Música clàssica per a tothom
Menu
Montserrat Comellas
Fa just vint anys, els dies 19, 20 i 21 de gener del 1998 Miquel Farré i Ramon Coll van gravar a l’Auditori Alfons Sala del Centre Cultural de Terrassa un disc amb obres per a piano a quatre mans de Brahms. Un gran disc de “Columna Música” que avui recordem.
Efectivament el pianista terrassenc Miquel Farré i el menorquí Ramon Coll van oferir recitals a quatre mans commemorant el centenari de Brahms.
El disc conté algunes de les obres més conegudes de Johannes Brahms, interpretades de forma brillant, neta i vibrant, i és per això que considerem oportú fer-ne un just
El repertori del CD està format per següents obres:
Des d’aquí podràs accedir a una mostra de qualsevol peça del CD. Si vols escoltar-les íntegrament, caldrà que et registris a Spotify.:
Brahms compongué les Danses hongareses entre els anys 1852 i 1869. Van ser publicades en dos quaderns el 1869 i dos quaderns més el 1880. Les va publicar sense número d’opus perquè no les considerava originals.
Brahms havia conegut les melodies dels zíngars d’Hongria en bona part perquè va tocar repertori d’autors menors d’origen zíngar com Sarkozy, Windr, Merty, Kelerm Rizner, Travnik en els concerts que va fer a tavernes i cerveseries d’Hamburg per tal de sobreviure acompanyat del violinista Hoffmann, més conegut com a Eduard Remenyi.
Va compondre aquestes 21 danses com peces per a piano a quatre mans, tot i que ell mateix les adaptaria un temps més tard a peces per a piano a quatre mans. De totes aquestes danses s’han fet arranjaments orquestrals per a tots els gustos.
“Johannes Brahms”- Domini públic- Enllaç
La professora Magda Polo descriu així aquestes danses a la caràtula del disc:
Aquestes danses hongareses, totes escrites en compàs de 2/4, posseeixen els trets característics de les músiques bohèmies, com trèmolos -imitacions del violí i el címbal- síncopes, desplaçaments rítmics, acceleracions progressives, lànguides terceres, ornaments extravagants, contrastos de temps -característics de les czardes (danses de taverna)- amb alternança de temps lents -generalment en to menor, anomenat lassus– i temps ràpids – en to major anomenats friskas (dansa sisena), i molta energia en la seva interpretació (com per exemple la de la dansa més popular de totes, la cinquena). Calia aconseguir amb el piano a quatre mans els efectes que poden provocar els violins o els talons dels ballarins (dansa quarta)
La dansa hongaresa segueix la forma ternària. Dit en altres paraules, consta de tres seccions que anomenem A-B-A, en què la tercera és una repetició de la primera.
La secció A consta de dos temes musicals clarament diferenciables que hem anomenat “a” i “b”. Escolta aquest embriagador tema inicial
Mentre que el “b” comença amb una característica successió de tresets fàcil de reconèixer:
En el cas de la secció intermèdia, els temes són molt breus i es repeteixen de forma idèntica.
És a dir que sona c- c -d -d
Aquesta és la versió que fan les pianistes Khatia Buniatishvili i Yuja Wang d’aquesta dansa:
I aquesta seria la versió orquestral de la mateixa obra a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Göteborg sota la batuta de Dudamel:
Per últim, i no menys important, que podem dir dels intèrprets Miquel Farré i Ramon Coll?
