Generosa història de la música clàssica online: «Adventures in Classical Music», Udemy

Descobreix com el Prof. William Neely aconsegueix presentar-te via online un completíssim repàs de la història de la música occidental, i a més, oferint-te unes nocions bàsiques de llenguatge musical.

Generosa història de la música clàssica online: «Adventures in Classical Music», Udemy

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada ordinador portatil i titol "Adventures in classical music"

Continguts

Curs online sobre història de la música: "Adventures in classical music"

Presentació

Adventures in Classical Music- Music appreciation for all!! és un un curs 100 % online publicat per Coursera en anglès que té per màxim objectiu familiaritzar a un alumne novell nocions elementals de llenguatge musical i en la història de la música occidental.

El participant en el curs aprendrà trucs per distingir peces musicals d’estils diferents, així com veure l’estructura interna de moltes peces del repertori clàssic. 

Udemy, igual que Corsera, té una molt bona oferta de cursos de temàtica musical. L’inconvenient per al públic d’aquí és que són en anglès i no sempre tenen subtitulats en castellà o català. La tendència és anar-los subtitulant, però no és un procés que encara ara estigui del tot implementat.

El curs està basat en videotutorials i presentacions a càrrec del Prof. William Neely del Santa Rosa Junior CollegeÉs un curs molt generós pel volum de vídeos i materials didàctics compartits. Tractament a fons dels temes tractats.

El curs té un preu molt mòdic, i més si tenim en compte que aquest és un curs extraordinàriamet complet i exigent. Si es completa la visualització del curs, pots obtenir un certificat de compleció que costa uns 40 euros aprox.

Retrat del Prof. William Nelly
Foto portada curs Adventures in classical music

Descripció general: completa història de la música clàssica

Imatge promocional curs Neely
  • Curs online estructurat en 32 seccions i 148 vídeos (durada total de 31 hores)
  • És un curs feixuc si es pretén fer-lo en poques setmanes. El temari és extensíssim i requereix moltes més hores de les que duren pròpiament els vídeos per pair continguts
  •  Curs divulgatiu a l'abast de qualsevol aficionat, si bé millor tenir uns coneixements bàsics de llenguatge musical
  • Cada unitat conté diversos videotutorials d'uns 10 a 20 minuts de durada cadascun a
  • Llenguatge entenedor i estil didàctic
  • Un cop inscrit, pots accedir als continguts sine die. Això permet fer consultes concretes a temes determinats que poden ser de gran utilitat
  • L'estudiant pot fer preguntes al professor, i ell les contesta. Aquestes interaccions queden publicades i és un material viu i interessant
  • L'estudiant també pot posar marcadors en els vídeos i consultar-los quan vulgui. Eina molt útil

Punts forts del curs

Captura pantalla curs Neely analisi formal simfonia 5 de Beethoven
  • Protagonisme de la música, no només explicacions de caràcter històric o teòric
  • Exposició de les formes musicals: extraordinàries presentacions, per exemple, de la fuga en mans de J.S. Bach, o la sonata per a piano núm. 8 de La Patètica i la simfonia núm. 5, de Beethoven.
  • El curs conté molts altres moments brillants, com la presentació dels instruments de l’orquestra o la guia d’audició de la Consagració de la Primavera de Stravinsky

Punts dèbils del curs

Captura pantalla curs Neely analisi formal Fuga Bach
  • No es parla en cap moment de músics espanyols ni catalans
  • Alguns vídeos tenen algun problema de so i imatge, com els dedicats a La Boheme
  • No s'inclouen activitats per als alumnes que li permetin adoptar un rol més actiu
  • Es fa una mica feixuc per exhaustivitat dels temes
  • Mancaria un subtitulat en altres idiomes més enllà del que es genera automàticament en anglès.

Continguts i objectius

 El temari explora tota la història de la música clàssica (occidental) des de l’Edat Mitjana al s. XXI, passant pel Renaixement, Barroc, Classicisme, Romanticisme i època moderna.

Objectius del curs

    • Aprendre els diferents elements musicals: ritme, melodia, harmonia, forma, altura…
    • Explorar la història de la música clàssica aplicant els anteriors conceptes
    • Conèixer i identificar grans períodes de la música occidental.
    • Saber identificar principals característiques estilístiques, compositors i formes musicals representatives de cada període
    • Desenvolupar sensibilitat davant el repertori musical dels clàssics
    • Gaudir de l’audició musical

Certificats

Recordem que Inscriure’s a aquest tipus de cursos no és del tot gratuït, si bé és molt econòmic.

En concret, el curs «Adventures in classical Music» es pot adquirir per uns 15 euros aprofitant les nombroses ofertes que es publiquen des de la web d’Udemy. El preu no inclou l’emissió del certificat, el qual costa actualment 40 euros.

