Dansa hongaresa núm. 1 de Brahms: un bon exemple de forma musical per seccions

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada post dedicat a forma musical per seccions portada post MK

Continguts

L'objectiu d'aquesta entrada és conèixer què entenem en l'argot musical per forma musical per seccions. ho farem a través d'un exemple prou conegut: la dansa hongaresa núm. 1 Brahms a quatre mans

En què consisteix la forma musical per seccions?

Què entenem per forma musical?

Com ja havíem vist a l’entrada “Tres trucs per comprendre i apreciar la forma musical“,  el compositor no crea les seves composicions com per art de màgia, del no-res, tal com raja. Per facilitat que tingui, sol treballar i estudiar de valent quin és el tipus de música que desitja fer. Planifica, preveu, prova, assaja, rectifica…
 
Només treballant, és possible que li arribi la inspiració. Sense el treball, tot això de la inspiració no és més que fantasia! 
 
Igual que faria un escriptor, pensa els temes, el color o to de l’obra (instrumentació en el cas de la música) i l’estructura o forma musical.
Paritura amb llapis i goma esborrar simbolitzant el treball del compositor. Forma musical com a eina de planificacio

Què entenem per forma musical per seccions?

En essència, diem que una peça musical o un determinat moviment d’una obra basada en diversos moviments (una simfonia o una sonata, per exemple)  consten d’un nombre variable de seccions. Generalment, un mínim de dos i un màxim que no sol superar les set seccions (seria el cas del rondó).

Aquestes seccions es poden identificar amb certa facilitat, si bé molt sovint no hi hagi pauses marcades entre si com el cas de l’obra que tractem en aquesta entrada. 

Tenim alguna convenció visual per representar les diferents seccions d’una obra musical?

Convé saber que en música representem les seves  diferents seccions amb lletres

  • Majúscules per indicar les grans seccions de la composició (A, B, C…).
  • Minúscules per la parts menors (a, b, c…).

La primera secció l’anomenarem “A”, la segona “B”, etc. I quan una d’aquestes seccions  es repeteix amb algunes petites variacions (ornamentació, ritme, instrumentació…), utilitzarem el recurs de la cometa. Per exemple, A B C A’

Lletres com a convenció per situar diferents seccions i parts obra musical com ara la forma lliure per seccions

Dansa hongaresa per a piano a 4 mans, núm. 1

Aquesta és la primera de les 24 “Danses hongareses” compostes per Johannes Brahms originalment per a piano a 4 mans.

Aquesta peça de 3 minuts de durada data del 1861 i és possible que l’hagis escoltat en altres tipus d’instrumentació, i és que se n’han fet nombroses transcripcions.

Brahms les considerava adaptacions de músiques tradicionals zíngares més que composicions originals pròpiament.

Aquesta primera dansa té una forma ternària basada en seccions: A – B – A

Vídeo didàctic: forma musical per seccions

Aquest vídeo et permetrà escoltar la Dansa hongaresa núm. 1 de Brahms amb una guia per saber exactament quan comencen totes les seccions, i les seves principals sub-seccions o parts.

Khatia Buniatishvili i Yuja Wang interpreten la Dansa núm. 1 de Brahms

Si el propòsit del vídeo anterior era merament didàctic, ara et presentem aquest altre elèctric. No et perdis la versió de la Dansa hongaresa de Brahms a càrrec de les pianistes Khatia Buniatishvili i Yuja Wang.

5/5

Altres exemples de forma musical per seccions

Trobem molts i molts exemples d’aquest tipus de forma musical. Si fóssim molt rigorosos, afirmaríem que costa moltíssim trobar un sol tipus de peça musical que en el fons no estigui composta per seccions. L’anomenada “forma sonata” (no confondre-la amb una sonata) o la típica forma de la cançó, sense anar més lluny. 

Ara bé, i si ens centrem en la forma lliure per seccions, trobarem un munt d’exemples en la música pianística romàntica. Segueixen aquest tipus de plantejament formal la majoria de preludis, nocturns o masurques de Chopin, així com els cicles de peces també per a piano de Schumann “Escenes de nens” op. 15 o “Àlbum per a la joventut” op 68.

Fonts consultades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *