Categoria: Intèrprets música clàssica

2 joves violinistes descobreixen secrets del so d’Ole Bull

El 2010 es va celebrar el bicentenari del naixement del compositor i violinista noruec Ole Bull conegut com el “Paganini del Nord”.

2 joves violinistes descobreixen secrets del so d’Ole Bull

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

El 2010 es va celebrar el bicentenari del naixement del compositor i violinista noruec Ole Bull conegut com el “Paganini del Nord”. Les joves germanes i violinistes Hemsing van participar en els actes commemoratius, tot fent una recerca apassionant per esbrinar com devia sonar el violí i música d’Ole Bull. Un documental que cap amant de la música clàssica es pot perdre: El so d’Ole Bull.

Objectiu i contextualització del documental

“Ole Bulls´sound” és un documental produït per la NRK (Norwegian Television Broadcasting) sobre el llegendari violinista i compositor Ole Bull.  Està en noruec i subtitulat en anglès. Una hora de durada.

Les germanes Eldbjørg Hemsing i Ragnhild Hemsing reben l’encàrrec de tocar la música d’Ole Bull en els actes de commemoració del bicentenari del naixement d’aquest músic noruec.

Eldbjørg i Ragnhild Hemsing són dues joveníssimes violinistes noruegues amb un gran talent musical. Avui en dia ambdues han fet carrera com a solistes. En aquest reportatge resseguim una fascinant aventura que van emprendre per descobrir el so genuí de la música del seu compatriota Ole Bull. És un documental que atrapa a l’espectador des d’un primer moment. I ho fa per l’espontaneïtat, curiositat, esperit juvenil i sobretot per l’extraordinària musicalitat de les protagonistes.

El documental

Estem davant una recerca del so màgic i mític d’Ole Bull del qual no perviu cap mena de gravació. Bàsicament es proposen el següent:

    • Conèixer a fons el compositor
    • La sonoritat que perseguia  i caracteritzava Ole Bull
    • Saber-ho tot sobre el seu seu violí i arquet: modificacions que hi va implantar per aconseguir una determinada sonoritat
    • Els seus gustos musicals
    • Com es va impregnar la seva música del paisatge noruec

Amb elles i permanentment acompanyats de la seva música, coneixerem:

    • Professors de cant
    • El constructor israelià de violins Amnon Weinstein
    • Metges especialitzats en mans de músics
    • Experts en Ole Bull com Harald Heresthal
    • Descendents del propi Ole Bull
  •  

També et poden interessar aquests articles

Danses hongareses de Brahms, de la mà de Farré i Coll

Fa just vint anys, Miquel Farré i Ramon Coll van gravar obres per a piano a quatre mans de Brahms. Un gran disc de “Columna Música” que avui recordem.

Danses hongareses de Brahms, de la mà de Farré i Coll

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada tons suaus amb imatge teclat piano, i text

Continguts

Fa just vint anys, els dies 19, 20 i 21 de gener del 1998 Miquel Farré i Ramon Coll van gravar a l’Auditori Alfons Sala del Centre Cultural de Terrassa un disc amb obres per a piano a quatre mans de Brahms. Un gran disc de “Columna Música” que avui recordem.

Efectivament el pianista terrassenc Miquel Farré i el menorquí Ramon Coll van oferir recitals a quatre mans commemorant el centenari de Brahms.

El disc conté algunes de les obres més conegudes de Johannes Brahms, interpretades de forma brillant, neta i vibrant, i és per això que considerem oportú fer-ne un just 

Caràtula CD Columna Música Johannes Brahms per Miquel Farré i Ramon Coll

Primers tastets musicals

El repertori del CD està format per següents obres:

  • Danses hongareses: les 12 primeres danses hongareses pertanyents al primer i segon quadern, més les dues primeres del 3r quadern
  • Valsos per piano a quatre mans, op. 39. Total de 16 valsos
  • Variacions sobre un tema de Robert Schumann per a piano a quatre mans, op. 23, tema i 10 variacions

Des d’aquí podràs accedir a una mostra de qualsevol peça del CD. Si vols escoltar-les íntegrament, caldrà que et registris a Spotify.:

Johannes Brahms: Danses hongareses

Brahms compongué les Danses hongareses entre els anys 1852 i 1869. Van ser publicades en dos quaderns el 1869 i dos quaderns més el 1880. Les va publicar sense número d’opus perquè no les considerava originals.

