Nikolaus Harnoncourt: el poder transformador de la música

«Nuestro materialismo indecible y creciente como un cáncer nos ha condenado a no comprender la necesidad vital de la música».

Nikolaus Harnoncourt: el poder transformador de la música

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada entrada dedicada a Harnoncourt de Musikhana: fons gris clar i paraula "Musica" amb l'última lletra que cau, simbolitzant la situació de la música clàssica en la societat actual

Continguts

"Diálogos sobre Mozart", de Nikolaus Harnoncourt

El 2016 va ser publicat per Acantilado el llibre de Nikolaus Harnoncourt (1929-2016) Diálogos sobre Mozart. Reflexiones sobre la actualidad de la música.

Es tracta d’un llibre que recull les reflexions d’aquest prestigiós director d’orquestra austríac editades per Johanna Fürstauer i procedents de textos dispersos de Harnoncourt com discursos, entrevistes, notes a programes de concerts o de discos.

L’eix temàtic del llibre és la visió particular —en molts aspectes trencadors— que té Harnoncourt de Mozart, dedicant-se els capítols finals a revisar les òperes de Mozart (Idomeneo, Così fan tutte, Les noces de Fígaro, El rapte del serrall, Don Giovanni…).

En aquesta entrada, però no parlarem de la música de Mozart sinó que ens fixarem en la visió que té Harnoncourt de la música i l’art, i dels riscos que la música clàssica arribi a desaparèixer en poques generacions.

El poder transformador de la música, segons Nikolaus Harnoncourt

Retrat Harnoncourt

«Nikolaus Harnoncourt (1980)» Marcel Antonisse / Anefo – Derived from Nationaal Archief  CC BY-SA-3.0

Per Harnoncourt, l’art i la música juguen un paper transcendental en la vida humana. De fet, és precisament l’art el que distingeix l’ésser humà de la resta d’animals.

La capacitat tècnica que culminaria en els nostres temps amb el món d’Internet i la informàtica, té la seva importància. Ara bé, no deixen de ser artefactes molt evolucionats.

Estableix un paral·lelisme amb la pedra que pot fer servir un simi per trencar una anou: aquesta pedra és una eina, un artefacte. L’ordinador també ho és però més evolucionat.

En canvi, el simi no serà mai cantar una melodia encisadora o pintar una imatge sobre la pedra. Si ho fes, seria el primer humà.

Harnoncourt és dels qui pensa que la música transforma la persona.  Res torna a ser igual si et deixes seduir per la bellesa d’una obra de Bach, Mozart o Beethoven.

Degradació de la música a la nostra societat, segons Nikolaus Harnoncourt

Música dins una societat materialista

La mentalitat tecnicista i materialista dels nostres temps ha arrelat fins i tot a les nostres escoles.

Hoy en días nos parece cien veces más importante la piedra del simio que la imagen dibujada en la piedra. Ésa es la catástrofe de nuestra época, que se fragua en la escuela al exigir un pensamiento lógico.

Se exige una lógica simple a la persona que en realidad podría desarrollar un pensamiento inmensamente imaginativo. /.../
Un técnico que además de serlo toca el violín es un técnico de categoría, pues una hipótesis genial sólo puede formularla una persona con un pensamiento imaginativo.

Nikolaus Harnoncourt

Malauradament, les preguntes que imperen avui en dia són saber  si la música pot o no donar-nos diners. Com a molt li atorguem una etiqueta de «bonica», «balsàmica» i «agradable». Reduïm la música a una espècie de placebo a l’estrès que comporta la vida quotidiana:

Hoy en día se diría que la gente piensa: ¿Para qué sirve la música? ¡No nos hacemos ricos con la música! Ante esto sólo puedo decir que tienen una idea muy equivocada de la felicidad y de la importancia de la imaginación.

Hoy en día la felicidad se relaciona casi exclusivamente con la satisfacción, con una comida sabrosa, con una vivienda más grande, más bonita. Esta mentalidad evidencia que se han perdido muchos valores. Pero nadie parece darse cuenta. Pronto será demasiado tarde, y entonces lo será irremisiblemente.

Nikolaus Harnoncourt
Representació del materialisme que domina la nostra societat en detriment dels valors que pot aportar-nos la música i l'art en general. Pensament msuical de Nikolaus Harnoncourt

Imatge de canva domini public

Seguint amb el símil del simi, ignorant la importància de la música i l’art en la societat, correm el risc de convertir-nos en simis: en simis que llencen pedres que són capaços de destruir-se mútuament.

Dignificació de la música

Parlant de l’ús que solem fer avui en dia de la música de Mozart afirma:

Pensar en Mozart me pone triste; no sólo hemos degradado su música a veladas entretenidas y bonitas, sino que nuestro materialismo indecible y creciente como un cáncer nos ha condenado a no comprender la necesidad vital de la música, del arte en general, hasta llegar a la situación actual de ruina total.

Nikolaus Harnoncourt

El capítol del llibre titulat Mozart y las herramientas del simio és impagable i hi desenvolupa una visió transcendental de l’art i la música vistos com a subversius:

El arte desenmascara un contenido falso, por eso es peligroso para la tiranía. El arte envalentona, produce una conmoción, nos permite volver a ver y a pensar con claridad: ver de nuevo qué bello es lo bello, qué contundente es lo verdadero, qué espantoso es lo horrible. Por lo tanto, el arte es, y siempre ha sido, peligroso para el poder

Nikolaus Harnoncourt

Per Harnoncourt, avui en dia tendim a pensar que és possible viure sense art. Convertim l’art en una espècie de joc de relaxació.

Més clar no ho pot dir:

La razón no tiene corazón: sin música, el ser humano deja de ser humano

Nikolaus Harnoncourt

La música clàssica està en perill d'extinció?

Harnoncourt opina que la música clàssica està condemnada a desaparèixer. Res l’anima a no ser pessimista tot i estar immers en un context cultural europeu privilegiat culturalment.

Així pensa sobre l’educació musical:

Sólo nos queda alentar a las personas que ya conocen por sí mismas la riqueza y la importancia del arte a que no priven de ese conocimiento a sus hijos.
No debemos permitir que se apague la antorcha que todavía conservamos. Si no se va pasando el testigo, tal vez debido a ese gran déficit en la educación pública se haga realidad que en una o dos generaciones se apague por completo.
Y la cuestión es si luego será posible volver a encenderla

Nikolaus Harnoncourt

En resum, Harnoncourt reconeix molt bé el poder transformador i «humanitzador» de la música i de l’art, alhora que es mostra molt pessimista sobre el materialisme creixent de la societat actual i el menyspreu generalitzat  que se sotmet la música.

En aquest sentit, no comparteix l’esperit molt més optimista de Benjamin Zander que havíem exposat en una altra mateixa entrada d’aquest blog.

Excel·lent vídeo de Canal 33 sobre Nikolaus Harnoncourt

El següent reportatge emès per Canal 33 és un excel·lent retrat de Harnoncourt. Conté uns passatges entranyables i divertits d’una Harnoncourt assajant amb els músics de l’orquestra que són un encant:

També et poden interessar aquests articles

Claus per explicar la transcendència de la música segons Íñigo Pirfano

«Inteligencia musical» és un excel·lent llibre per a refrescar la nostra ment, descobrir detalls sobre la nostra percepció de la música i gaudir-ne amb més plenitud.

Claus per explicar la transcendència de la música segons Íñigo Pirfano

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Imatge de la portada del llibre INteligencia musical d'Iñigo Pirfano sobre fons amb una trompeta

Continguts

Sobre l'autor: Íñigo Pirfano

Íñigo Pirfano director orquestra divulgador arreu del món del missatge espiritual de la 9a Simfonia de Beethoven

De I pirfano – Trabajo propio, CC BY-SA 4.0, Enlace

Atès que fa ben poc vam publicar una entrada titulada «A Kiss for all the World. 9ª Simfonia de Beethoven, patrimoni de la Humanitat» dedicada al projecte solidari «A Kiss for all the World» i al seu artífex Íñigo Pirfano, ara no ens  entretindrem a parlar-ne. 

Breument, dir que es tracta d’un director d’orquestra, escriptor i conferenciant (speaker) nascut a Bilbao el 1973. A banda de la seva sòlida formació musical, va estudiar Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid.

Diem això perquè aquesta sòlida formació musical i humanística dota als seus escrits d’un «vernís» (profunditat en les seves reflexions, ordre…) molt especials. Malgrat tot, ho fa compatible amb un llenguatge clar i divulgatiu

"Inteligencia musical", d'Íñigo Pirfano

Fitxa tècnica

    • Autor: Íñigo Pirfano
    • Títol: Inteligencia musical
    • Editorial: Plataforma Editorial
    • Any 1ª edició:  2013.
    • Numero pàgines: 192
    • Idioma: Espanyol
    • ISBN 10: 8415750382

Breu descripció

Tot i el seu títol, el llibre no tracta el tema de la intel·ligència musical tal com ha estat tractat en una àmplia bibliografia sobre aquest concepte sobretot des de l’àmbit educatiu i de la psicologia. Recordem, un concepte que neix del model d’intel·ligències múltiples de Howard Gardner.

Tampoc és un llibre d’història musical, ni parla de compositors, ni tampoc tracta estils ni gèneres musicals concrets.

En contra, s’hi tracten bàsicament dos aspectes:

El món dels directors d’orquestra des d’un punt de vista psicològic: capacitat de lideratge, auto negació motivació, riquesa interior, sinceritat, compromís

Quant a l’estil, cal dir que estem davant una lectura amena, gens ampul·losa ni enciclopèdica. Sense dubte, aquest discurs planer i «amable», la qual cosa facilita que ell llibre ja vagi a hores d’ara (2019) per la seva 10ª edició.

Quatre bones raons per llegir-lo

Amb l’ànim de ser concrets, recomanem aquest llibre perquè, a parer nostre, és:

      • Estimulant: és una sana invitació a reflexionar, a llegir, a escoltar música
      • Apassionat, sincer i amorós. Posa en relleu la transcendència de la música
      • Estil gens ampul·lós. Divulgatiu
      • Ric en continguts i ofereix, a més, una excel·lent selecció de cites/reflexions d’autors diversos com Oliver Sacks, John Blacking, Philip Ball; directors d’orquestra com Furtwängler, Karajan, Bernstein, Muti o Toscanini;  pensadors i escriptors com Verlaine, Virgili, Sòcrates i Verlaine, entre altres

Dues frases representatives del llibre

El hombre es un homo faber porque tiene que vivir: desempeña un trabajo con el que desarrolla unas capacidades, a la vez que va transformando el mundo por medio del aprendizaje, el trabajo y la técnica. Fruto de su operación son los magníficos avances de la ciencia y de la tecnología, pensados para hacernos la vida más fácil y más humana. Pero a la vez, el hombre sabe que ha de morir, y esto hace de él un homo poeticus. El arte es la expresión apasionada y amorosa de un ser que gime en un claroscuro entre el abismo y la luz, entre la miseria y la grandeza, entre la nada y el más allá. El aleteo de lo desconocido está presente en el seno de toda obra de arte valiosa.

Pirfano, Íñigo

Tal como revelan algunos estudios recientes, cuando un intérprete toca, lee la partitura, se emociona, recuerda, imagina y coordina su motricidad al mismo tiempo que comprende intelectualmente la obra y la contextualiza, se registra actividad eléctrica en la corteza visual, sensorial-táctil, auditiva, motora, en el cerebelo, en los ganglios basales, área de Broca y en otras regiones relacionadas con el lenguaje, emociones (sistema límbico), memoria (hipocampo) y atención (corteza prefrontal). El cerebro viene a ser, pues, como una orquesta perfectamente organizada.

Pirfano, Íñigo

Lectura preliminar

Tens la possibilitat de fer una lectura preliminar al llibre a través del següent recurs:

Conclusions i recomanació final

En resum, Inteligencia musical és un excel·lent llibre per a refrescar la nostra ment, descobrir detalls sobre la nostra percepció de la música i gaudir-ne amb més plenitud.

Tenint en compte que el llibre té alguns enllaços a vídeos de YouTube, recomanem accedir al llibre en la seva versió digital de Kindle. És molt còmode llegir-lo des de l’ordinador amb l’aplicació gratuïta de Kindle per a PC.

captura pantalla kindle app

També et poden interessar

101 raons per defensar l’educació musical, per Jordi Jauset

L’educació musical és vital en l’educació dels nens. Ho és fins i tot pels embrions i pels nadons. Això i mil altres curiosistats les desgrana Jauset a «¿La música distrae?»

101 raons per defensar l’educació musical, per Jordi Jauset

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Bebe assegut sobre una alfombra i jugant amb instruments musicals

Thedanw- Llicència lliure- Pixabay

Continguts

Jordi A. Jauset (Lleida, 1955) és enginyer de telecomunicacions i doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull.

Va exercir responsabilitats directives a diverses societats de RTVE de Catalunya i a la Generalitat de Catalunya.Va abandonar aquests càrrecs per dedicar-se plenament a la universitat (docència i investigació) i a tasques de difusió científica.

És un investigador amb dues grans línies d’interès:

    • Les audiències de televisió
    • L’aplicació dels estímuls sonors i musicals en l’àmbit de la salut

Va finalitzar els estudis de piano als 15 anys i va desenvolupar activitats professionals en el món de la música de jove al costat dels seus germans. Obtingué nombrosos premis musicals.

És professor d’Economia aplicada a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) i ha col·laborat en nombrosos programes d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona i del postgrau de Musicoteràpia de diverses universitats.

Els seus llibres sobre música i neurociència

Presentació i trets generals

Aquests són els llibres de Jordi A. Jauset relacionats amb musicoteràpia i neurociència publicats fins al 2017:

Noia llegint relaxada i atentament un llibre electrònic
Photo by picjumbo.com from Pexels
    • Música y neurociencia: La musicoterapia. Sus fundamentos, efectos y aplicaciones terapéuticas. Barcelona, UOC, 2008
    • La musicoteràpia. Barcelona, UOC, 2009
    • Sonido, música y espiritualidad. Barcelona, Gaia Ediciones, 2010
    • (Diversos autors) La aventura del cerebro. Viajando por la mente. Sintagma, 2015
    • Cerebro y música, una pareja saludable. España, Círculo Rojo, 2013
    • ¿La música distrae? Neuromúsica y educación. España, Círculo Rojo, 2017
  •  

Com són els llibres de Jauset?

  • Estimulants de la nostra curiositat més enllà de l’àmbit musical (nocions bàsiques de neuropsicologia)
  • Molt documentats
  • Clars i entenedors malgrat temàtica de caràcter científic
  • Sensibles i reivindicatius de la transcendència de la música en àmbit educatiu
  • Saludables: Jauset dóna pautes clares per saber com podem endarrerir l’envelliment neurodegeneratiu del nostre cervell
  • Apassionats i apassionants
  • Recomanables a un públic molt general: els seus llibres haurien de ser lectura obligatòria per a educadors, metges, pares…

  Si vols llegir fragments dels seus llibres publicats per ISSUU

La música distreu? Defensa de l'educació musical

Presentació

Entrevista a Jauset a TV Sant Cugat amb motiu de la presentació del llibre ¿La música distrae? Neuromúsica y educación

Contextualització

José Ignacio Wert, l’exministre d’Educació espanyol, quan va anunciar la polèmica LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa) va afirmar que l’educació musical a les escoles distreia els alumnes de les assignatures troncals importants.

Segons ell, era recomanable descafeïnar la música encara més del sistema educatiu espanyol.

Aquesta afirmació va aixecar molta polseguera entre els professors de música, i també provoca la publicació de «¿La música distrae?» de Jordi A. Jauset. Ell argumenta que el que s’aconsegueix amb una bona educació musical és tot el contrari. No distreu sinó que ajuda a millorar la capacitat de concentració dels nens, així com les seves capacitats cognitives.

 

Imatge oposicio popular contra la LOMCE per a defensar una bona educació musical

El llibre ens abasteix d’arguments científics per demostrar la importància de la música en l’educació dels infants.

Tant de bo arribés un dia que a Catalunya i Espanya passés una cosa similar al que va passar a Suïssa el 2012.  Tant de bo se celebrés un referèndum per modificar la Constitució amb el propòsit consensuat de reforçar a formació musical en l’educació bàsica (més info).

Què podem dir d’aquest llibre?

Portada llibre "¿La música distrae?" de Jordi A. Jauset

Jauset va exposant en aquest llibre els beneficis generals de la música en el nostre cervell i la transcendència de mimar els estudis musicals a les escoles.

La música influeix en diverses dimensions de l’ésser humà, com la corporal, fisiològica, emocional, mental, social i espiritual.

Alguns dels beneficis de la música àmpliament comentats per Jauset:

  • La música ajuda a augmentar la capacitat d’atenció dels alumnes
  • Estimula l’augment de connexions cerebrals i pot tenir fort impacte en la reducció de l’envelliment neurodegeneratiu quan som vells
  • Afavoreix la producció de neurotransmissors com al dopamina o oxitocina
  • Millora les nostres funcions cognitives, verbals, de lectura i socials
  • Ens ajuda a controlar l’estrès i augmentar la motivació , clau per a tot aprenentatge
Nens de 7 ó 8 anys fent els seus deures ben concentrats

Klimkin- Imatge llicència lliure- Pixabay

Què ens ha fascinat més del llibre?

Hem trobat fascinant el llibre en conjunt, si bé destaquem tres seccions que ens han atrapat amb molta força:

  1. Explicacions sobre el concepte de neuroplasticitat i tot de temes que se’n deriven com el de la poda neuronal o sinàpticade connexions poc actives (ineficaces o dèbils). La música és una eina clau per a retardar l’envelliment neuronal, i tots sabem que l’última memòria que perdem és la d’experiències musicals.
  2. L’apartat titulat Música para anestesiarés a dir l’impacte positiu de la música en àmbit hospitalari (preoperatoris, recuperació, malalts pal·liatius i els seus cuidadors…).
  3. Capítol quart dedicat a la percepció musical en època fetal. Aquest últim capítol es recolza en bona part amb les investigacions fetes per equips d’investigadors de l’Institut Marquès de Barcelonamés info.
Noia tocant distesament el violí
Outdoors violinist in a sweater- Photo by Clem Onojeghuo on Unsplash
 

Per últim, resulta reconfortant que els beneficis de la música no només arriben quan toquem algun instrument, sinó que també els obtenim simplement escoltant músiques que ens resultin plaents, és a dir, siguin del gènere que siguin mentre resultin agradables.