Música en hospitals: per què no hi confiem més?

“Podemos concluir que la música es tan efectiva como los ansiolíticos para reducir la ansiedad prequirúrgica”

Música en hospitals: per què no hi confiem més?

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email

Continguts

La música en hospitals, és un bon recurs?

“Podemos concluir que la música es tan efectiva como los ansiolíticos para reducir la ansiedad prequirúrgica. Así pues, nuestros resultados se suman a los obtenidos en otras investigaciones, corroborando la efectividad de la música en el preoperatorio”

Pere Berbel

Aquestes són les conclusions a les quals ha arribat l’anestesiòleg Pere Berbel de l’Hospital Mútua de Terrassa.

El Dr. Berbel és l’autor d’una tesi doctoral dirigida per Dra. Jenny Moix (Departament de Psicologia Bàsica Evolutiva i de l’Educació, a la Universitat Autònoma de Barcelona) i Dr. Josep Belda (Hospital Universitari Mútua de Terrassa).

Presentació de la investigació del Dr. Pere Berbel

L’objectiu de l’estudi era clar: comparar l’eficàcia de la música  amb la de l’administració de Diazepam en malalts durant el preoperatori. Ho van fer registrant un total de 20 ítems contemplats en el State-Trait Anxiety Inventory (STAI)

Escoltar una mitja hora de música el dia abans de la intervenció i durant el mateix dia de la intervenció, podria tenir el mateix efecte a prendre Diazepam?

 

Els responsables de l’estudi es van encarregar d’agafar una mostra prou significativa de pacients i de garantir altres condicions que garantissin la validesa científica de la seva investigació.

Tots aquests detalls i altres relacionats amb l’estil de música en hospitals que podien escollir els pacients que acceptaven participar en l’estudi, es poden conèixer amb certa precisió en el resum de la tesi del Dr. Berbel.

Edifici Hospital Mútua de Terrassa
Zarateman [CC BY-SA (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)]

Conclusions de les investigacions

Les conclusions de la recerca van ser contundents: la música en hospitals era igual d’efectiva que els ansiolítics per reduir l’ansietat prequirúrgica

Hi ha molts motius per considerar que els ansiolítics (Diazepam) administrat als pacients en el preoperatori són de gran eficàcia. Ara sabem que la música fa el mateix efecte.

Avantatges de la música

Els avantatges de la música enfront del Diazepam són clars. Exemples:

    • La música no provoca efectes secundaris
    • Molts pacients són reticents als ansiolítics perquè perden control de la situació viscuda. Això s’evita amb la música: els relaxa sense ennuvolar el cap
    • a música pot ser excel·lent alternativa a les benzodiacepines en malalts al·lèrgics a aquestes substàncies o quan aquells fàrmacs estan contraindicats pel fet de patir altres patologies

Els autors de l’estudi remarcaven un altre aspecte molt interessant: els pacients que havien participat en l’estudi i experimentant els efectes de la música en el seu preoperatori, “de forma espontània manifestaven la seva satisfacció envers el mètode”

Pacient jove al llit asseguda escoltant tranquil·la per simbolitzar utilitat de la música en hospitals
Music photo created by katemangostar - www.freepik.com

Preguntes inevitables

Si la música té els mateixos efectes que el Diazepam en els processos preoperatoris i a més presenta importants avantatges, apareixen preguntes òbvies:

    • Aquests resultats serien extrapolables a altres contextos mèdics en què el pacient està sota una situació equiparable d’ansietat?
    • Per què no emprem més música en lloc de tants fàrmacs o si més no, i tal com proposen els autors de l’estudi, no se simultaniegen ambdós recursos deixant llibertat d’elecció als mateixos pacients?
    • I serien extrapolables a altres contextos no mèdics?

Els amants de la música no ens agrada massa aquest enfocament “utilitari” de la música…. Ara bé, els efectes beneficiosos de la música no són gens menyspreables i tots ens en podem beneficiar.

Cada vegada són més nombrosos els estudis amb rigor científic que demostren l’eficàcia per a pacients. Bàsicament per a pacients quirúrgics, oncològics, terminals, amb demències mentals, Alzheimer…

A molts hospitals la música va guanyant-se un espai per alleugerir el patiment de molts pacients.

