3 museus de música a Catalunya per explorar

Els museus dedicats a la música poden ser atractius alhora que educatius? S’estan adaptant als nous temps? Quins són els principals museus de música a Catalunya?

3 museus de música a Catalunya per explorar

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Museus de música a Catalunya Pau Casals Façana al passeig maritim

Continguts

Museus de música a Catalunya. Presentació

Descriurem tres museus de música a Catalunya.

Són tres propostes museístiques de molt interès i amb una personalitat molt definida.

Analitzar aquesta oferta ens permetrà captar la idiosincràsia de cada museu i valorar com lluiten per modernitzar-se, oferir serveis cada vegada més ambiciosos i trobar un espai en el teixit cultural de cada ciutat.

Podeu consultar una altra entrada de Musikhana dedicada als museus de musica a Europa.

MUSEU DE LA MÚSICA, Barcelona

Sala museu de la música de Barcelona.

Aerofons de broquet. Museu de la Música de Barcelona, de Ldolarius CC-BY-SA  Enllaç

Característiques

Els orígens del Museu de la música de Barcelona es remunten a començaments del s. XX.

Al llarg de la seva història ha anat canviant d’ubicació fins a arribar on és ara: a la Ciutat de la Música de l’Auditori.  Així doncs, el Museu s’ubica al costat de les sales de concerts de l’Auditori i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

La nova exposició permanent consta de prop de cinc-cents instruments de diferents èpoques i cultures

façana Auditori Música Barcelona

De Sergi Larripa – CC BY-SA, Enllaç

El recorregut principal comença amb una introducció als elements constitutius de la música, i a partir d’aquí el visitant va repassant l’evolució de la música al llarg del temps i espai (civilitzacions antigues, naixement i difusió de la polifonia, barroc, classicisme, Romanticisme, indústria del so, noves tecnologies…)

La col·lecció “La permanència del so. De la tradició oral a l’enregistrament digital” sobre la necessitat de fixar la música en diferents suports al llarg del temps.

A la sala interactiva els visitants poden tocar i experimentar objectes, maquetes o instruments reals.

El Museu de la Música de Barcelona té una filosofia i una raó de ser molt clara. Vol anar molt més enllà de ser un espai on els visitants puguin contemplar instruments i documents, i de voler preservar el patrimoni cultural. 

Aspira a ser una:

“àgora de trobada i un lloc de debat, coneixement i gaudi estètic que ha de permetre als ciutadans ser més conscients de com el fer musical construeix les nostres emocions individuals i socials”

Serveis del museu

  • Biblioteca i espai de documentació i recerca (EDR): organitza, conserva i difon tota la documentació que generen les col·leccions del museu. La Biblioteca disposa d’un catàleg amb més de 7000 registres especialitzats en organologia
  • Fons amb més de 2.400 instruments: una part exposada i una altra conservada en reserves accessibles
  • Arxiu històric amb les donacions i llegats de músics com Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Malats… Conté partitures manuscrites originals, fotografies, objectes personals i cartes
  • Fons sonor amb 13.000 enregistraments en diversos suports valuosíssim per comprendre l’evolució de la fixació del so al llarg de tres segles
  • Fons fotogràfic i audiovisual, històric i actual, d’identificació de les col·leccions, dels procediments de restauració i de les activitats del museu

Fonts bàsiques d'informació

MUSEU ISAAC ALBÉNIZ, Camprodon

Façana exterior Museu Albéniz a camprodon. façana austera

Angel Gallardo «Museo Albeniz» a Flickr

Aquest museu ha estat creat amb l’ajut dels descendents de l’insigne compositor, els quals, d’una manera desinteressada, hi han contribuït amb la major part del que conté; mobles, objectes personals, documentació…

Hi podem veure el piano vertical Bernareggi & Gassó, primeres edicions i fotocòpies de manuscrits originals de la seva obra, biografies, llibres dedicats, cartes, objectes personals, ampliacions de fotos personals…

 

Piano d'Albéniz al Museu Albéniz de Camprodon

Jordi Iparraguirre «Piano d’Isaac Albéniz»  Flickr

El museu Isaac Albéniz neix amb la intenció de ser un lloc de trobada per a tots els amants de la seva extraordinària música, disseminats per tot el món.