Brahms havia conegut les melodies dels zíngars d’Hongria en bona part perquè va tocar repertori d’autors menors d’origen zíngar com Sarkozy, Windr, Merty, Kelerm Rizner, Travnik en els concerts que va fer a tavernes i cerveseries d’Hamburg per tal de sobreviure acompanyat del  violinista Hoffmann, més conegut com a Eduard Remenyi.

Va compondre aquestes 21 danses com peces per a piano a quatre mans, tot i que ell mateix les adaptaria un temps més tard a peces per a piano a quatre mans. De totes aquestes danses s’han fet arranjaments orquestrals per a tots els gustos.

Retrat de Johannes Brahms

“Johannes Brahms”- Domini públic- Enllaç

La professora Magda Polo descriu així aquestes danses a la caràtula del disc:

Aquestes danses hongareses, totes escrites en compàs de 2/4, posseeixen els trets característics de les músiques bohèmies, com trèmolos -imitacions del violí i el címbal- síncopes, desplaçaments rítmics, acceleracions progressives, lànguides terceres, ornaments extravagants, contrastos de temps -característics de les czardes (danses de taverna)- amb alternança de temps lents -generalment en to menor, anomenat lassus– i temps ràpids – en to major anomenats friskas (dansa sisena), i molta energia en la seva interpretació (com per exemple la de la dansa més popular de totes, la cinquena). Calia aconseguir amb el piano a quatre mans els efectes que poden provocar els violins o els talons dels ballarins (dansa quarta)

Magda Polo
Portada edició partitura Danses hongareses Brahms

Anàlisi formal de la dansa hongaresa núm. 1

  • La dansa hongaresa núm 1 consta de tres parts que anomenem A B A. D'aquí que parlem d'una forma ternària.
  • La dansa hongaresa núm 1 consta de tres parts que anomenem A B A. D'aquí que parlem d'una forma ternària.
  • Durada: no arriba als tres minuts
Escolta la dansa integrament
Esquema formal amb colors vius i disseny desenfadat dansa hongaresa núm 1 de Johannes Brahms

La dansa hongaresa segueix la forma ternària. Dit en altres paraules, consta de tres seccions que anomenem A-B-A, en què la tercera és una repetició de la primera.

Secció A

 

La secció A consta de dos temes musicals clarament diferenciables que hem anomenat “a” i “b”. Escolta aquest embriagador tema inicial

Escolta el tema "a"

Mentre que el “b” comença amb una característica successió de tresets fàcil de reconèixer:

Escolta el tema "b"

Secció B

En el cas de la secció intermèdia, els temes  són molt breus i es repeteixen de forma idèntica.

És a dir que sona c- c -d -d

Escolta el tema "c"
Escolta el tema "d"

Versió dansa hongaresa núm. 1 de Brahms per piano i orquestral

Aquesta és la versió que fan les pianistes Khatia Buniatishvili  i Yuja Wang d’aquesta dansa:

I aquesta seria la versió orquestral de la mateixa obra a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Göteborg sota la batuta de Dudamel:

Intèrprets: Miquel Farré i Ramon Coll

Per últim, i no menys important, que podem dir dels intèrprets Miquel Farré i Ramon Coll?