Referències

Directament vinculades a l’estudi de Pere Berbel

Altres notícies breus  vinculades al tema

    • Redacción (18 frebrer 2017) La música, un instrumento más en el quirófano. Redacción médica. Recuperat de https://www.redaccionmedica.com/secciones/sanidad-hoy/la-musica-un-instrumento-mas-en-el-quirofano-7589
    • Analitza breument conseqüències positives que s’observen en el fet d’utilitzar musica en els quiròfans. Efectes positius sobre els cirurgians, i sobre els pacients durant el postoperatori. Així i tot, s’adverteix d’alguns riscos en aquest tipus de pràctica. Alguns d’aquests riscos poden ser distraccions, entorpiment de la comunicació entre els membres de l’equip.
    • Europapress/Andalucia (1 abril 2016) Usar fotos y música reduce la ansiedad preoperatoria de los pacientes. Recuperat de: http://www.europapress.es/andalucia/noticia-demuestran-usar-fotos-musica-reduce-ansiedad-preoperatoria-pacientes-20160401110419.html
    • Estudi liderat per l’investigador José Luis Gómez Urquiza des del Departament d’infermeria de la Universitat de Granada. Es demostra que escoltar música en combinació amb la projecció d’imatges i abans d’una intervenció quirúrgica és un excel·lent mitjà per reduir l’ansietat del pacient.
    • Dreaper, J. (13 agost 2015). Music reduces pain and anxiety for surgery patients, BBC News. Recuperat de http://www.bbc.com/news/health-33865448
    • Investigadors del Queen Mary University han arribat a la conclusió que els pacients que havien escoltat música durant la intervenció i sota els efectes de l’anestèsia es mostraven amb menys ansietat durant les intervencions quirúrgiques.

També et poden interessar aquests article

Impacte educació musical en el nostre cervell i salut mental, Anita Collins

Disposem d’una gran quantitat d’investigació científica que ha explorat, mesurat, quantificat i evidenciat els beneficis de l’educació musical sobre el desenvolupament cognitiu, emocional, social i físic.

Impacte educació musical en el nostre cervell i salut mental, Anita Collins

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Nens de preescolar jugant amb instruments musicals amb supervisió d'una mestra. Educació musical nens. Impacte de la música en la nostra salut mental

Continguts

Presentació

Disposem d’una gran quantitat d’investigació científica que ha explorat, mesurat, quantificat i evidenciat els beneficis de l’educació musical sobre el desenvolupament cognitiu, emocional, social i físic. Disposem de prou recerques i de suficient qualitat per a afirmar que l’educació musical beneficia més que cap altra activitat el desenvolupament de la persona com un tot.

En aquesta línia, també es manifesta Jordi A. Jauset.

Anita Collins: beneficis educació musical

Anita Collins és una educadora, acadèmica i investigadora en educació musical. És una estudiosa de l’impacte beneficiós que té aquesta educació musical en el desenvolupament cerebral de les persones i la seva salut mental.

La seva tesi doctoral porta per títol “Bigger, better brains: Neuroscience. Music education and the pre-service early childhood and primary (elementary) generalist teacher”.

Ha estat directora musical de nombrosos musicals i participa en projectes relacionats amb música i neuroplasticitat. Segueix de prop totes les investigacions dels neurocientífics en el camp musical (Jentschke, Koelsch, Dammann, Patel,  Berkowitza, Ansaric, Wan, Schlaug…)

 

La música ens ajuda a construir-nos una vida millor

Anita Collins defensa amb sòlids arguments que l’educació musical no és un luxe. Tampoc és una activitat reservada per als grans talents. Ni és cap pèrdua de diners.

Als nens se’ls ha de permetre una vida plena, i la música contribueix que puguin construir-se una vida millor. L’educació musical hauria de considerar-se essencial per a qualsevol nen. La música hauria de ser una part nuclear del seu curriculum

Per això els nostres nens necessiten persones com ella. Persones amb autoritat que defensin amb energia i arguments un nou model educatiu i que promoguin una nova mentalitat en els pares, educadors i fins i tot entre els mateixos músics.

És trist veure com molts músics i mestres acaben desanimats i contaminats per aquesta visió de la música com quelcom decoratiu-estètic.

 

Nens de preescolar jugant amb instruments musicals
Imatge auspiciada per Canva Pro

“How playing an instrument benefits your brain?”

En resum, Anita Collins té el mèrit d’haver defensat els beneficis de l’educació musical sobre el cervell de forma amable, entenedora i convincent. Ha aconseguit difondre aquestes tesis entre milions de persones d’arreu del món gràcies als seus articles, col·laboracions a ràdio i televisió, i a les col·laboracions amb TEDEd Lessons, entre moltes altres iniciatives.

Principals idees d’Anita Collins sobre l'educació musical

Fer música, aprendre’n i fins i tot escoltar música esdevé una activitat molt beneficiosa per al nostre cervell.

Ajuda, per exemple, que el cos callós del cervell -la part del cervell que uneix els dos hemisferis cerebrals- es desenvolupi més.

Això és important, ja que els neurocientífics saben que  molts trastorns d’aprenentatge i de comportament deriven d’una mala comunicació entre aquests dos hemisferis.

Aprendre el llenguatge musical des de ben petit i fer que els nens participin en petites actuacions musicals a la seva mida, afavoreix el desenvolupament de les següents HABILITATS:

 
    • MOTORA: tocar un instrument exigeix una correcta coordinació del còrtex motor, visual i auditiu
    • EMOCIONAL: participar en assajos i actuacions ajuden que el nen/a aprenguin a superar la frustració; els estats de nerviosisme; a treballar en equip, i a superar fets inesperats
    • COGNITIVA: l’educació musical millora la memòria; ajuda a resoldre problemes complexos amb més eficiència i creativitat; ajuda a una correcta adquisició del llenguatge verbal; millora la funció executiva (lògica, estratègia, conceptes complexos…)

Pezibear- Pixabay

També et poden interessar:

101 raons per defensar l’educació musical, per Jordi Jauset

L’educació musical és vital en l’educació dels nens. Ho és fins i tot pels embrions i pels nadons. Això i mil altres curiosistats les desgrana Jauset a «¿La música distrae?»

101 raons per defensar l’educació musical, per Jordi Jauset

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Bebe assegut sobre una alfombra i jugant amb instruments musicals

Thedanw- Llicència lliure- Pixabay

Continguts

Jordi A. Jauset (Lleida, 1955) és enginyer de telecomunicacions i doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull.

Va exercir responsabilitats directives a diverses societats de RTVE de Catalunya i a la Generalitat de Catalunya.Va abandonar aquests càrrecs per dedicar-se plenament a la universitat (docència i investigació) i a tasques de difusió científica.

És un investigador amb dues grans línies d’interès:

    • Les audiències de televisió
    • L’aplicació dels estímuls sonors i musicals en l’àmbit de la salut

Va finalitzar els estudis de piano als 15 anys i va desenvolupar activitats professionals en el món de la música de jove al costat dels seus germans. Obtingué nombrosos premis musicals.

És professor d’Economia aplicada a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) i ha col·laborat en nombrosos programes d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona i del postgrau de Musicoteràpia de diverses universitats.

Els seus llibres sobre música i neurociència

Presentació i trets generals

Aquests són els llibres de Jordi A. Jauset relacionats amb musicoteràpia i neurociència publicats fins al 2017:

Noia llegint relaxada i atentament un llibre electrònic
Photo by picjumbo.com from Pexels
    • Música y neurociencia: La musicoterapia. Sus fundamentos, efectos y aplicaciones terapéuticas. Barcelona, UOC, 2008
    • La musicoteràpia. Barcelona, UOC, 2009
    • Sonido, música y espiritualidad. Barcelona, Gaia Ediciones, 2010
    • (Diversos autors) La aventura del cerebro. Viajando por la mente. Sintagma, 2015
    • Cerebro y música, una pareja saludable. España, Círculo Rojo, 2013
    • ¿La música distrae? Neuromúsica y educación. España, Círculo Rojo, 2017
  •  

Com són els llibres de Jauset?

  • Estimulants de la nostra curiositat més enllà de l’àmbit musical (nocions bàsiques de neuropsicologia)
  • Molt documentats
  • Clars i entenedors malgrat temàtica de caràcter científic
  • Sensibles i reivindicatius de la transcendència de la música en àmbit educatiu
  • Saludables: Jauset dóna pautes clares per saber com podem endarrerir l’envelliment neurodegeneratiu del nostre cervell
  • Apassionats i apassionants
  • Recomanables a un públic molt general: els seus llibres haurien de ser lectura obligatòria per a educadors, metges, pares…

  Si vols llegir fragments dels seus llibres publicats per ISSUU

La música distreu? Defensa de l'educació musical

Presentació

Entrevista a Jauset a TV Sant Cugat amb motiu de la presentació del llibre ¿La música distrae? Neuromúsica y educación

Contextualització

José Ignacio Wert, l’exministre d’Educació espanyol, quan va anunciar la polèmica LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa) va afirmar que l’educació musical a les escoles distreia els alumnes de les assignatures troncals importants.

Segons ell, era recomanable descafeïnar la música encara més del sistema educatiu espanyol.

