Quart moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Guia d’audició i presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX: la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Quart moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Imatge univers amb quatre estrelles simbolitzant el quart moviment de la simfonia analitzada. Lluna i osset de peluix a primer pla

Continguts

Et sents perdut quan escoltes una gran obra simfònica?

És molt possible que sí.

Per això, t’oferim una guia d’audició i una presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX: la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler.

Presentació i algunes paraules del mateix Mahler

El nostre principal objectiu és facilitar-te la comprensió d’aquesta simfonia moviment a moviment, començant en aquest cas pel quart moviment Stürmisch bewegt. Energich, «Moviment tempestuós. Enèrgic»

Sàpigues que,

    1. Dedicarem aquesta entrada monogràficament al quart moviment de la simfonia per raons pràctiques. Ara bé, seria molt important que acabessis escoltant tota l’obra de principi i fi. Una simfonia és un com un organisme viu on cada moviment té ple sentit en relació amb els altres.
    2. No trobaràs en aquesta entrada expressions tècniques ni un afany academicista. Per contra, el nostre gran objectiu és la divulgació de la música clàssica.
    3. T’invitem, a deixar-te seduir per aquesta simfonia. Com el mateix Mahler va deixar escrit, el millor és abans que res escoltar-la  i deixar-se embriagar per la seva sonoritat. Un cop fet això, anar-hi gratant per a descobrir-ne els secrets. Com ell mateix afirma, a escoltar-la amorosament

Primer contacte amb el quart moviment de la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Abans que res i seguint la recomanació del mateix compositor, escolta aquest moviment de la simfonia:

Idees clau del moviment

Imatge artística. Explosio de colors. Abstracte

Imatge Gerd Atlmann,  CC Enllaç

    • El seu títol programàtic De l’infern al Paradís es descriu clarament en la música. Els passatges que descriuen l’infern són veritablement intensos i dramàtics.
    • És el moviment més extens de la simfonia. Té una durada d’uns 20 minuts. Hauria d’iniciar-se just després del tercer moviment sense interrupció.
    • Enfrontament entre l’heroi i les forces del mal. S’hi entreveuen influències de les simfonies de Bruckner i Txaikovski
    • Es pot analitzar la seva forma com si es tractés d’una forma sonata tradicional: així és, amb les tres clàssiques parts d’Exposició, Desenvolupament i Reexposició.

Presentació interactiva quart moviment de la Simfonia núm 1. Tità de Gustav Mahler

  • Podràs identificar amb total claredat les diferents seccions del moviment
  • Podràs saltar d'un tema a un altre i amb total llibertat
  • Podràs escoltar els temes musicals que integren cada secció i fer-ho tantes vegades com vulguis

clica sobre la imatge!

Recopilació temes musicals principals del segon moviment

INTRODUCCIÓ

Mahler volia representar aquí la desesperació extrema del seu heroi, i ho fa amb una música aspra, dura, intensa i plena de dissonàncies. Per representar l’infern utilitza dos motius melòdics que manlleva de la Simfonia Dante de Liszt.

1.  El primer motiu és de només quatre notes, però l’efecte és potent. Sembla que se’ns clavin com llances dins nostre. Apareixen al cap de pocs segons de començar el moviment.

divulgacio-musica-classica

2. L’altre motiu és a base de tresets. És força aterridor i el sentim per primer cop just després de l’anterior motiu temàtic anterior.

divulgacio-musica-classica

EXPOSICIÓ

S’inicia amb una explosió orquestral que ens sacseja i desafia. Dit vulgarment, ens lleva la son de les orelles. Tremend i extraordinari alhora!! Caràcter dramàtic i heroic

Aquest passatge sona així:

DESENVOLUPAMENT

Secció de desenvolupament simbolitza l’entrada de l’heroi al ParadísMúsica va entrant en un registre molt més tranquil.   Els violins són els protagonistes d’una melodia lírica. És un tema llarg i que esdevé  angoixant progressivament tal com podem apreciar en el següent fragment:

 S’arriba al clímax o moment culminant amb el tema de la victòria, que sona així:

Just després del clímax sentim el tema inicial del primer moviment en un tempo molt lent. Reapareix també el cant del cucut. Sona així:

REEXPOSICIÓ

Aquesta secció simbolitza que lheroi ha abandonat definitivament el món. És al Paradís.

