Igor Stravinsky i el seu ballet Petruixka

Benvolguts nens i nenes al ballet Petruixka d’Igor Stravinsky, un dels compositors més destacats del s. XX. Petruixka és un ballet inspirat en un conte rus amb similituds amb el Pinotxo.

Igor Stravinsky i el seu ballet Petruixka

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

Benvolguts nens i nenes al ballet Petruixka d’Igor Stravinsky.

És un ballet inspirat en un conte rus amb similituds amb el Pinotxo.  Tot seguit t’oferim quatre pinzellades de Stravinsky i els seus ballets.

En altres entrades podràs aprendre més coses sobre aquest ballet:

Comencem pel compositor: qui és Igor Stravinsky?

 

Igor Stravinsky (1882-1971) és un compositor rus. Tot i ser fill de músics, els seus pares volien que fos advocat.

Durant els seus estudis de dret a la universitat de Sant Petersburg va conèixer Rimskij-Korsakov, un compositor molt important i conegut sobretot per obres orquestrals com El vol del borinot, que de ben segur et resulta familiar

 
Sortosament Stravinsky va decidir ser músic de professió i va abandonar la carrera de Dret.
Diem sortosament perquè Stravinsky va triomfar en el món de la música. De fet, va acabar sent un dels compositors més destacats del s. XX
Quan tenia 26 anys, Serguei Diàghilev —director de la companyia de ballet “Ballets Russos”— li va encarregar un primer ballet: L’Ocell de foc (1910) Poc més tard arribarien altres ballets com el Petruixka (1911), el Pulcinella (1911) i una obra que encengué grans polèmiques a la seva època per la seva força i atreviment: La consagració de la Primavera (1913).
Es va mantenir en actiu fins als 85 anys deixant-nos moltes obres extraordinàries d’estil variat.
Va viatjar i dirigir orquestres a París, Venècia, Berlín, Londres, Nova York, i fins i tot a Sud-àfrica. També va tenir una relació intensa amb Catalunya: va venir vuit vegades interessant-se per la música  i els compositors del nostre país.
Arreu era admirat per la seva música i pel seu caràcter afable
Va morir el 1971 amb 88 anys a Nova York. Curiosament va ser enterrat a Venècia al costat de la tomba de Serguei Diàghilev.
 
Igor Stravinsky

Igor Stravinsky- Domini públic- Enllaç

En totes aquestes obres ja es percep la influència de la música popular russa i s’hi nota la gran importància que atorga Stravinsky al ritme a les seves obres.

Espectacular interpretació del tema Kalinka a càrrec del baix Ivan Rebroff!

El ballet Petruixka

Petruixka és un ballet d’Igor Stravinsky compost el 1911 i estrenat a París pels Ballets Russos de Serguei Diàguilev. Té una durada d’uns 35 minuts i s’estructura en 4 parts anomenades “escenes“.
Els ballets són obres musicals pensades per a ser interpretades en un escenari per ballarins. Ens expliquen una història i es representen amb unes coreografies pròpies que ajuden a l’espectador a situar-se en la trama explicada. La part musical va a càrrec d’una orquestra.
 

De què tracta el Petruixka?

La història de Petruixka s’inspira en un conte popular rus que explica la tràgica història d’un ninot de  palla i serradures. Tot i ser un ninot, està dotat de vida i sentiments.
Està condemnat a la infelicitat perquè no pot tenir una vida  igual a la de la resta dels humans.

Disseny vestit Petruixka d’A. Benois, 1911 -Domini públic- Enllaç

El fet que Petruixka tingui sentiments humans malgrat no ser més que un nino. No et recorda el conte del PINOTXO?

Primer contacte amb el Petruixka!

Per fer-te una primera impressió d’aquest ballet, observa aquest vídeo. És una petit fragment de la representació que es va fer el gener del 2012 d’aquest ballet dins cicle “El Petit Liceu”. Una meravella a càrrec de “IT Dansa”:  

També et poden interessa aquests articles:

Danses hongareses de Brahms, de la mà de Farré i Coll

Fa just vint anys, Miquel Farré i Ramon Coll van gravar obres per a piano a quatre mans de Brahms. Un gran disc de “Columna Música” que avui recordem.

