Segon moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Guia d’audició i presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX: la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Segon moviment Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada per post dedicat a la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler, fons estrellat, lluna i una sola estrella al cel que simbolitza el segon moviment

Continguts

Et sents perdut quan escoltes una gran obra simfònica?

És molt possible que sí.

Per això, t’oferim una guia d’audició i una presentació interactiva d’una de les obres més inspirades i fantàstiques del segle XIX: la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler.

Presentació i algunes paraules del mateix Mahler

El nostre principal objectiu és facilitar-te la comprensió d’aquesta simfonia moviment a moviment, centrant-nos en aquest cas en el segon moviment ; Kräftig bewegt, doch nicht zu schnell («Amb força però no massa ràpid»

Sàpigues que,

    1. Dedicarem aquesta entrada monogràficament al segon moviment de la simfonia per raons pràctiques. Ara bé, seria molt important que acabessis escoltant tota l’obra de principi i fi. Una simfonia és un com un organisme viu on cada moviment té ple sentit en relació amb els altres.
    2. No trobaràs en aquesta entrada expressions tècniques ni un afany academicista. Per contra, el nostre gran objectiu és la divulgació de la música clàssica.
    3. T’invitem, a deixar-te seduir per aquesta simfonia. Com el mateix Mahler va deixar escrit, el millor és abans que res escoltar-la  i deixar-se embriagar per la seva sonoritat. Un cop fet això, anar-hi gratant per a descobrir-ne els secrets. Com ell mateix afirma, a escoltar-la amorosament

Primer contacte amb el segon moviment de la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler

Abans que res i seguint la recomanació del mateix compositor, escolta aquest moviment de la simfonia:

Idees clau del moviment

Dansa tradicional autriaca a l'aire lliure, per parelles.
dominique cappronnier on Visual hunt / CC BY-NC-ND[/caption]

Aquest és el moviment més líric de tota la Simfonia núm 1 Tità de Gustav Mahler i té una durada de 8 minuts, en la versió força lenta de Dudamel

    • El moviment té dues parts: una secció inicial i una segona part amb el títol de Trio
    • La primera és un  Ländler: és a dir, una dansa popular en ritme ternari  originària d’Àustria. Va estar de moda en èpoques passades (s. XVIII) i s’associa a un ball primitiu, popular, no massa refinat. Així i tot, Mahler atorga a aquesta font d’inspiració, categoria musical, fent-ne un tractament polifònic. Aquest mateix ländler anirà canviant fins a convertir-se en un clàssic vals.
    • Trio:  comença amb una espècie de vals lent i suau que contrasta molt amb el ritme més animat de l’inici del moviment

El Trio acaba amb la repetició del tema inicial del ländler»  

Gràficament, aquesta estructura seria la següent:

SECCIÓ INICIAL

TRIO

  • Evocació d’un ländler: tema A
  • Tema B, més rude
  • Repetició del tema A
  • Tema de vals lent, suau
  • Repetició del tema A (ländler) de la secció inicial
Esquema del segon moviment simfonia Tità de Mahler.

Presentació interactiva segon moviment de la Simfonia núm 1. Tità de Gustav Mahler

  • Podràs identificar amb total claredat les diferents seccions del moviment
  • Podràs saltar d'un tema a un altre i amb total llibertat
  • Podràs escoltar els temes musicals que integren cada secció i fer-ho tantes vegades com vulguis

clica sobre la imatge!

Recopilació temes musicals principals del segon moviment

SECCIÓ INICIAL

En aquesta secció, Mahler evoca un Ländler, una dansa de camperols austríaca que sota l’aparença de despreocupació amaga ja moments contradictoris i un xic pertorbadors.

Joan Grimalt afirma que «el Ländler s’associa als esclops, a un primitivisme sorneguer i sovint també amb una referència irònica al tropos literari del Beatus ille: «A pagès sí que viuen tranquils!…»»  [«La música de Gustav Mahler», Editorial Dux, p. 102]

Des del primer instant, t’adonaràs que Mahler utilitza va repetint diverses vegades  un motiu rítmic en violoncels i contrabaixos molt enganxós. Aquesta tècnica es coneix com a «basso ostinato» (baix obstinat):

fragment musical partitura

El compositor utilitzarà d’una mateixa manera obstinada altres motius rítmics al llarg del moviment. Només cal parar una mica l’orella per a poder-los reconèixer.

Per la seva part, la melodia del Ländler és aparentment molt senzilla i alhora atractiva. Es va repetint a diferents instruments de l’orquestra. Mahler si atorga un tractament polifònic, una volguda i aparent incongruència amb el caràcter ja descrit de la melodia

TRIO

La música d’aquesta ens remet a un oasi de pau escoltant un vals vienès clàssic. Així i totsi l’analitzéssim més a fons, podríem descobrir-hi petites «bromes musicals» per part de Mahler.

Aquest passatge sona així:

Al final, torna el mateix tema de la secció inicial (A).  Observa com el seu tema ja et resulta familiar:

 

El moviment conclou amb la coda, la qual sona així:

Partitura

Accedeix a la partitura d’aquest segon moviment de la Simfonia núm. 1 «Tità» en Re major de Gustav Mahler

També et poden interessar aquests articles dedicats a la Simfonia Tità de Mahler

2 joves violinistes descobreixen secrets del so d’Ole Bull

El 2010 es va celebrar el bicentenari del naixement del compositor i violinista noruec Ole Bull conegut com el «Paganini del Nord».