 

certificat finalització udemy adventures in classical music

Conclusions

En resum, us hem presentat un bon recurs per reciclar-se en els coneixements de la història de la música clàssica occidental. És gairebé impossible no trobar-hi temes d’interès. És encomiable l’esforç d’anys i anys de William Neely per cobrir tants temes i la seva capacitat de treball per a  crear tantíssimes presentacions específiques per a cada aspecte tractat. 

Personalment, recomanaria valorar les característiques d’un altre MOOC amb un temari similar, i amb tota la informació a la mà em decantaria per un curs o un altre segons les nostres preferències. Ens referim al curs «Introduction to classical music» de la Yale University que vam comentar des de Musikhana: Què podem aprendre del MOO «Introduction to Classical Music»?

 

T'invitem a conèixer els cursos de Musikhana

Cursos online de música 100 % online, tutoritzats, gratuïts i en català

També et poden interessar aquests articles

Franz Liszt a Barcelona: sales on va tocar, obres d’èxit

Franz Liszt va oferir a diversos teatres barcelonins l’any 1845. En quins teatres? Amb quins pianos va tocar? Quines obres va aconseguir més èxit?

Franz Liszt a Barcelona: sales on va tocar, obres d’èxit

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada Franz Liszt a Barcelona. Fons blau amb algunes estrelles. Piano

Continguts

Recentment vam publicar des de Musikhana un article en què oferíem una visió força exacta sis concerts de Franz Liszt a Barcelona. També tractàvem les seves motivacions a emprendre la gira per la península ibèrica i el repertorie: » Franz Liszt en Barcelona «

Ara completarem aquesta descripció amb una selecció de curiositats que ens faran sentir Liszt una mica més a prop.

El nostre objectiu ara és descriure com viatjava, com va ser rebut pel públic, en quin hotel es va estar, les seves relacions amb músics locals i els escenaris on tocava.

Franz Liszt a Barcelona: un rodamón en diligència

Avui en dia estem acostumats a veure concertistes viatjant de continent a continent amb un ritme vertiginós.

Però ni Liszt ni cap altre músic de la seva època disposava d’avions, ni trens, ni dels fantàstics cotxes que tenim avui en dia.

Com es desplaçava Liszt de ciutat en ciutat? A quin ritme? Amb qui viatjava?

Havia iniciat una intensa gira per la península Ibèrica fent una llarga estada a Madrid. Aquí va actuar per primera vegada l’octubre de 1844. Després va fer curtes estades en diverses ciutats andaluses, i se’n va anar a Lisboa passant per Gibraltar.

Després de Lisboa va tornar a fer breus estades per ciutats andaluses i València. Finalment va venir a Barcelona on l’esperaven al maig. Va arribar aquí l’abril de 1845.

L’acompanyava Louis Boisselot, fill del fabricant de pianos, i Ciabatti.  Ciabatti era un baríton que cantava alguna algunes peces operístiques en els concerts de Liszt, i que alhora feia de secretari seu.

 

Retrat Franz Liszt. Portada entrada Musikhana dedicada a Franz Liszt a Barcelona
Franz Liszt (Imatge 1)

 

Ell i els seus pianos de la casa Boisselot van arribar de València en una diligència de la  «Sociedad de diligencias de Cataluña» i per separat. Les notes de premsa informen que primer va arribar el piano i després ho va fer Liszt.

En concret, va estar-se tres setmanes a la capital catalana i va oferir un total de sis concerts. El ritme no era tan frenètic com l’actual. Les condicions de transport exigien un altre ritme més reposat.

Es va allotjar a l’ Hotel Oriente, un hotel que va causar furor quan es va inaugurar en el centre de les Rambles (1842) i que encara podem contemplar avui en dia

Piano Boisselot, un dels preferits per Franz Liszt a Barcelona
Piano Boisselot (Imatge 2)

Escenaris que van acollir Franz Liszt a Barcelona

SItuem-nos

Tradicionalment, l’escenari on havien tingut lloc els principals actes musicals i teatrals de Barcelona havia estat el Teatre de la Santa Creu. Ara bé, les coses comencen a revolucionar a mitjan segle XIX quan comencen a proliferar a la ciutat nous teatres i societats musicals-teatrals privades. És la fi d’aquell «monopoli».

La societat d’aquest tipus amb més força és sense cap dubte la Societat del Liceu (neix a 1838). Aquesta entitat seria la que va alçar el Gran Teatre del Liceu: una autèntica proesa.

Per raons molt diferents, Liszt no va fer concerts ni al Teatre de la Santa Creu ni a la Societat del Liceu.
Van ser dues altres entitats de molta menor volada les que van tenir el gran privilegi d’acollir-lo.

