviment, centrant-nos en aquest cas en el segon moviment ; Kräftig bewegt, doch nicht zu schnell («Amb força però no massa ràpid»)
Sàpigues que,
Abans que res i seguint la recomanació del mateix compositor, escolta aquest moviment de la simfonia:
Aquest és el moviment més líric de tota la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler i té una durada de 8 minuts, en la versió força lenta de Dudamel
El Trio acaba amb la repetició del tema inicial del ländler”
|
SECCIÓ INICIAL |
TRIO |
|
|
clica sobre la imatge!
En aquesta secció, Mahler evoca un Ländler, una dansa de camperols austríaca que sota l’aparença de despreocupació amaga ja moments contradictoris i un xic pertorbadors.
Joan Grimalt afirma que “el Ländler s’associa als esclops, a un primitivisme sorneguer i sovint també amb una referència irònica al tropos literari del Beatus ille: «A pagès sí que viuen tranquils!…»” [“La música de Gustav Mahler”, Editorial Dux, p. 102]
Des del primer instant, t’adonaràs que Mahler utilitza va repetint diverses vegades un motiu rítmic en violoncels i contrabaixos molt enganxós. Aquesta tècnica es coneix com a “basso ostinato” (baix obstinat):
El compositor utilitzarà d’una mateixa manera obstinada altres motius rítmics al llarg del moviment. Només cal parar una mica l’orella per a poder-los reconèixer.
Per la seva part, la melodia del Ländler és aparentment molt senzilla i alhora atractiva. Es va repetint a diferents instruments de l’orquestra. Mahler si atorga un tractament polifònic, una volguda i aparent incongruència amb el caràcter ja descrit de la melodia
La música d’aquesta ens remet a un oasi de pau escoltant un vals vienès clàssic. Així i tot, si l’analitzéssim més a fons, podríem descobrir-hi petites “bromes musicals” per part de Mahler.
Aquest passatge sona així:
Al final, torna el mateix tema de la secció inicial (A). Observa com el seu tema ja et resulta familiar:
El moviment conclou amb la coda, la qual sona així:
Accedeix a la partitura d’aquest segon moviment de la Simfonia núm. 1 “Tità” en Re major de Gustav Mahler