Aquesta afirmació va aixecar molta polseguera entre els professors de música, i també provoca la publicació de «¿La música distrae?» de Jordi A. Jauset. Ell argumenta que el que s’aconsegueix amb una bona educació musical és tot el contrari. No distreu sinó que ajuda a millorar la capacitat de concentració dels nens, així com les seves capacitats cognitives.

 

Imatge oposicio popular contra la LOMCE per a defensar una bona educació musical

El llibre ens abasteix d’arguments científics per demostrar la importància de la música en l’educació dels infants.

Tant de bo arribés un dia que a Catalunya i Espanya passés una cosa similar al que va passar a Suïssa el 2012.  Tant de bo se celebrés un referèndum per modificar la Constitució amb el propòsit consensuat de reforçar a formació musical en l’educació bàsica (més info).

Què podem dir d’aquest llibre?

Portada llibre "¿La música distrae?" de Jordi A. Jauset

Jauset va exposant en aquest llibre els beneficis generals de la música en el nostre cervell i la transcendència de mimar els estudis musicals a les escoles.

La música influeix en diverses dimensions de l’ésser humà, com la corporal, fisiològica, emocional, mental, social i espiritual.

Alguns dels beneficis de la música àmpliament comentats per Jauset:

  • La música ajuda a augmentar la capacitat d’atenció dels alumnes
  • Estimula l’augment de connexions cerebrals i pot tenir fort impacte en la reducció de l’envelliment neurodegeneratiu quan som vells
  • Afavoreix la producció de neurotransmissors com al dopamina o oxitocina
  • Millora les nostres funcions cognitives, verbals, de lectura i socials
  • Ens ajuda a controlar l’estrès i augmentar la motivació , clau per a tot aprenentatge
Nens de 7 ó 8 anys fent els seus deures ben concentrats

Klimkin- Imatge llicència lliure- Pixabay

Què ens ha fascinat més del llibre?

Hem trobat fascinant el llibre en conjunt, si bé destaquem tres seccions que ens han atrapat amb molta força:

  1. Explicacions sobre el concepte de neuroplasticitat i tot de temes que se’n deriven com el de la poda neuronal o sinàpticade connexions poc actives (ineficaces o dèbils). La música és una eina clau per a retardar l’envelliment neuronal, i tots sabem que l’última memòria que perdem és la d’experiències musicals.
  2. L’apartat titulat Música para anestesiarés a dir l’impacte positiu de la música en àmbit hospitalari (preoperatoris, recuperació, malalts pal·liatius i els seus cuidadors…).
  3. Capítol quart dedicat a la percepció musical en època fetal. Aquest últim capítol es recolza en bona part amb les investigacions fetes per equips d’investigadors de l’Institut Marquès de Barcelonamés info.
Noia tocant distesament el violí
Outdoors violinist in a sweater- Photo by Clem Onojeghuo on Unsplash
 

Per últim, resulta reconfortant que els beneficis de la música no només arriben quan toquem algun instrument, sinó que també els obtenim simplement escoltant músiques que ens resultin plaents, és a dir, siguin del gènere que siguin mentre resultin agradables.

Beneficis musicoteràpia i sonoteràpia en el nostre benestar físic i emocional. Jordi A. Jauset

Jordi A. Jauset («Sonido, música y espiritualidad» 2010), exposa amb claredat les claus per comprendre els beneficis de la musicoteràpia i sonoteràpia en el nostre benestar físic i emocional.

Beneficis musicoteràpia i sonoteràpia en el nostre benestar físic i emocional. Jordi A. Jauset

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Primer pla d'un conc musicalorientals

La música es algo tan poderoso que puede llegar a cambiar nuestras vidas, casi más que cualquier otra cosa. Puede modificar la forma de comunicarnos con los demás, puede cambiar nuestra mente y nuestro cuerpo.

La música es la mejor forma de devolver el habla a personas que la han perdido por infartos, es lo último que olvidan personas afectadas por niveles avanzados de la enfermedad de Alzheimer, sabemos que actúa positivamente contra la depresión, el párkinson y la esquizofrenia, y… Aún no conocemos todas sus posibilidades reales.

Jordi A. Jauset

Presentació autor: Jordi Angel Jauset

Jordi A. Jauset (Lleida, 1955) és enginyer de telecomunicacions i doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull.

Va exercir responsabilitats directives a diverses societats de RTVE de Catalunya i a la Generalitat de Catalunya.Va abandonar aquests càrrecs per dedicar-se plenament a la universitat (docència i investigació) i a tasques de difusió científica.

És un investigador amb dues grans línies d’interès:

    • Les audiències de televisió
    • L’aplicació dels estímuls sonors i musicals en l’àmbit de la salut

Va finalitzar els estudis de piano als 15 anys i va desenvolupar activitats professionals en el món de la música de jove al costat dels seus germans. Obtingué nombrosos premis musicals.

És professor d’Economia aplicada a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) i ha col·laborat en nombrosos programes d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona i del postgrau de Musicoteràpia de diverses universitats.

Presentació i trets generals

Aquests són els llibres de Jordi A. Jauset relacionats amb els beneficis de la musicoteràpia i neurociència publicats fins el 2017:

  • Música y neurociencia: La musicoterapia. Sus fundamentos, efectos y aplicaciones terapéuticas. Barcelona, UOC, 2008
  • La musicoteràpia. Barcelona, UOC, 2009
  • Sonido, música y espiritualidad. Barcelona, Gaia Ediciones, 2010
  • (Diversos autors) La aventura del cerebro. Viajando por la mente. Sintagma, 2015
  • Cerebro y música, una pareja saludable. España, Círculo Rojo, 2013
  • ¿La música distrae? Neuromúsica y educación. España, Círculo Rojo, 2017
Noia llegint relaxada i atentament un llibre electrònic

Photo by picjumbo.com from Pexels

Com són els llibres de Jauset?

  • Estimulants de la nostra curiositat més enllà de l’àmbit musical (nocions bàsiques de neuropsicologia)
  • Molt documentats
  • Clars i entenedors malgrat temàtica de caràcter científic
  • Sensibles i reivindicatius de la transcendència de la música en àmbit educatiu
  • Saludables: Jauset dóna pautes clares per saber com podem endarrerir l’envelliment neurodegeneratiu del nostre cervell
  • Apassionats i apassionants
  • Recomanables a un públic molt general: els seus llibres haurien de ser lectura obligatòria per a educadors, metges, pares…

  Si vols llegir fragments dels seus llibres publicats per ISSUU

Sonido, música y espiritualidad

Entrevista a Jordi A. Jauset per 25TV. Presentació del llibre.

Què podem dir d’aquest llibre?

El llibre el podríem qualificar d’obstinat —en el sentit positiu del terme— intent de l’autor per explicar perquè ens afecta d’una forma tan directa, universal i especial el so i la música.

L’autor pretén demostrar els beneficis de la musicoteràpia i la sonoteràpia: dues disciplines ben diferenciades tot i compartir molts punts en comú. Així i tot, ens proporciona unes nocions bàsiques d’acústica i dels beneficis de la meditació, per exemple.

El reguitzell d’experiments curiosos i teories proporcionats per Jauset en aquest llibre és extraordinària i capaç de satisfer a un ventall molt ampli de lectors. A més, el llibre està escrit en un llenguatge molt planer.

Tema clau: beneficis musicoteràpia i sonoteràpia en la nostra salut

  • El so com a vibració i font d’energia. El captem per tots els capilars de la pell, molt més enllà que per l’oïda.
  • Efectes terapèutics del so. Sincronització dels ritmes musicals amb el nostre ritme cardíac. Afecta la circulació sanguínia…
  • Infrasons i Ultrasons. Aplicacions en àmbit de la medicina. Exemples: tecnologia HIFU, High Intensity Focused Ultrasound, per desfer certs tumors, etc
  • Nocions bàsiques d’acústica
  • Aplicacions bèl·liques del so. Ex. ús del so com a tortura, etc
  • Sons interiors del nostre cos.
  • Nada Yoga o Yoga del so
Dibuic crani ple de símbols musicals

Gordon Johnson- Llicènica lliure- Pixabay

Primer pla d'un conc musicalorientals
Photo by Magic Bowls on Unsplash
  • Curiositats increïbles sobre l’efecte dels sons sobre animals i plantes
  • Percepció del so i de la música en embrions i nadons.
  • Definició de la musicoteràpia. Aplicacions concretes (unitats de cures intensives; centres d’Alzheimer; cures pal·liatives, nens autistes…). Metodologia. Aval científic.
  • Sonoteràpia. Preocupació per la dimensió espiritual del so.
  • Efectes de la música: augmenten neurotransmisors com la dopamina, oxitocina o acetilcolina; millora la nostra creativitat, capacitat d’atenció; benestar emocional i reductor d’estrès, ansietat; millora en les nostres funcions cognitives, etc