La Societat Filharmònica

La Societat Filharmònica de Barcelona s’inaugura oficialment  amb un concert solemne al Saló de la Llotja el dia 8 d’agost de 1844. El seu objectiu fonamental era organitzar concerts vocals i instrumentals setmanals per ampliar els gustos musicals del públic de la ciutat. 

Aquesta entitat va acollir tres concerts de Liszt i la seva sala se’ls va fer petita.

El Teatre Nou

Plaça Reial de Barcelona, on hi havia el Teatre Nou. Aquí va estar Franz Liszt a Barcelona
Pl. Reial Barcelona (imatge 3)

Va ser un teatre de vida bastant efímera. Inicialment es va instal·lar en un espai situat entre el carrer Ferran i la Plaça Reial de Barcelona. Les seves activitats es van allargar entre els anys 1840 i 1848

Aquest primer espai ocupat pel Teatre Nou va ser substituït el 1843 per un altre emplaçament a l’antic temple dels Caputxins. És per això que el teatre era conegut popularment com el Teatre dels Caputxins.

S’hi interpretaven peces teatrals, balls de carnaval i, de tant en tant, es tocaven peces instrumentals i es representaven òperes.

Indubtablement, els tres concerts de Liszt van ser l’esdeveniment més important de la història del teatre.

Llista d'èxits de Franz Liszt a Barcelona

El repertori de Liszt va ser bastant variat. Va interpretar nombroses fantasies seves basades en temes d’altres compositors, sobretot d’òperes (Donizetti, Bellini, Rossini …). Ara bé, també va tocar algunes obres originals i va improvisar en alguns concerts sobre temes que li demanava el públic.

Val la pena dir que no hauríem d’associar aquestes fantasies o «reminiscències» sobre temes operístics amb vulgars «refritos». Això ha passat massa sovint i no fa justícia a la qualitat musical que Liszt va saber imprimir a aquest gènere musical.

Les dues obres que van gaudir de màxim reconeixement per part del públic i dels crítics musicals van ser les següents:

    1. Reminiscències de Norma, S394, de Liszt
    2. Galop Chromatique, S 219, de Liszt

Reminiscències de "Norma", S. 394

L’obra en conjunt es basa en temes extrets de l’òpera «Norma» de Bellini. S’estructura en tres parts: 

  • 1ª part: s’inspira en el cor introductori del «Ite sul colle, o Druidi«
  • 2ª part: es basa en el principi i final de l’ària «Deh! Non volerli vittime«, i enmig fa una glosa del «Qual cor tradisti, qual cor perdesti«
  • 3ª part: pren com a referència novament el «Deh! Non volerli vittime«, l'»Ite sul cole, o Druidi«, i el «Guerra, Guerr

Els següents fragments ajuden a comprendre com Liszt s’inspira directament en diferents temes de l’òpera «Norma» de Bellini

Escolteu un parell de minuts de cada vídeo que automàticament s’iniciarà en el punt que ens interessa escoltar

Fragment basat en el cor "Ite sul colle, o druidi"

Versió òpera «Norma» de Bellini
Versió al piano de Zoltan Kocsis

Fragment basat en el cor "Guerra, Guerra"

Versió òpera «Norma» de Bellini
https://youtu.be/HcQAZgy-nn8

Grand Galop Chromatique, S.219

El «Grand Galop Chromatique» va ser escrit el 1838. va convertir-se en una de les peces predilectes del seu aturo. També va un dels seus principals cavalls de batalla per la seva extrema dificultat tècnica. Es una peça inspirada en els galops.

Escoltem una fantàstica versió a càrrec de Valentina Lisitsa:

Com es mostrava Liszt a Barcelona? Distant? Comunicatiu? Extravagant? Seductor?

Tot i que no disposem de molta informació al respecte, tot indica que es va mostrar com un home proper, sensible i afable Dos fets ens ho corroboren:

  1. El 15 d’abril va participar en un concert al Teatre Nou a benefici dels pobres de la casa de la Misericòrdia. Aquest gest filantròpic del pianista va ser viscut positivament pel públic barcelonès
  2. Un altre gest que honra Liszt és que es relacionarà amb pianistes joves de la ciutat. Va donar classes particulars a Evaristo Bosch i Renart, i a Raniero Raymondi

 

Per acabar, veiem com se’n fa ressò la premsa:

El célebre Liszt cada día se atrae nuevas simpatías de cuantos tienen ocasión de conocerlo, encomiando a cual más super amabilidad, franqueza y humilde trato, en particular con los artistas de su profesión.
Uno de estos días el aventajado profesor de piano D. Raniere Raymondi, joven de 17 años, allegado y discípulo del maestro Vilanova, tuvo el honor de tocar en presencia del señor Liszt una muy difícil y profunda pieza de Thalberg, con una precisión y limpieza tal, que el eminente Liszt le mostró su aplauso con expresiones muy satisfactorias; habiendo merecido de tan grande artista lo que este le aleccione cono sobre consejos e incomparable saber durante su permanencia en esta ciudad.