Ben aviat el Museu es traslladarà a l’edifici de Cal Marquès (s. XVII)

L’objectiu principal del Museu és donar a conèixer la vida i obra del compositor, i alhora oferir als visitants de la Vall de Camprodon, tant nacionals com internacionals, l’oportunitat d’un intercanvi cultural en tots els àmbits

Fonts bàsiques d'informació

MUSEU PAU CASALS, El Vendrell

Exterior del Museu Pau Casals El Vendrell, Museus de música a Catalunya
Foto original de Montserrat Comellas

Aquest museu està situat a la “Vil·la Casals”, la casa que el mateix Pau Casals es va fer construir al passeig marítim de Sant Salvador, El Vendrell.

Inicialment aquesta casa era concebuda com a casa d’estiueig, però la va reformar per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt entre els anys 1931 i 1936 per encabir-hi la Sala de la Música, el jardí i el mirador. Pau Casals hi va viure fins al 1939, quan es va veure obligat a marxar a l’exili i mai més hi va tornar.

El 1972, Pau Casals i la seva esposa Marta Montañez van crear la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de preservar el patrimoni que Pau Casals tenia a la casa de Sant Salvador.

El 1976 es va inaugurar la casa com a museu. El 1996 la Fundació Pau Casals va decidir tancar el museu per sotmetre’l a una profunda rehabilitació. L’actual museu va ser inaugurat el 2 de juny de 2001.

Tal com s’afirma des de la seva pàgina web, «l’objectiu principal del museu és el de conservar, preservar i difondre la vida i la obra de Pau Casals a través de l’extens patrimoni artístic i documental que s’hi conserva«

Fonts bàsiques d'informació

Per saber-ne més

RTVE a la carta, “Museo de instrumentos” programes monogràfics descarregables en format mp3 i d’una durada aproximada de 30 minuts per programa dedicats a museus sobre música d’arreu del món i presentats per Ana CASADO, emesos entre el 2011 i el 2012. Recuperables a http://www.rtve.es/alacarta/audios/museo-de-instrumentos/

També et poden interessar:

6 espectaculars museus de música a Europa que cal conèixer

Quins són els museus musicals “imprescindibles” a Europa i què ens ofereixen? Cada museu té la seva pròpia personalitat?

6 espectaculars museus de música a Europa que cal conèixer

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Aspecte exterior de la casa natal de Mozart. Viena.

Continguts

Presentació museus de música a Europa

A continuació farem una presentació dels museus de música a Europa «imprescindibles”. Igual que vam fer fa poques setmanes a Tres museus de música a Catalunya per explorar, mostrarem la personalitat única que ofereixen aquests museus.

MUSEU D’INSTRUMENTS MUSICALS (MIM), Brussel·les

Característiques i serveis

Façana exterior del MIM, Museu d'instruments musicals, a Brussel·les

Exterior Musical Instrument Museum Brussels-Schwars- CC BY-SA 3.  – Enllaç

Es tracta d’un museu espectacular amb més de 7.000 instruments de tots els continents convertint-se en un dels més importants del món.

Els instruments estan classificats segons el tipus i origen en diverses plantes. A la segona planta, per exemple, està dedicada a instruments occidentals (pianos, saxos, violins, orgues…); a la quarta ens trobem una gran col·lecció de pianos i claves, etc.

EL Museu també té la seva pròpia de concerts i organitza activitats per estudiants, activitats lúdiques per a famílies, associacions culturals, etc.

Stringed instruments - Musical Instrument Museum, Brussels - IMG 3994

Fonts bàsiques d'informació

HAUS DER MUSIK, Viena

Característiques i serveis. Modernització

La Haus der Musik o “Casa de la Música” de Viena és un museu dedicat a la música de sis plantes situat al primer districte de la ciutat.

Com a principis bàsics del museu són “Informació, educació i entreteniment”: el visitant entrarà en una aventura i experiència cultural impressionant i divertida. Dit en altres paraules, l’objectiu és “experimentar la música amb tots els sentits, participar activament, descobrir i jugar”.

Situat a l’antic Palau de l’Arxiduc Carles. Va ser també residència d’Otto Nicolai, compositor i fundador de la Filharmònica de Viena.