Ramon Coll

Miquel Farré

Retrat de ramon Coll
  • Neix el 1941 a Maó. Pertany a una família de músics. Celebra el seu primer concert amb orquestra a 11 anys, interpretant el Concert per a piano núm. 1 de Beethoven.
  • Amb 14 anys finalitza els estudis al Conservatori, obtenint el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions. L’any següent inicia els estudis de perfeccionament amb Jaume Mas Porcel, deixeble d’Alfred Cortot
  • L’any 1960 es trasllada a París per treballar amb Magda Tagliaferro i ingressa en el Conservatori Nacional Superior de Música de París.  Estudia sota la direcció de Vlado Perlemuter i Lélia Gousseau.
  • Ha fet una carrera concertística intensa obtenint èxits a Estats Units, Sud Amèrica; Rússia i Polònia…
  • L’any 1989 crea un grup de cambra conjuntament amb Gonçal Comellas (violí) i Marçal Cervera (violoncel). En aquest període la formació manté una gran activitat cambrística, interpretant les obres més importants del repertori per a trio
  • Ramon Coll ha dut a terme una intensa activitat docent ocupant diverses càtedres de piano a conservatoris catalans i espanyols.
  • El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi
Miquel Farré
  • Nascut a Terrassa (Barcelona) el 1936, Miquel Farré és un dels pianistes més destacats de la seva generació i amb més prestigi internacional
  • Virtuts que li són àmpliament reconegudes són la seva musicalitat, força temperamental i poder comunicatiu
  • Va formar-se amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Pierre Sancan, Stefan Askenasse i Wilhem Kempff. Guanyador del Primer Premi Internacional Maria Canals quan tenia 18 anys, i guardonat amb les màximes distincions que atorga el Conservatori Superior de Música de Barcelona: el Premi Extraordinari, el Premi d’Honor de Virtuosisme i el Premi Onía Farga
  • Grans èxits de públic i crítica en nombrosos concerts a Europa i els Estats Units
  • Compta amb estrenes absolutes d’obres de compositors catalans com el Concert per a piano i cordes de Xavier Benguerel, la Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra i Camins somorts de Francesc Taverna-Bech, Chez Garcia Ramos de Joan Guinjoan, Concert clàssic per a piano orquestra de Delfí Colomer
  • Miquel Farré és Catedràtic del Conservatori Superior de Música de Barcelona
  • És mestre internacional d’escacs

Per saber-ne més

També et poden interessar aquests articles

3 bones iniciatives per recordar Alicia de Larrocha

L’arxiu Alicia de Larrocha és un excel·lent recurs per recordar una de les pianistes més importants del s. XX. Altres iniciatives són un llibre i un documental monogràfics.

3 bones iniciatives per recordar Alicia de Larrocha

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Recordant Alicia de Larrocha Imatge caràtula disc i piano al fons

Avui en dia no hi ha cap mena de controvèrsia en el fet de considerar Alícia de Larrocha com una de les millors pianistes del s. XX. El que ara és a les nostres mans és preservar viva la seva memòria. Aquest és l’objectiu de les següents iniciatives:

  • 1. L’Arxiu Alícia de Larrocha promogut per Alícia Torra de Larrocha -filla de la pianista- amb l’ajut d’Elena Elía i Maria Ferré
  • 2. La biografia sobre Alícia de Larrocha “Alicia de Larrocha, Notas para un genio”, de Mònica Pagès i Santacana
  • 3. El reportatge Las manos de Alicia, una coproducció de RTVE i Televisió de Catalunya

Continguts

Arxiu Alícia de Larrocha

Alicia Torra de Larrocha i les documentalistes Elena Elía i Maria Ferré són les grans responsables de crear i custodiar l’Arxiu personal d’Alicia de Larrocha.

La seva tasca va iniciar-se el 2011 aproximadament, i en gran part ha estat possible per l’amor de Joan Torra envers l’artista.

Joan Torra, també pianista, va ser el marit d’Alicia de Larrocha i va ser conscient des de molt aviat de la transcendència de la carrera musical d’Alicia de Larrocha: es va dedicar a recopilar i guardar amb devoció tots els testimonis documentals de la carrera de l’artista.

Alicia Torra de Larrocha mostrant arxiu alicia de larrocha
arxiu alicia de larrocha

L’arxiu conté 10.000 objectes incloent cartes personals, programes de concerts, partitures, vestits de l’artista durant les seves actuacions, gravacions, etc. També conté les composicions pròpies d’Alícia de Larrocha que mai no va voler difondre, el que ella anomenava “pecats de joventut“.

L’arxiu està localitzat a la casa de Barcelona on la pianista va viure des del 1976. Alguns investigadors, com Mònica Pagès, ja l’han pogut consultar per dur a terme les seves investigacions, i la idea és digitalitzar-lo [més info]

Alicia no quiso escribir sus memorias, ni que se hablara de ella cuando todavía vivía. Pero ahora, en su ausencia y a través de los miles de documentos que ha dejado el rastro de su vida, parece que sea ella, más que nunca, la que nos cuente fecha a fecha, dato a dato, el gran homenaje a la música que fue su vida. Una vida que nos hace reflexionar sobre muchos aspectos de la experiencia del arte, del arte en la niñez, del arte como mujer, del arte en nuestro tiempo mercantilizado, que exige un sacrificio que muy pocas personas, como ella, están dispuestas a realizar. El sacrificio de uno mismo para entregarlo todo a la experiencia musical.