Iguales muestras de benevolencia ha merecido el niño D. Evaristo Bosch,de doce años, que como dijo el señor Liszt hace honor a su maestro el señor Nogués Nogués, por haberle oído tocar un difícil capricho, composición del mismo Liszt

«Diario de Barcelona», 8 de abril de 1845, p. 1336)

Per saber-ne més

    • Aviñoa, Xose (1990). Aquel año de 1845. Anuario Musical, núm 45, p. 133-188.
    • Comellas, Montserrat (1997). L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX (Aproximació històrica) [tesi doctoral]. UAB, Barcelona.
    • Comellas, Montserrat (1994). 150è aniversari de la presència de Franz Liszt en terres hispanes. Revista Musical Catalana, núm. 119, p. 42-44.
    • Dömling, Wolfgang (1993). Franz Liszt y su tiempo. Alianza Editorial.
    • Drillon, Jacques (1986). Liszt transcripteur ou la cahrité bien or-donnée. Arles: Actes Sud.
    • Franz Liszt. (2017, 12 de desembre). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 24 d’abril 2018, de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Franz_Liszt&id=19315245
    • Radigales, Jaume (abril 1995). Els concerts de Liszt a Barcelona. Serra d’Or, 24-25.
    • Stevenson, Robert (1979). Liszt at Madrid and Lisbon: 1844-1845. Musical Quarterly, núm. 65, p. 493-512.

Crèdits de les imatges

  • Retrato de Franz Liszt. [Public domain], via Wikimedia Commons
  • Piano de cola Boisselot. By Boisselt et Fils (Marsella) [Public Domain], vía Wikimedia
  • Plaza Real Barcelona sept. 2007 by Fabiao 1309 [CC BY SA 2-0 fr ( htpps: //creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/fr/deed.en )], from Wikimedia Commons

També et poden interessar aquests articles

Contagia’t amb el ritme de valsos i polques de Johann Strauss

Benvolguts nens i nenes! Aquí trobareu uns vídeos inspirats en la música de Johann Strauss. Retroba’t Tom i Jerry i passa una bona estona.

Contagia’t amb el ritme de valsos i polques de Johann Strauss

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada fons rosa i figura infantil de dos nens ballant un vals. Johann Strauss com a títol

Continguts

Qui va ser Johann Strauss?

Dades bàsiques

Johann Strauss, “El rei del vals”, va ser un famós compositor que va néixer i morir a Viena (capital austríaca). Va néixer l’any 1825 i va morir el 1899, és a dir quan tenia 73 anys. Altres compositors molt coneguts d’aquella època van ser:

    • Franz Liszt
    • Robert Schumann
    • Franz Schubert
    • Felix Mendelssohn
    • Johannes Brahms

Quina música va compondre Strauss?

Va compondre uns 150 valsos, alguns dels quals encara ara són molt populars. De ben segur que et resulta familiar a la música de Al bell Danubi blau, Sang vienesa i Vida d’artista.

També va compondre moltes operetes vieneses en les quals l’alternen parts cantades amb parts dialogades. Una de les més conegudes és El ratpenat de la qual escoltarem l’obertura.

A banda de valsos i operetes va escriure polques, quadrilles i altres danses de saló.

matge exterior palau vienès clàssic simbolitzant època daurada dels valsos de Johann Strauss

Belvedere Palace, Vienna, by Chuca Cimas flickr

Família Strauss

El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al cafè Dommayer i esdevingué, així, un competidor del seu pare. Quan Johann Strauss pare va morir (1849) va fusionar les dues orquestres amb les quals va donar concerts per Europa.

Els seus germans també eren músics, i va ser precisament el seu germà Joseph qui va dirigir bona part d’aquests concerts.

Johann Strauss pare no volia que el seu fill es dediqués a la música, però ell va fer classes d’amagat tot i les prohibicions paternes perquè volia ser músic i no banquer. Tristament no es va reconciliar mai amb el seu pare.

Quan tenia 38 anys va entrar a la cort de l’emperador d’Àustria. Aquí van triomfar les seves composicions. Va dedicar Contes dels boscos de Viena a l’emperador Guillem II

Retrat de Johann Strauss, compositor de valsos i polques
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Johann_Strauss_Jr_Paris_1867.jpg

Algunes obres estrella de Johann Strauss

Marxa Radetzky, de Johann Strauss pare

Aquest vídeo correspon a una de les obres actualment més famoses de Johann Strauss “pare”, és a dir del pare del “nostre” Johann Strauss, el rei dels valsos.

