
Benvolguts de nou, nens i nenes!
Ben rebrobats amb el ballet Petruixka de Stravinsky: un ballet inspirat en un conte rus que us recordarà el conte del Pinotxo.
En aquesta entrada podràs veure el següent:
En altres entrades podràs aprendre més coses sobre aquest ballet:
Som a la plaça de Sant Petersburg en un ambient festiu de carnestoltes. Estem davant un teatrí on un mag farà una representació amb tres marionetes. Toca una flauta màgica i les marionetes es mouen al ritme d’una dansa russa. Veiem el Moro i la Ballarina enamorats.
Copyright © Victor Craven – victorcraven.com
Veiem a Petruixka tancat a la seva habitació. Ambient fosc, trist, amb un retrat del titellaire a la paret que té la funció de recordar-li que està submès als seus desitjos.
L’únic somni que té Petruixka és veure correspost l’amor que sent per la Ballerina però no ho aconsegueix perquè se sent atreta pel Moro.
Copyright © Victor Craven – victorcraven.com
Stravinsky utilitza unes tècniques de composició molt hàbils per aconseguir fer patir a l’espectador en aquesta escena.
Segur que tu també sense ni adonar-te hauràs notat com la música comença en aquesta escena amb una espècie de fanfàrria que t’encomana l’estat anímic de l’angoixat Petruixka.
Quins trucs utilitza el compositor? En té diversos.
Som a la cambra del Moro i presenciem una escena d’amor entre ell i la ballarina. Ella li interpreta una dansa preciosa que es converteix en un dels moments més bonics del ballet.
Petruixka gelós entra i comença a atacar el moro, però s’adona que és massa petit i feble per fer front al seu rival. El Moro es defensa amb la simitarra (espasa corbada que usaven els àrabs) i el fa fora.
Copyright © Victor Craven – victorcraven.com
Solo trompeta que has escoltat en aquesta escena. Passatge molt estimat per tots els trompetistes
A la nit, la festa popular continua. De cop, però, aquest ambient s’interromp quan apareix en escena el moro perseguint Petruixka amb la seva espasa fins a matar-lo fora del teatrí.
La ballarina i el moro han desaparegut, i en escena es queda el mag intentant tranquil·litzar la gent tot recordant-los que només era un titella d’encenalls. La multitud es dispersa i el mag quan s’endú el cos tou Petruixka cap al teatrí. Aleshores, se li apareix el fantasma de Petruixka. Ara l’arlequí s’ha convertit en un esperit lliure i delicat capaç de moure’s amb elegància.
Copyright © Victor Craven – victorcraven.com
ambient festiu de la gent que volta per la plaça i després la mort de Petruixka
I per últim, aquí et deixem un enllaç a una representació de Petruixka a càrrec del Ballet Boslhoi l’any 2002.