Dansa hongaresa núm. 1 de Brahms: un bon exemple de forma musical per seccions

Troba aquí nocions clares de la forma musical per seccions, recursos didàctics i l’electritzant versió de Buniatishvili i Yuja Wang de la dansa hongaresa núm. 1 de Brahms

Dansa hongaresa núm. 1 de Brahms: un bon exemple de forma musical per seccions

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada post dedicat a forma musical per seccions portada post MK

Continguts

L'objectiu d'aquesta entrada és conèixer què entenem en l'argot musical per forma musical per seccions. ho farem a través d'un exemple prou conegut: la dansa hongaresa núm. 1 Brahms a quatre mans

En què consisteix la forma musical per seccions?

Què entenem per forma musical?

Com ja havíem vist a l’entrada “Tres trucs per comprendre i apreciar la forma musical“,  el compositor no crea les seves composicions com per art de màgia, del no-res, tal com raja. Per facilitat que tingui, sol treballar i estudiar de valent quin és el tipus de música que desitja fer. Planifica, preveu, prova, assaja, rectifica…
 
Només treballant, és possible que li arribi la inspiració. Sense el treball, tot això de la inspiració no és més que fantasia! 
 
Igual que faria un escriptor, pensa els temes, el color o to de l’obra (instrumentació en el cas de la música) i l’estructura o forma musical.
Paritura amb llapis i goma esborrar simbolitzant el treball del compositor. Forma musical com a eina de planificacio

Què entenem per forma musical per seccions?

En essència, diem que una peça musical o un determinat moviment d’una obra basada en diversos moviments (una simfonia o una sonata, per exemple)  consten d’un nombre variable de seccions. Generalment, un mínim de dos i un màxim que no sol superar les set seccions (seria el cas del rondó).

Aquestes seccions es poden identificar amb certa facilitat, si bé molt sovint no hi hagi pauses marcades entre si com el cas de l’obra que tractem en aquesta entrada. 

Tenim alguna convenció visual per representar les diferents seccions d’una obra musical?

Convé saber que en música representem les seves  diferents seccions amb lletres

  • Majúscules per indicar les grans seccions de la composició (A, B, C…).
  • Minúscules per la parts menors (a, b, c…).

La primera secció l’anomenarem “A”, la segona “B”, etc. I quan una d’aquestes seccions  es repeteix amb algunes petites variacions (ornamentació, ritme, instrumentació…), utilitzarem el recurs de la cometa. Per exemple, A B C A’

Lletres com a convenció per situar diferents seccions i parts obra musical com ara la forma lliure per seccions

Dansa hongaresa per a piano a 4 mans, núm. 1

Aquesta és la primera de les 24 “Danses hongareses” compostes per Johannes Brahms originalment per a piano a 4 mans.

Aquesta peça de 3 minuts de durada data del 1861 i és possible que l’hagis escoltat en altres tipus d’instrumentació, i és que se n’han fet nombroses transcripcions.

Brahms les considerava adaptacions de músiques tradicionals zíngares més que composicions originals pròpiament.

Aquesta primera dansa té una forma ternària basada en seccions: A – B – A

Vídeo didàctic: forma musical per seccions

Aquest vídeo et permetrà escoltar la Dansa hongaresa núm. 1 de Brahms amb una guia per saber exactament quan comencen totes les seccions, i les seves principals sub-seccions o parts.

Khatia Buniatishvili i Yuja Wang interpreten la Dansa núm. 1 de Brahms

Si el propòsit del vídeo anterior era merament didàctic, ara et presentem aquest altre elèctric. No et perdis la versió de la Dansa hongaresa de Brahms a càrrec de les pianistes Khatia Buniatishvili i Yuja Wang.

5/5

Altres exemples de forma musical per seccions

Trobem molts i molts exemples d’aquest tipus de forma musical. Si fóssim molt rigorosos, afirmaríem que costa moltíssim trobar un sol tipus de peça musical que en el fons no estigui composta per seccions. L’anomenada “forma sonata” (no confondre-la amb una sonata) o la típica forma de la cançó, sense anar més lluny. 