Annagasse Haus der Musik

 

Té molts al·licients interactius per als seus visitants, entre els quals la possibilitat de dirigir virtualment la Filharmònica de Viena, tal com es pot observar en el següent vídeo:

Gràcies a l’escenari virtual “Virto Stage” és com un teatre personal en què el visitant esdevé el director d’una experiència musical i operística multimèdia: una atracció interactiva on podran decidir sobre la música, decorats… i crear la seva pròpia popera amb només els moviments del seu cos.

Els nens també poden gaudir d’un escenari on podran crear un concert amb animals com a protagonistes. També té molt atractiu un joc musical basat en Mozart que involucra els visitants convertint-los en originals intèrprets del compositor.

Altres espais de gran interès són la Sonosfera i l’Instrumentarium des d’on poder estudiar els instruments de mida hiperdimensional

Fonts bàsiques d'informació

MUSEU INSTRUMENTS MUSICALS, Berlin

Característiques i serveis

Museu instruments de Berlin. Interior. Arquitectura moderna

Pat M2007 «Musical Instrument Museum, Berlin» –  CC BY-NC-ND 2.0  – Flickr

El Museu d’Instruments Musicals de Berlín disposa d’una col·lecció de 3.500 instruments que van des del s. XVI en l’actualitat. Està situada al Fòrum de la Cultura de la capital alemanya just darrere l’edifici de la Filharmònica.

Conté instruments de molt valor com un clavicordi portàtil que havia estat propietat de la reina de Prússia Sophie Charlotte, diverses flautes de Frederic el Gran, o l’harmònica de vidre de Benjamin Franklin.

Allotja l’Institut d’investigació Musical, una biblioteca especialitzada i un taller on es fabriquen i restauren instruments. Sovint s’ofereixen concerts amb instruments originals.

Exterior Museu Música Berlin. Edifici modern

Andreas Praefcke – «Berlin, Musikinstrumentenmuseum» – CC BY 3.0  – Enllaç

Fonts bàsiques d'informació

CITÉ DE LA MUSIQUE, París

Característiques i serveis

1984-1995 The City of Music, Paris 03

El Musée de la musique de París presenta una col·lecció de diversos centenars d’instruments de música reunits pel Conservatoire national supérieur de musique et de danse de Paris.

Són essencialment instruments de música clàssica i popular del segle XVII als nostres dies: llaüts, violins italians (Stradivari, Guarneri, Fet Mat), clavicèmbals francesos i flamencs, pianos francesos d’Erard i Pleyel, instruments d’Adolphe Sax.

El Museu de la música reuneix dins de la Philarmonie de Paris una col·lecció de més de 7.000 instruments i objectes d’art. Prop de 1.000 d’aquests instruments són mostrats al públic en l’exposició permanent i compta amb alguns tresors com un piano de Chopin o una guitarra de Jacques Brassens. Aquests instruments permeten fer un repàs de la història de la música occidental des del s. XVI als nostres dies, i acostar-se a les principals culturals musicals del món.

Musee-de-la-musique-3

Segons els responsables del museu, l’originalitat del museu -més enllà de la col·lecció permanent- radica en les exposicions temporals sobre temes que fomenten els estudis interdisciplinaris en matèria cultural. Organitza visites guiades, tallers, col·loquis, concerts….

El Musée de la musique forma part de la Cité de la musique que reuneix un conjunt d’institucions dedicades a la música, al barri de la Villette, al 19è districte de París.

La Cité de la musique està instal·lada a un edifici concebut per l’arquitecte Christian de Portzamparc i fou inaugurada el 1995.

Fonts bàsiques d'informació

CASA NATAL DE MOZART, Salzburg

Característiques i serveis

Mozart (5)

Aquest és un dels museus de música  Europa més visitats. Va ser inaugurat el 2006 amb motiu del 250è aniversari del naixement de Mozart.

A través de les tres plantes de la casa-museu, els visitants poden aprendre molts detalls de la vida de Mozart i el seu entorn: poden veure retrats i documents originals, el violí de la seva infantesa, el clavicordi amb què va compondre diverses peces inclosa “La flauta màgica”, autògrafs, etc.

 

Fonts bàsiques d'informació

MUSEU SIBELIUS, Turku

Sibelius-museo Turku

http://www.sibeliusmuseum.fi/en/El Museu Sibelius és un museu dedicat a la música finesa situat en un edifici dissenyat per Woldemar Baeckman els anys 60. Alberga una selecció de prop de 2.000 instruments de tot el món i una sala reservada a rememorar la vida i obra de Jean Sibelius.

S’hi celebren concerts setmanals de música de cambra durant tot l’any excepte l’estiu.

MUSEU WAGNER, Bayreuth

Exterior Haus Wahnfried

Haus Wahnfried, Bayreuth– Schybbay CC BY-SA 3.0Enllaç

El Museu Richard Wagner és un espai ideal per explorar en la vida del compositor. Permet contemplar la Casa Wahnfried on ell i la seva esposa Cosima gràcies al mecenatge de Lluis II de Baviera. De fet, la casa actual és una reconstrucció més o menys fidel a l’original que es va fer els anys 60 perquè havia estat destruïda per una bomba l’any 1945.

El Museu consta de 3 parts diferenciades: la dedicada a la vida del compositor i els seus descendents; una altra part dedicada a la història del Festival d’òpera de Bayreuth; i una tercera centrada en les relacions dels seus successors amb el nazisme.

CASA MUSEU DE BEETHOVEN, Bonn

2013-08-27 Beethoven-Haus, Bonngasse 20, Bonn IMG 5191

Per acabar aquest tour pels museus de música a Europa, ens referirem al Museu dedicat a la vida i obra de Beethoven. Conté  retrats, manuscrits, partitures manuscrites, instruments, estris de la vida diària…

El lloc de naixement serveix com a museu, mentre que els edificis veïns serveixen per albergar un arxiu sobre l’obra de Beethoven, una biblioteca, un editorial, i una sala de concerts de música de cambra.

Per saber-ne més

RTVE a la carta, “Museo de instrumentos” programes monogràfics descarregables en format mp3 i d’una durada aproximada de 30 minuts per programa dedicats a museus sobre música d’arreu del món i presentats per Ana CASADO, emesos entre el 2011 i el 2012. Recuperables a http://www.rtve.es/alacarta/audios/museo-de-instrumentos/

També et poden interessar aquests articles

S.O.S.: El públic de música clàssica envelleix!

La realitat és que el públic envelleix a tot Europa. En el cas de l’OBC, la mitjana d’edat dels abonats ja se situa en 68 anys, 7 més que fa algunes temporades.

S.O.S.: El públic de música clàssica envelleix!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
El públic de música clàssica envelleix portada

Continguts

Tant aquí com a tot Europa, l'edat mitjana de l'abonat està augmentant, i en el cas de l'OBC ja se situa en 68 anys, 7 més que fa algunes temporades. La realitat és que el públic envelleix

Robert Brufau

Una trista realitat: el públic de música clàssica envelleix

La frase anterior està extreta de l’entrevista de Javier Pérez Senz al nou director de l’Auditori de Barcelona Robert Brufau, publicada a la Revista Musical Catalana, en el seu núm. 368 d’abril-maig del 2019.

No anem gens bé quan tens 50 anys i et sents una criatura ja sigui al Palau, a l’Auditori o qualsevol altra sala de concerts del nostre territori sempre que es programi, és clar, música clàssica.

Estem davant un alarmant envelliment del públic. No l’aconsegueixen mitigar ni la il·lusió ni l’immens talent de molts dels nostres músics, professors i agents culturals.

Així i tot, cal ser perseverant. Cal continuar endegant iniciatives des de diferents fronts per aconseguir inocular sobretot als joves l’interès per la música anomenada, amb més o menys encert, «clàssica». No val a rendir-se malgrat que ens toqui competir -com afirma  el director d’orquestra Guillermo García Calvo en el mateix exemplar de la Revista Musical Catalana–  amb un «món tan ple d’oci».

