
En aquest article podràs conèixer l’autor d’una obra musical molt imaginativa que té com a protagonistes animals de tota mena.
Si vols anar a veure quins són alguns d’aquests animals parodiats musicalment, accedeix a El carnaval dels animals de Saint-Saëns
Camille Saint Saëns (1835-1921) va ser un pianista, organista i compositor francès. Va ser un nen prodigiós. De fet, se’l coneixia com “el Mozart francès“.
Va estudiar piano, orgue i composició al Conservatori de París, i a 24 anys ocuparia el càrrec d’organista a l’església de la Madelaine (París), un càrrec que mantindria fins al 1877.
Liszt va afirmar que Saint-Saëns era el millor organista del món, i el va ajudar a estrenar la seva òpera Sansó i Dalila a Weimar l’any 1877.
Així i tot, va rebre crítiques per conservador i massa academicista. Encara ara, la seva producció es valora com a tècnicament molt correcta però poc inspirada.
Va ser un home de gran cultura i va promoure la nova música francesa: van estrenar obres d’autors com Fauré, César Franck i Édouard Lalo
Les obres seves més populars avui en dia són l’òpera Sanson i Dalila (1877), la Dansa macabra op. 40 (1874), la Simfonia amb orgue (1885-86) i el Carnaval dels animals (1886).
Saint-Saëns va compondre un extens catàleg d’obres:
carnaval Aquarium – Domini públic- Enllaç
“El Carnaval dels animals” ha esdevingut l’obra més emblemàtica de Sain-Saëns.
És una obra desbordant d’imaginació utilitzada com a recurs educatiu en infinitat de centres escolars d’arreu del món.
Es pot definir com una gran fantasia zoològica: una espècie de suite de 14 peces cadascuna de les quals descriu un animal.
Aquesta fauna inclou burros, peixos, ocells, cigne, cucut…i els pianistes contemplats com animals de practicar escales a gran velocitat!
El “Carnaval dels animals” va ser creat en clau humorística. Per això, Saint-Saëns no volia que es difongués fins després de la seva mort per tal de no perjudicar la seva reputació de compositor seriós.
Així doncs, i en vida de Saint Saëns, l’obra en conjunt va ser interpretada una única vegada. Va ser durant el carnaval del 1886 i va ser entre amics. De totes maneres, apreciava moltíssim la peça dedicada al cigne… cosa que no ens pot estranyar! Vegem-la:
Està escrita per 2 pianos, 2 violins, 1 viola, 1 violoncel, 1 contrabaix, 1 flauta, 1 clarinet, 1 harmònica de vidre (substituïda en general per la celesta) i 1 xilòfon.
Saint-Saëns atorga una instrumentació particular per a cada peça del Carnaval dels animals. I a l’última, utilitza tot el conjunt instrumental descrit perquè que fa un compendi de tots els animals del carnaval.