Mònica Pagès

Biografia d’Alícia de Larrocha, de Mònica Pagès

Portada llibre "Alicia de Larrocha. Notas para un genio" de Mònica Pagès didicat monogràficament a la pianistaAlicia de Larrocha
Portada llibre Mònica Pagès Alicia de Larrocha

Fitxa tècnica

  •  Autor: Mònica Pagès Santacana
  • Títol: Alicia de Larrocha. Notas para un genio
  • Editorial: Alba Editorial
  • Lloc edició: Barcelona
  • Extensió: 432 pàgines.

Inclou un pròleg d’André Previn i al final inclou el recull de premis, discos i fotos

Per si tot això no fos suficient, el llibre ens regala un CD amb audicions inèdites fins aleshores

El llibre va ser presentat el dia 10 novembre 2016 al Palau de la Música Catalana. L’acte va comptar amb la participació de Mònica Pagès i Alícia Torra. Diverses emissores de ràdio i televisió se’n van fer ressò com podem veure al final d’aquesta entrada

Què podem dir de Mònica Pagès Santacana?

Mònica Pagès, autora del llibre "Alicia de Larrocha. Notas para un genio
Imatge Mònica Pagès Facebook

Mònica Pagès és periodista especialitzada en música clàssica. Col·laboradora de revistes com la Revista Musical Catalana, Ritmo, Serra d’Or; de l’emissora Catalunya Música, i d’altres entitats culturals com el Palau de la Música Catalana, Cercle del Liceu, «30 Minuts de Música» de la Fundación Mas i Mas, Fundació «la Caixa», Fundación Victoria de los Ángeles, o l’ESMUC.

És autora de la biografia d’altres músics com Conxita Badia, Gaspar Cassadó,  i d’un estudi sobre l’Acadèmia Granados-Marshall. [més info]

Quina Alícia de Larrocha descobrim a través del llibre?

Alicia de Larrocha, artista

Nunca he pensado en nada, mi único ideal es la música y hacer música, porque para mí es como el alimento de mi vida. Pero yo nunca he pensado en mí, ni se me ha ocurrido ser pianista ni hacer carrera, me lo encontré.

Alicia de Larrocha

El llibre ens ofereix un retrat molt rigorós de la vida i carrera musical d’Alícia de Larrocha. L’autora, que se sent propera a la pianista per lligams personals i/o familiars amb l’Acadèmia Granados-Marshall, aconsegueix transferir calidesa i proximitat al seu relat.>

Alicia de Larrocha
Alicia de Larrocha

Descobrim una artista en majúscules, amb una vocació musical innata, amb un caràcter decidit, valent i independent, forta psicològicament, activa, i del tot autoexigent.

Com si no es podria entendre el ritme seu trepidant concerts?

Voràgine concertística

Als anys 80 va arribar a fer una mitjana de 100 concerts per any. Va fer uns 4.000 concerts al llarg d’una carrera com concertista que començava abans dels 10 anys i que s’estengué fins al 2003: una carrera concertística que la va portar a tots els racons del món (Austràlia, Japó, Estats Units, Sud-amèrica, Àfrica, Europa, Nova Zelanda…)

A banda d’això, va fer un centenar de gravacions, una xifra altíssima tenint en compte el seu nivell de perfeccionisme i que no n’era massa amant com podem comprovar en les següents afirmacions:

No los puedo oír jamás, me pongo enferma… Si fuera por los discos, casi, casi, dejaría de tocar, porque me horrorizan. Creo que, por un lado, es la mejor forma de divulgación en cuanto a obras desconocidas y a artistas desconocidos. Por otra parte, me horroriza porque la personalidad de un artista, a mi modo de ver, está precisamente en el sonido, el sonido es su personalidad, y en cuanto entra uno en un estudio, el sonido de uno se acaba, porque es el sonido del técnico, el sonido de la acústica de la sala, y del gusto que hacen ellos, de la época y de la gente.