2 joves violinistes descobreixen secrets del so d’Ole Bull

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

El 2010 es va celebrar el bicentenari del naixement del compositor i violinista noruec Ole Bull conegut com el «Paganini del Nord». Les joves germanes i violinistes Hemsing van participar en els actes commemoratius, tot fent una recerca apassionant per esbrinar com devia sonar el violí i música d’Ole Bull. Un documental que cap amant de la música clàssica es pot perdre: El so d’Ole Bull.

Objectiu i contextualització del documental

«Ole Bulls´sound» és un documental produït per la NRK (Norwegian Television Broadcasting) sobre el llegendari violinista i compositor Ole Bull.  Està en noruec i subtitulat en anglès. Una hora de durada.

Les germanes Eldbjørg Hemsing i Ragnhild Hemsing reben l’encàrrec de tocar la música d’Ole Bull en els actes de commemoració del bicentenari del naixement d’aquest músic noruec.

Eldbjørg i Ragnhild Hemsing són dues joveníssimes violinistes noruegues amb un gran talent musical. Avui en dia ambdues han fet carrera com a solistes. En aquest reportatge resseguim una fascinant aventura que van emprendre per descobrir el so genuí de la música del seu compatriota Ole Bull. És un documental que atrapa a l’espectador des d’un primer moment. I ho fa per l’espontaneïtat, curiositat, esperit juvenil i sobretot per l’extraordinària musicalitat de les protagonistes.

El documental

Estem davant una recerca del so màgic i mític d’Ole Bull del qual no perviu cap mena de gravació. Bàsicament es proposen el següent:

    • Conèixer a fons el compositor
    • La sonoritat que perseguia  i caracteritzava Ole Bull
    • Saber-ho tot sobre el seu seu violí i arquet: modificacions que hi va implantar per aconseguir una determinada sonoritat
    • Els seus gustos musicals
    • Com es va impregnar la seva música del paisatge noruec

Amb elles i permanentment acompanyats de la seva música, coneixerem:

    • Professors de cant
    • El constructor israelià de violins Amnon Weinstein
    • Metges especialitzats en mans de músics
    • Experts en Ole Bull com Harald Heresthal
    • Descendents del propi Ole Bull
  •  

Entra en l’univers de Gustav Mahler i les seves simfonies

Entra en l’univers de Gustav Mahler i les seves simfonies

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Creació Musikhana per entrada dedicada a fer una introducció general a l'univers musical Gustav Mahler. Títol entrada amb un fosc blau afosc i uns elements fantasiosos

Continguts

L’objectiu d’aquesta entrada és presentar a Gustav Mahler i la seva Simfonia núm. 1 en Re Major Tità com a preàmbul a quatre entrades més que publicarem sobre aquesta mateixa simfonia.

En resum:

Cada una d’aquestes entrades serà una guia d’audició dels quatre moviments que componen aquesta Simfonia núm. 1.

    • El nostre propòsit és facilitar l’audició d’aquesta obra que per damunt de la seva grandiositat i/o complexitat, és una obra de profunda bellesa. Per vegades que l’escoltis, no et deixa mai indiferent.
    • En aquestes entrades trobaràs uns continguts i materials de caràcter divulgatiu, incloses unes presentacions interactives que et permetran sentir-te guiat durant l’audició de cada moviment de la simfonia, i podràs també interactuar-hi.

Más que obras musicales, las sinfonías de Mahler son universos en música, construcciones sonoras dilatadas, heterogenéas, en donde los elementos musicales y biográficos se superponen creando una red de significados múltiples y contradictorios. Por eso, la obra de Mahler necesita no sólo de intérpretes, sino también de divulgadores capaces de hacer aflorar toda la complejidad humana y artística que subyace en sus partituras.

Revista Scherzo, "Mahler, una vida en sinfonías", 1 abril 2019

Qui és Gustav Mahler

Per començar, expliquem breument qui va ser Gustav Mahler i quina importància té en la història de la música.

Retrat de Gustav Mahler

E. Bieber – Kohut, Adolph (1900) «Gustav Mahler», Domini públic. Enllaç

  • Va néixer el 1860 a Kalĭstě, Bohèmia, Austria-Hongria, (avui República Txeca). Va créixer dins d’una família jueva que parlava alemany, i va estudiar en el Conservatori de música de Viena i Filosofia.
  • En vida va ser més conegut com a director d’orquestra i d’òpera que com a compositor.
  • Va compondre 10 simfonies (la 10ª inacabada), a més de Das Lied von der Erde («Cançó de la Terra», 1908-09), una obra monumental i transcendental per a la història d’aquest gènere musical.
  • Va ser director d’òpera a diverses ciutats europees com Kassel, Praga, Leipzig, Pest o Hamburg.
  • Va triomfar a l’Europa central on l’antisemitisme era la doctrina oficial.
  • És el 1897 quan és nomenat director artístic de l’Òpera Imperial de Viena.
  • Uns anys més tard, el 1907, marxa cap a Nova York: aquí dirigirà el Metropolitan. Dirigirà la Filharmònica els anys 1910-1911
  • Mahler és molt reconegut per la seva producció simfònica, però també és autor de cicles de cançons extraordinaris com KindertotenliederCançons dels infants morts», 1902) i de la col·lecció Des Knaben WunderhornL’infant del corn meravellós»,1888). El cicle de lieder Eines fahrenden GesellenCançons d’un company viatger», 1883) -obra que citarem en parlar de la Simfonia Tità– són per a veu i acompanyament orquestral
  • El 1907 va ser diagnosticat amb una malaltia de cor que acabaria causant la seva mort el 1911. Aquell mateix any (el 1907) moria la seva filla Maria amb només quatre anys.

