Dansa hongaresa núm. 1 de Brahms: un bon exemple de forma musical per seccions

Troba aquí nocions clares de la forma musical per seccions, recursos didàctics i l’electritzant versió de Buniatishvili i Yuja Wang de la dansa hongaresa núm. 1 de Brahms

Dansa hongaresa núm. 1 de Brahms: un bon exemple de forma musical per seccions

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada post dedicat a forma musical per seccions portada post MK

Continguts

L'objectiu d'aquesta entrada és conèixer què entenem en l'argot musical per forma musical per seccions. ho farem a través d'un exemple prou conegut: la dansa hongaresa núm. 1 Brahms a quatre mans

En què consisteix la forma musical per seccions?

Què entenem per forma musical?

Com ja havíem vist a l’entrada “Tres trucs per comprendre i apreciar la forma musical“,  el compositor no crea les seves composicions com per art de màgia, del no-res, tal com raja. Per facilitat que tingui, sol treballar i estudiar de valent quin és el tipus de música que desitja fer. Planifica, preveu, prova, assaja, rectifica…
 
Només treballant, és possible que li arribi la inspiració. Sense el treball, tot això de la inspiració no és més que fantasia! 
 
Igual que faria un escriptor, pensa els temes, el color o to de l’obra (instrumentació en el cas de la música) i l’estructura o forma musical.
Paritura amb llapis i goma esborrar simbolitzant el treball del compositor. Forma musical com a eina de planificacio

Què entenem per forma musical per seccions?

En essència, diem que una peça musical o un determinat moviment d’una obra basada en diversos moviments (una simfonia o una sonata, per exemple)  consten d’un nombre variable de seccions. Generalment, un mínim de dos i un màxim que no sol superar les set seccions (seria el cas del rondó).

Aquestes seccions es poden identificar amb certa facilitat, si bé molt sovint no hi hagi pauses marcades entre si com el cas de l’obra que tractem en aquesta entrada. 

Tenim alguna convenció visual per representar les diferents seccions d’una obra musical?

Convé saber que en música representem les seves  diferents seccions amb lletres

  • Majúscules per indicar les grans seccions de la composició (A, B, C…).
  • Minúscules per la parts menors (a, b, c…).

La primera secció l’anomenarem “A”, la segona “B”, etc. I quan una d’aquestes seccions  es repeteix amb algunes petites variacions (ornamentació, ritme, instrumentació…), utilitzarem el recurs de la cometa. Per exemple, A B C A’

Lletres com a convenció per situar diferents seccions i parts obra musical com ara la forma lliure per seccions

Dansa hongaresa per a piano a 4 mans, núm. 1

Aquesta és la primera de les 24 “Danses hongareses” compostes per Johannes Brahms originalment per a piano a 4 mans.

Aquesta peça de 3 minuts de durada data del 1861 i és possible que l’hagis escoltat en altres tipus d’instrumentació, i és que se n’han fet nombroses transcripcions.

Brahms les considerava adaptacions de músiques tradicionals zíngares més que composicions originals pròpiament.

Aquesta primera dansa té una forma ternària basada en seccions: A – B – A

Vídeo didàctic: forma musical per seccions

Aquest vídeo et permetrà escoltar la Dansa hongaresa núm. 1 de Brahms amb una guia per saber exactament quan comencen totes les seccions, i les seves principals sub-seccions o parts.

Khatia Buniatishvili i Yuja Wang interpreten la Dansa núm. 1 de Brahms

Si el propòsit del vídeo anterior era merament didàctic, ara et presentem aquest altre elèctric. No et perdis la versió de la Dansa hongaresa de Brahms a càrrec de les pianistes Khatia Buniatishvili i Yuja Wang.

5/5

Altres exemples de forma musical per seccions

Trobem molts i molts exemples d’aquest tipus de forma musical. Si fóssim molt rigorosos, afirmaríem que costa moltíssim trobar un sol tipus de peça musical que en el fons no estigui composta per seccions. L’anomenada “forma sonata” (no confondre-la amb una sonata) o la típica forma de la cançó, sense anar més lluny. 

Ara bé, i si ens centrem en la forma lliure per seccions, trobarem un munt d’exemples en la música pianística romàntica. Segueixen aquest tipus de plantejament formal la majoria de preludis, nocturns o masurques de Chopin, així com els cicles de peces també per a piano de Schumann “Escenes de nens” op. 15 o “Àlbum per a la joventut” op 68.

Fonts consultades

Tema amb variacions “Ah vous dirai-je, Maman” de Mozart

L’objectiu d’aquesta entrada és conèixer la forma de tema amb variacions a través d’un exemple molt amè i que de ben segur ens resultarà familiar de Mozart: les 12 variacions sobre “Ah vous dirai-je, Maman”

Tema amb variacions “Ah vous dirai-je, Maman” de Mozart

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Exemple de forma musical: tema amb variacions

Continguts

L'objectiu d'aquesta entrada és conèixer la forma de tema amb variacions a través d'un exemple molt amè i que de ben segur ens resultarà familiar de Mozart: les 12 variacions sobre “Ah vous dirai-je, Maman”

Forma tema amb variacions

Què entenem per forma musical?

Com ja havíem vist a l’entrada “Tres trucs per comprendre i apreciar la forma musical“,  el compositor no crea les seves composicions com per art de màgia, del no-res, tal com raja. Per facilitat que tingui, sol treballar i estudiar de valent quin és el tipus de música que desitja fer. Planifica, preveu, prova, assaja, rectifica…

Només treballant, és possible que li arribi la inspiració. Sense el treball, tot això de la inspiració no és més que fantasia!