Danses hongareses de Brahms, de la mà de Farré i Coll

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada tons suaus amb imatge teclat piano, i text "Miquel Farré i ramon Coll. danses hongareses de Johannes Brahms"

Continguts

Fa just vint anys, els dies 19, 20 i 21 de gener del 1998 Miquel Farré i Ramon Coll van gravar a l’Auditori Alfons Sala del Centre Cultural de Terrassa un disc amb obres per a piano a quatre mans de Brahms. Un gran disc de “Columna Música” que avui recordem.

Efectivament el pianista terrassenc Miquel Farré i el menorquí Ramon Coll van oferir recitals a quatre mans commemorant el centenari de Brahms.

El disc conté algunes de les obres més conegudes de Johannes Brahms, interpretades de forma brillant, neta i vibrant, i és per això que considerem oportú fer-ne un just 

Caràtula CD Columna Música Johannes Brahms per Miquel Farré i Ramon Coll

Primers tastets musicals

El repertori del CD està format per següents obres:

  • Danses hongareses: les 12 primeres danses hongareses pertanyents al primer i segon quadern, més les dues primeres del 3r quadern
  • Valsos per piano a quatre mans, op. 39. Total de 16 valsos
  • Variacions sobre un tema de Robert Schumann per a piano a quatre mans, op. 23, tema i 10 variacions

Des d’aquí podràs accedir a una mostra de qualsevol peça del CD. Si vols escoltar-les íntegrament, caldrà que et registris a Spotify.:

Johannes Brahms: Danses hongareses

Brahms compongué les Danses hongareses entre els anys 1852 i 1869. Van ser publicades en dos quaderns el 1869 i dos quaderns més el 1880. Les va publicar sense número d’opus perquè no les considerava originals.

Brahms havia conegut les melodies dels zíngars d’Hongria en bona part perquè va tocar repertori d’autors menors d’origen zíngar com Sarkozy, Windr, Merty, Kelerm Rizner, Travnik en els concerts que va fer a tavernes i cerveseries d’Hamburg per tal de sobreviure acompanyat del  violinista Hoffmann, més conegut com a Eduard Remenyi.

Va compondre aquestes 21 danses com peces per a piano a quatre mans, tot i que ell mateix les adaptaria un temps més tard a peces per a piano a quatre mans. De totes aquestes danses s’han fet arranjaments orquestrals per a tots els gustos.

Retrat de Johannes Brahms

“Johannes Brahms”- Domini públic- Enllaç

La professora Magda Polo descriu així aquestes danses a la caràtula del disc:

Aquestes danses hongareses, totes escrites en compàs de 2/4, posseeixen els trets característics de les músiques bohèmies, com trèmolos -imitacions del violí i el címbal- síncopes, desplaçaments rítmics, acceleracions progressives, lànguides terceres, ornaments extravagants, contrastos de temps -característics de les czardes (danses de taverna)- amb alternança de temps lents -generalment en to menor, anomenat lassus– i temps ràpids – en to major anomenats friskas (dansa sisena), i molta energia en la seva interpretació (com per exemple la de la dansa més popular de totes, la cinquena). Calia aconseguir amb el piano a quatre mans els efectes que poden provocar els violins o els talons dels ballarins (dansa quarta)

Magda Polo
Portada edició partitura Danses hongareses Brahms

Anàlisi formal de la dansa hongaresa núm. 1

Esquema formal amb colors vius i disseny desenfadat dansa hongaresa núm 1 de Johannes Brahms

La dansa hongaresa segueix la forma ternària. Dit en altres paraules, consta de tres seccions que anomenem A-B-A, en què la tercera és una repetició de la primera.

Secció A

 

La secció A consta de dos temes musicals clarament diferenciables que hem anomenat “a” i “b”. Escolta aquest embriagador tema inicial

Mentre que el “b” comença amb una característica successió de tresets fàcil de reconèixer:

Secció B

En el cas de la secció intermèdia, els temes  són molt breus i es repeteixen de forma idèntica.

És a dir que sona c- c -d -d

Versió dansa hongaresa núm. 1 de Brahms per piano i orquestral

Aquesta és la versió que fan les pianistes Khatia Buniatishvili  i Yuja Wang d’aquesta dansa:

I aquesta seria la versió orquestral de la mateixa obra a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Göteborg sota la batuta de Dudamel:

Intèrprets: Miquel Farré i Ramon Coll

Per últim, i no menys important, que podem dir dels intèrprets Miquel Farré i Ramon Coll?