Es tracta de la Marxa Radetzky. Aquesta versió correspon a la del Concert d’Any Nou del 2009 sota la direcció de Daniel Barenboim

Al bell Danubi Blau en dibuixos animats

Primers uns cignes i després el Tom i Jerry molt entremaliats tots ells, et presenten el vals Al bell Danubi blau… a la seva manera!

Polca Trisch Trasch en dibuixos animats

I ara els mateixos Tom i Jerry acaben interpretant a empentes i rodolons la polca Tritsch Tratsch

Concerts de Cap d’Any

Dibuix molt simple amb pregunta "Sabies que...?"
  • El Concert d’Any Nou és un concert que se celebra a Viena cada dia 1 de gener el matí a càrrec de l’Orquestra Filarmònica de Viena?
  • Es transmet per televisió arreu del món, i es calcula que el segueixen milions de persones a més de cinquanta països?
  • La música que s’hi interpreta és bàsicament de la família STRAUSS: Johann Strauss pare, Johann Strauss fill, Josef Strauss i Eduard Strauss?
  • Aquí Catalunya és tradició fer concerts amb el mateix tipus de repertori en moltes ciutats com Barcelona i moltes altres?

Joves directors dirigint obres de Johann Strauss

Edward Yudenich

Edward Yudenich dirigeix obertura El Ratpenat, de Johann Strauss.

Jonathan Otseniuk

Jonathan Okseniuk de quatre anys dirigeix la polca Sota trons i llampecs de Johann Strauss amb la Chandler Symphony Orchestra.

Uns postres molt especials

I com a postres molt llaminer, no et perdis aquest vídeo perquè uns cambrers molt divertits estan a punt de servir-te uns minuts molt divertits.

Música: obertura del Ratpenat

Gran èxit del violinista Ole Bull a Barcelona l’any 1847

Barcelona va tenir el privilegi d’acollir a un dels virtuosos del violí més importants de la història.

Gran èxit del violinista Ole Bull a Barcelona l’any 1847

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Imatge detallada d'un violí simbolitzant els concerts d'Ole Bull a Barcelona

Continguts

L’any 1847 el violinista i compositor Ole Bull va oferir als principals teatres barcelonins una sèrie de concerts que van fer història. Val la pena recordar-los i sobretot assaborir la música d’aquest compositor i virtuós del violí conegut com el «Paganini del Nord».

Qui va ser Ole Bull?

Retrat Ole Bull
De Abraham Bogardus - Ole Bull cabinet card portrait, Dominio público, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47490449

Ole Bull (1810-1880) conegut com el «Paganini del Nord» va ser un violinista i compositor romàntic noruec de gran popularitat en vida, si bé avui en dia hagi quedat una mica eclipsat per altres compositors del s. XIX com Paganini, Liszt, Schumann o Chopin.

Malgrat que els inicis  de la seva carrera musical no van ser gens fàcils, va aconseguir fama mundial com a violinista. Va fer gires infatigables de concerts viatjant en carruatges i actuant davant audiències multitudinàries arreu del món.

Va buscar aconseguir un grau de virtuosisme pràcticament límit, arribant a tocar amb les quatre cordes juntes, per exemple. Era un profund coneixedor del mateix instrument i va introduir petits canvis que repercutien en els efectes musicals anhelats.

Rebé els elogis dels compositors més destacats de l’època com Schumann i Liszt, i acabaria fent una immensa fortuna.

Va estar diverses vegades als Estats Units per actuar com a violinista. Va comprar-s’hi uns terrenys de 45 Km², zona que anomenaria Nova Noruega i que avui en dia és el Parc Natural Ole Bull. Ell pretenia construir-s’hi un castell.

Se’l considera un precursor de la identitat noruega i el fundador del romanticisme nacional noruec. L’any 1850 va fundar El Teatre Noruec a Bergen.

Aquest petit vídeo del també violinista noruec Arve Tellefsen ens servirà per aproximar-nos a la música d’Ole Bull:

Ole Bull a Barcelona

Ole Bull va oferir un total de vuit concerts a Barcelona.

Els seus dos primers concerts al  Teatre Principal (antic Teatre de la Santa Creu) a finals de juny del 1847. I els altres sis al Gran Teatre del Liceu durant la primera quinzena de juliol del 1847, és a dir quan només feia tres mesos que s’havia inaugurat.  És en aquest escenari on Ole Bull presenta al públic major nombre i varietat d’obres.