Comença més o menys «estable» amb evocació de temes escoltats anteriorment, però s’arriba a un clímax força frenètic amb les fanfàrries de trompetes.

Observa un breu fragment d’aquest passatge:

El moviment, i la simfonia, acaba amb una coda triomfal: representa el triomf de l’heroi sobre el seu destí. La podem definir com un autèntic clam de victòriaSona així:

Partitura

Accedeix a la partitura d’aquest quart moviment de la Simfonia núm. 1 «Tità» en Re major de Gustav Mahler

També et poden interessar aquests articles dedicats a la Simfonia Tità de Mahler

Tercer moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Guia d’audició i presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX: la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Tercer moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada entrada Simfonita Tità. Nen dormint a la lluna amb3 estrelles al ccel que simbolitzen terecer moviment. Animació

Continguts

Et sents perdut quan escoltes una gran obra simfònica?

És molt possible que sí.

Per això, t’oferim una guia d’audició i una presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX: la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler.

Presentació i algunes paraules del mateix Mahler

El nostre principal objectiu és facilitar-te la comprensió d’aquesta simfonia moviment a moviment. En aquesta entrada ens centrarem en el tercer moviment ; Feierlich und gemessen, ohne zu schleppen («Solemente i mesurat, sense retardar»)

Sàpigues que,

    1. Dedicarem aquesta entrada monogràficament al tercer moviment de la simfonia per raons pràctiques. Ara bé, seria molt important que acabessis escoltant tota l’obra de principi i fi. Una simfonia és un com un organisme viu on cada moviment té ple sentit en relació amb els altres.
    2. No trobaràs en aquesta entrada expressions tècniques ni un afany academicista. Per contra, el nostre gran objectiu és la divulgació de la música clàssica.
    3. T’invitem, a deixar-te seduir per aquesta simfonia. Com el mateix Mahler va deixar escrit, el millor és abans que res escoltar-la  i deixar-se embriagar per la seva sonoritat. Un cop fet això, anar-hi gratant per a descobrir-ne els secrets. Com ell mateix afirma, a escoltar-la amorosament

Primer contacte amb el tercer moviment de la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Abans que res, i seguint la recomanació del mateix compositor, escolta aquest moviment de la simfonia:

Idees clau del moviment

Aquest moviment s’ha d’entendre com una preparació per a la sobtada aparició del quart moviment, el qual expressa la desesperació profunda de l’heroi de la simfonia.

Formalment, podem distingir en aquest moviment les següents parts:

    • Secció inicial Amarxa fúnebre amb elements paròdics i en forma de cànon
    • Secció B: Creant contrast amb el tema A, apareix un tema inspirat amb música popular, i tractada amb elements burlescos
    • Secció central  C: melodia lírica en forma de vals lent
    • Secció final represa temes A +B. Aqueta secció enllaçaria directament amb el IV moviment

Presentació interactiva tercer moviment de la Simfonia núm 1. Tità de Gustav Mahler

  • Podràs identificar amb total claredat les diferents seccions del moviment
  • Podràs saltar d'un tema a un altre i amb total llibertat
  • Podràs escoltar els temes musicals que integren cada secció i fer-ho tantes vegades com vulguis

clica sobre la imatge!

Recopilació temes musicals principals del tercer moviment

SECCIÓ INICIAL A: marxa fúnebre

El moviment comença amb una marxa fúnebre paròdica, un element molt present en les obres de Mahler. Música lenta. La marxa es basa en un misteriós i estrany cànon amb el popular tema del Frêre Jacques, que s’intercala amb elements de música de cafè i bandes populars.

Pots seguir amb facilitat aquest recurs emprat per Mahler en el següent vídeo.

És clàssic de Mahler juxtaposar elements sublims amb altres grotescos o més sinistres. La marxa fúnebre representa el ritu  fúnebre d’un caçador mort a qui els animals del bosc li reten un homenatge en forma de seguici fúnebre.

Aquest moviment de la simfonia havia portat el nom de «Marxa fúnebre a la manera de Callot» en una revisió que en va fer Mahler el 1893. Jacques Callot va ser un dibuixant de començaments el s. XVII

Processo en blan i negre de figures força aterridores
il·lustració de Jacques callot

Vegem el tema principal d’aquesta secció en partitura:

SECCIÓ B

Un segon tema té un aire bohemi. Representa una banda de música popular que acompanya, amb un clar aire burlesc, els animals en l’enterrament del calçador.

SECCIÓ C

A continuació s’hi reprodueix el tema musical del lied «Die zwei blauen augen» (Els dos ulls blaus) dels Lieder eines fahrenden Gesellen (Cançons d’un company errant). És un tema molt suau i captivador.

Escolta aquest lied de Mahler, i observa com el recupera a la simfonia 1.

I ara escolta el tema tal com apareix a la simfonia:

REPRESA

A'

 Segueix la reexposició de la marxa fúnebre tot i que en un altre to. De ben segur que ja et resultarà familiar:

B'

El moviment acaba amb una combinació  dels dos temes musicals. Escoltem-ne un petit fragment: 

Partitura

Accedeix a la partitura d’aquest tercer moviment de la Simfonia núm. 1 «Tità» en Re major de Gustav Mahler

També et poden interessar aquests articles dedicats a la Simfonia Tità de Mahler

Segon moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Guia d’audició i presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX: la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Segon moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada per post dedicat a la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler, fons estrellat, lluna i una sola estrella al cel que simbolitza el segon moviment

Continguts

Et sents perdut quan escoltes una gran obra simfònica?

És molt possible que sí.

Per això, t’oferim una guia d’audició i una presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX: la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler.

Presentació i algunes paraules del mateix Mahler

El nostre principal objectiu és facilitar-te la comprensió d’aquesta simfonia moviment a moviment, centrant-nos en aquest cas en el segon moviment ; Kräftig bewegt, doch nicht zu schnell («Amb força però no massa ràpid»

Sàpigues que,

    1. Dedicarem aquesta entrada monogràficament al segon moviment de la simfonia per raons pràctiques. Ara bé, seria molt important que acabessis escoltant tota l’obra de principi i fi. Una simfonia és un com un organisme viu on cada moviment té ple sentit en relació amb els altres.
    2. No trobaràs en aquesta entrada expressions tècniques ni un afany academicista. Per contra, el nostre gran objectiu és la divulgació de la música clàssica.
    3. T’invitem, a deixar-te seduir per aquesta simfonia. Com el mateix Mahler va deixar escrit, el millor és abans que res escoltar-la  i deixar-se embriagar per la seva sonoritat. Un cop fet això, anar-hi gratant per a descobrir-ne els secrets. Com ell mateix afirma, a escoltar-la amorosament

Primer contacte amb el segon moviment de la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Abans que res i seguint la recomanació del mateix compositor, escolta aquest moviment de la simfonia:

Idees clau del moviment

Dansa tradicional autriaca a l'aire lliure, per parelles.
dominique cappronnier on Visual hunt / CC BY-NC-ND[/caption]

Aquest és el moviment més líric de tota la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler i té una durada de 8 minuts, en la versió força lenta de Dudamel

    • El moviment té dues parts: una secció inicial i una segona part amb el títol de Trio
    • La primera és un  Ländler: és a dir, una dansa popular en ritme ternari  originària d’Àustria. Va estar de moda en èpoques passades (s. XVIII) i s’associa a un ball primitiu, popular, no massa refinat. Així i tot, Mahler atorga a aquesta font d’inspiració, categoria musical, fent-ne un tractament polifònic. Aquest mateix ländler anirà canviant fins a convertir-se en un clàssic vals.
    • Trio:  comença amb una espècie de vals lent i suau que contrasta molt amb el ritme més animat de l’inici del moviment

El Trio acaba amb la repetició del tema inicial del ländler»  

Gràficament, aquesta estructura seria la següent:

SECCIÓ INICIAL

TRIO

  • Evocació d’un ländler: tema A
  • Tema B, més rude
  • Repetició del tema A
  • Tema de vals lent, suau
  • Repetició del tema A (ländler) de la secció inicial
Esquema del segon moviment simfonia Tità de Mahler.

Presentació interactiva segon moviment de la Simfonia núm 1. Tità de Gustav Mahler

  • Podràs identificar amb total claredat les diferents seccions del moviment
  • Podràs saltar d'un tema a un altre i amb total llibertat
  • Podràs escoltar els temes musicals que integren cada secció i fer-ho tantes vegades com vulguis

clica sobre la imatge!

Recopilació temes musicals principals del segon moviment

SECCIÓ INICIAL

En aquesta secció, Mahler evoca un Ländler, una dansa de camperols austríaca que sota l’aparença de despreocupació amaga ja moments contradictoris i un xic pertorbadors.

Joan Grimalt afirma que «el Ländler s’associa als esclops, a un primitivisme sorneguer i sovint també amb una referència irònica al tropos literari del Beatus ille: «A pagès sí que viuen tranquils!…»»  [«La música de Gustav Mahler», Editorial Dux, p. 102]

Des del primer instant, t’adonaràs que Mahler utilitza va repetint diverses vegades  un motiu rítmic en violoncels i contrabaixos molt enganxós. Aquesta tècnica es coneix com a «basso ostinato» (baix obstinat):

fragment musical partitura

El compositor utilitzarà d’una mateixa manera obstinada altres motius rítmics al llarg del moviment. Només cal parar una mica l’orella per a poder-los reconèixer.

Per la seva part, la melodia del Ländler és aparentment molt senzilla i alhora atractiva. Es va repetint a diferents instruments de l’orquestra. Mahler si atorga un tractament polifònic, una volguda i aparent incongruència amb el caràcter ja descrit de la melodia

TRIO

La música d’aquesta ens remet a un oasi de pau escoltant un vals vienès clàssic. Així i totsi l’analitzéssim més a fons, podríem descobrir-hi petites «bromes musicals» per part de Mahler.

Aquest passatge sona així:

Al final, torna el mateix tema de la secció inicial (A).  Observa com el seu tema ja et resulta familiar:

 

El moviment conclou amb la coda, la qual sona així:

Partitura

Accedeix a la partitura d’aquest segon moviment de la Simfonia núm. 1 «Tità» en Re major de Gustav Mahler

També et poden interessar aquests articles dedicats a la Simfonia Tità de Mahler

Entra en l’univers de Gustav Mahler i les seves simfonies

Entra en l’univers de Gustav Mahler i les seves simfonies

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Creació Musikhana per entrada dedicada a fer una introducció general a l'univers musical Gustav Mahler. Títol entrada amb un fosc blau afosc i uns elements fantasiosos

Continguts

L’objectiu d’aquesta entrada és presentar a Gustav Mahler i la seva Simfonia núm. 1 en Re Major Tità com a preàmbul a quatre entrades més que publicarem sobre aquesta mateixa simfonia.

En resum:

Cada una d’aquestes entrades serà una guia d’audició dels quatre moviments que componen aquesta Simfonia núm. 1.

    • El nostre propòsit és facilitar l’audició d’aquesta obra que per damunt de la seva grandiositat i/o complexitat, és una obra de profunda bellesa. Per vegades que l’escoltis, no et deixa mai indiferent.
    • En aquestes entrades trobaràs uns continguts i materials de caràcter divulgatiu, incloses unes presentacions interactives que et permetran sentir-te guiat durant l’audició de cada moviment de la simfonia, i podràs també interactuar-hi.

Más que obras musicales, las sinfonías de Mahler son universos en música, construcciones sonoras dilatadas, heterogenéas, en donde los elementos musicales y biográficos se superponen creando una red de significados múltiples y contradictorios. Por eso, la obra de Mahler necesita no sólo de intérpretes, sino también de divulgadores capaces de hacer aflorar toda la complejidad humana y artística que subyace en sus partituras.

Revista Scherzo, "Mahler, una vida en sinfonías", 1 abril 2019

Qui és Gustav Mahler

Per començar, expliquem breument qui va ser Gustav Mahler i quina importància té en la història de la música.

Retrat de Gustav Mahler

E. Bieber – Kohut, Adolph (1900) «Gustav Mahler», Domini públic. Enllaç

  • Va néixer el 1860 a Kalĭstě, Bohèmia, Austria-Hongria, (avui República Txeca). Va créixer dins d’una família jueva que parlava alemany, i va estudiar en el Conservatori de música de Viena i Filosofia.
  • En vida va ser més conegut com a director d’orquestra i d’òpera que com a compositor.
  • Va compondre 10 simfonies (la 10ª inacabada), a més de Das Lied von der Erde («Cançó de la Terra», 1908-09), una obra monumental i transcendental per a la història d’aquest gènere musical.
  • Va ser director d’òpera a diverses ciutats europees com Kassel, Praga, Leipzig, Pest o Hamburg.
  • Va triomfar a l’Europa central on l’antisemitisme era la doctrina oficial.
  • És el 1897 quan és nomenat director artístic de l’Òpera Imperial de Viena.
  • Uns anys més tard, el 1907, marxa cap a Nova York: aquí dirigirà el Metropolitan. Dirigirà la Filharmònica els anys 1910-1911
  • Mahler és molt reconegut per la seva producció simfònica, però també és autor de cicles de cançons extraordinaris com KindertotenliederCançons dels infants morts», 1902) i de la col·lecció Des Knaben WunderhornL’infant del corn meravellós»,1888). El cicle de lieder Eines fahrenden GesellenCançons d’un company viatger», 1883) -obra que citarem en parlar de la Simfonia Tità– són per a veu i acompanyament orquestral
  • El 1907 va ser diagnosticat amb una malaltia de cor que acabaria causant la seva mort el 1911. Aquell mateix any (el 1907) moria la seva filla Maria amb només quatre anys.

1ª Simfonia Tità de Mahler: idees generals

A contracor, no parlarem ara i aquí d’aquests lieder tot i ser autèntiques joies musicals. No ho fem per a poder-nos centrar en la Simfonia núm. 1 coneguda també com a Simfonia «Tità». I comencem per donar-ne unes dades generals:

  • Any composició: 1888.
  • Nom inicial: Poema simfònic en dues parts. Concebuda inicialment com a poema simfònic en dues parts i un total de 5 moviments. Moviments que tenien títols al·lusius al contingut (ex. Dels dies de joventut. Peces florals, fruitals i espinoses; Commedia humana; Naufragat. Marxa fúnebre a la manera de Callot…), al·lusions que Mahler eliminaria en la publicació de l’obra el 1899
  • Estrena: a Budapest, 1889. Va ser considerada molt moderna i no va gaudir de massa bona acollida.
  • Revisió: 1893. Canvi de nom per Titan, supressió del moviment central Blumine. Reestrena a Hamburg, 1893. La durada de la simfonia és d’uns 55 minuts i consta de quatre moviments. El nom ve de la novel·la Titan de Jean Paul Richter.
  • 1r enregistrament: 1939, director Bruno Walter dirigint l’Orquestra de la NBC. En trets generals, aquesta versió accentua els aspectes més lírics i sublims de Mahler.
  • Segon enregistrament: 1940, director Dmitris Mitrópoulos, Simfònica de Minneapolis. Versió menys bondadosa que la de Walter. És una fita en la història de les gravacions mahlerianes i es considera que és un dels acostaments més fidel als desitjos del mateix compositor, Gustav Mahler. Emfatitza canvis rítmics extrems, amb un apassionament desbordant. Major sensació sinistra que demanava Mahler.
  • Orquestració:  corda, 4 flautes, flautí, 4 oboès, corn anglès, 3 fagots, contrafagot, 7 trompes, 5 trompetes, 4 trombons, trombó baix, tuba,

Per saber-ne més

Llibres

      • Estapé, Víctor. (2001). «Mahler, Gustav». A Gran Enciclopèdia de la musica (vol. 5). Barcelona: Enciclopèdia Catalana
      • Perez de Artega, José Luis (2017) Mahler. Madrid: Musicalia Scherzo
      • Vignal, Marc (1966) Gustav Mahler. Paris: Solfèges [trad. de Ferran Meler, 1991, Barcelona: Edicions 62]
      • Walter, Bruno (1936) Gustav Mahler. Viena, Fischer Verlag [trad. al castellà de Soledad Vivanco, 1ª ed. 1982, Madrid: Alianza Música]

Recomanació especial

Mereix una recomanació molt especial el llibre en català de Joan Grimalt La música de Gustav Mahler (Barcelona, Dux Editorial, 2012)

Portada del llibre de Joan Grimalt sobre Gustav Mahler

Webgrafia

Altres

 

Primer moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Guia d’audició i presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX: la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Primer moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada per post dedicat a la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler, fons estrellat, lluna i una sola estrella al cel que simbolitza el primer moviment

Continguts

Et sents perdut quan escoltes una gran obra simfònica?