1ª Simfonia Tità de Mahler: idees generals

A contracor, no parlarem ara i aquí d’aquests lieder tot i ser autèntiques joies musicals. No ho fem per a poder-nos centrar en la Simfonia núm. 1 coneguda també com a Simfonia «Tità». I comencem per donar-ne unes dades generals:

  • Any composició: 1888.
  • Nom inicial: Poema simfònic en dues parts. Concebuda inicialment com a poema simfònic en dues parts i un total de 5 moviments. Moviments que tenien títols al·lusius al contingut (ex. Dels dies de joventut. Peces florals, fruitals i espinoses; Commedia humana; Naufragat. Marxa fúnebre a la manera de Callot…), al·lusions que Mahler eliminaria en la publicació de l’obra el 1899
  • Estrena: a Budapest, 1889. Va ser considerada molt moderna i no va gaudir de massa bona acollida.
  • Revisió: 1893. Canvi de nom per Titan, supressió del moviment central Blumine. Reestrena a Hamburg, 1893. La durada de la simfonia és d’uns 55 minuts i consta de quatre moviments. El nom ve de la novel·la Titan de Jean Paul Richter.
  • 1r enregistrament: 1939, director Bruno Walter dirigint l’Orquestra de la NBC. En trets generals, aquesta versió accentua els aspectes més lírics i sublims de Mahler.
  • Segon enregistrament: 1940, director Dmitris Mitrópoulos, Simfònica de Minneapolis. Versió menys bondadosa que la de Walter. És una fita en la història de les gravacions mahlerianes i es considera que és un dels acostaments més fidel als desitjos del mateix compositor, Gustav Mahler. Emfatitza canvis rítmics extrems, amb un apassionament desbordant. Major sensació sinistra que demanava Mahler.
  • Orquestració:  corda, 4 flautes, flautí, 4 oboès, corn anglès, 3 fagots, contrafagot, 7 trompes, 5 trompetes, 4 trombons, trombó baix, tuba,

Per saber-ne més

Llibres

      • Estapé, Víctor. (2001). «Mahler, Gustav». A Gran Enciclopèdia de la musica (vol. 5). Barcelona: Enciclopèdia Catalana
      • Perez de Artega, José Luis (2017) Mahler. Madrid: Musicalia Scherzo
      • Vignal, Marc (1966) Gustav Mahler. Paris: Solfèges [trad. de Ferran Meler, 1991, Barcelona: Edicions 62]
      • Walter, Bruno (1936) Gustav Mahler. Viena, Fischer Verlag [trad. al castellà de Soledad Vivanco, 1ª ed. 1982, Madrid: Alianza Música]

Recomanació especial

Mereix una recomanació molt especial el llibre en català de Joan Grimalt La música de Gustav Mahler (Barcelona, Dux Editorial, 2012)

Portada del llibre de Joan Grimalt sobre Gustav Mahler

Webgrafia

Altres

 

Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt

Avui et parlarem de «La campanella», una obra que el compositor italià i excepcional violinista Paganini va compondre inspirant-se en el so de campanetes.

Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada "La campanella Paganini Liszt", fons blau amb dibuixos d'un violinista i pianista disposats en forma de sanefa

Continguts

Primeres suggeriments

Qui sap si un joc de campanetes mentre Paganini era un nen, va inspirar-lo a compondre la composició que escoltarem avui.

I quina és aquesta obra? Doncs una peça que coneixem com a «La campanella» (La campana)

I és que el so de les campanetes fan volar la nostra imaginació.

Paganini La Campanella

Niccolò Paganini és el compositor que va compondre una obra per a violí imitant el so de les campanes: La Campanella.

El nom complet d’aquesta obra és una mica altisonant: Allegro spiritoso (Rondó alla campanella). Es tracta del moviment final del concert per a violí núm. 2, op. 7

És una obra tècnicament difícil d’interpretar, i Paganini aconsegueix que tant el violí com l’orquestra imitin els efectes de les campanes.

La va compondre l’any 1827 a l’edat de 44 anys, i es va estrenar al Teatre de la Scala de Milà, ciutat on Paganini va viure un temps i on va començar a guanyar molta fama.

Aquesta és la versió de David Garret:

I qui va ser Paganini?

Niccolò Paganini (1782-1840) va ser un violinista i compositor italià que es convertiria en un autèntic mite del violí.

De bastant jove va caure malalt i va rebre tractaments mèdics molt durs. El seu físic es va anar deteriorant: va quedar molt pàl·lid, molt prim. Això i que sempre anava vestit de negre, va ajudar a crear-se una imatge molt especial… Si ens  el trobéssim pel carrer, ens faria una mica de por. Ara bé, era un súper crack per la música!

Componia obres que ell interpretava a una gran velocitat i força en els seus concerts.

Tenia unes mans molt llargues i uns dits més flexibles que la majoria de nosaltres, cosa que li permetia superar als seus rivals al violí.

 

Dibuix mag amb el barret i el conill que treu el cap. Fons rosat.

«Illustration of magician»- Domini públic CCo-1.0Enllaç

S’expliquen moltes anècdotes sobre Paganini, i algunes fins i tot  parlen del fet que la seva habilitat extraordinària li arribava del dimoni.

Te n’expliquem una encara que sense dimonis pel mig.

Una persona cega, després d’escoltar Paganini en una de les seves actuacions, va preguntar:

«Però quants violinistes toquen?» 

El pobre home no es creia que tota aquella sonoritat pogués venir d’un sol músic!

 

La Campanella, de Liszt

El compositor hongarès Franz Liszt va escriure una obra directament inspirada en l’obra que has escoltat de Paganini.

Això d’agafar una obra d’un altre compositor i fer-ne arranjaments per a un altre instrument era molt habitual i avui en dia en diríem —amb un to una mica burleta— refregits musicals.

Sigui com sigui, les transcripcions, arranjaments i fantasies sobre temes musicals d’altres compositors compostes per Liszt tenien una gran qualitat musical… i si no, mira el següent vídeo i veuràs quina versió més meravellosa va escriure sobre el tema original de Paganini.

L’obra és el tercer estudi dels Grandes études d’execution transcendante d’après Paganini, S141 composta el 1851. 

Retrat de Franz Liszt

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- enllaç

La Campanella by Liszt Animated, Jennifer Deon

Què tenien en comú Paganini i Liszt?

Una cosa en comú Paganini i Liszt és que els dos eren compositors i intèrprets… i no uns intèrprets qualsevols, sinó dos grans virtuosos en els seus instruments: Paganini el violí i Liszt el piano.

I què vol dir ser un «virtuós»?  Vol dir que eren dos grans cracks, i que eren capaços de fer embogir al públic en el seus concerts.

Aconseguien tocar una música plena d’efectes sorprenents, nous, increïbles… Els assistents quedaven bocabadats.

Eren com acròbates de la música: fent piruetes, salts mortals, equilibris perillosos sobre la corda fluixa. Tot un espectacle!

De fet, en molts llibres sobre música es parla d’acrobàcies musicals referint-se a la capacitat de fer mil piruetes amb els dits o les mans en els instruments. També molt (massa) sovint hi ha gent que s’hi refereix com intèrprets de circ… o encara pitjor, com músics posseïts pel diable.

Niccolo Paganini La campanella. Retrat Paganini amb el violí a la mà

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- enllaç

També et poden interessar aquests articles

Excel·lent història de la música occidental online

Web magistral, extraordinàriament seriosa, completa i constantment revisada sobre història de la música.

Excel·lent història de la música occidental online

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Imatge de la web amb un fons que conté un teclat que simbolitza que és una història de la música online

Continguts

Presentació del curs online d'història de la música occidental

Curs complet en castellà d’Història de la música creat i presentat per prof. Rafael Fernández de Larrinoa, professor d’Harmonia i Anàlisi al Conservartori de Getafe (Madrid) per als seus alumnes d’Història de la música a l’Escuela Creativa de Música (Madrid)

El curs cobreix la història del que Fernández de Larrinoa categoritza -basant-se en el model de Walter Wiora- com a segona edat de la música occidental: l’Edat de la Notació. S’exclouen les músiques populars i aquelles que són el resultat directe de tècniques modernes de gravació i difusió de so.

Així i tot,  s’han incorporat al·lusions a la música moderna (jazz, rock.) que s’enquadrarien a la Tercera Edat en algunes de les unitats finals.

Tota la informació és escrita a diferència, per exemple, del curs “Adventures in Classical Music” analitzat des de Musikhana en una entrada anterior i que es basava en vídeos narrats pel mateix autor amb el suport d’un material visual de primer ordre [més informació].

 

Aspectes positius

      • Rigor, ordre i serietat en l’exposició dels continguts, enllaços i àudios
      • Ambició i amplitud dels temes
      • Tria de recursos acuradíssima
      • Sobrietat i homogeneïtat de tots els continguts

Aspectes negatius

    • Poca varietat de recursos multimèdia
    • Continguts no descarregables
    • Usuari extern a l’Escuela de Música Creativa no rep homologació o certificació per completar el curs
    • Podria resultar àrid per a usuaris poc avesats a aquesta temàtica

Anàlisi del curs

Fitxa tècnica del recurs adaptant a les nostres necessitats l’esquema d’anàlisi de recursos multimèdia proposat per Pere Marqués

Dades bàsiques

Destinataris

Curs originàriament dissenyat pels alumnes d’Història de la Música de Fernández Larrinoa a l’Escuela de Música Creativa (Madrid): les activitats i continguts del curs se sincronitzen amb el ritme de treball trimestral d’aquests estudiants.

Gran ajut per als alumnes que no poden assistir presencialment a les seves classes

Tot i això, és obert a qualsevol usuari que s’interessi per al tema

Descripció general

captura pantalla del curs historia de la música occidental

Captura pantalla web «Historia de la música«

Curs online estructurat en 35 unitats cadascuna de les quals acaba amb unes activitats de dificultat elevada i a les quals s’accedeix amb una contrasenya proporcionada pel mateix autor (contrasenyes)

Cada unitat inclou una guia història, vídeos, enllaços d’àudio (Spotify) i activitats. S’ofereix un tractament dels diferents períodes històrics exhaustiu

Captura pantalla curs historia de la música occidental "Historia de la música. Las tres edades de la música occidental" mostrant ús de contrasenyes

Captura pantalla web «Historia de la música«

Objectius

  • En paraules del mateix autor, el principal objectiu del curs és que els alumnes entenguin allò que escolten i que la música els faci millors persones
  • Conèixer i identificar grans períodes de la música occidental tot sabent identificar les seves principals característiques estilístiques, compositors i formes musicals representatives
  • Desenvolupar sensibilitat davant el repertori musical dels clàssics

Temporització i espai

Cada unitat (el curs en té 35) suposa una càrrega de treball d’entre dues i tres hores.