Ara bé, i si ens centrem en la forma lliure per seccions, trobarem un munt d’exemples en la música pianística romàntica. Segueixen aquest tipus de plantejament formal la majoria de preludis, nocturns o masurques de Chopin, així com els cicles de peces també per a piano de Schumann “Escenes de nens” op. 15 o “Àlbum per a la joventut” op 68.

Fonts consultades

Tema amb variacions “Ah vous dirai-je, Maman” de Mozart

L’objectiu d’aquesta entrada és conèixer la forma de tema amb variacions a través d’un exemple molt amè i que de ben segur ens resultarà familiar de Mozart: les 12 variacions sobre “Ah vous dirai-je, Maman”

Tema amb variacions “Ah vous dirai-je, Maman” de Mozart

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Exemple de forma musical: tema amb variacions

Continguts

L'objectiu d'aquesta entrada és conèixer la forma de tema amb variacions a través d'un exemple molt amè i que de ben segur ens resultarà familiar de Mozart: les 12 variacions sobre “Ah vous dirai-je, Maman”

Forma tema amb variacions

Què entenem per forma musical?

Com ja havíem vist a l’entrada “Tres trucs per comprendre i apreciar la forma musical“,  el compositor no crea les seves composicions com per art de màgia, del no-res, tal com raja. Per facilitat que tingui, sol treballar i estudiar de valent quin és el tipus de música que desitja fer. Planifica, preveu, prova, assaja, rectifica…

Només treballant, és possible que li arribi la inspiració. Sense el treball, tot això de la inspiració no és més que fantasia!

Igual que faria un escriptor, pensa els temes, el color o to de l’obra (instrumentació en el cas de la música) i l’estructura o forma musical.

Paritura amb llapis i goma esborrar simbolitzant el treball del compositor. Forma musical com a eina de planificacio

Què és la forma de tema amb variacions?

En essència, el tema amb variacions és un tipus de forma msuical basada en la variació, com també ho són altres formes com el basso ostinato i el passdcaglia. De fet, gairebé podem afirmar que jugar amb les variacions és cosubstancial en el treball del compositor.

No obstant i això, entenem el tema amb variacions com una forma per si mateixa fàcil de definir.  Es tracta d’agafar un tema musical que servirà de base per a tota la peça. Aquest tema sol presentar-se de forma molt clara a l’inici, i a partir d’aquí torna a interpretar-se però amb variants. Generalment, cada nova variant sol apartar-se més i més de l’original, si bé la gràcia és que es pugui reconèixer. 

Aquestes variacions poden ser harmòniques, melòdiques (presentar el tema amb més o menys ornamentacions, per exemple), rítmiques, de tempo (més ràpides o més lentes), textura (una textura homofònica o contrapuntística), àmbit (més agudes o greus), etc. 

12 variacions sobre “Ah vous dirai-je, Maman”

Aquesta és una obra molt coneguda de Mozart escrita per a piano.

Pel que fa a la forma, estem davant un tema amb variacions.

Això vol dir que el compositor presenta un tema inicial clar, net i fàcil de memoritzar.  En aquest cas, el tema és una cançó popular francesa.

Tot seguit, afegeix una sèrie de variacions cada vegada més allunyades d’aquest tema d’arrencada. En aquest cas, 12 variacions.

 

Retrat Mozart
Imatge lliure de drets autor. Wikipedia

Presentació interactiva de les variacions “Ah vous dirai-je, Maman”​


En aquesta presentació interactiva podràs escoltar les diferents variacions de l'obra mozartiana al teu ritme: saltar d'una a l'altra, re escoltar-les tantes vegades com vulguis.

Vídeo amb partitura

Si tens l’habilitat de seguir la partitura, aquest vídeo et servirà magníficament per copsar la forma de tema amb variacions.

Altres exemples de tema amb variacions

Per últim, aquí pots consultar una petita selecció d’altres obres musicals amb aquesta forma de tema amb variacions:

Conclusió

En resum, els compositors dissenyen un pla o estructura per les seves obres abans de posar-se mans a l’obra amb una nova composició. Per nosaltres, que som els oients, és bo intentar esbrinar la forma musical que segueix la peça que escoltem. I això, indiferentment de quin tipus de gènere musical estiguem escoltant.

El tema amb variacions és un exemple, si bé n’hi molts altres com la forma sonata, la fuga, el rondó…

Fonts consultades

  • «Wolfgang Amadeus Mozart». L’Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • COPLAND, A. (2017). Como escuchar la música, México: Fondo de Cultura Económica 
  • LANDON, H. C. Robbins (1991). Mozart y su realidad Guía para la comprensión de su vida y su obra. Barcelona: Labor
  • RANDEL, D. (2004) Diccionario Harvard de música. Madrid: Alianza Editorial
  • Forma musical. (2020, 28 de julio). Wikipedia, La enciclopedsia libre. Fecha de consulta: 06:14, agosto 11, 2020 desde https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Forma_musical&oldid=128071198.
  • Variació (música). (2020, 10 de maig). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 10:40, maig 10, 2020 de https://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_(m%C3%BAsica)

3 trucs que mai no fallen per comprendre la forma musical

Entendre què significa la forma musical per al compositor i per a l’oient, ens ajudarà a comprendre aquest concepte a fons i ens ajudarà a apreciar millor la música

3 trucs que mai no fallen per comprendre la forma musical

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada post Forma musical. Noi escoltant música concentrat

Continguts

Davant una obra d’art, la nostra primera demanda és la d’ordre, sense el qual ens sentiríem perplexes i incòmodes. La segona qualitat que demanem és la de varietat, sense la qual no ens sentiríem plenament estimulats.​

John Hospers, “Understanding the Arts”

Tres trucs per comprendre millor la música

1r Entendre què és la forma musical

El compositor no crea les seves composicions com per art de màgia, del no-res o tal com raja. Per facilitat que tingui, sol treballar i estudiar de valent quin és el tipus de música que desitja fer. Planifica, preveu, prova, assaja, rectifica… Només treballant, és possible que li arribi la inspiració. Sense el treball, tot això de la inspiració no és més que fantasia!

Per forma musical entenem el pla que lliga o cohesiona tota una composició. En paraules del compositor Aaron Copland,  seria l’organització coherent del material utilitzat per l’artista

En música, aquest material és sonor. Per tant més abstracte i fugisser que els materials amb què treballa un escultor, pintor o arquitecte. Costa més esforç assimilar temes musicals o patrons rítmics que observar formes arquitectòniques. 

El compositor tant en l’actualitat com en èpoques passades, aprèn a compondre seguint unes formes o estructures.  Els grans artistes solen agafar les estructures preexistents com un punt de partida: no com un esquema que cal seguir fil per randa. El veritable artista fa que cada obra seva sigui única.

Aquestes formes són el fruit del treball de diverses generacions de compositors. Hi ha formes que han “triomfat”, que gairebé es poden considerar universals. Malgrat això, és el contingut musical el que mana i determina la forma final. No a l’inrevés!

Paritura amb llapis i goma esborrar simbolitzant el treball del compositor. Forma musical com a eina de planificacio
Imatge creda amb https://www.canva.com/

2n Reconèixer els ingredients claus de qualsevol forma musical

Què et suggereixen aquestes imatges?

Images d'edificis per buscar analogies amb forma musical
Imatge creda amb https://www.canva.com/

Molt probablement t’han suggerit aquests valors: 

entramat que simbolitza textura polifònica
Imatge creda amb https://www.canva.com/
I la pregunta és: en música també trobem aquests valors amb major o menor mesura?

Varietat-repetició en música

Exactament igual que passa en el món de la pintura o l’arquitectura, en la música també es poden identificar perfectament uns principis similars d’ordre, repetició, varietat, equilibri…

És necessari un equilibri entre elements nous que ofereixin contrast, sorpresa… i uns elements repetitius que donin seguretat.

Estudis recents, subratllen la transcendència de la  repetició en música. La professora Elizabeth Hellmuth Margulis, demostra que quan sentim per primera vegada una peça musical, ens resultarà més agradable i interessant  si consta de repeticions bàsicament melòdiques. Amb repeticions, també tenim la sensació que aquella música ha estat feta per humans. I això passa a totes les cultures del planeta. 

Imatge amb diversos cocos simbolitzant la importància de laa repetició en música i forma musical
Imatge creda amb https://www.canva.com/

Què ens passa als oients davant la repetició?

Quan escoltem música basada en seqüències repetides de notes, sabem què ve després; ens sentim orientats.

Respondrem a la música movent-nos, i escoltarem de manera més activa. A cada nova audició d’aquella peça musical, el nostre cervell es dedicarà a buscar nous detalls musicals de forma instintiva.

Margulis explica com un grup d’investigadors de l’equip del psicòleg Carlos Pereira (Universitat de Helsinki) van demostrar que el nostre cervell mostra més activitat en les regions emocionals quan la música que escoltem ens és familiar, independentment de si ens agrada o no.

Altres estudis d’Andrea Ordanini i Joseph Nunes (Universitat del Sud de Califòrnia) van analitzar més de 2.400 cançons de música pop de 50 anys. Van demostrar una fortíssima correlació entre el nombre de vegades que es repetia la tornada d’una cançó amb la popularitat que obtenia. A més repeticions, més èxit.

Indubtablement, en música clàssica aquest factor de la repetició també és clau.

Imatge creda amb https://www.canva.com/
Segons Margulis, els sons repetits generen màgia en el nostre cervell. Per això en agrada tant sentir les nostres cançons favorites una i altra vegada.

3r Escoltar activament: un aliat a favor de l'oient exigent

Acabem de veure com adonar-nos de les repeticions en música afavoreix una “màgia” especial: un gaudir de la música gairebé addictiu. Qui no ha escoltat una  mateixa peça musical una vegada i una altra? 

Per tot això, si volem apreciar la música de veritat, hem d’aprendre a escoltar música activa. I això és fàcil: es tracta únicament de posar atenció a la música mentre l’escoltem. Aquesta actitud ens permetrà adonar-nos de les repeticions, a sentir-nos orientats, a comprendre entrellats compositius que amaga aquella música, a apreciar-ne detalls que ens la fan estimar més i més.

Conclusió

En resum, qualsevol obra musical té un determinat plantejament formal: tant si és una cançó, com una obra de molta més envergadura a l’estil d’una simfonia o una sonata. Resulta necessari per al compositor. Forma part del procés compositiu. I per a nosaltres, els oients, adonar-nos d’aquesta forma és imprescindible. 

Fins aquí hem parlat de forma musical com a sinònim d’estructura o ordre musical. Podríem també haver parlat de formes musicals concretes exitoses en la història de la música occidental. Per exemple, forma sonata, tema amb variacions, fuga, forma musical per seccions o tantes altres. Ho farem en una altra entrada, encara que sigui també a petita escala.

Per saber-ne més

  • COPLAND, A. (2017). Como escuchar la música, México: Fondo de Cultura Económica 
  • MARGULIS, E. (2014). On Repeat: How Music Plays the Mind. Versió electrònica, Kindle
  • MARGULIS, E. (2 setembre 2014). Why we love repetition in music [vídeo] https://youtu.be/1lo8EomDrwA
  • RANDEL, D. (2004) Diccionario Harvard de música. Madrid: Alianza Editorial
  • TOCH, E. (2004). Elementos constitutivos de la música. Barcelona: Idea Books
  • Forma musical. (2020, 28 de julio). Wikipedia, La enciclopedia libre. Fecha de consulta: 06:14, agosto 11, 2020 desde https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Forma_musical&oldid=128071198.