Català
Español
English
Français
Deutsch
Italiano
Menu
Montserrat Comellas
Et sents perdut quan escoltes una gran obra simfònica?
És molt possible que sí.
Per això, t’oferim una guia d’audició i una presentació interactiva del Quart moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler: una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX
El nostre principal objectiu és facilitar-te la comprensió d’aquesta simfonia de Mahler moviment a moviment, començant en aquest cas pel quart moviment ; Stürmisch bewegt. Energich, «Moviment tempestuós. Enèrgic»
Sàpigues que,
Abans que res i seguint la recomanació del mateix compositor, escolta aquest moviment de la simfonia:
Imatge Gerd Atlmann, CC Enllaç
clica sobre la imatge!
Mahler volia representar aquí la desesperació extrema del seu heroi, i ho fa amb una música aspra, dura, intensa i plena de dissonàncies.
Per representar l’infern utilitza dos motius melòdics que manlleva de la Simfonia Dante de Liszt.
1. El primer motiu és de només quatre notes, però l’efecte és potent. Sembla que se’ns clavin com llances dins nostre. Apareixen al cap de pocs segons de començar el moviment.
2. L’altre motiu és a base de tresets. És força aterridor i el sentim per primer cop just després de l’anterior motiu temàtic anterior.
S’inicia amb una explosió orquestral que ens sacseja i desafia. Dit vulgarment, ens lleva la son de les orelles. Tremend i extraordinari alhora!! Caràcter dramàtic i heroic
Aquest passatge sona així:
Secció de desenvolupament simbolitza l’entrada de l’heroi al Paradís. Música va entrant en un registre molt més tranquil. Els violins són els protagonistes d’una melodia lírica. És un tema llarg i que esdevé angoixant progressivament tal com podem apreciar en el següent fragment:
S’arriba al clímax o moment culminant amb el tema de la victòria, que sona així:
Just després del clímax sentim el tema inicial del primer moviment en un tempo molt lent. Reapareix també el cant del cucut. Sona així:
Aquesta secció simbolitza que l‘heroi ha abandonat definitivament el món. És al Paradís.
Comença més o menys “estable” amb evocació de temes escoltats anteriorment, però s’arriba a un clímax força frenètic amb les fanfàrries de trompetes.
Observa un breu fragment d’aquest passatge:
El moviment, i la simfonia, acaba amb una coda triomfal: representa el triomf de l’heroi sobre el seu destí. La podem definir com un autèntic clam de victòria. Sona així:
Accedeix a la partitura d’aquest quart moviment de la Simfonia núm. 1 “Tità” en Re major de Gustav Mahler