Molt podríem dir sobre aquests dos teatres i sobre el tipus de funció en què s’encabien les actuacions dels concertistes, però l’espai d’aquesta entrada no ho permet. Ara bé, quedi dit que aquests concerts en absolut tenien el format actual sinó que s’inserien en funcions en les quals es barrejaven diversos gèneres (teatre, música i ball)

Èxit d'Ole Bull a Barcelona

Ole Bull va tenir molt èxit a la ciutat. Segons el crític de l’època Pau Piferrer, l’èxit d’Ole Bull no tenia antecedents a Barcelona. S’oblida del cas de Franz  Liszt un parell d’anys abans?:

Ningún artista hasta ahora había alcanzado en Barcelona un triunfo tan completo como Ole-Bull; y su grande ovación es comparable a la que tuvo en Valencia, pues acabado el concierto fue acompañado con hachas a su posada por un gran número de sus admiradores, y la orquesta del mismo teatro le tributó un digno homenaje haciéndole una serenata debajo la ventana de su cuarto.

Pau Piferrer, Diario de Barcelona, 29 juny 1847

Repertori musical d'Ole Bull a Barcelona

Algunes de les peces que va tocar són les següents:

La verbena de San Juan, Ole Bull. The Norwegian Radio Orchestra. Annar Follesø (violí)

No fa molts anys que Harald Herresthal va descobrir la partitura a la biblioteca del Palacio Real de Madrid d’aquesta obra musical d’inspiració clarament espanyola. L’obra té un ritme i un aire inconfusiblement espanyolistes.  Ole Bull la va compondre per a la reina Isabel II lany 1846 mentre estava de gira per Espanya.

Segons Harald Herresthal —màxima autoritat en Ole Bull— aquest compositor va ser el primer a donar categoria d’art a la música popular.

Polacca guerriera, Ole Bull. Bergen Philharmonic Orchestra. Ragnhild Hemsing (violí)

Estem davant una obra de caràcter virtuosístic amb la qual Ole Bull va obtenir molt d’èxit en les seves gires.

ESTÀS DAVANT UNA INTERPRETACIÓ D'UN MÈRIT I UNA HISTÒRIA MOLT ESPECIAL

Les violinistes Ragnhild i Eldbjørg Hemsing van rebre l'encàrrec de tocar música d'Ole Bull durant els actes de commemoració del bicentenari del naixement d'aquest compositor compatriota seu. Van proposar-se descobrir el "so genui Ole Bull".

I per fer-ho possible van recórrer indrets significatius per Ole Bull i van conèixer personatges vinculats a l'univers sonor d'Ole Bull. De tota aquesta magnifica aventura en va sortir un fascinant documental i una música indescriptible

Niccolò PAGANINI, Carnaval de Venècia. The Chamber Orchestra of Europe. Salvatore Accardo (violí)

Aquesta obra de Paganini va ser sovint interrpetada per Ole Bull. Són unes variacions per a violí i orquestra compostes per Paganini l’any 1817 sobre un tema poular durant les celebracions de les festes del carnaval venecià.

Ole Bull, Variacions sobre temes de Bellini. Bergen Symphony Orchestra. Arve Tellefsen (violí)

Era molt habitual que els intèrprets de l’època fessin composicions basades en temes que fossin molt coneguts per al públic, i en el segle XIX el repertori més de moda en els teatres era l’òpera italiana. Moltes d’aquestes transcripcions eren de molta categoria i només cal pensar en el cas de Liszt, que en va compondre moltes d’una qualitat excepcional. Ole Bull era a més un gran admirador de Bellini.

I la crítica què diu? Com respon en públic?

No bien hubo comenzado el primer solo del mismo que ya sorprendió a todo el público; pues al oír aquella larga "fermata" en la que tocando simualtáneamente y a la vez las cuatro cuerdas de su magnífico violín de Gaspar da Saló pareciónos oír una armonía celestial y producida por una mano sobrehumana; cuyo solo arranque ya descubrió la rara habilidad del artista. Sólo a Ole-Bull hemos oído la dificultad, que parece insuperable, de hacer en el género picado los rápidos arpegios a cuatro cuerdas, y a nadie como a él producir con tanta facilidad, limpieza y claridad los dulces sonidos armónicos o flautados que con tanta frecuencia embellece sus más difíciles pasos, ya igualándolos en robustez a los sonidos naturales del instrumento o ya dejándolos percibir a penas para imitar como en eco alguna frase de sus cantábiles.

Pau Piferrer, "Diario de Barcelona", 29 de juny 1847

El violí Gasparo da Salò d’Ole Bull també crida molt l’atenció i s’afirma que té més de 300 anys d’antiguitat, que té un preu incalculable, i que en el mànec té una escultura de Bienvenuto Cellini. S’afegeix que havia estat propietat d’un aficionat vienès i que li havia costat a Ole Bull 20.000 francs

Per saber-ne més

Fonts molt bàsiques sobre el tema

El següent reportatge de RTVE és ideal per conèixer els orígens del Gran Teatre del Liceu i la seva relació amb l’entramat cultural i social de la seva època… sense oblidar, és clar, la seva difícil coexistència amb el Teatre Principal

Clica sobre la foto per accedir-hi

 

Fonts especialitzades

  • Alier, Roger (2013). El Gran Teatre del Liceu. Edicions 62: Barcelona
  • Comellas, Montserrat (1997)  L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX, Aproximació històrica  [tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona
  • Haugen, Einar; Cui, Camilla (1993). Ole Bull: Norway’s Romantic Musician and Cosmopolitan. University of Wisconsin: Wisconsin

També et poden interessar aquests articles

Franz Liszt explicat als nens, i no tan nens!

La música de Franz Liszt resulta molt més atractiva si s’acompanya de dibuixos animats creats per persones de molt talent.

Franz Liszt explicat als nens, i no tan nens!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada de colors alegres amb un teclat acolorit i un text que indica Franz Liszt explicat als nensi amb títol de música clàssica per nens "Franz Liszt explicat als nens"

Continguts

Has sentit mai a parlar del compositor Franz Liszt? El recordem?

Retrat de Franz Liszt

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- Enllaç

Franz Liszt (1811-1886) va ser un pianista virtuós i compositor hongarès. De
fet, va ser el pianista més brillant de la seva època. Està enquadrat dins un
període o estil musical que anomenem Romanticisme.

El seu pare, que treballava per la família dels Esterhazy a Raiding, va ser el seu primer
professor de piano. va debutar com a concertista als 9 anys d’edat i aviat se’n
va anar a Viena a estudiar amb professors de gran renom com
Carl Czerny i Antonio Salieri.

Sent encara un nen de 11 ó 12 anys va fer concerts a Viena i Paris, on ja va començar a tenir un èxit que acabaria sent espectacular. Va dedicar-se a donar concerts arreu del món fins l’any 1847.  Entre moltes altres ciutats va estar a Madrid, Granada,
Lisboa i Barcelona. 

Un cop abandona la carrera de concertista, treballa com a director a la cort i teatre de Weimar. Aquí es dedica amb més energia a compondre música.

Per exemple, 12 poemes simfònics, una sonata per a piano i dos concerts per a piano. De fet, ell va ser qui va inventar el gènere anomenat “poema simfònic“, que bàsicament vol dir que estem davant una obra orquestral inspirada en una obra literària.

També és en aquesta època que Liszt revisa obres que havia compost ell mateix feia un bon grapat d’anys. Per exemple, els Grans estudis de Paganini per a piano: un conjunt de peces inspirades en obres de Niccolo Paganini, entre les quals la titulada “La Campanella” (la núm. 3) que sentiràs ben aviat interpretada per Lang Lang. 

L’any 1850 es retira a Roma, on rep ordes religiosos. Durant aquesta època li interessa sobretot la música religiosa.

Vols escoltar música de Franz Liszt tot veient dibuixos animats?

The Cat Concerto

Aquest és un episodi del gat Tom pianista vestit de frac disposat a interpretar la Rapsòdia núm. 2 de LISZT i que haurà de patir les entremaliadures del ratolí Jerry… Qui s’emportarà els aplaudiments del públic? 

Els dibuixos són del 1947 i encara avui en dia es consideren un dels millors dibuixos animats sobre música de la història. 

Rhapsody Rabbit

Ara és el Bugs Bunny qui ens tocarà la mateixa obra de Liszt, la Rapsòdia núm. 2 de Liszt… qui sap si tindrà un ratolí que li faci la vida impossible?

The Opry House

Aquest és un fragment d’una pel·lícula molt antiga de Walt Disney: de fet és del 1929! Imagina. Si ara estem l’any 2017, vol dir que ha complert ja 88 anys. Però t’agradarà, i si no, ens ho dius! A part d’uns fragments de música de Liszt, Mickey en tocarà un trosset de Carmen de Bizet i la canço anglo-americana «Yankee Duddle»

Encara tens energia per veure dos vídeos més?

Edward Yudenich

Un jove director d’orquestra, Edward Yudenich (8 anys)  et presenta una obra orquestral de Franz Liszt: Les preludes. Dirigeix  l’Orquestra Estatal d’Uzbekistan. Observa’l bé i també com juguen els instruments de l’orquestra:

Lang Lang i "La Campanella"

En aquest últim vídeo pots veure el pianista xinès Lang Lang l’any 2011 interpretant «La campanella» de Liszt, una obra basada en el moviment final del concert per a violí núm. 2 de Paganini.

Endevines per què porta aquest nom de «campanella»?

El concert és a Londres, als anomenats Proms: un cicle de concerts diaris que es fan a aquella ciutat durant els mesos d’estiu. Què et sembla aquest escenari? 

