Música clàssica per a tothom

Quart moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Montserrat Comellas
maig 10, 2019

Et sents perdut quan escoltes una gran obra simfònica?

És molt possible que sí.

Per això, t’oferim una guia d’audició i una presentació interactiva del Quart moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler: una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX

Presentació i algunes paraules del mateix Mahler

El nostre principal objectiu és facilitar-te la comprensió d’aquesta simfonia de Mahler moviment a moviment, començant en aquest cas pel quart moviment ; Stürmisch bewegt. Energich, «Moviment tempestuós. Enèrgic»

Sàpigues que,

1. Dedicarem aquesta entrada monogràficament al quart moviment de la simfonia per raons pràctiques. Ara bé, seria molt important que acabessis escoltant tota l’obra de principi i fi. Una simfonia és un com un organisme viu on cada moviment té ple sentit en relació amb els altres.
2. No trobaràs en aquesta entrada expressions tècniques ni un afany academicista. Per contra, el nostre gran objectiu és la divulgació de la música clàssica.
3. T’invitem, a deixar-te seduir per aquesta simfonia. Com el mateix Mahler va deixar escrit, el millor és abans que res escoltar-la i deixar-se embriagar per la seva sonoritat. Un cop fet això, anar-hi gratant per a descobrir-ne els secrets. Com ell mateix afirma, a escoltar-la amorosament

Primer contacte amb el Quart moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Abans que res i seguint la recomanació del mateix compositor, escolta aquest moviment de la simfonia:

Idees clau del moviment

Imatge Gerd Atlmann, CC Enllaç

- El seu títol programàtic De l’infern al Paradís es descriu clarament en la música. Els passatges que descriuen l’infern són veritablement intensos i dramàtics.
- És el moviment més extens de la simfonia. Té una durada d’uns 20 minuts. Hauria d’iniciar-se just després del tercer moviment sense interrupció.
- Enfrontament entre l’heroi i les forces del mal. S’hi entreveuen influències de les simfonies de Bruckner i Txaikovski
- Es pot analitzar la seva forma com si es tractés d’una forma sonata tradicional: així és, amb les tres clàssiques parts d’Exposició, Desenvolupament i Reexposició.

Presentació interactiva quart moviment de la Simfonia núm 1. Tità de Gustav Mahler

clica sobre la imatge!

Recopilació temes musicals principals del segon moviment

INTRODUCCIÓ

Mahler volia representar aquí la desesperació extrema del seu heroi, i ho fa amb una música aspra, dura, intensa i plena de dissonàncies.

Per representar l’infern utilitza dos motius melòdics que manlleva de la Simfonia Dante de Liszt.

1. El primer motiu és de només quatre notes, però l’efecte és potent. Sembla que se’ns clavin com llances dins nostre. Apareixen al cap de pocs segons de començar el moviment.

2. L’altre motiu és a base de tresets. És força aterridor i el sentim per primer cop just després de l’anterior motiu temàtic anterior.

EXPOSICIÓ

S’inicia amb una explosió orquestral que ens sacseja i desafia. Dit vulgarment, ens lleva la son de les orelles. Tremend i extraordinari alhora!! Caràcter dramàtic i heroic

Aquest passatge sona així:

DESENVOLUPAMENT

Secció de desenvolupament simbolitza l’entrada de l’heroi al Paradís. Música va entrant en un registre molt més tranquil. Els violins són els protagonistes d’una melodia lírica. És un tema llarg i que esdevé angoixant progressivament tal com podem apreciar en el següent fragment:

S’arriba al clímax o moment culminant amb el tema de la victòria, que sona així:

Just després del clímax sentim el tema inicial del primer moviment en un tempo molt lent. Reapareix també el cant del cucut. Sona així:

REEXPOSICIÓ

Aquesta secció simbolitza que l‘heroi ha abandonat definitivament el món. És al Paradís.

Comença més o menys “estable” amb evocació de temes escoltats anteriorment, però s’arriba a un clímax força frenètic amb les fanfàrries de trompetes.

Observa un breu fragment d’aquest passatge:

El moviment, i la simfonia, acaba amb una coda triomfal: representa el triomf de l’heroi sobre el seu destí. La podem definir com un autèntic clam de victòria. Sona així: