A kiss for all the World: 9a Simfonia de Beethoven, patrimoni de la Humanitat

«Declarada patrimonio de la humanidad por la Unesco, la obra de Beethoven invita a que todos los seres humanos nos unamos en un abrazo que llegue hasta el último confín de la tierra»

A kiss for all the World: 9a Simfonia de Beethoven, patrimoni de la Humanitat

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Actuació A Kiss for all the World Madrid Hospital 12 de octubre amb la 9a Simfonia de Beethoven

Continguts

"Compartir el missatge de la 9a Simfonia de Beethoven amb els més desafavorits del planeta: a homes, dones i nens que mai no han tingut accés a la bellesa i al contingut espiritual profund de la gran música".

Íñigo Pirfano

Iñigo Pirfano, cap visible del projecte

Íñigo Pirfano director orquestra divulgador arreu del món del missatge espiritual de la 9a Simfonia de Beethoven
De Ipirfano - Trabajo propio, CC BY-SA 4.0, Enlace

Íñigo Pirfano (Bilbao, 1973) és un director d’orquestra ja conegut a Barcelona pel fet d’haver dirigit obres de Beethoven amb la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona el març del 2018.

Pirfano ha treballat com a director invitat a diferents països europeus i llatinoamericans, però ara mateix ens interessa aprofundir en aquest personatge per la seva vinculació a un projecte solidari internacional que trobem fenomenal.

Això és, ens referim a «A Kiss for the World» (Un petó per a tot el món), el qual va començar a caminar el 2014 i que el 2017 va rebre el Premio Bravo en la categoria de música.

Què és "A Kiss for all the world"?

Objectius del projecte

Declarada patrimonio de la humanidad por la Unesco, la obra de Beethoven invita a que todos los seres humanos nos unamos en un abrazo que llegue hasta el último confín de la tierra.

Íñigo Pirfano
Pirfano dirigint la 9a Simfonia de Beethoven
Captura pantalla canal YouTube "A Kiss for all the world"

L’objectiu principal de «A Kiss for all the World» és fer arribar el poder transformador (espiritual i profund) de la música a aquells col·lectius més desafavorits del planeta. És a dir, a aquells que més pateixen i no tenen la possibilitat d’assistir a sales de concerts per gaudir de la música.

Pirfano viu aquest projecte com una espècie de missió. El cert és que el projecte ha arrencat amb força. I és que la seva orquestra simfònica i un cor de més de 200 persones d’arreu del món, ja han interpretat la Novena de Beethoven a orfenats, hospitals, presons i camps de refugiats de diferents llocs del món. Sobretot, a països llatinoamericans com Mèxic, Colòmbia, Perú i Panamà. 

No obstant i això, el 2016 van tocar per un camp de refugiats a Hamburg, i el 2017 va tocar per prop d’un miler de nens orfes al Congo.

El projecte va ser presentat a l’Espacio Fundación Telefónica a Madrid el 10 de desembre del 2014. Es pot veure l’entrevista de Juan Ramón Lucas a Iñigo Pirfano en aquest acte de presentació.

I el públic? Com reacciona?

Mirant els vídeos publicats al seu canal de YouTube és fàcil copsar l’efecte balsàmic i poderós que exerceix la música sobre aquest públic poc avesat a la música però que, en canvi, queda atrapat i dignificat en escoltar la simfonia.

Per exemple, en un dels concerts que celebrats en una presó, alguns presos entrevistats comentaven que mentre va durar la música de Beethoven, s’havien oblidat que estaven empresonats i que havien sentit la llibertat.

Espectadors A Kiss for all the world
Espectadors A Kiss for all the world

9a Simfonia de Beethoven patrimoni de la Humanitat

Per què la 9a Simfonia esdevé pla peça clau en el projecte d’Íñigo Pirfano?

En paraules de Pirfano, Beethoven és universal i té el poder de transformar-nos i dignificar-nos. L’Art no és només emoció. La música ens dóna respostes a les preguntes essencials de la vida: ens acosta a la Veritat.

La 9a Simfonia de Beethoven ha estat una obra declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i això impulsa al director bilbaí a fer-la arribar a tots aquells que no han tingut mai l’oportunitat d’escoltar-la.

Pirfano fa una lectura dels seus quatre moviments transcendental i reveladora. Ens ho explica tan magistralment en un vídeo de poc més de 10 minuts, que nosaltres no podem fer res més que cedir-li cedim del tot la paraula. 

Val la pena dir que veure les reaccions del públic durant la interpretació de l’obra és colpidor.

Aquiles Machado i Ainhoa Arteta prenen la paraula sobre la 9a Simfonia de Beethoven

Aquiles Machado
Arteta-Arantzazu

El tenor veneçolà Aquiles Machado i la soprano espanyola Ainhoa Arteta van ser dos dels solistes destacats en el concert destinat a recaptar fons per «A Kiss for all the Word» celebrat al Teatro Real de Madrid el 4 d’abril del 2016.

Arran d’aquest concert, van ser entrevistats per «El Pais» (vegeu article «Una Novena para sanar el alma en el Teatro Real» publicada el 16 de març del 2016). Ambdós intèrprets admeten haver viscut experiències d’elevació espiritual relacionades amb la 9a Simfonia de Beethoven.

Aquiles Machado

Per un costat, Machado explica com de nen es va vincular al Sistema de Orquestas. Va ser aquí on la música li va donar l’oportunitat de canviar la seva realitat i on també va poder interpretar la Novena de Beethoven.

El tenor apel·la al poder de la música com a eina de transformació social i la qualifica de «sanació per a les ànimes». Segons ell, la música pot fer canviar realitats i transformar la violència en una «vida vivible«.  Admet haver vist amb els seus propis ulls com s’intercanviaven pistoles per violins.

Ainhoa Arteta

D’altra banda, l’experiència d’Ainhoa Arteta no queda massa allunyada de la de Machado. Per a ella “la cultura nos aporta grandeza y nos hace evolucionar como seres humanos”. Així s’expressa Arteta:

“Cuando me ofrecieron cantarla por primera vez era un momento muy duro para mí, mi madre se estaba muriendo. Entonces salía a correr por las tardes, e iba hacia un sitio donde el mar se pierde entre las rocas. Mientras corría, aprovechaba para estudiar la Novena. Y entonces escuchaba que la letra decía que todos estamos unidos bajo la cúpula del universo y, ante la inmensidad del mar, sentía que tocaba la mano de Dios”

Ainhoa Arteta

Concerts a Llatinoamèrica

Per il·lustrar la labor de A Kiss for all the world, hem escollit el tour de concerts oferts a Colòmbia. De fet, van ser els primers concerts de l’entitat. En altres paraules, va ser el  principi d’una mobilització que no ha tingut aturador.

Aquests són els concerts de Colòmbia:

Especatdors concert A Kiss for all the world 9a Simfonia de Beethoven a una preso de Colòmbia
  • 1r concert: al Complejo Penitenciario de la Picota
  • 2n concert Uniminuto, Plaza de las Banderas.
  • 3r concert: al Teatro de Bellas Artes de Cafam per un públic que mai no havia assistit a un tipus de concert així. Voluntat d'integració social, amb molts nens i també avis
  • 4t concert: a l'aeroport Internacional de Bogotà El Dorado. Públic: nens de fundacions amb necessitats especials.
5/5

No et perdis aquest vídeo!!

Concert per als malalts de l'Hospital 12 de Octubre de Madrid

Per acabar, creiem interessant dedicar aquest últim apartat al concert que va oferir Íñigo Pirfano a l’Hospital 12 de Octubre, de Madrid el juny del 2015. 

Una vegada més, l’obra protagonista de l’acte va ser la 9a Simfonia de Beethoven.

Publicacions d'Íñigo Pirfano

Paral·laleament a la seva tasca com a director d’orquestra i líder del projecte «A Kiss for all the World», Pirfano es prodiga com a conferenciant i autor de llibres sobre música.

Per exemple, són de molt interès els seus llibres «Inteligencia musical» i «Música para leer«.

El poder transformador de la música

En poques paraules, «A Kiss for all the world» és un magnífic exemple de creure en el poder transformador de la música.

Ja ho vèiem en un pla més teòric en una altra entrada publicada en aquest mateix blog. Ens referim al post dedicat al pensament de Jordi A. Jauset. Hi recollíem la següent cita:

La música es algo tan poderoso que puede llegar a cambiar nuestras vidas, casi más que cualquier otra cosa. Puede modificar la forma de comunicarnos con los demás, puede cambiar nuestra mente y nuestro cuerpo

Jordi A. Jauset

7 vídeos pensats per nens amb música de Rossini

En els propers vídeos aniràs escoltant petits fragments de les seves òperes més conegudes com Guillem Tell, La Ventafocs, La gazza ladra o El Barber de Sevilla

7 vídeos pensats per nens amb música de Rossini

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Portada fons blau intens amb títol "Gioachino Rossini per nens", amb sanefa de gatets a dalt i a baix simbolitzant el famós duo de gats de Rossini

Continguts

Qui és Gioacchino Rossini?

Gioachino Rossini (Itàlia, 1792 – França, 1868) va ser un compositor italià. És molt conegut per les seves òperes còmiques (opera buffa), lleugeres, alegres i molt animades, tal i com podràs comprovar.

En els propers vídeos aniràs escoltant petits fragments de les seves òperes més conegudes com Guillem Tell, La Ventafocs, La gazza ladra o  El Barber de Sevilla.

A part, podràs escoltar altres peces precioses com La passegiatta, una delícia de música que pertany a l’obra vocal «Pecats de vellesa», o el divertit Duo dels gats

G. Rossini- Étienne carjat. Domini públic- Enllaç

Rossini: La Passeggiatta

Els Petits cantors de Viena et canten una peça de Rossini anomenada La Passeggiatta, una autèntica delícia que no et pots perdre

Obertura del Guillem Tell

Altre cop tens aquí el Bugs Bunny galopant i fent entremaliadures amb Sam Bigotes al ritme de l’obertura de l’òpera Guillem Tell.

Potser et preguntes qui era Guillem Tell, oi? Guillem Tell és un heroic arquer que haurà de superar moltes aventures i proeses per alliberar el seu poble del governador austríac.

La pitjor d’aquestes proves és disparar una fletxa col·locada al cap del seu fill i partir-la en dues meitats, cosa que aconsegueix. Guillem Tell serà empresonat però s’escapa per alliberar al seu poble de la tirania.

Duo dels gats

Hi ha moltes versions per Internet d’aquest duo tan divertit entre gats.

Però aquesta versió a càrrec de «Petits cantaires de la creu de fusta» creiem que t’agradarà. Els nens ho fan molt bé… sembla ben bé que sentis gatets de veritat… i molt trapelles!

El barber de Sevilla

Bugs Bunny fa les mil-i-una animalades al pobre Elmer.

Si et sembla, repassem una mica la trama d’aquesta òpera.

De fet, la història no queda reflectida en els dibuixos. El comte d’Almaviva està enamorat de la bonica Rossina i vol casar-se amb ella. Però Rossina està vigilada pel seu protector Don Bartolo.

Aquest personatge farà tot el possible per evitar aquest casament. Sortosament els dos joves tindran l’ajut de l’astut barber de Sevilla, Fígaro.

Certament Fígaro farà servir tots els seus dots i encant  per aconseguir que els dos enamorats es casin

 

Imaginem que ja trobaves a faltar a Tom y Jerry, oi? Doncs aquí els tens competint per qui s’emporta els aplaudiments amb la cavatina «Largo al factotum» cantada per Fígaro a «El Barber de Sevilla«.

La Ventafocs

Opéra imaginaire és una és una pel·lícula francesa creada el 1993 per a televisió que consta de 12 parts,  Cada part està inspirada en una òpera determinada. El que et presentem és el dedicada a l’òpera La Ventafocs («La Cenerentola» en italià). És una música genial i esperem que a tu també t’atrapi com a nosaltres!

La història de la Ventafocs segur que ja la coneixes. La Ventafocs és una jove preciosa que es passa el dia tancada a casa netejant i obeint ordres. Sortosament, un dia un jove príncep la rescata del seu calvari.

La gazza ladra

Aquest vídeo és un fragment d'»Omaggio a Rossini» (Homenatge a Rossini). És obra dels animadors Giulio Gianini i Emanuele Lazzati inspirant-se en l’òpera de Rossini La gazza ladra (traduit seria «La urruca ladrona») 

També et pot interessar:

Concerts de Franz Liszt a Barcelona. Èxits i repertori musical

Sabries dir si Franz Liszt va estar mai a Barcelona? És possible que vingués a la capital catalana a fer algun concert en el marc d’alguna de les seves gires de concerts?

Concerts de Franz Liszt a Barcelona. Èxits i repertori musical

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Imatge destacada Franz Liszt a Barcelona

Continguts

Primeres preguntes

Sabries dir si Franz Liszt va estar mai a Barcelona? És possible que vingués a la capital catalana a fer algun concert en el marc d’alguna de les seves gires de concerts? En cas afirmatiu, on podria haver actuat i en quin clima musical? Quin repertori musical interpretava Liszt en els seus concerts? Va venir més d’una vegada?

Liszt a Barcelona

El carismàtic pianista i compositor hongarès Franz Liszt va estar a Barcelona entre els dies 4 i 21 d’abril del 1845 en el marc d’una extensa gira de concerts per tota Europa que incloïa la visita a Espanya i Portugal.

Com és d’imaginar, va arribar  aquí amb les millors condicions amb què podia viatjar una persona en aquella època. Tot i això, aquestes condicions disten molt del confort amb què es viatja avui en dia.

Això sí, va estar-se hostatjat al millor hotel de la ciutat: a l’Hotel Oriente de la Rambla de Barcelona.

Liszt iniciava la seva gira per Espanya a Madrid a finals del 1844, sota el patrocini del Liceo artístico y literario. A part de Madrid, Liszt va voltar per diferents ciutats andaluses, València i Lisboa.