Per acabar, vols posar a prova tot el que has après?

Activitat sobre Liszt

T'hem preparat una activitat perquè puguis demostrar jugant tot el que has après.

També et poden interessar aquests articles

Carnaval dels animals, de Saint-Saëns. Activitat i recursos a la teva mida

2ª part del Carnaval dels animals de Saint-Saëns. Peces finals que imiten el cant del cucut, les escales diabòliques en mans dels pianistes vistos com uns animals, uns fòssils o calaveres, i un cigne.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

Juga a identificar les parts del Carnaval dels animals

En diverses entrades publicades recentment, has pogut anar veient pas a pas les diferents parts del Carnaval dels animals de Saint-Saëns.

A continuació, tens una activitat que et permetrà comprovar fins a quin punt ets capaç d’identificar cada part del Carnaval dels animals.

Clica sobre la imatge per fer l’activitat!

Carnaval dels animals de Saint Saëns: un cigne de somni

Buuuf! Aquí poca broma. Obra sublim i indescriptible de Saint Saëns. Un clàssic entre els clàssics.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: un cigne de somni

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Cigne en un llac de colors alegres, vius. DIsseny infantil. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. El cigne

El cigne

Aquesta és la peça més famosa del Carnaval dels animals de Saint-Saëns. Transmet pau i l’elegància dels cignes lliscant suaument en aigües tranquil·les. 

L’instrument protagonista és el violoncel tocant una melodia extraordinàriament bonica. Els pianos semblen imitar el moviment rítmic de l’aigua, fins i tot els seus esquitxos.

Importants ballarines com Anna Pavlova va integrar aquesta música dins del seu repertori amb el títol de La mort del cigne.

Extraordinària versió del ballet «La mort del cigne», un ballet coreografiat per Fokine a partir de l’obra de Saint-Saëns. Aquesta versió està a càrrec de la ballarina clàssica ucraïnesa Svetlana Zakharova l’any 2010.

5/5

Final del Carnaval dels animals

En aquesta peça, Saint-Saëns fa tocar a tot el conjunt instrumental tot fent una espècie de recordatori amb caràcter alegre de tots els temes anteriors.

Alguns d’aquests temes són més fàcilment identificables, per exemple, el del gall i les gallines, els burros o els cangurs.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: animals voladors en acció

Ocells volant i jugant lliurement representats per Saint Saëns al seu «Carnaval dels animals». No hi falten trémolos ni altres trucs per imitar-los.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: animals voladors en acció

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Ocellet amb fons de color blau cel . Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Animals voladors

Animals voladors

El compositor francès Saint-Saëns és l’autor del Carnaval dels animals: una divertida obre musical on ell fa desfilar tota classe d’animals com ases, peixos, cucuts, elefants i lleons, entre altres.

Ara presentem els animals voladors: els ocells.

La flauta és l’instrument encarregat d’imitar el cant d’ocells de tota mena que juguen i volen lliurement.

Mentrestant, els pianos fan uns trémolos que ens recorden els sons d’uns ocells que es mantenen una mica més allunyats.

El quintet de corda evoca l’aleteig dels ocells.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: benvinguts burros

Saint Saëns no es va oblidar de fer entrar els personatges de les llargues orelles al seu «Carnaval dels animals», però pel que sembla ho va fer amb una intenció oculta.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: benvinguts burros

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Burro en un fons de color blaul. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Els burros

Personatges de les llargues orelles

Som a la secció que Saint-Saëns dedica als burros en el seu «Carnaval dels animals«.

Per tal d’imitar els brams dels burros, Saint-Saëns utilitza els dos violins.

A l’inici de la peça aquests brams són cada vegada més ràpids, per tornar al final a alentir-se.

Hom creu que aquesta peça dedicada als burros anava, en realitat, dirigida als crítics musicals.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: nadant entre peixos

Saint Saëns compon per al «Carnaval dels animals» una música delicada per evocar-nos els peixets nadant amb dolcesa per l’aigua.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: nadant entre peixos

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Peixos nadant al fons del mar, disseny infantil. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Aqüari

Aquàrium

Som a la secció anomenada «Aquari» del «Carnaval dels animals«, del compositor francès Saint Saëns.

La peça comença amb una melodia enigmàtica que ens fa somiar amb els peixos movent-se lentament en el mar.

La interpreten els pianos, els instruments de corda, la flauta i el glockenspiel.

Saint-Saëns anirà repetint un motiu melòdic cada vegada a mig to més greu per figurar com anem baixant al fons del mar.

Per acabar, la celesta toca uns acords en glissando per donar la sensació que pugem de nou a la superfície.

Aquesta música que acabes de sentir és preciosa. SI vols veure una altra animació inclosa en una entrada dedicada a compositors francesos, clica aquí