Alicia de Larrocha

Relació d’Alicia de Larrocha i l’Acadèmia Granados-Marshall

El llibre ens revela una artista molt lligada a l’Acadèmia Granados-Marshall i a figura del seu mestre Frank Marshall.

Una artista que va saber conrear sòlides amistats i guanyar-se el respecte i admiració dels compositors i intèrprets més importants de la seva època: Victoria dels Angels, Rosa Sabater, Conxita Badia, Alfred Brendel, Martha Argerich, Daniel Barenboim, Vladímir Ashkenazy, Maurizio Pollini, Elisabeth Leonskaia, Radu Lupu, Maria João Pires, Krystian Zimerman, András Schiff, Murray Perahia, Xavier Montsalvatge….

Va ser una dona que gaudia traspassant al seu públic la mateixa joia que ella sentia durant els concerts. Va ser una dona amb caràcter entusiasta, entregada al seu art, optimista i vital.

Victòria dels Àngels i Alícia de Larrocha en el concert al Palau de la música Catalana, el 23.11.1976 en homentatge a Manuel de Falla. Fons fotogràfic del P.M.C.
Victoria dels Àngels i Alicia de Larrocha-Palau Música Catalana, 1976

Repertori

Observem una artista amb un repertori molt extens que va molt més enllà de la música espanyola (Granados, Albéniz, Falla, Turina…)

El seu repertori abraça compositors del Barroc, Classicisme, Romaticisme, fins a compositors del s. XX.

Portada disc Alicia de Larrocha Iberia d'Albéniz
Portada disc Alicia de Larrocha

El llibre inclou el testimoni de molts pianistes, compositors i crítics musicals, cosa que permet als lectors descobrir els trets estilístics propis d’Alícia de Larrocha: un sentit del ritme incisiu i controlat, la pulsació vibrant, una musicalitat i sonoritat fàcilment identificables.

Tastets musicals

Alicia de Larrocha a Spotify

Alicia de Larrocha interpretant el Concert per a piano i orquestra núm. 21, K. 467, de Mozart

Alicia de Larrocha interpretant l'Allegretto del Concert per a piano i orquestra núm. 25, K. 503, de Mozart

Reportatge “Las manos de Alicia”, RTVE

Las manos de Alicia, foto dels creadors d'aquest reportatge dedicat a Alícia de Larrocha
Captura reportatge "Las manos de Alicia"

El dia 1 de maig del 2017 RTVE va estrenar el documental sobre Alícia de Larrocha titulat “Las manos de Alicia”. És una coproducció de Televisión Española i Televisió de Catalunya dirigida per Yolanda Olmos i Verónica Font.

El reportatge tracta molts aspectes que apareixen en el llibre. Això sí,  amb molta menys profusió de detalls.

Esdevé un complement meravellós a la lectura del llibre.  També resulta de molt interès sentir i veure el testimoni de grans músics que la van conèixer. Per exemple,  Maria João Pires, Martha Argerich, André Previn, Joaquín Achúcarro, Gerald Scwartz, etc.

 

Las manos de Alicia es un documental biográfico sobre Alicia de Larrocha, pero también es una historia sobre la pasión y el deseo, sobre la búsqueda de la perfección, la ausencia, y, como no, también es un musical

Yolanda Olmos i Verónica Font

Lamentablement ja no és accessible a web de
“TVE a la carta” des del 17 maig 2017. Això és per culpa de problemes de drets
d’autor.

Aquesta va ser la presentació del documental:

Per saber-ne més

Per saber més sobre Alícia de Larrocha

És fonamental la web oficial d’Alícia de Larrocha, des de la qual es pot accedir a gravacions, concerts, biografia, una part de l’Arxiu personal, repertori, galeria fotogràfica, etc

Ressò als mitjans públics

SOBRE LA PRESENTACIÓ DE L’ARXIU PERSONAL D’ALÍCIA DE LARROCHA

L’arxiu personal d’Alicia de Larrocha, de TV3, 16 gener 2017

SOBRE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE MÒNICA PAGÈS

    1. Presentació del llibre a Catalunya radio el dia 9 de novembre de 2016, ambla mateixa autoraa i Alícia Torra com a protagonistes: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/assaig-general/mentre-vivia-alicia-de-larrocha-no-hauriem-pogut-escriure-un-llibre-aixi/audio/939873/#