Teclat d'un piano ja vell, amb tecles molt enfosquides pel pas del temps

Asa-Helene Bergwall, «A Well played piano» – CC BY-NC-ND 2.0 Enllaç

 

Propostes de Brufau per a l'Auditori per a incentivar la música

En l’entrevista esmentada, Brufau proposa que, des de l’Auditori s’emprenguin algunes polítiques concretes, algunes de les quals ja porten cert recorregut:

façana Auditori Música Barcelona

De Sergi Larripa – CC BY-SA, Enllaç

    • Seguir apostant per ampliar horitzons obrint les portes a diferents estils musicals: jazz, rock, música de nova creació
    • Cal incorporar  l’OBC -el vaixell insígnia de l’Auditori– en aquest esperit de modernitat. Potenciar projectes innovadors
    • Donar major protagonisme a les directores d’orquestra femenines amb prestigi internacional
    • Revisar estructura tradicional del concert: apostar per concerts més breus,  explorar nous espais on oferir concerts tal com es fa en moltes ciutats alemanyes
    • Crear una espècie de tarifa plana per enganxar el públic jove. Repensar modalitats d’abonaments
    • Facilitar entrades d’última hora als concerts a preus molt econòmics. Això reduiria reduir el nombre de butaques buides d’abonats als concerts
    • Augmentar la presència a les xarxes socials

Iniciatives, idees, projectes, compromís... i ressò mediàtic

Totes aquestes iniciatives són molt interessants, però en un món tan mediàtic com l’actual, és vital que tinguin ressò mediàtic més intens. 

Que la música clàssica anés guanyant terreny en els mitjans de comunicació i a les xarxes socials faria que la societat fos més sensible a la cultura. Facilitaria que la música (i les Humanitats per extensió) tinguessin un reconeixement molt més gran des del sistema educatiu.

Caldria que  es difongués amb especial sensibilitat tots aquells actes amb fort component didàctic. Per exemple, els cicles de concerts de caràcter familiar que s’organitzen des de les principals sales de concerts com els Concerts Familiars de L’Auditori  o els Concerts  familiars al Palau.

Naturalment, també seria encoratjador que els concerts a càrrec dels nostres incomptables músics joves tinguessin més ressò mediàtic.  No seria just presentar-los per allò que són: és a dir, com autèntics herois i heroïnes?

També mereixen aquest tipus de reconeixement  les nostres orquestres juvenils com la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, la Jove Orquestra de Ponent, o les foranes que ens visiten de tant en tant com  l’Orquestra Simfònica Juvenil de Boston, tot un possible referent!

Liceu under 35: un camí a seguir?

Fa ben poc vam viure a Barcelona una experiència alliçonadora. Un èxit rodó al qual van contribuir en bona manera els mitjans de comunicació. Ens referim a la funció que va organitzar l’octubre passat (2018) el  Gran Teatre del Liceu sota el nom de «Liceu under 35. I Puritani«. El teatre es va omplir de gom a gom de joves. Balsàmic. Preciós.

Recordo que alguns dels joves que es van entrevistar el dia del concert, expressaven que allò que els havia agradat més era que estaven rodejats de gent jove amb ganes de compartir una nova experiència musical.

funcio al liceu joves experiència liceu under 35
https://www.liceubarcelona.cat/ca/under-35

Voldria insistir en aquest tema de la identitat col·lectiva del públic. I és que va ser un èxit rotund obrir les portes del Liceu només per aquest sector jove del públic. Si amb 50 anys, et sents com una criatura al Palau, a L’Auditori  o al Liceu: com s’hi han de sentir els realment joves? Simplement, fora de lloc.

En aquest sentit, podríem apel·lar al principi de l’aprovació social de Robert Cialdini. Segons ells, la tendència de la gent és considerar que una determinada activitat esdevé més valuosa si constatem que altres persones ja l’estan realitzant.

Per exemple, si anant pel carrer veiem un grup de persones mirar atentament l’aparador d’una botiga, això farà augmentar automàticament la nostra curiositat.  Per bé o per mal, som animals socials.  Portant aquest principi al nostre cas, si els joves veuen que altres joves van als concerts assíduament i es troben voltats de persones com ells, s’anirien animant a anar-hi amb molta més naturalitat.

Benvingudes, doncs, totes aquestes idees de Brufau i el seu equip!

Li desitgem molt èxit pel bé de la música

Fonts consultades

 

portada revista musical catalana
Portada RMC, num. 368

També et poden interessar