Ramon Coll

Miquel Farré

Retrat de ramon Coll
  • Neix el 1941 a Maó. Pertany a una família de músics. Celebra el seu primer concert amb orquestra a 11 anys, interpretant el Concert per a piano núm. 1 de Beethoven.
  • Amb 14 anys finalitza els estudis al Conservatori, obtenint el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions. L’any següent inicia els estudis de perfeccionament amb Jaume Mas Porcel, deixeble d’Alfred Cortot
  • L’any 1960 es trasllada a París per treballar amb Magda Tagliaferro i ingressa en el Conservatori Nacional Superior de Música de París.  Estudia sota la direcció de Vlado Perlemuter i Lélia Gousseau.
  • Ha fet una carrera concertística intensa obtenint èxits a Estats Units, Sud Amèrica; Rússia i Polònia…
  • L’any 1989 crea un grup de cambra conjuntament amb Gonçal Comellas (violí) i Marçal Cervera (violoncel). En aquest període la formació manté una gran activitat cambrística, interpretant les obres més importants del repertori per a trio
  • Ramon Coll ha dut a terme una intensa activitat docent ocupant diverses càtedres de piano a conservatoris catalans i espanyols.
  • El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi
Miquel Farré
  • Nascut a Terrassa (Barcelona) el 1936, Miquel Farré és un dels pianistes més destacats de la seva generació i amb més prestigi internacional
  • Virtuts que li són àmpliament reconegudes són la seva musicalitat, força temperamental i poder comunicatiu
  • Va formar-se amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Pierre Sancan, Stefan Askenasse i Wilhem Kempff. Guanyador del Primer Premi Internacional Maria Canals quan tenia 18 anys, i guardonat amb les màximes distincions que atorga el Conservatori Superior de Música de Barcelona: el Premi Extraordinari, el Premi d’Honor de Virtuosisme i el Premi Onía Farga
  • Grans èxits de públic i crítica en nombrosos concerts a Europa i els Estats Units
  • Compta amb estrenes absolutes d’obres de compositors catalans com el Concert per a piano i cordes de Xavier Benguerel, la Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra i Camins somorts de Francesc Taverna-Bech, Chez Garcia Ramos de Joan Guinjoan, Concert clàssic per a piano orquestra de Delfí Colomer
  • Miquel Farré és Catedràtic del Conservatori Superior de Música de Barcelona
  • És mestre internacional d’escacs

Per saber-ne més

També et poden interessar aquests articles

6 obres de compositors francesos per nens

Et presentem una selecció de vídeos preciosos que tenen una cosa en comú: tots tenen música de compositors clàssics francesos com a font d’inspiració.
Quedaràs atrapat per la música de Saint-Saëns, Paul Dukas, Erik Satie, Claude Debussy….

6 obres de compositors francesos per nens

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

Tot seguit podràs veure una sèrie de vídeos que tenen una cosa en comú:

    1. Estar basats en música de compositors francesos
    2. Ser petites joies que de ben segur t’agradaran!

LÉO DELIBES: “Duet de les flors”, de l’òpera Lakmé

Divina animació de Maciek Albrecht que porta per títol “Abraçades” (“Hugs” en anglès). Mama osseta polar i el seu fill juguen plàcidament…no t’ho perdis! Interpretació de la cantant d’òpera francesa Mady Mesplé

ERIK SATIE: Gymmnopédie num. 3

Un jovenet director et presenta unes amoroses granotetes que gaudeixen d’una banyadeta amb tu.

CAMILLE SAINT-SAËNS: Aquarium de El Carnaval dels animals.

Animació de Nadia Roden en què meduses, peixos, cavalls de mar, pops i plantes marines ballen en un món ple de colors.

PAUL DUKAS: L'aprenent de bruixot

Indescriptible i imaginativa versió d’aquest poema simfònic de Paul Dukas. Marca de la casa de “Walt Disney”. És un fragment de la pel·lícula Fantasia de l’any 1940. Aquesta pel·lícula va ser força experimental, i de fet no hi diàlegs. Es van animant un total de vuit peces musical clàssiques orquestrals sota la direcció de Leopold Stokowski.

CLAUDE DEBUSSY: "Clar de lluna"

És el tercer moviment de la “Suite Bergamasque” amb un arranjament orquestral de André Caplet. Aquesta obra estava escrita originalment per a piano.