Liszt va esdevenir el pianista virtuós més important que havia visitat Espanya fins al moment, i val a dir que els elogis i els honors que va rebre eren unànimes i equiparables als obtinguts a qualsevol altra ciutat d’Europa.

 

Franz Liszt
Franz Liszt -Imatge domini públic

A Madrid es recorden els concerts de Liszt a la ciutat amb una placa commemorativa instal·lada a la façana de l’antiga seu del Liceu Artístico y Literario de Madrid on Liszt va protagonitzar diversos concerts, tal com s’aprecia a la imatge:

Placa commemorativa a Madrid concerts Lisztt

Posteriorment a l’estada de Liszt, van venir a Espanya altres virtuosos del piano, això sí, sense el ressò obtingut per Liszt:

    • Sigismund Thalberg, 1847
    • Henri Herz, 1857

Un altre intèrpret que va deixar una petjada molt important a la nostra ciutat durant el s. XIX va ser el violinista

Per què va venir Franz Liszt a Barcelona?

Liszt decidí sufragar els costos d’aquesta lloable iniciativa amb els beneficis obtinguts dels seus concerts. En efecte, la seva contribució va ser decisiva.

L’acte d’inauguració d’aquest monument fou bastant espectacular, tot i que quedà molt minsament reflectit a la premsa barcelonina («Diario de Barcelona», 16 d’agost del 1845). S’hi afegeix una mica d’ironia quan es comenta que es van posar en circulació caixes de cigarretes amb litografies de la casa natal de Beethoven, per exemple. Durant aquells actes, Liszt va dirigir obres de Beethoven junt amb Louis Spohr, i estrenà una Cantata seva en homenatge a Beethoven.

Es pot concloure que la gira de Liszt per Espanya va ser una de les més tardanes del pianista hongarès, i que coincidí amb un dels moments més brillants de la seva carrera com a virtuós, carrera que tancaria el febrer de l’any 1847 amb una gira per Bucarest, Kiev, Czernywilz, Lemberg, Constantinoble, Odessa i Elisavetpol.

Estàtua de Beethoven a Bonn, a l'aire lliure

Isriya Paireepairit «Beethoven Monument in Bonn»- CC BY-NC 2.0Flickr

Quants concerts va oferir Franz Liszt a Barcelona, i en quins escenaris?

Durant aquesta estada a Barcelona d’unes tres setmanes, com havíem avançat, va oferir un total de sis concerts qualificables d’històrics:  tres a la Societat Filharmònica (els dies 7, 11 i 18 d’abril), i els altres tres al Teatre Nou, (els dies 14, 15 i 19 d’abril).

Per a ambdues entitats, aquests concerts van ser l’esdeveniment musical més important de la seva trajectòria.

En canvi, no va actuar a dos escenaris «potents» de l’època:  els intents per atraure Liszt al seu escenari per part del veterà Teatre de la Santa Creu o Principal van ser infructuosos, i per raons del tot diferents tampoc va estar a la seu de Liceo Filarmónico Montesión” també conegut com a “Liceo Filo-Dramático Barcelonés”  .

Aquesta entitat estava immersa en un projecte extraordinàriament ambiciós. Quin? La construcció d’un nou teatre: ni més ni menys que el Gran Teatre del Liceu tal com el coneixem avui en dia, tot i les reformes forçades pels incendis del 1861 i el 1994.

Precisament, la cerimònia de col.locació de la primera pedra d’aquest gran coliseu va fer-se, amb un clima de màxima discreció, el dia 11 d’abril del 1845, just el dia en què Liszt feia un concert a la Societat Filharmònica.

Quin repertori interpretava Liszt a les seves gires?

Quin era el seu repertori dominant?

Les peces dominants en els concerts de Liszt van ser les transcripcions o variacions operístiques, cosa gens estranya en aquella època.

Moltes d’aquestes transcripcions demostren altes dosis de reelaboració i originalitat, com les seves fantasies sobre temes de Norma, La Sonnambula o Lucia di Lammermoor.

Aquestes obres són veritables obres d’art i encara avui en dia no són molts els pianistes que gosen interpretar aquest repertori en directe per la seva extraordinària dificultat.

En paraules de Wolfgang Dömling, cada paràfrasi o arranjament en mans de Liszt esdevenia un «himne a la creació».

També va interpretar obres originals seves o d’altres compositors com Weber, Chopin, i va fer improvisacions sobre música popular espanyola.

Autograf partitura Franz Liszt
Partitura autògrafa de Liszt

Com eren les transcripcions sobre temes d'òperes de Liszt?