El curs és online i pot ser seguit per qualsevol persona des de casa seva o dins de l’espai aula si se li vol assignar un ús educatiu. Caldrà disposar d’un ordinador o tablet amb connexió a Internet

Requisits i característiques a nivell tècnic

El curs funciona en diferents sistemes operatius (Windows, Mac, iOS) i navegadors d’Internet (Internet Explorer, Firefox, Chrome, etc.)

És necessari disposar d’Internet,  targeta de so i a poder ser altaveus de qualitat i un compte  d’usuari a Spotify.

Característiques:

      • No requereix instal·lar aplicacions a l’ordinador i el seu ús és molt intuïtiu
      • Bona qualitat dels components multimèdia
      • Correcta fluïdesa i velocitat processament de la informació
      • Recurs fiable tècnicament

Característiques estètiques i components multimèdia

      • El text s’adequa a les dimensions de cada pantalla
      • No hi ha gràfics ni animacions que obstaculitzin la visualització dels elements claus de cada pantalla, de manera que la comunicació és clara
      • Selecció equilibrada, acurada i actualitzada d’arxius àudio, il·lustracions i enllaços a Internet
Captura pantalla del curs d'història de la música occidental online "Historia de la música. Las tres edades de la música occidental"

Captura pantalla web «Historia de la música«

Navegació

      • Navegació fàcil i intuïtiva
      • No conté botons o enllaços confosos.
      • Aspecte agradable, molt seriós i ordenat
      • Navegació oberta
      • Ordre coherent de tots els elements de la web
      • Mapa de navegació permanentment visible

Feedback i ritmes d’aprenentatge

      • Continguts comuns per a tots els usuaris
      • No recorreguts personalitzables
      • Enllaços a mail i xarxes socials de l’autor per plantejar-li suggeriments o dubtes sobre el curs

Sistema d’avaluació

Captura de pantalla del curs online d'història de la música occidental "Historia de la música. Las tres edades de la música occidental" mostrant exercicis d'una unitat temàtica

Captura pantalla web «Historia de la música«

Relació inversió i eficàcia

Continguts oberts i de gran qualitat sense cap cost econòmic

Competències que es treballen

      • Conèixer diferents tipus de música i reconèixer l’evolució dels estils
      • Valorar diferents manifestacions culturals i artístiques
      • Gestionar i controlar les mateixes capacitats i coneixements.
      • Conèixer diferents tipus de música i reconèixer l‘evolució dels estils

També et poden interessar aquests articles

Carles Baguer compositor clàssic

Carles Baguer compositor clàssic

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Imatge de Carles Baguer i títol "Carles Baguer" sobre fons groc

Continguts

Qui va ser Carles Baguer?

Enguany celebrem el 250è aniversari del naixement del compositor i organista català Carles Baguer (1768-1808), autor d’una prolífica producció musical en tots els gèneres de l’època, per bé que en coneixem bàsicament les seves simfonies amb clara influència de Joseph Haydn.

Tenia ordes menors, probablement va ser diaca, a les quals va renunciar el 1801 malgrat això li va costar una rebaixa en el seu sou. Era una forma d’obtenir major llibertat.

Va ser mestre de músics que acabarien sent notoris en el panorama musical català com Francesc Andreví, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer.

No sabem moltes coses de Carles Baguer (Barcelona 1768-1808) malgrat els importants treballs de musicòlegs com M.A. Ester Sala, J.M. Vilar o Josep Dolcet.

Va ser un important compositor i organista del Classicisme. Va rebre la seva primera formació del seu oncle Francesc Mariner, organista de la catedral de Barcelona. De fet, Carles Baguer succeiria Mariner en aquest càrrec d’organista l’any 1786, i ocuparia aquest càrrec fins a la seva mort.

La seva música va tenir una important difusió en vida del compositor, dins i fora de les nostres fronteres.

retrat del compositor Carles Baguer

Música orquestral de Carles Baguer

Com a compositor va tractar tots els gèneres de l’època: música per a instruments de teclat, música vocal religiosa i l’òpera «La princesa filósofa», estrenada a la capital catalana el 1797.

La seves obres orquestrals inclouen 19 simfonies (de les quals se’n conserven 17), una pastorel·la de Nadal, i un concert per a dos fagots i oquestra. És en aquest tipus de música on es pot apreciar millor la influència de Joseph Haydn.

Primers tastets musicals

Carles Baguer en podcasts

Podcast Catalunya Música

Emissió dins el programa «Vistes al Mar» dedicat a oferir una visió històrica i actual del nostre llegat musica. El programa dedicat a Carles Baguer va ser emès el 21 novembre 2008, quan feia 200 anys de la mort del compositor.

El programa revisa la música i trajectòria de Carles Baguer amb la inestimable col·laboració Josep M. Vilar i Josep Dolcet . 65 minuts de durada.