Igual que faria un escriptor, pensa els temes, el color o to de l’obra (instrumentació en el cas de la música) i l’estructura o forma musical.

Paritura amb llapis i goma esborrar simbolitzant el treball del compositor. Forma musical com a eina de planificacio

Què és la forma de tema amb variacions?

En essència, el tema amb variacions és un tipus de forma msuical basada en la variació, com també ho són altres formes com el basso ostinato i el passdcaglia. De fet, gairebé podem afirmar que jugar amb les variacions és cosubstancial en el treball del compositor.

No obstant i això, entenem el tema amb variacions com una forma per si mateixa fàcil de definir.  Es tracta d’agafar un tema musical que servirà de base per a tota la peça. Aquest tema sol presentar-se de forma molt clara a l’inici, i a partir d’aquí torna a interpretar-se però amb variants. Generalment, cada nova variant sol apartar-se més i més de l’original, si bé la gràcia és que es pugui reconèixer. 

Aquestes variacions poden ser harmòniques, melòdiques (presentar el tema amb més o menys ornamentacions, per exemple), rítmiques, de tempo (més ràpides o més lentes), textura (una textura homofònica o contrapuntística), àmbit (més agudes o greus), etc. 

12 variacions sobre “Ah vous dirai-je, Maman”

Aquesta és una obra molt coneguda de Mozart escrita per a piano.

Pel que fa a la forma, estem davant un tema amb variacions.

Això vol dir que el compositor presenta un tema inicial clar, net i fàcil de memoritzar.  En aquest cas, el tema és una cançó popular francesa.

Tot seguit, afegeix una sèrie de variacions cada vegada més allunyades d’aquest tema d’arrencada. En aquest cas, 12 variacions.

 

Retrat Mozart
Imatge lliure de drets autor. Wikipedia

Presentació interactiva de les variacions “Ah vous dirai-je, Maman”​


En aquesta presentació interactiva podràs escoltar les diferents variacions de l'obra mozartiana al teu ritme: saltar d'una a l'altra, re escoltar-les tantes vegades com vulguis.

Vídeo amb partitura

Si tens l’habilitat de seguir la partitura, aquest vídeo et servirà magníficament per copsar la forma de tema amb variacions.

Altres exemples de tema amb variacions

Per últim, aquí pots consultar una petita selecció d’altres obres musicals amb aquesta forma de tema amb variacions:

Conclusió

En resum, els compositors dissenyen un pla o estructura per les seves obres abans de posar-se mans a l’obra amb una nova composició. Per nosaltres, que som els oients, és bo intentar esbrinar la forma musical que segueix la peça que escoltem. I això, indiferentment de quin tipus de gènere musical estiguem escoltant.

El tema amb variacions és un exemple, si bé n’hi molts altres com la forma sonata, la fuga, el rondó…

Fonts consultades

  • «Wolfgang Amadeus Mozart». L’Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • COPLAND, A. (2017). Como escuchar la música, México: Fondo de Cultura Económica 
  • LANDON, H. C. Robbins (1991). Mozart y su realidad Guía para la comprensión de su vida y su obra. Barcelona: Labor
  • RANDEL, D. (2004) Diccionario Harvard de música. Madrid: Alianza Editorial
  • Forma musical. (2020, 28 de julio). Wikipedia, La enciclopedsia libre. Fecha de consulta: 06:14, agosto 11, 2020 desde https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Forma_musical&oldid=128071198.
  • Variació (música). (2020, 10 de maig). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 10:40, maig 10, 2020 de https://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_(m%C3%BAsica)

Generosa història de la música clàssica online: “Adventures in Classical Music”, Udemy

Descobreix com el Prof. William Neely aconsegueix presentar-te via online un completíssim repàs de la història de la música occidental, i a més, oferint-te unes nocions bàsiques de llenguatge musical.

Generosa història de la música clàssica online: “Adventures in Classical Music”, Udemy

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada ordinador portatil i titol "Adventures in classical music"

Continguts

Curs online sobre història de la música: "Adventures in classical music"

Presentació

Adventures in Classical Music- Music appreciation for all!! és un un curs 100 % online publicat per Coursera en anglès que té per màxim objectiu familiaritzar a un alumne novell nocions elementals de llenguatge musical i en la història de la música occidental.

El participant en el curs aprendrà trucs per distingir peces musicals d’estils diferents, així com veure l’estructura interna de moltes peces del repertori clàssic. 

Udemy, igual que Corsera, té una molt bona oferta de cursos de temàtica musical. L’inconvenient per al públic d’aquí és que són en anglès i no sempre tenen subtitulats en castellà o català. La tendència és anar-los subtitulant, però no és un procés que encara ara estigui del tot implementat.

El curs està basat en videotutorials i presentacions a càrrec del Prof. William Neely del Santa Rosa Junior CollegeÉs un curs molt generós pel volum de vídeos i materials didàctics compartits. Tractament a fons dels temes tractats.

El curs té un preu molt mòdic, i més si tenim en compte que aquest és un curs extraordinàriamet complet i exigent. Si es completa la visualització del curs, pots obtenir un certificat de compleció que costa uns 40 euros aprox.

Retrat del Prof. William Nelly
Foto portada curs Adventures in classical music

Descripció general: completa història de la música clàssica

Imatge promocional curs Neely

Punts forts del curs

Captura pantalla curs Neely analisi formal simfonia 5 de Beethoven

Punts dèbils del curs

Captura pantalla curs Neely analisi formal Fuga Bach

Continguts i objectius

 El temari explora tota la història de la música clàssica (occidental) des de l’Edat Mitjana al s. XXI, passant pel Renaixement, Barroc, Classicisme, Romanticisme i època moderna.

Objectius del curs

    • Aprendre els diferents elements musicals: ritme, melodia, harmonia, forma, altura…
    • Explorar la història de la música clàssica aplicant els anteriors conceptes
    • Conèixer i identificar grans períodes de la música occidental.
    • Saber identificar principals característiques estilístiques, compositors i formes musicals representatives de cada període
    • Desenvolupar sensibilitat davant el repertori musical dels clàssics
    • Gaudir de l’audició musical

Certificats

Recordem que Inscriure’s a aquest tipus de cursos no és del tot gratuït, si bé és molt econòmic.

En concret, el curs “Adventures in classical Music” es pot adquirir per uns 15 euros aprofitant les nombroses ofertes que es publiquen des de la web d’Udemy. El preu no inclou l’emissió del certificat, el qual costa actualment 40 euros.

 

certificat finalització udemy adventures in classical music

Conclusions

En resum, us hem presentat un bon recurs per reciclar-se en els coneixements de la història de la música clàssica occidental. És gairebé impossible no trobar-hi temes d’interès. És encomiable l’esforç d’anys i anys de William Neely per cobrir tants temes i la seva capacitat de treball per a  crear tantíssimes presentacions específiques per a cada aspecte tractat. 

Personalment, recomanaria valorar les característiques d’un altre MOOC amb un temari similar, i amb tota la informació a la mà em decantaria per un curs o un altre segons les nostres preferències. Ens referim al curs “Introduction to classical music” de la Yale University que vam comentar des de Musikhana: Què podem aprendre del MOO “Introduction to Classical Music”?

 

T'invitem a conèixer els cursos de Musikhana

Cursos online de música 100 % online, tutoritzats, gratuïts i en català

També et poden interessar aquests articles

Franz Liszt a Barcelona: sales on va tocar, obres d’èxit

Franz Liszt va oferir a diversos teatres barcelonins l’any 1845. En quins teatres? Amb quins pianos va tocar? Quines obres va aconseguir més èxit?

Franz Liszt a Barcelona: sales on va tocar, obres d’èxit

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada Franz Liszt a Barcelona. Fons blau amb algunes estrelles. Piano

Continguts

Recentment vam publicar des de Musikhana un article en què oferíem una visió força exacta sis concerts de Franz Liszt a Barcelona. També tractàvem les seves motivacions a emprendre la gira per la península ibèrica i el repertorie: ” Franz Liszt en Barcelona

Ara completarem aquesta descripció amb una selecció de curiositats que ens faran sentir Liszt una mica més a prop.

El nostre objectiu ara és descriure com viatjava, com va ser rebut pel públic, en quin hotel es va estar, les seves relacions amb músics locals i els escenaris on tocava.

Franz Liszt a Barcelona: un rodamón en diligència

Avui en dia estem acostumats a veure concertistes viatjant de continent a continent amb un ritme vertiginós.

Però ni Liszt ni cap altre músic de la seva època disposava d’avions, ni trens, ni dels fantàstics cotxes que tenim avui en dia.

Com es desplaçava Liszt de ciutat en ciutat? A quin ritme? Amb qui viatjava?

Havia iniciat una intensa gira per la península Ibèrica fent una llarga estada a Madrid. Aquí va actuar per primera vegada l’octubre de 1844. Després va fer curtes estades en diverses ciutats andaluses, i se’n va anar a Lisboa passant per Gibraltar.

Després de Lisboa va tornar a fer breus estades per ciutats andaluses i València. Finalment va venir a Barcelona on l’esperaven al maig. Va arribar aquí l’abril de 1845.

L’acompanyava Louis Boisselot, fill del fabricant de pianos, i Ciabatti.  Ciabatti era un baríton que cantava alguna algunes peces operístiques en els concerts de Liszt, i que alhora feia de secretari seu.

 

Retrat Franz Liszt. Portada entrada Musikhana dedicada a Franz Liszt a Barcelona
Franz Liszt (Imatge 1)

 

Ell i els seus pianos de la casa Boisselot van arribar de València en una diligència de la  “Sociedad de diligencias de Cataluña” i per separat. Les notes de premsa informen que primer va arribar el piano i després ho va fer Liszt.

En concret, va estar-se tres setmanes a la capital catalana i va oferir un total de sis concerts. El ritme no era tan frenètic com l’actual. Les condicions de transport exigien un altre ritme més reposat.

Es va allotjar a l’ Hotel Oriente, un hotel que va causar furor quan es va inaugurar en el centre de les Rambles (1842) i que encara podem contemplar avui en dia

Piano Boisselot, un dels preferits per Franz Liszt a Barcelona
Piano Boisselot (Imatge 2)

Escenaris que van acollir Franz Liszt a Barcelona

SItuem-nos

Tradicionalment, l’escenari on havien tingut lloc els principals actes musicals i teatrals de Barcelona havia estat el Teatre de la Santa Creu. Ara bé, les coses comencen a revolucionar a mitjan segle XIX quan comencen a proliferar a la ciutat nous teatres i societats musicals-teatrals privades. És la fi d’aquell “monopoli”.

La societat d’aquest tipus amb més força és sense cap dubte la Societat del Liceu (neix a 1838). Aquesta entitat seria la que va alçar el Gran Teatre del Liceu: una autèntica proesa.

Per raons molt diferents, Liszt no va fer concerts ni al Teatre de la Santa Creu ni a la Societat del Liceu.
Van ser dues altres entitats de molta menor volada les que van tenir el gran privilegi d’acollir-lo.

La Societat Filharmònica

La Societat Filharmònica de Barcelona s’inaugura oficialment  amb un concert solemne al Saló de la Llotja el dia 8 d’agost de 1844. El seu objectiu fonamental era organitzar concerts vocals i instrumentals setmanals per ampliar els gustos musicals del públic de la ciutat. 

Aquesta entitat va acollir tres concerts de Liszt i la seva sala se’ls va fer petita.

El Teatre Nou

Plaça Reial de Barcelona, on hi havia el Teatre Nou. Aquí va estar Franz Liszt a Barcelona
Pl. Reial Barcelona (imatge 3)

Va ser un teatre de vida bastant efímera. Inicialment es va instal·lar en un espai situat entre el carrer Ferran i la Plaça Reial de Barcelona. Les seves activitats es van allargar entre els anys 1840 i 1848

Aquest primer espai ocupat pel Teatre Nou va ser substituït el 1843 per un altre emplaçament a l’antic temple dels Caputxins. És per això que el teatre era conegut popularment com el Teatre dels Caputxins.

S’hi interpretaven peces teatrals, balls de carnaval i, de tant en tant, es tocaven peces instrumentals i es representaven òperes.

Indubtablement, els tres concerts de Liszt van ser l’esdeveniment més important de la història del teatre.

Llista d'èxits de Franz Liszt a Barcelona

El repertori de Liszt va ser bastant variat. Va interpretar nombroses fantasies seves basades en temes d’altres compositors, sobretot d’òperes (Donizetti, Bellini, Rossini …). Ara bé, també va tocar algunes obres originals i va improvisar en alguns concerts sobre temes que li demanava el públic.

Val la pena dir que no hauríem d’associar aquestes fantasies o “reminiscències” sobre temes operístics amb vulgars “refritos”. Això ha passat massa sovint i no fa justícia a la qualitat musical que Liszt va saber imprimir a aquest gènere musical.

Les dues obres que van gaudir de màxim reconeixement per part del públic i dels crítics musicals van ser les següents:

    1. Reminiscències de Norma, S394, de Liszt
    2. Galop Chromatique, S 219, de Liszt

Reminiscències de "Norma", S. 394

L’obra en conjunt es basa en temes extrets de l’òpera “Norma” de Bellini. S’estructura en tres parts: 

  • 1ª part: s’inspira en el cor introductori del “Ite sul colle, o Druidi
  • 2ª part: es basa en el principi i final de l’ària “Deh! Non volerli vittime“, i enmig fa una glosa del “Qual cor tradisti, qual cor perdesti
  • 3ª part: pren com a referència novament el “Deh! Non volerli vittime“, l'”Ite sul cole, o Druidi“, i el “Guerra, Guerra”

Els següents fragments ajuden a comprendre com Liszt s’inspira directament en diferents temes de l’òpera “Norma” de Bellini

Escolteu un parell de minuts de cada vídeo que automàticament s’iniciarà en el punt que ens interessa escoltar

Fragment basat en el cor "Ite sul colle, o druidi"

Versió òpera “Norma” de Bellini
Versió al piano de Zoltan Kocsis

Fragment basat en el cor "Guerra, Guerra"

Versió òpera “Norma” de Bellini
Versió al piano de Zoltan Kocsis

Grand Galop Chromatique, S.219

El “Grand Galop Chromatique” va ser escrit el 1838. va convertir-se en una de les peces predilectes del seu aturo. També va un dels seus principals cavalls de batalla per la seva extrema dificultat tècnica. Es una peça inspirada en els galops.

Escoltem una fantàstica versió a càrrec de Valentina Lisitsa:

Com es mostrava Liszt a Barcelona? Distant? Comunicatiu? Extravagant? Seductor?

Tot i que no disposem de molta informació al respecte, tot indica que es va mostrar com un home proper, sensible i afable Dos fets ens ho corroboren:

  1. El 15 d’abril va participar en un concert al Teatre Nou a benefici dels pobres de la casa de la Misericòrdia. Aquest gest filantròpic del pianista va ser viscut positivament pel públic barcelonès
  2. Un altre gest que honra Liszt és que es relacionarà amb pianistes joves de la ciutat. Va donar classes particulars a Evaristo Bosch i Renart, i a Raniero Raymondi

 

Per acabar, veiem com se’n fa ressò la premsa:

El célebre Liszt cada día se atrae nuevas simpatías de cuantos tienen ocasión de conocerlo, encomiando a cual más super amabilidad, franqueza y humilde trato, en particular con los artistas de su profesión.
Uno de estos días el aventajado profesor de piano D. Raniere Raymondi, joven de 17 años, allegado y discípulo del maestro Vilanova, tuvo el honor de tocar en presencia del señor Liszt una muy difícil y profunda pieza de Thalberg, con una precisión y limpieza tal, que el eminente Liszt le mostró su aplauso con expresiones muy satisfactorias; habiendo merecido de tan grande artista lo que este le aleccione cono sobre consejos e incomparable saber durante su permanencia en esta ciudad.

Iguales muestras de benevolencia ha merecido el niño D. Evaristo Bosch,de doce años, que como dijo el señor Liszt hace honor a su maestro el señor Nogués Nogués, por haberle oído tocar un difícil capricho, composición del mismo Liszt

«Diario de Barcelona», 8 de abril de 1845, p. 1336)

Per saber-ne més

    • Aviñoa, Xose (1990). Aquel año de 1845. Anuario Musical, núm 45, p. 133-188.
    • Comellas, Montserrat (1997). L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX (Aproximació històrica) [tesi doctoral]. UAB, Barcelona.
    • Comellas, Montserrat (1994). 150è aniversari de la presència de Franz Liszt en terres hispanes. Revista Musical Catalana, núm. 119, p. 42-44.
    • Dömling, Wolfgang (1993). Franz Liszt y su tiempo. Alianza Editorial.
    • Drillon, Jacques (1986). Liszt transcripteur ou la cahrité bien or-donnée. Arles: Actes Sud.
    • Franz Liszt. (2017, 12 de desembre). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 24 d’abril 2018, de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Franz_Liszt&id=19315245
    • Radigales, Jaume (abril 1995). Els concerts de Liszt a Barcelona. Serra d’Or, 24-25.
    • Stevenson, Robert (1979). Liszt at Madrid and Lisbon: 1844-1845. Musical Quarterly, núm. 65, p. 493-512.

Crèdits de les imatges

  • Retrato de Franz Liszt. [Public domain], via Wikimedia Commons
  • Piano de cola Boisselot. By Boisselt et Fils (Marsella) [Public Domain], vía Wikimedia
  • Plaza Real Barcelona sept. 2007 by Fabiao 1309 [CC BY SA 2-0 fr ( htpps: //creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/fr/deed.en )], from Wikimedia Commons

També et poden interessar aquests articles

Contagia’t amb el ritme de valsos i polques de Johann Strauss

Benvolguts nens i nenes! Aquí trobareu uns vídeos inspirats en la música de Johann Strauss. Retroba’t Tom i Jerry i passa una bona estona.

Contagia’t amb el ritme de valsos i polques de Johann Strauss

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada fons rosa i figura infantil de dos nens ballant un vals. Johann Strauss com a títol

Continguts

Qui va ser Johann Strauss?

Dades bàsiques

Johann Strauss, “El rei del vals”, va ser un famós compositor que va néixer i morir a Viena (capital austríaca). Va néixer l’any 1825 i va morir el 1899, és a dir quan tenia 73 anys. Altres compositors molt coneguts d’aquella època van ser:

    • Franz Liszt
    • Robert Schumann
    • Franz Schubert
    • Felix Mendelssohn
    • Johannes Brahms

Quina música va compondre Strauss?

Va compondre uns 150 valsos, alguns dels quals encara ara són molt populars. De ben segur que et resulta familiar a la música de Al bell Danubi blau, Sang vienesa i Vida d’artista.

També va compondre moltes operetes vieneses en les quals l’alternen parts cantades amb parts dialogades. Una de les més conegudes és El ratpenat de la qual escoltarem l’obertura.

A banda de valsos i operetes va escriure polques, quadrilles i altres danses de saló.

matge exterior palau vienès clàssic simbolitzant època daurada dels valsos de Johann Strauss

Belvedere Palace, Vienna, by Chuca Cimas flickr

Família Strauss

El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al cafè Dommayer i esdevingué, així, un competidor del seu pare. Quan Johann Strauss pare va morir (1849) va fusionar les dues orquestres amb les quals va donar concerts per Europa.

Els seus germans també eren músics, i va ser precisament el seu germà Joseph qui va dirigir bona part d’aquests concerts.

Johann Strauss pare no volia que el seu fill es dediqués a la música, però ell va fer classes d’amagat tot i les prohibicions paternes perquè volia ser músic i no banquer. Tristament no es va reconciliar mai amb el seu pare.

Quan tenia 38 anys va entrar a la cort de l’emperador d’Àustria. Aquí van triomfar les seves composicions. Va dedicar Contes dels boscos de Viena a l’emperador Guillem II

Retrat de Johann Strauss, compositor de valsos i polques
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Johann_Strauss_Jr_Paris_1867.jpg

Algunes obres estrella de Johann Strauss

Marxa Radetzky, de Johann Strauss pare

Aquest vídeo correspon a una de les obres actualment més famoses de Johann Strauss “pare”, és a dir del pare del “nostre” Johann Strauss, el rei dels valsos.

Es tracta de la Marxa Radetzky. Aquesta versió correspon a la del Concert d’Any Nou del 2009 sota la direcció de Daniel Barenboim

Al bell Danubi Blau en dibuixos animats

Primers uns cignes i després el Tom i Jerry molt entremaliats tots ells, et presenten el vals Al bell Danubi blau… a la seva manera!

Polca Trisch Trasch en dibuixos animats

I ara els mateixos Tom i Jerry acaben interpretant a empentes i rodolons la polca Tritsch Tratsch

Concerts de Cap d’Any

Dibuix molt simple amb pregunta "Sabies que...?"
  • El Concert d’Any Nou és un concert que se celebra a Viena cada dia 1 de gener el matí a càrrec de l’Orquestra Filarmònica de Viena?
  • Es transmet per televisió arreu del món, i es calcula que el segueixen milions de persones a més de cinquanta països?
  • La música que s’hi interpreta és bàsicament de la família STRAUSS: Johann Strauss pare, Johann Strauss fill, Josef Strauss i Eduard Strauss?
  • Aquí Catalunya és tradició fer concerts amb el mateix tipus de repertori en moltes ciutats com Barcelona i moltes altres?

Joves directors dirigint obres de Johann Strauss

Edward Yudenich

Edward Yudenich dirigeix obertura El Ratpenat, de Johann Strauss.

Jonathan Otseniuk

Jonathan Okseniuk de quatre anys dirigeix la polca Sota trons i llampecs de Johann Strauss amb la Chandler Symphony Orchestra.

Uns postres molt especials

I com a postres molt llaminer, no et perdis aquest vídeo perquè uns cambrers molt divertits estan a punt de servir-te uns minuts molt divertits.

Música: obertura del Ratpenat

Gran èxit del violinista Ole Bull a Barcelona l’any 1847

Barcelona va tenir el privilegi d’acollir a un dels virtuosos del violí més importants de la història.

Gran èxit del violinista Ole Bull a Barcelona l’any 1847

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Imatge detallada d'un violí simbolitzant els concerts d'Ole Bull a Barcelona

Continguts

L’any 1847 el violinista i compositor Ole Bull va oferir als principals teatres barcelonins una sèrie de concerts que van fer història. Val la pena recordar-los i sobretot assaborir la música d’aquest compositor i virtuós del violí conegut com el “Paganini del Nord”.

Qui va ser Ole Bull?

Retrat Ole Bull
De Abraham Bogardus - Ole Bull cabinet card portrait, Dominio público, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47490449

Ole Bull (1810-1880) conegut com el “Paganini del Nord” va ser un violinista i compositor romàntic noruec de gran popularitat en vida, si bé avui en dia hagi quedat una mica eclipsat per altres compositors del s. XIX com Paganini, Liszt, Schumann o Chopin.

Malgrat que els inicis  de la seva carrera musical no van ser gens fàcils, va aconseguir fama mundial com a violinista. Va fer gires infatigables de concerts viatjant en carruatges i actuant davant audiències multitudinàries arreu del món.

Va buscar aconseguir un grau de virtuosisme pràcticament límit, arribant a tocar amb les quatre cordes juntes, per exemple. Era un profund coneixedor del mateix instrument i va introduir petits canvis que repercutien en els efectes musicals anhelats.

Rebé els elogis dels compositors més destacats de l’època com Schumann i Liszt, i acabaria fent una immensa fortuna.

Va estar diverses vegades als Estats Units per actuar com a violinista. Va comprar-s’hi uns terrenys de 45 Km², zona que anomenaria Nova Noruega i que avui en dia és el Parc Natural Ole Bull. Ell pretenia construir-s’hi un castell.

Se’l considera un precursor de la identitat noruega i el fundador del romanticisme nacional noruec. L’any 1850 va fundar El Teatre Noruec a Bergen.

Aquest petit vídeo del també violinista noruec Arve Tellefsen ens servirà per aproximar-nos a la música d’Ole Bull:

Ole Bull a Barcelona

Ole Bull va oferir un total de vuit concerts a Barcelona.

Els seus dos primers concerts al  Teatre Principal (antic Teatre de la Santa Creu) a finals de juny del 1847. I els altres sis al Gran Teatre del Liceu durant la primera quinzena de juliol del 1847, és a dir quan només feia tres mesos que s’havia inaugurat.  És en aquest escenari on Ole Bull presenta al públic major nombre i varietat d’obres.

Molt podríem dir sobre aquests dos teatres i sobre el tipus de funció en què s’encabien les actuacions dels concertistes, però l’espai d’aquesta entrada no ho permet. Ara bé, quedi dit que aquests concerts en absolut tenien el format actual sinó que s’inserien en funcions en les quals es barrejaven diversos gèneres (teatre, música i ball)

Èxit d'Ole Bull a Barcelona

Ole Bull va tenir molt èxit a la ciutat. Segons el crític de l’època Pau Piferrer, l’èxit d’Ole Bull no tenia antecedents a Barcelona. S’oblida del cas de Franz  Liszt un parell d’anys abans?:

Ningún artista hasta ahora había alcanzado en Barcelona un triunfo tan completo como Ole-Bull; y su grande ovación es comparable a la que tuvo en Valencia, pues acabado el concierto fue acompañado con hachas a su posada por un gran número de sus admiradores, y la orquesta del mismo teatro le tributó un digno homenaje haciéndole una serenata debajo la ventana de su cuarto.

Pau Piferrer, Diario de Barcelona, 29 juny 1847

Repertori musical d'Ole Bull a Barcelona

Algunes de les peces que va tocar són les següents:

La verbena de San Juan, Ole Bull. The Norwegian Radio Orchestra. Annar Follesø (violí)

No fa molts anys que Harald Herresthal va descobrir la partitura a la biblioteca del Palacio Real de Madrid d’aquesta obra musical d’inspiració clarament espanyola. L’obra té un ritme i un aire inconfusiblement espanyolistes.  Ole Bull la va compondre per a la reina Isabel II lany 1846 mentre estava de gira per Espanya.

Segons Harald Herresthal —màxima autoritat en Ole Bull— aquest compositor va ser el primer a donar categoria d’art a la música popular.

Polacca guerriera, Ole Bull. Bergen Philharmonic Orchestra. Ragnhild Hemsing (violí)

Estem davant una obra de caràcter virtuosístic amb la qual Ole Bull va obtenir molt d’èxit en les seves gires.

ESTÀS DAVANT UNA INTERPRETACIÓ D'UN MÈRIT I UNA HISTÒRIA MOLT ESPECIAL

Les violinistes Ragnhild i Eldbjørg Hemsing van rebre l'encàrrec de tocar música d'Ole Bull durant els actes de commemoració del bicentenari del naixement d'aquest compositor compatriota seu. Van proposar-se descobrir el "so genui Ole Bull".

I per fer-ho possible van recórrer indrets significatius per Ole Bull i van conèixer personatges vinculats a l'univers sonor d'Ole Bull. De tota aquesta magnifica aventura en va sortir un fascinant documental i una música indescriptible

Niccolò PAGANINI, Carnaval de Venècia. The Chamber Orchestra of Europe. Salvatore Accardo (violí)

Aquesta obra de Paganini va ser sovint interrpetada per Ole Bull. Són unes variacions per a violí i orquestra compostes per Paganini l’any 1817 sobre un tema poular durant les celebracions de les festes del carnaval venecià.

Ole Bull, Variacions sobre temes de Bellini. Bergen Symphony Orchestra. Arve Tellefsen (violí)

Era molt habitual que els intèrprets de l’època fessin composicions basades en temes que fossin molt coneguts per al públic, i en el segle XIX el repertori més de moda en els teatres era l’òpera italiana. Moltes d’aquestes transcripcions eren de molta categoria i només cal pensar en el cas de Liszt, que en va compondre moltes d’una qualitat excepcional. Ole Bull era a més un gran admirador de Bellini.

I la crítica què diu? Com respon en públic?

No bien hubo comenzado el primer solo del mismo que ya sorprendió a todo el público; pues al oír aquella larga "fermata" en la que tocando simualtáneamente y a la vez las cuatro cuerdas de su magnífico violín de Gaspar da Saló pareciónos oír una armonía celestial y producida por una mano sobrehumana; cuyo solo arranque ya descubrió la rara habilidad del artista. Sólo a Ole-Bull hemos oído la dificultad, que parece insuperable, de hacer en el género picado los rápidos arpegios a cuatro cuerdas, y a nadie como a él producir con tanta facilidad, limpieza y claridad los dulces sonidos armónicos o flautados que con tanta frecuencia embellece sus más difíciles pasos, ya igualándolos en robustez a los sonidos naturales del instrumento o ya dejándolos percibir a penas para imitar como en eco alguna frase de sus cantábiles.

Pau Piferrer, "Diario de Barcelona", 29 de juny 1847

El violí Gasparo da Salò d’Ole Bull també crida molt l’atenció i s’afirma que té més de 300 anys d’antiguitat, que té un preu incalculable, i que en el mànec té una escultura de Bienvenuto Cellini. S’afegeix que havia estat propietat d’un aficionat vienès i que li havia costat a Ole Bull 20.000 francs

Per saber-ne més

Fonts molt bàsiques sobre el tema

El següent reportatge de RTVE és ideal per conèixer els orígens del Gran Teatre del Liceu i la seva relació amb l’entramat cultural i social de la seva època… sense oblidar, és clar, la seva difícil coexistència amb el Teatre Principal

Clica sobre la foto per accedir-hi

 

Fonts especialitzades

  • Alier, Roger (2013). El Gran Teatre del Liceu. Edicions 62: Barcelona
  • Comellas, Montserrat (1997)  L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX, Aproximació històrica  [tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona
  • Haugen, Einar; Cui, Camilla (1993). Ole Bull: Norway’s Romantic Musician and Cosmopolitan. University of Wisconsin: Wisconsin

També et poden interessar aquests articles

Franz Liszt explicat als nens, i no tan nens!

La música de Franz Liszt resulta molt més atractiva si s’acompanya de dibuixos animats creats per persones de molt talent.

Franz Liszt explicat als nens, i no tan nens!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada de colors alegres amb un teclat acolorit i un text que indica Franz Liszt explicat als nensi amb títol de música clàssica per nens "Franz Liszt explicat als nens"

Continguts

Has sentit mai a parlar del compositor Franz Liszt? El recordem?

Retrat de Franz Liszt

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- Enllaç

Franz Liszt (1811-1886) va ser un pianista virtuós i compositor hongarès. De
fet, va ser el pianista més brillant de la seva època. Està enquadrat dins un
període o estil musical que anomenem Romanticisme.

El seu pare, que treballava per la família dels Esterhazy a Raiding, va ser el seu primer
professor de piano. va debutar com a concertista als 9 anys d’edat i aviat se’n
va anar a Viena a estudiar amb professors de gran renom com
Carl Czerny i Antonio Salieri.

Sent encara un nen de 11 ó 12 anys va fer concerts a Viena i Paris, on ja va començar a tenir un èxit que acabaria sent espectacular. Va dedicar-se a donar concerts arreu del món fins l’any 1847.  Entre moltes altres ciutats va estar a Madrid, Granada,
Lisboa i Barcelona. 

Un cop abandona la carrera de concertista, treballa com a director a la cort i teatre de Weimar. Aquí es dedica amb més energia a compondre música.

Per exemple, 12 poemes simfònics, una sonata per a piano i dos concerts per a piano. De fet, ell va ser qui va inventar el gènere anomenat “poema simfònic“, que bàsicament vol dir que estem davant una obra orquestral inspirada en una obra literària.

També és en aquesta època que Liszt revisa obres que havia compost ell mateix feia un bon grapat d’anys. Per exemple, els Grans estudis de Paganini per a piano: un conjunt de peces inspirades en obres de Niccolo Paganini, entre les quals la titulada “La Campanella” (la núm. 3) que sentiràs ben aviat interpretada per Lang Lang. 

L’any 1850 es retira a Roma, on rep ordes religiosos. Durant aquesta època li interessa sobretot la música religiosa.

Vols escoltar música de Franz Liszt tot veient dibuixos animats?

The Cat Concerto

Aquest és un episodi del gat Tom pianista vestit de frac disposat a interpretar la Rapsòdia núm. 2 de LISZT i que haurà de patir les entremaliadures del ratolí Jerry… Qui s’emportarà els aplaudiments del públic? 

Els dibuixos són del 1947 i encara avui en dia es consideren un dels millors dibuixos animats sobre música de la història. 

Rhapsody Rabbit

Ara és el Bugs Bunny qui ens tocarà la mateixa obra de Liszt, la Rapsòdia núm. 2 de Liszt… qui sap si tindrà un ratolí que li faci la vida impossible?

The Opry House

Aquest és un fragment d’una pel·lícula molt antiga de Walt Disney: de fet és del 1929! Imagina. Si ara estem l’any 2017, vol dir que ha complert ja 88 anys. Però t’agradarà, i si no, ens ho dius! A part d’uns fragments de música de Liszt, Mickey en tocarà un trosset de Carmen de Bizet i la canço anglo-americana “Yankee Duddle”

Encara tens energia per veure dos vídeos més?

Edward Yudenich

Un jove director d’orquestra, Edward Yudenich (8 anys)  et presenta una obra orquestral de Franz Liszt: Les preludes. Dirigeix  l’Orquestra Estatal d’Uzbekistan. Observa’l bé i també com juguen els instruments de l’orquestra:

Lang Lang i "La Campanella"

En aquest últim vídeo pots veure el pianista xinès Lang Lang l’any 2011 interpretant “La campanella” de Liszt, una obra basada en el moviment final del concert per a violí núm. 2 de Paganini.

Endevines per què porta aquest nom de “campanella”?

El concert és a Londres, als anomenats Proms: un cicle de concerts diaris que es fan a aquella ciutat durant els mesos d’estiu. Què et sembla aquest escenari? 

Per acabar, vols posar a prova tot el que has après?

Activitat sobre Liszt

T'hem preparat una activitat perquè puguis demostrar jugant tot el que has après.

També et poden interessar aquests articles

Carnaval dels animals, de Saint-Saëns. Activitat i recursos a la teva mida

2ª part del Carnaval dels animals de Saint-Saëns. Peces finals que imiten el cant del cucut, les escales diabòliques en mans dels pianistes vistos com uns animals, uns fòssils o calaveres, i un cigne.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

Juga a identificar les parts del Carnaval dels animals

En diverses entrades publicades recentment, has pogut anar veient pas a pas les diferents parts del Carnaval dels animals de Saint-Saëns.

A continuació, tens una activitat que et permetrà comprovar fins a quin punt ets capaç d’identificar cada part del Carnaval dels animals.

Clica sobre la imatge per fer l’activitat!

Carnaval dels animals de Saint Saëns: un cigne de somni

Buuuf! Aquí poca broma. Obra sublim i indescriptible de Saint Saëns. Un clàssic entre els clàssics.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: un cigne de somni

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Cigne en un llac de colors alegres, vius. DIsseny infantil. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. El cigne

El cigne

Aquesta és la peça més famosa del Carnaval dels animals de Saint-Saëns. Transmet pau i l’elegància dels cignes lliscant suaument en aigües tranquil·les. 

L’instrument protagonista és el violoncel tocant una melodia extraordinàriament bonica. Els pianos semblen imitar el moviment rítmic de l’aigua, fins i tot els seus esquitxos.

Importants ballarines com Anna Pavlova va integrar aquesta música dins del seu repertori amb el títol de La mort del cigne.

Extraordinària versió del ballet “La mort del cigne”, un ballet coreografiat per Fokine a partir de l’obra de Saint-Saëns. Aquesta versió està a càrrec de la ballarina clàssica ucraïnesa Svetlana Zakharova l’any 2010.

5/5

Final del Carnaval dels animals

En aquesta peça, Saint-Saëns fa tocar a tot el conjunt instrumental tot fent una espècie de recordatori amb caràcter alegre de tots els temes anteriors.

Alguns d’aquests temes són més fàcilment identificables, per exemple, el del gall i les gallines, els burros o els cangurs.

carnaval dels animals de Saint Saéns: uns fòssils malintencionats

Saint Saëns demostra molt bon sentit de l’humor en aquesta peça del “Carnaval dels animals”, i és que fins i tot els professors de música surten mal parats!

carnaval dels animals de Saint Saéns: uns fòssils malintencionats

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Calavera somrient amb fons bicolor de tons vius. Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. El fòssils

Fòssils

En aquesta secció del “Carnaval dels animals“, Saint-Saëns fa una paròdia de si mateix prenent com a base de la peça la seva pròpia Dansa Macabra.

El xilofon imita els sons dels ossos xocant els uns contra els altres. El seu tema serà imitat pel piano i després per la resta de conjunt instrumental.

Tot i que la peça és breu, també inclou un segon tema en què fa una paròdia als professors de música: concretament, dels professors de contrapunt.

Com ho fa? Sobreposant diferents melodies populars franceses, mentre que el clarinet va intercalant un motiu extret de “El barber de Sevilla”, de Rossini:  la coneguda cavatina Una voce poco fa