Portada edicio moderna de les transcripcions de Liszt sobre temes d'òperes
Edició Dover transcipcions de Liszt

Les variacions que va fer Liszt sobre temes d’òpera eren, en general, bastant lliures; és a dir, que reorganitzava el material temàtic de base i s’autootorgava major llibertat creativa, a diferència per exemple de les transcripcions que ell mateix va fer de les simfonies de Beethoven, en les quals es va mantenir molt fidel a l’original.

Liszt es manifestava orgullós de les seves transcripcions i sovint desacreditava les compostes per altres pianistes.

Era capaç de traslladar al piano efectes que s’aconseguien de forma molt més natural amb una orquestra sencera.

Entre les seves transcripcions operístiques s’inclouen gran quantitat de compositors i varietat d’estils, entre els quals consten compositors com Mozart, Meyerbeer, Bellini, Donizetti, Rossini i Auber.

En aquest àmbit, explotava al màxim les possibilitats del piano. Superava les dificultats i límits de la digitació, demostrava una imaginació colossal i un domini, en definitiva, absolut de l’instrument.

Repertori de Franz Liszt a Barcelona: Spotify

En aquesta llista de Spotify podràs escoltar una bona part de les obres que Liszt va interpretar durant la seva gira per Espanya i Portugal, i també a la ciutat de Barcelona:

Per saber-ne més

  • Comellas, Montserrat (1997). L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX (Aproximació històrica) [tesi doctoral]. UAB, Barcelona.
  • Comellas, Montserrat (1994). 150è aniversari de la presència de Franz Liszt en terres hispanes. Revista Musical Catalana, núm. 119, p. 42-44.
  • Dömling, Wolfgang (1993). Franz Liszt y su tiempo. Alianza Editorial.
  • Drillon, Jacques (1986). Liszt transcripteur ou la cahrité bien or-donnée. Arles: Actes Sud.
  • Franz Liszt. (2017, 12 de desembre). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 24 d’abril 2018, de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Franz_Liszt&id=19315245
  • Radigales, Jaume (abril 1995). Els concerts de Liszt a Barcelona. Serra d’Or, 24-25.
  • Stevenson, Robert (1979). Liszt at Madrid and Lisbon: 1844-1845. Musical Quarterly, núm. 65, p. 493-512.
  • Walker, Alan (1983). Franz Liszt. The Virtuso years, 1811-1847. New York: Alfred A. Knopf.

També et pot interessar:

Franz Liszt de gires per terres peninsulars: línia de temps

Línia de temps creada per interactuar amb continguts relacionats amb la gira de Franz Liszt per Espanya i Portugal. ​

Franz Liszt de gires per terres peninsulars: línia de temps

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada fons verd clar, dibuix línia de temps i títol "Immersió en gires de concerts de Liszt a Barcelona"

Continguts

Presentació

  • Línia de temps creada per interactuar amb continguts relacionats amb la gira de Franz Liszt per Espanya i Portugal.
  • L'èmfasi recau en els sis concerts del pianista hongarès a Barcelona.
  • També compartim les cròniques que es van publicar a la premsa de l'època d'aquests concerts. Són crítiques musicals de més de 170 anys però que poc difereixen de les actuals a revistes especialitzades.
  • altíssim valor documental. Llegir-les, ni que sigui en diagonal, permet que ens adonem de la sensibilitat de l'època i saber com es va celebrar a la ciutat la presència de l'il·lustre pianista.

Franz Liszt Línia de temps. Gira de concerts de Liszt per Península Ibèrica

Franz Liszt

Franz Liszt -Imatge domini públic- Enllaç

    • Referències a la gira per terres peninsular
    • Dates dels concerts
    • Programes detallats dels concerts
    • Ressenyes períodistiques de l’època molt valuoses recuperades del Diario de Barcelona per mi mateixa
    • Actes extramusicals de Liszt (homenatges, relacions amb músics locals

Contestarem a totes aquelles preguntes en els següents apartats, però t’invitem a consultar la següent línia del temps i a interactuar-hi molt lliurement per descobrir la següent informació:

ACCEDEIX A LA LÍNIA INTERACTIVA

Ressenyes de l'època sobre presència de Liszt a Barcelona

Us oferim a continuació les ressenyes publicades a la premsa de l’època dels sis concerts de Liszt a Barcelona tal i com jo mateixa vaig extreure dels històrics volums del «Diario de Barcelona» de l’Arxiu Històric de Barcelona mentre feia la meva tesi doctoral

Diario de barcelona antic. Enquadernació dels diaris per anys.

Més sobre Liszt a Barcelona

2 joves violinistes descobreixen secrets del so d’Ole Bull

El 2010 es va celebrar el bicentenari del naixement del compositor i violinista noruec Ole Bull conegut com el «Paganini del Nord».

2 joves violinistes descobreixen secrets del so d’Ole Bull

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

El 2010 es va celebrar el bicentenari del naixement del compositor i violinista noruec Ole Bull conegut com el «Paganini del Nord». Les joves germanes i violinistes Hemsing van participar en els actes commemoratius, tot fent una recerca apassionant per esbrinar com devia sonar el violí i música d’Ole Bull. Un documental que cap amant de la música clàssica es pot perdre: El so d’Ole Bull.

Objectiu i contextualització del documental

«Ole Bulls´sound» és un documental produït per la NRK (Norwegian Television Broadcasting) sobre el llegendari violinista i compositor Ole Bull.  Està en noruec i subtitulat en anglès. Una hora de durada.

Les germanes Eldbjørg Hemsing i Ragnhild Hemsing reben l’encàrrec de tocar la música d’Ole Bull en els actes de commemoració del bicentenari del naixement d’aquest músic noruec.

Eldbjørg i Ragnhild Hemsing són dues joveníssimes violinistes noruegues amb un gran talent musical. Avui en dia ambdues han fet carrera com a solistes. En aquest reportatge resseguim una fascinant aventura que van emprendre per descobrir el so genuí de la música del seu compatriota Ole Bull. És un documental que atrapa a l’espectador des d’un primer moment. I ho fa per l’espontaneïtat, curiositat, esperit juvenil i sobretot per l’extraordinària musicalitat de les protagonistes.

El documental

Estem davant una recerca del so màgic i mític d’Ole Bull del qual no perviu cap mena de gravació. Bàsicament es proposen el següent:

    • Conèixer a fons el compositor
    • La sonoritat que perseguia  i caracteritzava Ole Bull
    • Saber-ho tot sobre el seu seu violí i arquet: modificacions que hi va implantar per aconseguir una determinada sonoritat
    • Els seus gustos musicals
    • Com es va impregnar la seva música del paisatge noruec

Amb elles i permanentment acompanyats de la seva música, coneixerem:

    • Professors de cant
    • El constructor israelià de violins Amnon Weinstein
    • Metges especialitzats en mans de músics
    • Experts en Ole Bull com Harald Heresthal
    • Descendents del propi Ole Bull
  •  

Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt

Avui et parlarem de «La campanella», una obra que el compositor italià i excepcional violinista Paganini va compondre inspirant-se en el so de campanetes.

Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada "La campanella Paganini Liszt", fons blau amb dibuixos d'un violinista i pianista disposats en forma de sanefa

Continguts

Primeres suggeriments

Qui sap si un joc de campanetes mentre Paganini era un nen, va inspirar-lo a compondre la composició que escoltarem avui.

I quina és aquesta obra? Doncs una peça que coneixem com a «La campanella» (La campana)

I és que el so de les campanetes fan volar la nostra imaginació.

Paganini La Campanella

Niccolò Paganini és el compositor que va compondre una obra per a violí imitant el so de les campanes: La Campanella.

El nom complet d’aquesta obra és una mica altisonant: Allegro spiritoso (Rondó alla campanella). Es tracta del moviment final del concert per a violí núm. 2, op. 7

És una obra tècnicament difícil d’interpretar, i Paganini aconsegueix que tant el violí com l’orquestra imitin els efectes de les campanes.

La va compondre l’any 1827 a l’edat de 44 anys, i es va estrenar al Teatre de la Scala de Milà, ciutat on Paganini va viure un temps i on va començar a guanyar molta fama.

Aquesta és la versió de David Garret:

I qui va ser Paganini?

Niccolò Paganini (1782-1840) va ser un violinista i compositor italià que es convertiria en un autèntic mite del violí.

De bastant jove va caure malalt i va rebre tractaments mèdics molt durs. El seu físic es va anar deteriorant: va quedar molt pàl·lid, molt prim. Això i que sempre anava vestit de negre, va ajudar a crear-se una imatge molt especial… Si ens  el trobéssim pel carrer, ens faria una mica de por. Ara bé, era un súper crack per la música!

Componia obres que ell interpretava a una gran velocitat i força en els seus concerts.

Tenia unes mans molt llargues i uns dits més flexibles que la majoria de nosaltres, cosa que li permetia superar als seus rivals al violí.

 

Dibuix mag amb el barret i el conill que treu el cap. Fons rosat.

«Illustration of magician»- Domini públic CCo-1.0Enllaç

S’expliquen moltes anècdotes sobre Paganini, i algunes fins i tot  parlen del fet que la seva habilitat extraordinària li arribava del dimoni.

Te n’expliquem una encara que sense dimonis pel mig.

Una persona cega, després d’escoltar Paganini en una de les seves actuacions, va preguntar:

«Però quants violinistes toquen?» 

El pobre home no es creia que tota aquella sonoritat pogués venir d’un sol músic!

 

La Campanella, de Liszt

El compositor hongarès Franz Liszt va escriure una obra directament inspirada en l’obra que has escoltat de Paganini.

Això d’agafar una obra d’un altre compositor i fer-ne arranjaments per a un altre instrument era molt habitual i avui en dia en diríem —amb un to una mica burleta— refregits musicals.

Sigui com sigui, les transcripcions, arranjaments i fantasies sobre temes musicals d’altres compositors compostes per Liszt tenien una gran qualitat musical… i si no, mira el següent vídeo i veuràs quina versió més meravellosa va escriure sobre el tema original de Paganini.

L’obra és el tercer estudi dels Grandes études d’execution transcendante d’après Paganini, S141 composta el 1851. 

Retrat de Franz Liszt

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- enllaç

La Campanella by Liszt Animated, Jennifer Deon

Què tenien en comú Paganini i Liszt?

Una cosa en comú Paganini i Liszt és que els dos eren compositors i intèrprets… i no uns intèrprets qualsevols, sinó dos grans virtuosos en els seus instruments: Paganini el violí i Liszt el piano.

I què vol dir ser un «virtuós»?  Vol dir que eren dos grans cracks, i que eren capaços de fer embogir al públic en el seus concerts.

Aconseguien tocar una música plena d’efectes sorprenents, nous, increïbles… Els assistents quedaven bocabadats.

Eren com acròbates de la música: fent piruetes, salts mortals, equilibris perillosos sobre la corda fluixa. Tot un espectacle!

De fet, en molts llibres sobre música es parla d’acrobàcies musicals referint-se a la capacitat de fer mil piruetes amb els dits o les mans en els instruments. També molt (massa) sovint hi ha gent que s’hi refereix com intèrprets de circ… o encara pitjor, com músics posseïts pel diable.

Niccolo Paganini La campanella. Retrat Paganini amb el violí a la mà

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- enllaç

També et poden interessar aquests articles

Danses hongareses de Brahms, de la mà de Farré i Coll

Fa just vint anys, Miquel Farré i Ramon Coll van gravar obres per a piano a quatre mans de Brahms. Un gran disc de «Columna Música» que avui recordem.

Danses hongareses de Brahms, de la mà de Farré i Coll

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada tons suaus amb imatge teclat piano, i text "Miquel Farré i ramon Coll. danses hongareses de Johannes Brahms"

Continguts

Fa just vint anys, els dies 19, 20 i 21 de gener del 1998 Miquel Farré i Ramon Coll van gravar a l’Auditori Alfons Sala del Centre Cultural de Terrassa un disc amb obres per a piano a quatre mans de Brahms. Un gran disc de «Columna Música» que avui recordem.

Efectivament el pianista terrassenc Miquel Farré i el menorquí Ramon Coll van oferir recitals a quatre mans commemorant el centenari de Brahms.

El disc conté algunes de les obres més conegudes de Johannes Brahms, interpretades de forma brillant, neta i vibrant, i és per això que considerem oportú fer-ne un just recordatori.

Caràtula CD Columna Música Johannes Brahms per Miquel Farré i Ramon Coll

Primers tastets musicals

El repertori del CD està format per següents obres:

  • Danses hongareses: les 12 primeres danses hongareses pertanyents al primer i segon quadern, més les dues primeres del 3r quadern
  • Valsos per piano a quatre mans, op. 39. Total de 16 valsos
  • Variacions sobre un tema de Robert Schumann per a piano a quatre mans, op. 23, tema i 10 variacions

Des d’aquí podràs accedir a una mostra de qualsevol peça del CD. Si vols escoltar-les íntegrament, caldrà que et registris a Spotify.:

Johannes Brahms: Danses hongareses

Brahms compongué les Danses hongareses entre els anys 1852 i 1869. Van ser publicades en dos quaderns el 1869 i dos quaderns més el 1880. Les va publicar sense número d’opus perquè no les considerava originals.

Brahms havia conegut les melodies dels zíngars d’Hongria en bona part perquè va tocar repertori d’autors menors d’origen zíngar com Sarkozy, Windr, Merty, Kelerm Rizner, Travnik en els concerts que va fer a tavernes i cerveseries d’Hamburg per tal de sobreviure acompanyat del  violinista Hoffmann, més conegut com a Eduard Remenyi.

Va compondre aquestes 21 danses com peces per a piano a quatre mans, tot i que ell mateix les adaptaria un temps més tard a peces per a piano a quatre mans. De totes aquestes danses s’han fet arranjaments orquestrals per a tots els gustos.