MAURICE RAVEL: Bolero

Les notes prenen vida en el pentagrama al so embriagador del Bolero.

També et poden interessar:

Primer moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Guia d’audició Primer moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler. presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques de la història de la música

Primer moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada per post dedicat a la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler, fons estrellat, lluna i una sola estrella al cel que simbolitza el primer moviment

Continguts

Et sents perdut quan escoltes una gran obra simfònica?

És molt possible que sí.

Per això, t’oferim un recurs interactiu i una guia d’audició primer moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler: una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX

Presentació i algunes paraules del mateix Mahler

El nostre principal objectiu és facilitar-te la comprensió d’aquesta simfonia de Mahler moviment a moviment, començant en aquest cas pel primer moviment.

Sàpigues que,

    1. Dedicarem aquesta entrada monogràficament al primer moviment de la simfonia per raons pràctiques. Ara bé, seria molt important que acabessis escoltant tota l’obra de principi i fi. Una simfonia és un com un organisme viu on cada moviment té ple sentit en relació amb els altres.
    2. No trobaràs en aquesta entrada expressions tècniques ni un afany academicista. Per contra, el nostre gran objectiu és la divulgació de la música clàssica.
    3. T’invitem, a deixar-te seduir per aquesta simfonia. Com el mateix Mahler va deixar escrit, el millor és abans que res escoltar-la  i deixar-se embriagar per la seva sonoritat. Un cop fet això, anar-hi gratant per a descobrir-ne els secrets. Com ell mateix afirma, a escoltar-la amorosament

Primer contacte amb Simfonia núm 1. Tità de Gustav Mahler

Primer moviment de la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler sota direcció de Gustavo Dudamel

Idees clau del moviment

Vaixell al mar a la posta de Sol
  • El moviment és definit com una oda a la natura: evocació dels despertar del dia.
  • Aquest despertar de la natura representa en sentit figurat el naixement del Tità, l’heroi present en l’obra.
  • Segueix l’esquema formal de sonata. És  a dir, en tres parts: Exposició- Desenvolupament- Reexposició. S’inicia, però amb una breu introducció i es tanca amb una curta però potent coda (coda o cua en català són compassos finals conclusius)

Així es podria representar aquesta estructura:

Esquema amb dibuixos molt simples de l'esquem formal de la primera simfonia "Tità" de Gustav Mahler

Presentació interactiva primer moviment de la Simfonia núm 1. Tità de Gustav Mahler

clica sobre la imatge!

Recopilació temes musicals principals del primer moviment

INTRODUCCIÓ

El primer moviment de la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler comença amb un passatge  únic, lent, inoblidable i misteriós sobre la nota “LA” de les cordes  dividides i repartides en 7 octaves.  És una forma intel·ligent de plasmar la natura del tot adormida, estàtica.

Així sona d’enigmàtic, gairebé inaudible i alhora captivador el primer minut de la simfonia:

Cap al minut i mig, sonaran unes fanfàrries en un temps una mica més viu.

També podrem identificar fàcilment el motiu del cucutPer simbolitzar el seu cant, el compositor utilitza uns intervals de 4ª descendent.

EXPOSICIÓ

És una secció amb una atmosfera ja molt diferent de la d’introducció: és més lluminosa, més fresca.

En aquesta secció sentim una primera referència directa a uns dels lieder (cançons) que componen el cicle Eines fahrenden Gesellen (“Cançons d’un company viatger”): en concret el Ging heut’ morgen über’s Feld (“Aquest matí he sortit al camp”)

Així sona el lied:

Així sona el fragment de la simfonia basat en el mateix lied:

DESENVOLUPAMENT

El desenvolupament és una secció força extensa que comença amb una variació de la introducció, i en què les trompes ens presentaran una marxa en forma de fanfara seguida dels temes de l’exposició combinats.

RECAPITAULACIÓ O REEXPOSICIÓ

A la reexposició, novament escoltarem elements que ja havien aparegut a l’exposició com les crides del cucut i, al final de tot, les fanfàrries a mans dels clarinets i les trompetes. Aquesta secció té un aire triomfal, d’apoteosi

CODA

Finalment, arriba una coda curtíssima d’uns 10 segons, que sona amb aquesta intensitat:

Vols aprofundir en la Simfonia Tità?