És molt possible que sí.

Per això, t’oferim una guia d’audició i una presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX: la Simfonia núm. 1 en re major Tità de Gustav Mahler.

Presentació i algunes paraules del mateix Mahler

El nostre principal objectiu és facilitar-te la comprensió d’aquesta simfonia moviment a moviment, començant en aquest cas pel primer moviment.

Sàpigues que,

    1. Dedicarem aquesta entrada monogràficament al primer moviment de la simfonia per raons pràctiques. Ara bé, seria molt important que acabessis escoltant tota l’obra de principi i fi. Una simfonia és un com un organisme viu on cada moviment té ple sentit en relació amb els altres.
    2. No trobaràs en aquesta entrada expressions tècniques ni un afany academicista. Per contra, el nostre gran objectiu és la divulgació de la música clàssica.
    3. T’invitem, a deixar-te seduir per aquesta simfonia. Com el mateix Mahler va deixar escrit, el millor és abans que res escoltar-la  i deixar-se embriagar per la seva sonoritat. Un cop fet això, anar-hi gratant per a descobrir-ne els secrets. Com ell mateix afirma, a escoltar-la amorosament

Primer contacte amb Simfonia núm 1. Tità de Gustav Mahler

Primer moviment de la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler sota direcció de Gustavo Dudamel

Idees clau del moviment

Vaixell al mar a la posta de Sol
  • El moviment és definit com una oda a la natura: evocació dels despertar del dia.
  • Aquest despertar de la natura representa en sentit figurat el naixement del Tità, l’heroi present en l’obra.
  • Segueix l’esquema formal de sonata. És  a dir, en tres parts: Exposició- Desenvolupament- Reexposició. S’inicia, però amb una breu introducció i es tanca amb una curta però potent coda (coda o cua en català són compassos finals conclusius)

Així es podria representar aquesta estructura:

Esquema amb dibuixos molt simples de l'esquem formal de la primera simfonia "Tità" de Gustav Mahler

Presentació interactiva primer moviment de la Simfonia núm 1. Tità de Gustav Mahler

  • Podràs identificar amb total claredat les diferents seccions del moviment
  • Podràs saltar d'un tema a un altre i amb total llibertat
  • Podràs escoltar els temes musicals que integren cada secció i fer-ho tantes vegades com vulguis

clica sobre la imatge!

Recopilació temes musicals principals del primer moviment

INTRODUCCIÓ

El primer moviment de la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler comença amb un passatge  únic, lent, inoblidable i misteriós sobre la nota «LA» de les cordes  dividides i repartides en 7 octaves.  És una forma intel·ligent de plasmar la natura del tot adormida, estàtica.

Així sona d’enigmàtic, gairebé inaudible i alhora captivador el primer minut de la simfonia:

Cap al minut i mig, sonaran unes fanfàrries en un temps una mica més viu.

També podrem identificar fàcilment el motiu del cucutPer simbolitzar el seu cant, el compositor utilitza uns intervals de 4ª descendent.

EXPOSICIÓ

És una secció amb una atmosfera ja molt diferent de la d’introducció: és més lluminosa, més fresca.

En aquesta secció sentim una primera referència directa a uns dels lieder (cançons) que componen el cicle Eines fahrenden Gesellen («Cançons d’un company viatger»): en concret el Ging heut’ morgen über’s Feld («Aquest matí he sortit al camp»)

Així sona el lied:

Així sona el fragment de la simfonia basat en el mateix lied:

DESENVOLUPAMENT

El desenvolupament és una secció força extensa que comença amb una variació de la introducció, i en què les trompes ens presentaran una marxa en forma de fanfara seguida dels temes de l’exposició combinats.

RECAPITAULACIÓ O REEXPOSICIÓ

A la reexposició, novament escoltarem elements que ja havien aparegut a l’exposició com les crides del cucut i, al final de tot, les fanfàrries a mans dels clarinets i les trompetes. Aquesta secció té un aire triomfal, d’apoteosi

CODA

Finalment, arriba una coda curtíssima d’uns 10 segons, que sona amb aquesta intensitat: