Viatge pel Pulcinella d’Igor Stravinsky

Entreu en una aventura sonora fascinant: suite Pulcinella de Stravinsky. Préstecs musicals música Pergolesi i Monza. Estil neoclàssic.

Viatge pel Pulcinella d’Igor Stravinsky

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Ball de màscares carnaval de venècia

Continguts

Us invitem a entrar en una aventura sonora fascinant:  la suite Pulcinella de Stravinsky. Abans que res escolteu els dos primers minuts de l’obra “Sinfonia”, i si us agrada, si us transmet energia positiva… us animem a seguir amb la resta de l’obra.

Primer contacte amb Pulcinella

Per començar, escolta l’obertura del Pulcinella per a fer-te primera impressió de l’obra.

Ja notaràs aquest regust a música “antiga” malgrat haver estat composta en ple s. XX. És el que anomenem “ESTIL NEOCLÀSSIC

I què és Pulcinella? Quan i per què la va compondre Stravinsky?

Ballet Pulcinella

Igor Stravinsky (1882-1971) va compondre el ballet Pulcinella el 1920, i va ser estrenada el mateix any a Paris sota la direcció d’Ernest Ansermet. Constava de 20 moviments breus.

Li havia estat encarregada un any abans per Sergei Diaghilev i els seus Ballets Russos. que es basés en música del compositor de mitjans del s. XVIII  Giovanni Battista Pergolesi.

El ballet giraria entorn del personatge Pulcinella originari de la commedia dell’arte. El ballarí Léonide Massine va crear el llibret i la coreografia, mentre que Pablo Picasso el vestuari i els decorats.

L’obra arribava després de composicions de Stravinsky tan rellevant com L’ocell de Foc  (1911), Petrushka (1913) i La Consagració de la Primavera (1913), totes per a gran orquestra.

Stravinsky reescrigué la música del passat però amb un aire modern pel que fa a ritme i tractament harmònic.

Igor Stravinsky LOC 32392u

Suite Pulcinella

La suite Pulcinella deriva del ballet i va ser composta el 1922 (revisada 1947). És bastant més breu que el ballet perquè només consta de vuit moviments, tots ells  molt curts.

Instrumentació: corda, 1 flauta, 1 piccolo, 2 oboès, 2 fagots, 2 trompes, trompeta, trombó.

Stravinsky la compon a partir de temes musicals de Giovanni Battista Pergolesi i d’altres compositors del s. XVII com Carlo Monza Domenico Gallo.  D’aquests compositors agafa temes musicals i els dóna una relectura més d’acord a l’estètica del s. XX bàsicament en l’àmbit instrumental i rítmic.

Instrumentació

La suite Pulcinella deriva del ballet i va ser composta el 1922 (revisada 1947). És bastant més breu que el ballet perquè només consta de vuit moviments, tots ells  molt curts.

Instrumentació: corda, 1 flauta, 1 piccolo, 2 oboès, 2 fagots, 2 trompes, trompeta, trombó.

Stravinsky la compon a partir de temes musicals de Giovanni Battista Pergolesi i d’altres compositors del s. XVII com Carlo Monza Domenico Gallo.  D’aquests compositors agafa temes musicals i els dóna una relectura més d’acord a l’estètica del s. XX bàsicament en l’àmbit instrumental i rítmic.

Audició completa de l'obra

Passem ja a escoltar l’obra completa. Spotify et permet escoltar des de l’enllaç un tastet de 30 segons de cada moviment. Si ho vols sentir íntegrament, t’hauràs de registrar a Spotify (hi ha la versió gratuïta) o bé entrar-hi si ja ho estàs.

      • I. Sinfonia
      • II. Serenata
      • III. Scherzino – Allegretto – Andantino
      • IV. Tarantella
      • V. Toccata
      • VI. Gavotta (con due variazioni)
      • VII. Vivo
      • VIII. Minuetto – Finale

 

En el proper vídeo podem veure el mateix IGOR STRAVINSKI dirigint el Minuetto de la seva suite Pulcinella:

Préstecs musicals al Pulcinella de Stranvinsky

Un cop familiaritzats amb la suite, vegem alguns dels préstecs musicals utilitzats per Stravinsky.

Pergolesi, Sinfonia a 3, Fa Major, IV Presto

L’arranjament de Stravinsky compta amb uns duos entre trombó i contrabaix indescriptibles inspirats en la Sinfonia de Pergolesi:

PERGOLESI

STRAVINSKY

Carlo Monza, Suite núm. 3 en Re Major, III Gavotta con variazioni

Veiem ara com Stravinsky construeix el sisè moviment del Pulcinella a partir d’una suite d’un compositor tan poc conegut com a Carlo Monza:

MONZA

STRAVINSKY

Stravinsky i Catalunya

Sabies que va escoltar la Cobla Barcelona interpretant una sardana de Juli Garreta per a cobla i va quedar fascinat?

Captura pantalla edu 365 sobre presència de Stravinsky a Catalunya
Captura pantalla "I. Stravinsky", Edu635.cat

Igor Stravinsky va mantenir una vinculació força important amb Catalunya, tal com pots indagar en l’enllaç a un recurs d’Edu365. Hi podràs descobrir moltes més coses sobre aquest compositor.

Conclusions

Carnaval dels animals de Saint Saëns: animals voladors en acció

Ocells volant i jugant lliurement representats per Saint Saëns al seu “Carnaval dels animals”. No hi falten trémolos ni altres trucs per imitar-los.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: animals voladors en acció

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Ocellet amb fons de color blau cel . Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Animals voladors

Animals voladors

El compositor francès Saint-Saëns és l’autor del Carnaval dels animals: una divertida obre musical on ell fa desfilar tota classe d’animals com ases, peixos, cucuts, elefants i lleons, entre altres.

Ara presentem els animals voladors: els ocells.

La flauta és l’instrument encarregat d’imitar el cant d’ocells de tota mena que juguen i volen lliurement.

Mentrestant, els pianos fan uns trémolos que ens recorden els sons d’uns ocells que es mantenen una mica més allunyats.

El quintet de corda evoca l’aleteig dels ocells.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: benvinguts burros

Saint Saëns no es va oblidar de fer entrar els personatges de les llargues orelles al seu “Carnaval dels animals”, però pel que sembla ho va fer amb una intenció oculta.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: benvinguts burros

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Burro en un fons de color blaul. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Els burros

Personatges de les llargues orelles

Som a la secció que Saint-Saëns dedica als burros en el seu “Carnaval dels animals“.

Per tal d’imitar els brams dels burros, Saint-Saëns utilitza els dos violins.

A l’inici de la peça aquests brams són cada vegada més ràpids, per tornar al final a alentir-se.

Hom creu que aquesta peça dedicada als burros anava, en realitat, dirigida als crítics musicals.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: nadant entre peixos

Saint Saëns compon per al “Carnaval dels animals” una música delicada per evocar-nos els peixets nadant amb dolcesa per l’aigua.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: nadant entre peixos

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Peixos nadant al fons del mar, disseny infantil. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Aqüari

Aquàrium

Som a la secció anomenada “Aquari” del “Carnaval dels animals, del compositor francès Saint Saëns.

La peça comença amb una melodia enigmàtica que ens fa somiar amb els peixos movent-se lentament en el mar.

La interpreten els pianos, els instruments de corda, la flauta i el glockenspiel.

Saint-Saëns anirà repetint un motiu melòdic cada vegada a mig to més greu per figurar com anem baixant al fons del mar.

Per acabar, la celesta toca uns acords en glissando per donar la sensació que pugem de nou a la superfície.

Aquesta música que acabes de sentir és preciosa. SI vols veure una altra animació inclosa en una entrada dedicada a compositors francesos, clica aquí

Carnaval dels animals de Saint Saëns: l’elefant

Saint-Saëns gasta una broma musical els elefants. I quin millor instrument que un contrabaix per evocar-nos l’elefant?

Carnaval dels animals de Saint Saëns: l’elefant

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Elefantet amb fons de colors suaus. Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. L'elefant

L'elefant

Qui millor que un contrabaix per la seva tessitura grau per imitar a un elefant? Balla un vals en ritme ternari amb caràcter elegant i reposat. L’acompanya el piano.

Estem davant una nova “broma” de Saint-Saëns: utilitza el tema de la dansa dels Silfs de Berlioz (“Condemnació de Faust”), però interpretat en un registre més lent i greu: l’original, en canvi, és molt més àgil i eteri.

Al final, es pot sentir breu al·lusió de l‘Scherzo de Mendelssohn a “Somni d’una nit d’estiu”.

Carnaval dels animals de Saint-Saëns: tortugues i el can can

Una broma musical fantàstica de Saint Saëns en el seu Carnaval dels animals quan els atorga la música del can can a pas de tortuga, clar!

Carnaval dels animals de Saint-Saëns: tortugues i el can can

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Dues tortugues de disseny infantil i de color verd, cara a cara. Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns.

Tortugues

En aquest passatge del “Carnaval dels animals“, Saint-Saëns utilitza la cèlebre música can-can d’Offenbach. Ara bé, amb un tempo extremadament lent per a evocar el moviment lent de les tortugues.

És un moment molt original. Ho interpreten el piano i el quintet de corda format per 2 violins, viola i violoncel.

.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: hemions a tota velocitat

Els hemions són uns burros asiàtics que Saint Saëns fa bellugar molt ràpidament amb un piano que sembla fer-los embogir.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: hemions a tota velocitat

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Hemions amb fons de color taronja . Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns.

Hemions

Saint-Saëns no s’oblida dels hemions en el seu famós “Carnaval dels animals”. Els hemions són uns burros salvatges asiàtics.

Per figurar les curses ràpides dels hemions, el compositor utilitza el piano interpretant escales musicals a gran velocitat.

 
 

Carnaval dels animals de Saint-Saëns: un piano cloquejant

Saint Saëns dedica una secció a les gallines i al gall. I ho fa amb el piano que no para de cloquejar, mentre que el violí i un clarinet representen al gall.

Carnaval dels animals de Saint-Saëns: un piano cloquejant

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Dues gallines disseny infantil amb fons de color blau clar. Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Gallines i pollets

Gallines i pollets

Et sembla que Saint-Saëns s’oblidaria de parodiar les gallines en el seu “Carnaval dels animals”?

I tant que no! I aquí la tenim amb un piano, violí i clarinet com a protagonistes musicals!

És una peça amb música purament imitativa. El cloqueig de les gallines està imitat pel piano i el violí, mentre que el clarinet imita el cant del gall.

Al final de la peça el primer violí és el que reprèn el cloqueig de la gallina.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: pianistes, uns animals més!

Saint-Saëns fa aquí una brometa en posar entre la fauna animal als pianistes… que toquen escales frenètiques amunt i avall

Carnaval dels animals de Saint Saëns: pianistes, uns animals més!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Elefantet pianista amb fons de color taronja . Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Pianistes

Saint-Saëns fa aquí una brometa en posar entre la fauna animal del seu “Carnaval dels animals“, als pianistes. Naturalment, ara són els pianos els màxims protagonistes.

Cadascun sembla anar al seu aire tocant escales frenètiques amunt i avall, i esdevenint tot un maldecap per als oients

2 nens molt bon músics interpreten La Campanella de Paganini i Liszt

Dos nens molt jovenets interpreten La Campanella. Ho fan la violinista sudcoreana Ga-Yeon Lee i el pianista rus Alexander Malofeev

La Campanella de Paganini i Liszt, pot ser interpretada actualment per a nens?

La campanella de Paganini i Liszt interpretada per nens
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email

Fem memòria?

Fa uns dies, a l’article “Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt

    • Havíem recordat coses importants sobre Paganini i Liszt.
    • Havíem dit que tenien en comú una cosa: eren uns grans virtuosos aclamats pel públic.
    • Havíem explicat algunes anècdotes sobre Paganini. Per exemple, que es parlava de la possibilitat que estigués posseït pel dimoni.

Ara ens preguntem si avui dia hi ha nens prodigis capaços de tocar aquell repertori musical tan excepcional.

La campanella: pot ser interpretada per nens?

La veritat és que no és gens fàcil. Nombrosos nens i nenes amb un talent excepcional interpreten aquestes i altres peces de gran dificultat.

És més, ho fan amb una habilitat tan sorprenent que deixen bocabadats als seus propis porfessors!

Vegem dos exemples:

a) La campanella, Paganini, per Ga-Yeon Lee

La violinista sudcoreana Ga-Yeon Lee quan era molt joveneta:

b) La Campanella, Liszt, per Malofeev

El pianista rus Alexander Malofeev, que actualment té 17 anys i ja ha guanyat nombrosos concursos internacionals de piano. El veiem en el següent vídeo quant tenia 13 ó 14 anys:

També et poden interessar aquests articles