Contagia’t amb el ritme de valsos i polques de Johann Strauss

Benvolguts nens i nenes! Aquí trobareu uns vídeos inspirats en la música de Johann Strauss. Retroba’t Tom i Jerry i passa una bona estona.

Contagia’t amb el ritme de valsos i polques de Johann Strauss

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada fons rosa i figura infantil de dos nens ballant un vals. Johann Strauss com a títol

Continguts

Qui va ser Johann Strauss?

Dades bàsiques

Johann Strauss, “El rei del vals”, va ser un famós compositor que va néixer i morir a Viena (capital austríaca). Va néixer l’any 1825 i va morir el 1899, és a dir quan tenia 73 anys. Altres compositors molt coneguts d’aquella època van ser:

    • Franz Liszt
    • Robert Schumann
    • Franz Schubert
    • Felix Mendelssohn
    • Johannes Brahms

Quina música va compondre Strauss?

Va compondre uns 150 valsos, alguns dels quals encara ara són molt populars. De ben segur que et resulta familiar a la música de Al bell Danubi blau, Sang vienesa i Vida d’artista.

També va compondre moltes operetes vieneses en les quals l’alternen parts cantades amb parts dialogades. Una de les més conegudes és El ratpenat de la qual escoltarem l’obertura.

A banda de valsos i operetes va escriure polques, quadrilles i altres danses de saló.

matge exterior palau vienès clàssic simbolitzant època daurada dels valsos de Johann Strauss

Belvedere Palace, Vienna, by Chuca Cimas flickr

Família Strauss

El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al cafè Dommayer i esdevingué, així, un competidor del seu pare. Quan Johann Strauss pare va morir (1849) va fusionar les dues orquestres amb les quals va donar concerts per Europa.

Els seus germans també eren músics, i va ser precisament el seu germà Joseph qui va dirigir bona part d’aquests concerts.

Johann Strauss pare no volia que el seu fill es dediqués a la música, però ell va fer classes d’amagat tot i les prohibicions paternes perquè volia ser músic i no banquer. Tristament no es va reconciliar mai amb el seu pare.

Quan tenia 38 anys va entrar a la cort de l’emperador d’Àustria. Aquí van triomfar les seves composicions. Va dedicar Contes dels boscos de Viena a l’emperador Guillem II

Retrat de Johann Strauss, compositor de valsos i polques
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Johann_Strauss_Jr_Paris_1867.jpg

Algunes obres estrella de Johann Strauss

Marxa Radetzky, de Johann Strauss pare

Aquest vídeo correspon a una de les obres actualment més famoses de Johann Strauss “pare”, és a dir del pare del “nostre” Johann Strauss, el rei dels valsos.

Es tracta de la Marxa Radetzky. Aquesta versió correspon a la del Concert d’Any Nou del 2009 sota la direcció de Daniel Barenboim

Al bell Danubi Blau en dibuixos animats

Primers uns cignes i després el Tom i Jerry molt entremaliats tots ells, et presenten el vals Al bell Danubi blau… a la seva manera!

Polca Trisch Trasch en dibuixos animats

I ara els mateixos Tom i Jerry acaben interpretant a empentes i rodolons la polca Tritsch Tratsch

Concerts de Cap d’Any

Dibuix molt simple amb pregunta "Sabies que...?"
  • El Concert d’Any Nou és un concert que se celebra a Viena cada dia 1 de gener el matí a càrrec de l’Orquestra Filarmònica de Viena?
  • Es transmet per televisió arreu del món, i es calcula que el segueixen milions de persones a més de cinquanta països?
  • La música que s’hi interpreta és bàsicament de la família STRAUSS: Johann Strauss pare, Johann Strauss fill, Josef Strauss i Eduard Strauss?
  • Aquí Catalunya és tradició fer concerts amb el mateix tipus de repertori en moltes ciutats com Barcelona i moltes altres?

Joves directors dirigint obres de Johann Strauss

Edward Yudenich

Edward Yudenich dirigeix obertura El Ratpenat, de Johann Strauss.

Jonathan Otseniuk

Jonathan Okseniuk de quatre anys dirigeix la polca Sota trons i llampecs de Johann Strauss amb la Chandler Symphony Orchestra.

Uns postres molt especials

I com a postres molt llaminer, no et perdis aquest vídeo perquè uns cambrers molt divertits estan a punt de servir-te uns minuts molt divertits.

Música: obertura del Ratpenat

Franz Liszt explicat als nens, i no tan nens!

La música de Franz Liszt resulta molt més atractiva si s’acompanya de dibuixos animats creats per persones de molt talent.

Franz Liszt explicat als nens, i no tan nens!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada de colors alegres amb un teclat acolorit i un text que indica Franz Liszt explicat als nensi amb títol de música clàssica per nens "Franz Liszt explicat als nens"

Continguts

Has sentit mai a parlar del compositor Franz Liszt? El recordem?

Retrat de Franz Liszt

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- Enllaç

Franz Liszt (1811-1886) va ser un pianista virtuós i compositor hongarès. De
fet, va ser el pianista més brillant de la seva època. Està enquadrat dins un
període o estil musical que anomenem Romanticisme.

El seu pare, que treballava per la família dels Esterhazy a Raiding, va ser el seu primer
professor de piano. va debutar com a concertista als 9 anys d’edat i aviat se’n
va anar a Viena a estudiar amb professors de gran renom com
Carl Czerny i Antonio Salieri.

Sent encara un nen de 11 ó 12 anys va fer concerts a Viena i Paris, on ja va començar a tenir un èxit que acabaria sent espectacular. Va dedicar-se a donar concerts arreu del món fins l’any 1847.  Entre moltes altres ciutats va estar a Madrid, Granada,
Lisboa i Barcelona. 

Un cop abandona la carrera de concertista, treballa com a director a la cort i teatre de Weimar. Aquí es dedica amb més energia a compondre música.

Per exemple, 12 poemes simfònics, una sonata per a piano i dos concerts per a piano. De fet, ell va ser qui va inventar el gènere anomenat “poema simfònic“, que bàsicament vol dir que estem davant una obra orquestral inspirada en una obra literària.

També és en aquesta època que Liszt revisa obres que havia compost ell mateix feia un bon grapat d’anys. Per exemple, els Grans estudis de Paganini per a piano: un conjunt de peces inspirades en obres de Niccolo Paganini, entre les quals la titulada “La Campanella” (la núm. 3) que sentiràs ben aviat interpretada per Lang Lang. 

L’any 1850 es retira a Roma, on rep ordes religiosos. Durant aquesta època li interessa sobretot la música religiosa.

Vols escoltar música de Franz Liszt tot veient dibuixos animats?

The Cat Concerto

Aquest és un episodi del gat Tom pianista vestit de frac disposat a interpretar la Rapsòdia núm. 2 de LISZT i que haurà de patir les entremaliadures del ratolí Jerry… Qui s’emportarà els aplaudiments del públic? 

Els dibuixos són del 1947 i encara avui en dia es consideren un dels millors dibuixos animats sobre música de la història. 

Rhapsody Rabbit

Ara és el Bugs Bunny qui ens tocarà la mateixa obra de Liszt, la Rapsòdia núm. 2 de Liszt… qui sap si tindrà un ratolí que li faci la vida impossible?

The Opry House

Aquest és un fragment d’una pel·lícula molt antiga de Walt Disney: de fet és del 1929! Imagina. Si ara estem l’any 2017, vol dir que ha complert ja 88 anys. Però t’agradarà, i si no, ens ho dius! A part d’uns fragments de música de Liszt, Mickey en tocarà un trosset de Carmen de Bizet i la canço anglo-americana «Yankee Duddle»

Encara tens energia per veure dos vídeos més?

Edward Yudenich

Un jove director d’orquestra, Edward Yudenich (8 anys)  et presenta una obra orquestral de Franz Liszt: Les preludes. Dirigeix  l’Orquestra Estatal d’Uzbekistan. Observa’l bé i també com juguen els instruments de l’orquestra:

Lang Lang i "La Campanella"

En aquest últim vídeo pots veure el pianista xinès Lang Lang l’any 2011 interpretant «La campanella» de Liszt, una obra basada en el moviment final del concert per a violí núm. 2 de Paganini.

Endevines per què porta aquest nom de «campanella»?

El concert és a Londres, als anomenats Proms: un cicle de concerts diaris que es fan a aquella ciutat durant els mesos d’estiu. Què et sembla aquest escenari? 

Per acabar, vols posar a prova tot el que has après?

Activitat sobre Liszt

T'hem preparat una activitat perquè puguis demostrar jugant tot el que has après.

També et poden interessar aquests articles

Carnaval dels animals, de Saint-Saëns. Activitat i recursos a la teva mida

2ª part del Carnaval dels animals de Saint-Saëns. Peces finals que imiten el cant del cucut, les escales diabòliques en mans dels pianistes vistos com uns animals, uns fòssils o calaveres, i un cigne.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

Juga a identificar les parts del Carnaval dels animals

En diverses entrades publicades recentment, has pogut anar veient pas a pas les diferents parts del Carnaval dels animals de Saint-Saëns.

A continuació, tens una activitat que et permetrà comprovar fins a quin punt ets capaç d’identificar cada part del Carnaval dels animals.

Clica sobre la imatge per fer l’activitat!

Carnaval dels animals de Saint Saëns: un cigne de somni

Buuuf! Aquí poca broma. Obra sublim i indescriptible de Saint Saëns. Un clàssic entre els clàssics.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: un cigne de somni

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Cigne en un llac de colors alegres, vius. DIsseny infantil. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. El cigne

El cigne

Aquesta és la peça més famosa del Carnaval dels animals de Saint-Saëns. Transmet pau i l’elegància dels cignes lliscant suaument en aigües tranquil·les. 

L’instrument protagonista és el violoncel tocant una melodia extraordinàriament bonica. Els pianos semblen imitar el moviment rítmic de l’aigua, fins i tot els seus esquitxos.

Importants ballarines com Anna Pavlova va integrar aquesta música dins del seu repertori amb el títol de La mort del cigne.

Extraordinària versió del ballet «La mort del cigne», un ballet coreografiat per Fokine a partir de l’obra de Saint-Saëns. Aquesta versió està a càrrec de la ballarina clàssica ucraïnesa Svetlana Zakharova l’any 2010.

5/5

Final del Carnaval dels animals

En aquesta peça, Saint-Saëns fa tocar a tot el conjunt instrumental tot fent una espècie de recordatori amb caràcter alegre de tots els temes anteriors.

Alguns d’aquests temes són més fàcilment identificables, per exemple, el del gall i les gallines, els burros o els cangurs.

carnaval dels animals de Saint Saéns: uns fòssils malintencionats

Saint Saëns demostra molt bon sentit de l’humor en aquesta peça del «Carnaval dels animals», i és que fins i tot els professors de música surten mal parats!

carnaval dels animals de Saint Saéns: uns fòssils malintencionats

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Calavera somrient amb fons bicolor de tons vius. Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. El fòssils

Fòssils

En aquesta secció del «Carnaval dels animals«, Saint-Saëns fa una paròdia de si mateix prenent com a base de la peça la seva pròpia Dansa Macabra.

El xilofon imita els sons dels ossos xocant els uns contra els altres. El seu tema serà imitat pel piano i després per la resta de conjunt instrumental.

Tot i que la peça és breu, també inclou un segon tema en què fa una paròdia als professors de música: concretament, dels professors de contrapunt.

Com ho fa? Sobreposant diferents melodies populars franceses, mentre que el clarinet va intercalant un motiu extret de «El barber de Sevilla», de Rossini:  la coneguda cavatina Una voce poco fa

Carnaval dels animals de Saint Saëns: animals voladors en acció

Ocells volant i jugant lliurement representats per Saint Saëns al seu «Carnaval dels animals». No hi falten trémolos ni altres trucs per imitar-los.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: animals voladors en acció

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Ocellet amb fons de color blau cel . Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Animals voladors

Animals voladors

El compositor francès Saint-Saëns és l’autor del Carnaval dels animals: una divertida obre musical on ell fa desfilar tota classe d’animals com ases, peixos, cucuts, elefants i lleons, entre altres.

Ara presentem els animals voladors: els ocells.

La flauta és l’instrument encarregat d’imitar el cant d’ocells de tota mena que juguen i volen lliurement.

Mentrestant, els pianos fan uns trémolos que ens recorden els sons d’uns ocells que es mantenen una mica més allunyats.

El quintet de corda evoca l’aleteig dels ocells.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: benvinguts burros

Saint Saëns no es va oblidar de fer entrar els personatges de les llargues orelles al seu «Carnaval dels animals», però pel que sembla ho va fer amb una intenció oculta.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: benvinguts burros

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Burro en un fons de color blaul. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Els burros

Personatges de les llargues orelles

Som a la secció que Saint-Saëns dedica als burros en el seu «Carnaval dels animals«.

Per tal d’imitar els brams dels burros, Saint-Saëns utilitza els dos violins.

A l’inici de la peça aquests brams són cada vegada més ràpids, per tornar al final a alentir-se.

Hom creu que aquesta peça dedicada als burros anava, en realitat, dirigida als crítics musicals.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: nadant entre peixos

Saint Saëns compon per al «Carnaval dels animals» una música delicada per evocar-nos els peixets nadant amb dolcesa per l’aigua.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: nadant entre peixos

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Peixos nadant al fons del mar, disseny infantil. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Aqüari

Aquàrium

Som a la secció anomenada «Aquari» del «Carnaval dels animals«, del compositor francès Saint Saëns.

La peça comença amb una melodia enigmàtica que ens fa somiar amb els peixos movent-se lentament en el mar.

La interpreten els pianos, els instruments de corda, la flauta i el glockenspiel.

Saint-Saëns anirà repetint un motiu melòdic cada vegada a mig to més greu per figurar com anem baixant al fons del mar.

Per acabar, la celesta toca uns acords en glissando per donar la sensació que pugem de nou a la superfície.

Aquesta música que acabes de sentir és preciosa. SI vols veure una altra animació inclosa en una entrada dedicada a compositors francesos, clica aquí

Carnaval dels animals de Saint Saëns: l’elefant

Saint-Saëns gasta una broma musical els elefants. I quin millor instrument que un contrabaix per evocar-nos l’elefant?

Carnaval dels animals de Saint Saëns: l’elefant

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Elefantet amb fons de colors suaus. Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. L'elefant

L'elefant

Qui millor que un contrabaix per la seva tessitura grau per imitar a un elefant? Balla un vals en ritme ternari amb caràcter elegant i reposat. L’acompanya el piano.

Estem davant una nova «broma» de Saint-Saëns: utilitza el tema de la dansa dels Silfs de Berlioz («Condemnació de Faust»), però interpretat en un registre més lent i greu: l’original, en canvi, és molt més àgil i eteri.

Al final, es pot sentir breu al·lusió de l‘Scherzo de Mendelssohn a «Somni d’una nit d’estiu».

Carnaval dels animals de Saint Saëns: hemions a tota velocitat

Els hemions són uns burros asiàtics que Saint Saëns fa bellugar molt ràpidament amb un piano que sembla fer-los embogir.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: hemions a tota velocitat

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Hemions amb fons de color taronja . Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns.

Hemions

Saint-Saëns no s’oblida dels hemions en el seu famós «Carnaval dels animals». Els hemions són uns burros salvatges asiàtics.

Per figurar les curses ràpides dels hemions, el compositor utilitza el piano interpretant escales musicals a gran velocitat.