Català
Español
English
Français
Deutsch
Italiano
Menu
Montserrat Comellas
En essència, diem que una peça musical o un determinat moviment d’una obra basada en diversos moviments (una simfonia o una sonata, per exemple) consten d’un nombre variable de seccions. Generalment, un mínim de dos i un màxim que no sol superar les set seccions (seria el cas del rondó).
Aquestes seccions es poden identificar amb certa facilitat, si bé molt sovint no hi hagi pauses marcades entre si com el cas de l’obra que tractem en aquesta entrada.
Tenim alguna convenció visual per representar les diferents seccions d’una obra musical?
Convé saber que en música representem les seves diferents seccions amb lletres
La primera secció l’anomenarem “A”, la segona “B”, etc. I quan una d’aquestes seccions es repeteix amb algunes petites variacions (ornamentació, ritme, instrumentació…), utilitzarem el recurs de la cometa. Per exemple, A B C A’
Aquesta és la primera de les 24 “Danses hongareses” compostes per Johannes Brahms originalment per a piano a 4 mans.
Aquesta peça de 3 minuts de durada data del 1861 i és possible que l’hagis escoltat en altres tipus d’instrumentació, i és que se n’han fet nombroses transcripcions.
Brahms les considerava adaptacions de músiques tradicionals zíngares més que composicions originals pròpiament.
Aquesta primera dansa té una forma ternària basada en seccions: A – B – A
Aquest vídeo et permetrà escoltar la Dansa hongaresa núm. 1 de Brahms amb una guia per saber exactament quan comencen totes les seccions, i les seves principals sub-seccions o parts.
Si el propòsit del vídeo anterior era merament didàctic, ara et presentem aquest altre elèctric. No et perdis la versió de la Dansa hongaresa de Brahms a càrrec de les pianistes Khatia Buniatishvili i Yuja Wang.
Trobem molts i molts exemples d’aquest tipus de forma musical. Si fóssim molt rigorosos, afirmaríem que costa moltíssim trobar un sol tipus de peça musical que en el fons no estigui composta per seccions. L’anomenada “forma sonata” (no confondre-la amb una sonata) o la típica forma de la cançó, sense anar més lluny.
Ara bé, i si ens centrem en la forma lliure per seccions, trobarem un munt d’exemples en la música pianística romàntica. Segueixen aquest tipus de plantejament formal la majoria de preludis, nocturns o masurques de Chopin, així com els cicles de peces també per a piano de Schumann “Escenes de nens” op. 15 o “Àlbum per a la joventut” op 68.