Retrat de Johannes Brahms

«Johannes Brahms»- Domini públic- Enllaç

La professora Magda Polo descriu així aquestes danses a la caràtula del disc:

Aquestes danses hongareses, totes escrites en compàs de 2/4, posseeixen els trets característics de les músiques bohèmies, com trèmolos -imitacions del violí i el címbal- síncopes, desplaçaments rítmics, acceleracions progressives, lànguides terceres, ornaments extravagants, contrastos de temps -característics de les czardes (danses de taverna)- amb alternança de temps lents -generalment en to menor, anomenat lassus– i temps ràpids – en to major anomenats friskas (dansa sisena), i molta energia en la seva interpretació (com per exemple la de la dansa més popular de totes, la cinquena). Calia aconseguir amb el piano a quatre mans els efectes que poden provocar els violins o els talons dels ballarins (dansa quarta)

Magda Polo
Portada edició partitura Danses hongareses Brahms

Anàlisi formal de la dansa hongaresa núm. 1

  • La dansa hongaresa núm 1 consta de tres parts que anomenem A B A. D'aquí que parlem d'una forma ternària.
  • La dansa hongaresa núm 1 consta de tres parts que anomenem A B A. D'aquí que parlem d'una forma ternària.
  • Durada: no arriba als tres minuts
Esquema formal amb colors vius i disseny desenfadat dansa hongaresa núm 1 de Johannes Brahms

La dansa hongaresa segueix la forma ternària. Dit en altres paraules, consta de tres seccions que anomenem A-B-A, en què la tercera és una repetició de la primera.

Secció A

 

La secció A consta de dos temes musicals clarament diferenciables que hem anomenat “a” i “b”. Escolta aquest embriagador tema inicial

Mentre que el “b” comença amb una característica successió de tresets fàcil de reconèixer:

Secció B

En el cas de la secció intermèdia, els temes  són molt breus i es repeteixen de forma idèntica.

És a dir que sona c- c -d -d

Versió dansa hongaresa núm. 1 de Brahms per piano i orquestral

Aquesta és la versió que fan les pianistes Khatia Buniatishvili  i Yuja Wang d’aquesta dansa:

I aquesta seria la versió orquestral de la mateixa obra a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Göteborg sota la batuta de Dudamel:

Intèrprets: Miquel Farré i Ramon Coll

Per últim, i no menys important, que podem dir dels intèrprets Miquel Farré i Ramon Coll?

Ramon Coll

Miquel Farré

Retrat de ramon Coll
  • Neix el 1941 a Maó. Pertany a una família de músics. Celebra el seu primer concert amb orquestra a 11 anys, interpretant el Concert per a piano núm. 1 de Beethoven.
  • Amb 14 anys finalitza els estudis al Conservatori, obtenint el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions. L’any següent inicia els estudis de perfeccionament amb Jaume Mas Porcel, deixeble d’Alfred Cortot
  • L’any 1960 es trasllada a París per treballar amb Magda Tagliaferro i ingressa en el Conservatori Nacional Superior de Música de París.  Estudia sota la direcció de Vlado Perlemuter i Lélia Gousseau.
  • Ha fet una carrera concertística intensa obtenint èxits a Estats Units, Sud Amèrica; Rússia i Polònia…
  • L’any 1989 crea un grup de cambra conjuntament amb Gonçal Comellas (violí) i Marçal Cervera (violoncel). En aquest període la formació manté una gran activitat cambrística, interpretant les obres més importants del repertori per a trio
  • Ramon Coll ha dut a terme una intensa activitat docent ocupant diverses càtedres de piano a conservatoris catalans i espanyols.
  • El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi
Miquel Farré
  • Nascut a Terrassa (Barcelona) el 1936, Miquel Farré és un dels pianistes més destacats de la seva generació i amb més prestigi internacional
  • Virtuts que li són àmpliament reconegudes són la seva musicalitat, força temperamental i poder comunicatiu
  • Va formar-se amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Pierre Sancan, Stefan Askenasse i Wilhem Kempff. Guanyador del Primer Premi Internacional Maria Canals quan tenia 18 anys, i guardonat amb les màximes distincions que atorga el Conservatori Superior de Música de Barcelona: el Premi Extraordinari, el Premi d’Honor de Virtuosisme i el Premi Onía Farga
  • Grans èxits de públic i crítica en nombrosos concerts a Europa i els Estats Units
  • Compta amb estrenes absolutes d’obres de compositors catalans com el Concert per a piano i cordes de Xavier Benguerel, la Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra i Camins somorts de Francesc Taverna-Bech, Chez Garcia Ramos de Joan Guinjoan, Concert clàssic per a piano orquestra de Delfí Colomer
  • Miquel Farré és Catedràtic del Conservatori Superior de Música de Barcelona
  • És mestre internacional d’escacs

Per saber-ne més

També et poden interessar aquests articles