Música clàssica per a tothom
Menu
Montserrat Comellas
Qui sap si un joc de campanetes mentre Paganini era un nen, va inspirar-lo a compondre la composició que escoltarem avui.
I quina és aquesta obra? Doncs una peça que coneixem com a “La campanella” (La campana)
I és que el so de les campanetes fan volar la nostra imaginació.
Niccolò Paganini és el compositor que va compondre una obra per a violí imitant el so de les campanes: La Campanella.
El nom complet d’aquesta obra és una mica altisonant: Allegro spiritoso (Rondó alla campanella). Es tracta del moviment final del concert per a violí núm. 2, op. 7
És una obra tècnicament difícil d’interpretar, i Paganini aconsegueix que tant el violí com l’orquestra imitin els efectes de les campanes.
La va compondre l’any 1827 a l’edat de 44 anys, i es va estrenar al Teatre de la Scala de Milà, ciutat on Paganini va viure un temps i on va començar a guanyar molta fama.
Aquesta és la versió de David Garret:
Niccolò Paganini (1782-1840) va ser un violinista i compositor italià que es convertiria en un autèntic mite del violí.
De bastant jove va caure malalt i va rebre tractaments mèdics molt durs. El seu físic es va anar deteriorant: va quedar molt pàl·lid, molt prim. Això i que sempre anava vestit de negre, va ajudar a crear-se una imatge molt especial… Si ens el trobéssim pel carrer, ens faria una mica de por. Ara bé, era un súper crack per la música!
Componia obres que ell interpretava a una gran velocitat i força en els seus concerts.
Tenia unes mans molt llargues i uns dits més flexibles que la majoria de nosaltres, cosa que li permetia superar als seus rivals al violí.
S’expliquen moltes anècdotes sobre Paganini, i algunes fins i tot parlen del fet que la seva habilitat extraordinària li arribava del dimoni.
Te n’expliquem una encara que sense dimonis pel mig.
Una persona cega, després d’escoltar Paganini en una de les seves actuacions, va preguntar:
“Però quants violinistes toquen?”
El pobre home no es creia que tota aquella sonoritat pogués venir d’un sol músic!
El compositor hongarès Franz Liszt va escriure una obra directament inspirada en l’obra que has escoltat de Paganini.
Això d’agafar una obra d’un altre compositor i fer-ne arranjaments per a un altre instrument era molt habitual i avui en dia en diríem —amb un to una mica burleta— refregits musicals.
Sigui com sigui, les transcripcions, arranjaments i fantasies sobre temes musicals d’altres compositors compostes per Liszt tenien una gran qualitat musical… i si no, mira el següent vídeo i veuràs quina versió més meravellosa va escriure sobre el tema original de Paganini.
L’obra és el tercer estudi dels Grandes études d’execution transcendante d’après Paganini, S141 composta el 1851.
Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- enllaç
La Campanella by Liszt Animated, Jennifer Deon
Una cosa en comú Paganini i Liszt és que els dos eren compositors i intèrprets… i no uns intèrprets qualsevols, sinó dos grans virtuosos en els seus instruments: Paganini el violí i Liszt el piano.
I què vol dir ser un “virtuós”? Vol dir que eren dos grans cracks, i que eren capaços de fer embogir al públic en el seus concerts.
Aconseguien tocar una música plena d’efectes sorprenents, nous, increïbles… Els assistents quedaven bocabadats.
Eren com acròbates de la música: fent piruetes, salts mortals, equilibris perillosos sobre la corda fluixa. Tot un espectacle!
De fet, en molts llibres sobre música es parla d’acrobàcies musicals referint-se a la capacitat de fer mil piruetes amb els dits o les mans en els instruments. També molt (massa) sovint hi ha gent que s’hi refereix com intèrprets de circ… o encara pitjor, com músics posseïts pel diable.
Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- enllaç