Josep M. Vilar i Josep Dolcet  han recorregut arxius per recuperar les partitures i coneixedors de les fonts directes de l’època com són la premsa i la ingent producció literària del Baró de Maldà.

Vilar i Dolcet analitzen durant el programa aspectes biogràfics i interpretatius de l’obra de Baguer, així com del seu entorn sòcio-cultural.

En més d’un aspecte les seves tesis entren en conflicte amb la visió més simplista que ofereixen els programes radiofònics RTVE que inserim més endavant. els quals en algun moment gairebé mostren un subtil «menyspreu» envers el compositor català quan es comparen les seves simfonies amb les de Gaetano Brunetti, o quan es recorden els «encadenados fracasos» de Baguer en opositar a places d’organista a catedrals espanyoles.

S’escolten petits fragments musicals:

    • Allegro Presto de la Simfonia núm. 2 Academia 1750. Primera vegada que se sent aquesta obra en instruments originals i tècnica el més semblant possible a com sonaria a l’època. Única en tonalitat menor. Edició de referència
    • Completes per solistes, cor mixt i orquestra

Podcasts RTVE Grandes ciclos

Cicle de cinc programes emesos entre els dies 19 i 23 febrer 2018 a «Grandes ciclos» de Ràdio Clasica (RTVE) dedicat al compositor Carles Baguer amb motiu del 250è aniversari del seu naixement.

Programes conduïts per Carlos Matesanz

Audicions:

    • Simfonia núm. 2 do menor, per Academia 1750 dir. Farran James
    • Simfonia núm. 12, per London Mozart Players, dir. Matthias Bamert

Audicions:

    • Simfonies núm , per Orquesta de Sevilla, dir. Manfredo Kraemer
    • Simfonia núm. 13, per London Mozart Players, dir. Matthias Bamert
    • Oratorio «El hijo pródigo: El regreso», per Orquesta de Sevilla, dir. Manfredo Kraemer
    • Tecla. Sonata núm 2 i Simfonia núm 1. Orgue. Montserrat Torrent

Audicions:

    • Simfonia núm. 14, per Orquesta Barroca de Sevilla, dir. Manfredo Kraemer
    • Simfonia núm. 16, per London Mozart Players
    • Simfonia núm 3, per Orquesta de Cordoba, dir. José Luis Temes

Audicions:

    • Simfonia núm. 14, per Orquesta Barroca de Sevilla, dir. Manfredo Kraemer
    • Simfonia núm. 16, per London Mozart Players
    • Simfonia núm 3, per Orquesta de Cordoba, dir. José Luis Temes

Audicions:

    • Simfonia núm. 18, per London Mozart Players, dir. Matthias Bamert
    • Gaetano Brunetti: Sinfonia Concertante núm. 3, per Camerata Antoni Soler, dir. Gustavo Sánchez

Audicions:

    • Simfonia núm. 19 Si bemoll major, per Orquesta Barroca de Sevilla
    • Concert per a dos fagots i orquestra, per Academia 1750
    • Cançons de Ramon Carnicer, alumne de Carles Baguer, per soprano Teresa Barrientos i guitarristes David González i Hugo Enrique Cognolo

Compositor Narcís Casanoves: Responsoris de Nadal

“L’estil de Narcís Casanoves és sempre distingit i el seu llenguatge musical, molt personal, té una força expressiva extraordinària…”

Compositor Narcís Casanoves: Responsoris de Nadal

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Decoració nadalenca per il·lustrar entrada dedicada a Narcís Casanoves Responsoris de Nadal

Continguts

Responsoris de Nadal, de Narcís Casanoves

L’estil de Narcís Casanoves és sempre distingit i el seu llenguatge musical, molt personal, té una força expressiva extraordinària fins a arribar al dramatisme. Sempre, però, es conserva dintre l’ambient profundament religiós

P. Irineu Segarra

Amb aquestes paraules inicials parlava el P. Irineu Segarra del músic Narcís Casanoves (1744-1799). Com observa Daniel Codina,  ell és qui té més autoritat a parlar-ne per haver estat el mestre d’escolans amb més anys d’exercici de la història de l’Escolania i per haver fet nombroses gravacions de les obres d’aquell compositor.

La música de Casanoves atrau per la seva força i vitalitat. És una música captivadora.

Dins de la música vocal de Casanoves, els Responsoris de Setmana Santa són la seva obra més difosa, si bé ara que estem en vigílies de Nadal posarem en primer pla els seus Responsoris de Nadal.

Tota la producció vocal de Casanoves -i els Responsoris de Nadal no són una excepció- es basa en un text en llatí i té una funció litúrgica, i pràcticament tota està escrita amb un acompanyament a base de baix continu i orquestra concertant.

Portada de l'edició completa de les obres de Narcís Casanoves

Responsoris de Nadal de Narcís Casanoves, Escolania de Montserrat, dir. P. Irineu Segarra

Voleu saber qui és Narcís Casanoves?

Oferim unes pinzellades sobre aquest compositor basant-nos en els estudis de Daniel Codina:

        • Monjo-músic fill de Sabadell, compositor i organista (N.1744-M. 1799)
        • Tenia uns 10 anys quan va entrar a l’Escolania de Montserrat, on ben aviat destacà per les seves habilitats musicals sobretot a l’orgue
        • Va ser mestre de l’Escolania en dues etapes coincidint amb la malaltia del P. Anselm Viola (entre els anys 1784-1789, i 1796-1798)
        • Ens ha deixat una seixantena d’obres vocals i una seixantena d’obres per a teclat. Compositor complet, exquisit
        • Repertori elegant i refinat
        • La majoria d’obres vocals es troben recollides en un volum manuscrit segurament fet en vida o bé just després de la seva mort a cura del P. Vinyals
        • Va ser mestre de músics que acabarien tenint relleu i alguns dels quals acabarien sent monjos de Montserrat com Jacint Boada i Casanoves, Josep Vinyals i Gali, o Benet Brell i Clos

Vídeo. Responsoris de Nadal de Narcís Casanoves, Escolania de Montserrat i Orquestra de Cadaqués

 Interpretació de tres Responsoris de Nadal de Narcís Casanoves al Palau de la Música Catalana, amb l’Escolania de Montserrat i l’Orquestra de Cadaqués sota la direcció de Sir Neville Marriner (2010)

Selecció de vídeos amb música de N. Casanoves

Per saber-ne més

    • Codina, Daniel «El P. Narcís Casanoves i Bertran (1747-1799), sabadellenc, monjo de Montserrat i música eminent». ARRAONA,Revista d’Història, núm. 23, Sabadell, Tardor del 2000, pàg. 44. Recuperat de: https://goo.gl/MR8PKi
    • «Narcís Casanoves i Bertran». L’Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
    • Rifé, Jordi (2000). «Casanoves i Bertran, Narcís». Gran Enciclopèdia de la música, vol 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

També et poden interessar aquests articles

Ballet Petruixka de Stravinsky: activitat interactiva infantil

Activitat interactiva ideal per a nens a partir 8/10 sobre Igor Stravinsky i el ballet Petruixka.

Ballet Petruixka de Stravinsky: activitat interactiva infantil

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada tons verds amb una marioneta i títol "Què he après sobre ballet "Petruixka? Activitat"

Si has fet esforç de veure les dues entrades que hem publicat a Musikhana dedicades al Petruixka, potser et ve de gust fer una petita activitat i comprovar si has après les principals característiques d’aquesta composició.

T’animem a fer l’activitat, la qual només et prendrà uns minuts. Et recomanem de fer-la des de l’ordinador o la tauleta (no t’anirà tan bé si ho fas dels del mòbil).

 

PER FER L’ACTIVITAT, CLICA  SOBRE LA IMATGE:

En altres entrades podràs aprendre més coses sobre aquest ballet:

Director orquestra amb la batuta a la má. Dibuix. caràcter desenfadat amb títol "Stravinsky"

Stravinsky i els seus ballets

Arlequi dins escenari. Animació caire infantil

Presentació Stravinsky i ballet Petruixka

També et poden interessar aquests articles:

Ballet Petruixka de Stravinsky s’alça el teló

El ballet Petruixka de Stravinsky va inspirar Victor Craven per fer unes animacions precioses sobre aquest ballet. Escena per escena ens posem a la pell de Petruixka, un nino de palla amb sentiments destinat a patir-ne les conseqüències.

Ballet Petruixka de Stravinsky s’alça el teló

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email

Benvolguts de nou, nens i nenes!

Ben rebrobats amb el ballet Petruixka de Stravinsky: un ballet inspirat en un conte rus que us recordarà el conte del Pinotxo.

Presentació

En aquesta entrada podràs veure el següent:

  • Petruixka escena per escena amb el suport de les animacions creades pel jove artista Victor Craven destinades a acompanyar les interpretacions orquestrals en viu del ballet
  • Versió íntegra del Petruixka a càrrec del Ballet de Bolshoi

En altres entrades podràs aprendre més coses sobre aquest ballet:

ballet Petruixka de Stravinsky escena per escena

Primera escena. Fira de carnestoltes

Som a la plaça de Sant Petersburg en un ambient festiu de carnestoltes. Estem davant un teatrí on un mag farà una representació amb tres marionetes. Toca una flauta màgica i les marionetes es mouen al ritme d’una dansa russa. Veiem el Moro i la Ballarina enamorats.

Copyright © Victor Craven – victorcraven.com

Segona escena: A l'habitació de Petruixka

Veiem a Petruixka tancat a la seva habitació. Ambient fosc, trist, amb un retrat del titellaire a la paret que té la funció de recordar-li que està submès als seus desitjos.

L’únic somni que té Petruixka és veure correspost l’amor que sent per la Ballerina però no ho aconsegueix perquè se sent atreta pel Moro.

Copyright © Victor Craven – victorcraven.com

Trucs de Stravinsky

Stravinsky utilitza unes tècniques de composició molt hàbils per aconseguir fer patir a l’espectador en aquesta escena.

Segur que tu també sense ni adonar-te hauràs notat com la música comença en aquesta escena amb una espècie de fanfàrria que t’encomana l’estat anímic de l’angoixat Petruixka. 

 

Dibuix molt simple amb pregunta "Sabies que...?"

Quins trucs utilitza el compositor? En té diversos.

    • El ritme «colpejant»
    • La tria dels instruments de metall…
    • I un altre que entendràs si saps una mica de música: la politonalitat. Vol dir que dos o més instruments toquen simultàniament melodies en tonalitats diferents.

Escena 3: Habitació del Moro

Som a la cambra del Moro i presenciem una escena d’amor entre ell i la ballarina. Ella li interpreta una dansa preciosa que es converteix en un dels moments més bonics del ballet.

Petruixka gelós entra i comença a atacar el moro, però s’adona que és massa petit i feble per fer front al seu rival. El Moro es defensa amb la simitarra (espasa corbada que usaven els àrabs) i el fa fora.

Copyright © Victor Craven – victorcraven.com

Fragment musical

Solo trompeta que has escoltat en aquesta escena. Passatge molt estimat per tots els trompetistes

Escena quarta: Fira de carnestoltes. Es fa de nit

A la nit, la festa popular continua. De cop, però, aquest ambient s’interromp quan apareix en escena el moro perseguint Petruixka amb la seva espasa fins a matar-lo fora del teatrí.

La ballarina i el moro han desaparegut, i en escena es queda el mag intentant tranquil·litzar la gent tot recordant-los que només era un titella d’encenalls. La multitud es dispersa i el mag quan s’endú el cos tou Petruixka cap al teatrí. Aleshores,  se li apareix el fantasma de Petruixka. Ara l’arlequí  s’ha convertit en un esperit lliure i delicat capaç de moure’s amb elegància.

Copyright © Victor Craven – victorcraven.com

Fragment musical

ambient festiu de la gent que volta per la plaça i després la mort de Petruixka

Petruixka pel Ballet de Bolshoi

I per últim, aquí et deixem un enllaç a una representació de Petruixka a càrrec del Ballet Boslhoi l’any 2002.

També et poden interessar aquests articles

Igor Stravinsky i el seu ballet Petruixka

Benvolguts nens i nenes al ballet Petruixka d’Igor Stravinsky, un dels compositors més destacats del s. XX. Petruixka és un ballet inspirat en un conte rus amb similituds amb el Pinotxo.

Igor Stravinsky i el seu ballet Petruixka

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

Benvolguts nens i nenes al ballet Petruixka d’Igor Stravinsky.

És un ballet inspirat en un conte rus amb similituds amb el Pinotxo.  Tot seguit t’oferim quatre pinzellades de Stravinsky i els seus ballets.

En altres entrades podràs aprendre més coses sobre aquest ballet:

Comencem pel compositor: qui és Igor Stravinsky?

 

Igor Stravinsky (1882-1971) és un compositor rus. Tot i ser fill de músics, els seus pares volien que fos advocat.

Durant els seus estudis de dret a la universitat de Sant Petersburg va conèixer Rimskij-Korsakov, un compositor molt important i conegut sobretot per obres orquestrals com El vol del borinot, que de ben segur et resulta familiar

 
Sortosament Stravinsky va decidir ser músic de professió i va abandonar la carrera de Dret.
Diem sortosament perquè Stravinsky va triomfar en el món de la música. De fet, va acabar sent un dels compositors més destacats del s. XX
Quan tenia 26 anys, Serguei Diàghilev —director de la companyia de ballet “Ballets Russos”— li va encarregar un primer ballet: L’Ocell de foc (1910) Poc més tard arribarien altres ballets com el Petruixka (1911), el Pulcinella (1911) i una obra que encengué grans polèmiques a la seva època per la seva força i atreviment: La consagració de la Primavera (1913).
Es va mantenir en actiu fins als 85 anys deixant-nos moltes obres extraordinàries d’estil variat.
Va viatjar i dirigir orquestres a París, Venècia, Berlín, Londres, Nova York, i fins i tot a Sud-àfrica. També va tenir una relació intensa amb Catalunya: va venir vuit vegades interessant-se per la música  i els compositors del nostre país.
Arreu era admirat per la seva música i pel seu caràcter afable
Va morir el 1971 amb 88 anys a Nova York. Curiosament va ser enterrat a Venècia al costat de la tomba de Serguei Diàghilev.
 
Igor Stravinsky

Igor Stravinsky- Domini públic- Enllaç

En totes aquestes obres ja es percep la influència de la música popular russa i s’hi nota la gran importància que atorga Stravinsky al ritme a les seves obres.

Espectacular interpretació del tema Kalinka a càrrec del baix Ivan Rebroff!

El ballet Petruixka

Petruixka és un ballet d’Igor Stravinsky compost el 1911 i estrenat a París pels Ballets Russos de Serguei Diàguilev. Té una durada d’uns 35 minuts i s’estructura en 4 parts anomenades “escenes“.
Els ballets són obres musicals pensades per a ser interpretades en un escenari per ballarins. Ens expliquen una història i es representen amb unes coreografies pròpies que ajuden a l’espectador a situar-se en la trama explicada. La part musical va a càrrec d’una orquestra.
 

De què tracta el Petruixka?

La història de Petruixka s’inspira en un conte popular rus que explica la tràgica història d’un ninot de  palla i serradures. Tot i ser un ninot, està dotat de vida i sentiments.
Està condemnat a la infelicitat perquè no pot tenir una vida  igual a la de la resta dels humans.

Disseny vestit Petruixka d’A. Benois, 1911 -Domini públic- Enllaç

El fet que Petruixka tingui sentiments humans malgrat no ser més que un nino. No et recorda el conte del PINOTXO?

Primer contacte amb el Petruixka!

Per fer-te una primera impressió d’aquest ballet, observa aquest vídeo. És una petit fragment de la representació que es va fer el gener del 2012 d’aquest ballet dins cicle “El Petit Liceu”. Una meravella a càrrec de “IT Dansa”:  

També et poden interessa aquests articles: