Ballet Petruixka de Stravinsky s’alça el teló

El ballet Petruixka de Stravinsky va inspirar Victor Craven per fer unes animacions precioses sobre aquest ballet. Escena per escena ens posem a la pell de Petruixka, un nino de palla amb sentiments destinat a patir-ne les conseqüències.

Ballet Petruixka de Stravinsky s’alça el teló

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email

Benvolguts de nou, nens i nenes!

Ben rebrobats amb el ballet Petruixka de Stravinsky: un ballet inspirat en un conte rus que us recordarà el conte del Pinotxo.

Presentació

En aquesta entrada podràs veure el següent:

En altres entrades podràs aprendre més coses sobre aquest ballet:

ballet Petruixka de Stravinsky escena per escena

Primera escena. Fira de carnestoltes

Som a la plaça de Sant Petersburg en un ambient festiu de carnestoltes. Estem davant un teatrí on un mag farà una representació amb tres marionetes. Toca una flauta màgica i les marionetes es mouen al ritme d’una dansa russa. Veiem el Moro i la Ballarina enamorats.

Copyright © Victor Craven – victorcraven.com

Segona escena: A l'habitació de Petruixka

Veiem a Petruixka tancat a la seva habitació. Ambient fosc, trist, amb un retrat del titellaire a la paret que té la funció de recordar-li que està submès als seus desitjos.

L’únic somni que té Petruixka és veure correspost l’amor que sent per la Ballerina però no ho aconsegueix perquè se sent atreta pel Moro.

Copyright © Victor Craven – victorcraven.com

Trucs de Stravinsky

Stravinsky utilitza unes tècniques de composició molt hàbils per aconseguir fer patir a l’espectador en aquesta escena.

Segur que tu també sense ni adonar-te hauràs notat com la música comença en aquesta escena amb una espècie de fanfàrria que t’encomana l’estat anímic de l’angoixat Petruixka. 

 

Dibuix molt simple amb pregunta "Sabies que...?"

Quins trucs utilitza el compositor? En té diversos.

    • El ritme “colpejant”
    • La tria dels instruments de metall…
    • I un altre que entendràs si saps una mica de música: la politonalitat. Vol dir que dos o més instruments toquen simultàniament melodies en tonalitats diferents.

Escena 3: Habitació del Moro

Som a la cambra del Moro i presenciem una escena d’amor entre ell i la ballarina. Ella li interpreta una dansa preciosa que es converteix en un dels moments més bonics del ballet.

Petruixka gelós entra i comença a atacar el moro, però s’adona que és massa petit i feble per fer front al seu rival. El Moro es defensa amb la simitarra (espasa corbada que usaven els àrabs) i el fa fora.

Copyright © Victor Craven – victorcraven.com

Fragment musical

Solo trompeta que has escoltat en aquesta escena. Passatge molt estimat per tots els trompetistes

Escena quarta: Fira de carnestoltes. Es fa de nit

A la nit, la festa popular continua. De cop, però, aquest ambient s’interromp quan apareix en escena el moro perseguint Petruixka amb la seva espasa fins a matar-lo fora del teatrí.

La ballarina i el moro han desaparegut, i en escena es queda el mag intentant tranquil·litzar la gent tot recordant-los que només era un titella d’encenalls. La multitud es dispersa i el mag quan s’endú el cos tou Petruixka cap al teatrí. Aleshores,  se li apareix el fantasma de Petruixka. Ara l’arlequí  s’ha convertit en un esperit lliure i delicat capaç de moure’s amb elegància.

Copyright © Victor Craven – victorcraven.com

Fragment musical

ambient festiu de la gent que volta per la plaça i després la mort de Petruixka

Petruixka pel Ballet de Bolshoi

I per últim, aquí et deixem un enllaç a una representació de Petruixka a càrrec del Ballet Boslhoi l’any 2002.

També et poden interessar aquests articles

Igor Stravinsky i el seu ballet Petruixka

Benvolguts nens i nenes al ballet Petruixka d’Igor Stravinsky, un dels compositors més destacats del s. XX. Petruixka és un ballet inspirat en un conte rus amb similituds amb el Pinotxo.

Igor Stravinsky i el seu ballet Petruixka

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

Benvolguts nens i nenes al ballet Petruixka d’Igor Stravinsky.

És un ballet inspirat en un conte rus amb similituds amb el Pinotxo.  Tot seguit t’oferim quatre pinzellades de Stravinsky i els seus ballets.

En altres entrades podràs aprendre més coses sobre aquest ballet:

Comencem pel compositor: qui és Igor Stravinsky?

 

Igor Stravinsky (1882-1971) és un compositor rus. Tot i ser fill de músics, els seus pares volien que fos advocat.

Durant els seus estudis de dret a la universitat de Sant Petersburg va conèixer Rimskij-Korsakov, un compositor molt important i conegut sobretot per obres orquestrals com El vol del borinot, que de ben segur et resulta familiar

 
Igor Stravinsky

Igor Stravinsky- Domini públic- Enllaç

Sortosament Stravinsky va decidir ser músic de professió i va abandonar la carrera de Dret.
Diem sortosament perquè Stravinsky va triomfar en el món de la música. De fet, va acabar sent un dels compositors més destacats del s. XX
Quan tenia 26 anys, Serguei Diàghilev —director de la companyia de ballet “Ballets Russos”— li va encarregar un primer ballet: L’Ocell de foc (1910) Poc més tard arribarien altres ballets com el Petruixka (1911), el Pulcinella (1911) i una obra que encengué grans polèmiques a la seva època per la seva força i atreviment: La consagració de la Primavera (1913).
Es va mantenir en actiu fins als 85 anys deixant-nos moltes obres extraordinàries d’estil variat.
Va viatjar i dirigir orquestres a París, Venècia, Berlín, Londres, Nova York, i fins i tot a Sud-àfrica. També va tenir una relació intensa amb Catalunya: va venir vuit vegades interessant-se per la música  i els compositors del nostre país.
Arreu era admirat per la seva música i pel seu caràcter afable
Va morir el 1971 amb 88 anys a Nova York. Curiosament va ser enterrat a Venècia al costat de la tomba de Serguei Diàghilev.
 

En totes aquestes obres ja es percep la influència de la música popular russa i s’hi nota la gran importància que atorga Stravinsky al ritme a les seves obres.

Espectacular interpretació del tema Kalinka a càrrec del baix Ivan Rebroff!

El ballet Petruixka

Petruixka és un ballet d’Igor Stravinsky compost el 1911 i estrenat a París pels Ballets Russos de Serguei Diàguilev. Té una durada d’uns 35 minuts i s’estructura en 4 parts anomenades “escenes“.
Els ballets són obres musicals pensades per a ser interpretades en un escenari per ballarins. Ens expliquen una història i es representen amb unes coreografies pròpies que ajuden a l’espectador a situar-se en la trama explicada. La part musical va a càrrec d’una orquestra.
 

De què tracta el Petruixka?

La història de Petruixka s’inspira en un conte popular rus que explica la tràgica història d’un ninot de  palla i serradures. Tot i ser un ninot, està dotat de vida i sentiments.
Està condemnat a la infelicitat perquè no pot tenir una vida  igual a la de la resta dels humans.

Disseny vestit Petruixka d’A. Benois, 1911 -Domini públic- Enllaç

El fet que Petruixka tingui sentiments humans malgrat no ser més que un nino. No et recorda el conte del PINOTXO?

Primer contacte amb el Petruixka!

Per fer-te una primera impressió d’aquest ballet, observa aquest vídeo. És una petit fragment de la representació que es va fer el gener del 2012 d’aquest ballet dins cicle “El Petit Liceu”. Una meravella a càrrec de “IT Dansa”:  

També et poden interessa aquests articles:

Danses hongareses de Brahms, de la mà de Farré i Coll

Fa just vint anys, Miquel Farré i Ramon Coll van gravar obres per a piano a quatre mans de Brahms. Un gran disc de “Columna Música” que avui recordem.

Danses hongareses de Brahms, de la mà de Farré i Coll

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada tons suaus amb imatge teclat piano, i text

Continguts

Fa just vint anys, els dies 19, 20 i 21 de gener del 1998 Miquel Farré i Ramon Coll van gravar a l’Auditori Alfons Sala del Centre Cultural de Terrassa un disc amb obres per a piano a quatre mans de Brahms. Un gran disc de “Columna Música” que avui recordem.

Efectivament el pianista terrassenc Miquel Farré i el menorquí Ramon Coll van oferir recitals a quatre mans commemorant el centenari de Brahms.

El disc conté algunes de les obres més conegudes de Johannes Brahms, interpretades de forma brillant, neta i vibrant, i és per això que considerem oportú fer-ne un just 

Caràtula CD Columna Música Johannes Brahms per Miquel Farré i Ramon Coll

Primers tastets musicals

El repertori del CD està format per següents obres:

  • Danses hongareses: les 12 primeres danses hongareses pertanyents al primer i segon quadern, més les dues primeres del 3r quadern
  • Valsos per piano a quatre mans, op. 39. Total de 16 valsos
  • Variacions sobre un tema de Robert Schumann per a piano a quatre mans, op. 23, tema i 10 variacions

Des d’aquí podràs accedir a una mostra de qualsevol peça del CD. Si vols escoltar-les íntegrament, caldrà que et registris a Spotify.:

Johannes Brahms: Danses hongareses

Brahms compongué les Danses hongareses entre els anys 1852 i 1869. Van ser publicades en dos quaderns el 1869 i dos quaderns més el 1880. Les va publicar sense número d’opus perquè no les considerava originals.

Brahms havia conegut les melodies dels zíngars d’Hongria en bona part perquè va tocar repertori d’autors menors d’origen zíngar com Sarkozy, Windr, Merty, Kelerm Rizner, Travnik en els concerts que va fer a tavernes i cerveseries d’Hamburg per tal de sobreviure acompanyat del  violinista Hoffmann, més conegut com a Eduard Remenyi.

Va compondre aquestes 21 danses com peces per a piano a quatre mans, tot i que ell mateix les adaptaria un temps més tard a peces per a piano a quatre mans. De totes aquestes danses s’han fet arranjaments orquestrals per a tots els gustos.

Retrat de Johannes Brahms

“Johannes Brahms”- Domini públic- Enllaç

La professora Magda Polo descriu així aquestes danses a la caràtula del disc:

Aquestes danses hongareses, totes escrites en compàs de 2/4, posseeixen els trets característics de les músiques bohèmies, com trèmolos -imitacions del violí i el címbal- síncopes, desplaçaments rítmics, acceleracions progressives, lànguides terceres, ornaments extravagants, contrastos de temps -característics de les czardes (danses de taverna)- amb alternança de temps lents -generalment en to menor, anomenat lassus– i temps ràpids – en to major anomenats friskas (dansa sisena), i molta energia en la seva interpretació (com per exemple la de la dansa més popular de totes, la cinquena). Calia aconseguir amb el piano a quatre mans els efectes que poden provocar els violins o els talons dels ballarins (dansa quarta)

Magda Polo
Portada edició partitura Danses hongareses Brahms

Anàlisi formal de la dansa hongaresa núm. 1

Esquema formal amb colors vius i disseny desenfadat dansa hongaresa núm 1 de Johannes Brahms

La dansa hongaresa segueix la forma ternària. Dit en altres paraules, consta de tres seccions que anomenem A-B-A, en què la tercera és una repetició de la primera.

Secció A

 

La secció A consta de dos temes musicals clarament diferenciables que hem anomenat “a” i “b”. Escolta aquest embriagador tema inicial

Mentre que el “b” comença amb una característica successió de tresets fàcil de reconèixer:

Secció B

En el cas de la secció intermèdia, els temes  són molt breus i es repeteixen de forma idèntica.

És a dir que sona c- c -d -d

Versió dansa hongaresa núm. 1 de Brahms per piano i orquestral

Aquesta és la versió que fan les pianistes Khatia Buniatishvili  i Yuja Wang d’aquesta dansa:

I aquesta seria la versió orquestral de la mateixa obra a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Göteborg sota la batuta de Dudamel:

Intèrprets: Miquel Farré i Ramon Coll

Per últim, i no menys important, que podem dir dels intèrprets Miquel Farré i Ramon Coll?

Ramon Coll

Miquel Farré

Retrat de ramon Coll
  • Neix el 1941 a Maó. Pertany a una família de músics. Celebra el seu primer concert amb orquestra a 11 anys, interpretant el Concert per a piano núm. 1 de Beethoven.
  • Amb 14 anys finalitza els estudis al Conservatori, obtenint el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions. L’any següent inicia els estudis de perfeccionament amb Jaume Mas Porcel, deixeble d’Alfred Cortot
  • L’any 1960 es trasllada a París per treballar amb Magda Tagliaferro i ingressa en el Conservatori Nacional Superior de Música de París.  Estudia sota la direcció de Vlado Perlemuter i Lélia Gousseau.
  • Ha fet una carrera concertística intensa obtenint èxits a Estats Units, Sud Amèrica; Rússia i Polònia…
  • L’any 1989 crea un grup de cambra conjuntament amb Gonçal Comellas (violí) i Marçal Cervera (violoncel). En aquest període la formació manté una gran activitat cambrística, interpretant les obres més importants del repertori per a trio
  • Ramon Coll ha dut a terme una intensa activitat docent ocupant diverses càtedres de piano a conservatoris catalans i espanyols.
  • El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi
Miquel Farré
  • Nascut a Terrassa (Barcelona) el 1936, Miquel Farré és un dels pianistes més destacats de la seva generació i amb més prestigi internacional
  • Virtuts que li són àmpliament reconegudes són la seva musicalitat, força temperamental i poder comunicatiu
  • Va formar-se amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Pierre Sancan, Stefan Askenasse i Wilhem Kempff. Guanyador del Primer Premi Internacional Maria Canals quan tenia 18 anys, i guardonat amb les màximes distincions que atorga el Conservatori Superior de Música de Barcelona: el Premi Extraordinari, el Premi d’Honor de Virtuosisme i el Premi Onía Farga
  • Grans èxits de públic i crítica en nombrosos concerts a Europa i els Estats Units
  • Compta amb estrenes absolutes d’obres de compositors catalans com el Concert per a piano i cordes de Xavier Benguerel, la Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra i Camins somorts de Francesc Taverna-Bech, Chez Garcia Ramos de Joan Guinjoan, Concert clàssic per a piano orquestra de Delfí Colomer
  • Miquel Farré és Catedràtic del Conservatori Superior de Música de Barcelona
  • És mestre internacional d’escacs

Per saber-ne més

També et poden interessar aquests articles

“Clar de lluna” Beethoven amb Papadakis i Cizeron

Els patinadors Cizeron i Papadakis ens estan acostumant a actuacions inesborrables. Si ja ens van captivar fa un temps amb una versió del concert per a piano de Mozart, ara ho tornen a fer amb una coreografia basada el Clar de lluna de Beethoven

“Clar de lluna” Beethoven amb Papadakis i Cizeron

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp

Continguts

Papadakis i Cizeron senzillament excepcionals

La primera entrada que Musikhana va publicar en el seu blog “Música clàssica i patinatge: bravo per Papadakis i Cizeron”  va estar dedicada als patinadors Gabriella Papadakis  i Guillaume Cizeron. Aleshores vam comentar la seva  interpretació genial de l’Adagio del Concert per a piano i orquestra núm.  23 de Mozart en el marc del Campionat del món celebrat el 2015 a Xangai.

Ara tornem a parlar dels mateixos patinadors. Ens ho posen molt fàcil. Qualsevol excusa és vàlida per deixar-se enamorar per aquesta parella de patinadors. El pretext és ara que durant aquest 2017 han presentat una nova coreografia basada en música clàssica. En concret, la Sonata para piano 14 “Clar de lluna” de Beethoven.

Aquesta parella de patinadors ha tornat a ser protagonista de totes les grans cites internacionals de patinatge artístic sobre gel en modalitat de dansa. Aquest mes de novembre 2017 han trencat per  partida doble la fita dels 200 punts que semblava del tot infranquejable. Les següents:

  • 4 de novembre 2017 a la Copa de Xina: 200,43 punts
  • 18 de novembre als Internacionals de França: 201,98 punts

Sense més dilació veiem la seva recent actuació amb música de Beethoven (sonata 14 per piano “Clar de lluna”), als Internacionals de França:

Cizeron i Papadakis 2018. Dos patinadors en plena actuació i demostrant que Música clàssica i patinatge poden donar un gran resultat

Veient-los en acció, no estranya gens que hagin obtingut un  palmarès extraordinari. Han sigut dues vegades campions del món (2015, 2016), medalla de plata en el campionat del món del 2017, campions d’Europa tres vegades, medalla de plata a la final del Grand Prix del 2016, nombroses vegades campions de França…

Veure’ls patinar és un espectacle únic. La compenetració que es tenen i la identificació amb la música  són úniques.

Són una parella elegant. Els seus moviments flueixen amb una suavitat i un ritme perfecte. Diuen que la perfecció no existeix, però en el cas de Cizeron i Papadakis, un dubta de la validesa d’aquesta afirmació.

Tanquem l’entrada recordant la sublim actuació de Papadakis-Cizeron al Campionat del Món celebrat a Xangai el 2015. La música escollida és el Concert per a piano i orquestra núm. 23 de  Mozart:

També et poden interessar:

6 obres de compositors francesos per nens

Et presentem una selecció de vídeos preciosos que tenen una cosa en comú: tots tenen música de compositors clàssics francesos com a font d’inspiració.
Quedaràs atrapat per la música de Saint-Saëns, Paul Dukas, Erik Satie, Claude Debussy….

6 obres de compositors francesos per nens

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

Tot seguit podràs veure una sèrie de vídeos que tenen una cosa en comú:

    1. Estar basats en música de compositors francesos
    2. Ser petites joies que de ben segur t’agradaran!

LÉO DELIBES: “Duet de les flors”, de l’òpera Lakmé

Divina animació de Maciek Albrecht que porta per títol “Abraçades” (“Hugs” en anglès). Mama osseta polar i el seu fill juguen plàcidament…no t’ho perdis! Interpretació de la cantant d’òpera francesa Mady Mesplé

ERIK SATIE: Gymmnopédie num. 3

Un jovenet director et presenta unes amoroses granotetes que gaudeixen d’una banyadeta amb tu.

CAMILLE SAINT-SAËNS: Aquarium de El Carnaval dels animals.

Animació de Nadia Roden en què meduses, peixos, cavalls de mar, pops i plantes marines ballen en un món ple de colors.

PAUL DUKAS: L'aprenent de bruixot

Indescriptible i imaginativa versió d’aquest poema simfònic de Paul Dukas. Marca de la casa de “Walt Disney”. És un fragment de la pel·lícula Fantasia de l’any 1940. Aquesta pel·lícula va ser força experimental, i de fet no hi diàlegs. Es van animant un total de vuit peces musical clàssiques orquestrals sota la direcció de Leopold Stokowski.

CLAUDE DEBUSSY: "Clar de lluna"

És el tercer moviment de la “Suite Bergamasque” amb un arranjament orquestral de André Caplet. Aquesta obra estava escrita originalment per a piano.

MAURICE RAVEL: Bolero

Les notes prenen vida en el pentagrama al so embriagador del Bolero.

També et poden interessar:

3 bones iniciatives per recordar Alicia de Larrocha

L’arxiu Alicia de Larrocha és un excel·lent recurs per recordar una de les pianistes més importants del s. XX. Altres iniciatives són un llibre i un documental monogràfics.

3 bones iniciatives per recordar Alicia de Larrocha

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Recordant Alicia de Larrocha Imatge caràtula disc i piano al fons

Avui en dia no hi ha cap mena de controvèrsia en el fet de considerar Alícia de Larrocha com una de les millors pianistes del s. XX. El que ara és a les nostres mans és preservar viva la seva memòria. Aquest és l’objectiu de les següents iniciatives:

Continguts

Arxiu Alícia de Larrocha

Alicia Torra de Larrocha i les documentalistes Elena Elía i Maria Ferré són les grans responsables de crear i custodiar l’Arxiu personal d’Alicia de Larrocha.

La seva tasca va iniciar-se el 2011 aproximadament, i en gran part ha estat possible per l’amor de Joan Torra envers l’artista.

Joan Torra, també pianista, va ser el marit d’Alicia de Larrocha i va ser conscient des de molt aviat de la transcendència de la carrera musical d’Alicia de Larrocha: es va dedicar a recopilar i guardar amb devoció tots els testimonis documentals de la carrera de l’artista.

Alicia Torra de Larrocha mostrant arxiu alicia de larrocha
arxiu alicia de larrocha

L’arxiu conté 10.000 objectes incloent cartes personals, programes de concerts, partitures, vestits de l’artista durant les seves actuacions, gravacions, etc. També conté les composicions pròpies d’Alícia de Larrocha que mai no va voler difondre, el que ella anomenava “pecats de joventut“.

L’arxiu està localitzat a la casa de Barcelona on la pianista va viure des del 1976. Alguns investigadors, com Mònica Pagès, ja l’han pogut consultar per dur a terme les seves investigacions, i la idea és digitalitzar-lo [més info]

Alicia no quiso escribir sus memorias, ni que se hablara de ella cuando todavía vivía. Pero ahora, en su ausencia y a través de los miles de documentos que ha dejado el rastro de su vida, parece que sea ella, más que nunca, la que nos cuente fecha a fecha, dato a dato, el gran homenaje a la música que fue su vida. Una vida que nos hace reflexionar sobre muchos aspectos de la experiencia del arte, del arte en la niñez, del arte como mujer, del arte en nuestro tiempo mercantilizado, que exige un sacrificio que muy pocas personas, como ella, están dispuestas a realizar. El sacrificio de uno mismo para entregarlo todo a la experiencia musical.

Mònica Pagès

Biografia d’Alícia de Larrocha, de Mònica Pagès

Portada llibre "Alicia de Larrocha. Notas para un genio" de Mònica Pagès didicat monogràficament a la pianistaAlicia de Larrocha
Portada llibre Mònica Pagès Alicia de Larrocha

Fitxa tècnica

  •  Autor: Mònica Pagès Santacana
  • Títol: Alicia de Larrocha. Notas para un genio
  • Editorial: Alba Editorial
  • Lloc edició: Barcelona
  • Extensió: 432 pàgines.

Inclou un pròleg d’André Previn i al final inclou el recull de premis, discos i fotos

Per si tot això no fos suficient, el llibre ens regala un CD amb audicions inèdites fins aleshores

El llibre va ser presentat el dia 10 novembre 2016 al Palau de la Música Catalana. L’acte va comptar amb la participació de Mònica Pagès i Alícia Torra. Diverses emissores de ràdio i televisió se’n van fer ressò com podem veure al final d’aquesta entrada

Què podem dir de Mònica Pagès Santacana?

Mònica Pagès, autora del llibre "Alicia de Larrocha. Notas para un genio
Imatge Mònica Pagès Facebook

Mònica Pagès és periodista especialitzada en música clàssica. Col·laboradora de revistes com la Revista Musical Catalana, Ritmo, Serra d’Or; de l’emissora Catalunya Música, i d’altres entitats culturals com el Palau de la Música Catalana, Cercle del Liceu, «30 Minuts de Música» de la Fundación Mas i Mas, Fundació «la Caixa», Fundación Victoria de los Ángeles, o l’ESMUC.

És autora de la biografia d’altres músics com Conxita Badia, Gaspar Cassadó,  i d’un estudi sobre l’Acadèmia Granados-Marshall. [més info]

Quina Alícia de Larrocha descobrim a través del llibre?

Alicia de Larrocha, artista

Nunca he pensado en nada, mi único ideal es la música y hacer música, porque para mí es como el alimento de mi vida. Pero yo nunca he pensado en mí, ni se me ha ocurrido ser pianista ni hacer carrera, me lo encontré.

Alicia de Larrocha

El llibre ens ofereix un retrat molt rigorós de la vida i carrera musical d’Alícia de Larrocha. L’autora, que se sent propera a la pianista per lligams personals i/o familiars amb l’Acadèmia Granados-Marshall, aconsegueix transferir calidesa i proximitat al seu relat.>

Alicia de Larrocha
Alicia de Larrocha

Descobrim una artista en majúscules, amb una vocació musical innata, amb un caràcter decidit, valent i independent, forta psicològicament, activa, i del tot autoexigent.

Com si no es podria entendre el ritme seu trepidant concerts?

Voràgine concertística

Als anys 80 va arribar a fer una mitjana de 100 concerts per any. Va fer uns 4.000 concerts al llarg d’una carrera com concertista que començava abans dels 10 anys i que s’estengué fins al 2003: una carrera concertística que la va portar a tots els racons del món (Austràlia, Japó, Estats Units, Sud-amèrica, Àfrica, Europa, Nova Zelanda…)

A banda d’això, va fer un centenar de gravacions, una xifra altíssima tenint en compte el seu nivell de perfeccionisme i que no n’era massa amant com podem comprovar en les següents afirmacions:

No los puedo oír jamás, me pongo enferma… Si fuera por los discos, casi, casi, dejaría de tocar, porque me horrorizan. Creo que, por un lado, es la mejor forma de divulgación en cuanto a obras desconocidas y a artistas desconocidos. Por otra parte, me horroriza porque la personalidad de un artista, a mi modo de ver, está precisamente en el sonido, el sonido es su personalidad, y en cuanto entra uno en un estudio, el sonido de uno se acaba, porque es el sonido del técnico, el sonido de la acústica de la sala, y del gusto que hacen ellos, de la época y de la gente.

Alicia de Larrocha

Relació d’Alicia de Larrocha i l’Acadèmia Granados-Marshall

El llibre ens revela una artista molt lligada a l’Acadèmia Granados-Marshall i a figura del seu mestre Frank Marshall.

Una artista que va saber conrear sòlides amistats i guanyar-se el respecte i admiració dels compositors i intèrprets més importants de la seva època: Victoria dels Angels, Rosa Sabater, Conxita Badia, Alfred Brendel, Martha Argerich, Daniel Barenboim, Vladímir Ashkenazy, Maurizio Pollini, Elisabeth Leonskaia, Radu Lupu, Maria João Pires, Krystian Zimerman, András Schiff, Murray Perahia, Xavier Montsalvatge….

Va ser una dona que gaudia traspassant al seu públic la mateixa joia que ella sentia durant els concerts. Va ser una dona amb caràcter entusiasta, entregada al seu art, optimista i vital.

Victòria dels Àngels i Alícia de Larrocha en el concert al Palau de la música Catalana, el 23.11.1976 en homentatge a Manuel de Falla. Fons fotogràfic del P.M.C.
Victoria dels Àngels i Alicia de Larrocha-Palau Música Catalana, 1976

Repertori

Observem una artista amb un repertori molt extens que va molt més enllà de la música espanyola (Granados, Albéniz, Falla, Turina…)

El seu repertori abraça compositors del Barroc, Classicisme, Romaticisme, fins a compositors del s. XX.

Portada disc Alicia de Larrocha Iberia d'Albéniz
Portada disc Alicia de Larrocha

El llibre inclou el testimoni de molts pianistes, compositors i crítics musicals, cosa que permet als lectors descobrir els trets estilístics propis d’Alícia de Larrocha: un sentit del ritme incisiu i controlat, la pulsació vibrant, una musicalitat i sonoritat fàcilment identificables.

Tastets musicals

Alicia de Larrocha a Spotify

Alicia de Larrocha interpretant el Concert per a piano i orquestra núm. 21, K. 467, de Mozart

Alicia de Larrocha interpretant l'Allegretto del Concert per a piano i orquestra núm. 25, K. 503, de Mozart

Reportatge “Las manos de Alicia”, RTVE

Las manos de Alicia, foto dels creadors d'aquest reportatge dedicat a Alícia de Larrocha
Captura reportatge "Las manos de Alicia"

El dia 1 de maig del 2017 RTVE va estrenar el documental sobre Alícia de Larrocha titulat “Las manos de Alicia”. És una coproducció de Televisión Española i Televisió de Catalunya dirigida per Yolanda Olmos i Verónica Font.

El reportatge tracta molts aspectes que apareixen en el llibre. Això sí,  amb molta menys profusió de detalls.

Esdevé un complement meravellós a la lectura del llibre.  També resulta de molt interès sentir i veure el testimoni de grans músics que la van conèixer. Per exemple,  Maria João Pires, Martha Argerich, André Previn, Joaquín Achúcarro, Gerald Scwartz, etc.

 

Las manos de Alicia es un documental biográfico sobre Alicia de Larrocha, pero también es una historia sobre la pasión y el deseo, sobre la búsqueda de la perfección, la ausencia, y, como no, también es un musical

Yolanda Olmos i Verónica Font

Lamentablement ja no és accessible a web de
“TVE a la carta” des del 17 maig 2017. Això és per culpa de problemes de drets
d’autor.

Aquesta va ser la presentació del documental:

Per saber-ne més

Per saber més sobre Alícia de Larrocha

És fonamental la web oficial d’Alícia de Larrocha, des de la qual es pot accedir a gravacions, concerts, biografia, una part de l’Arxiu personal, repertori, galeria fotogràfica, etc

Ressò als mitjans públics

SOBRE LA PRESENTACIÓ DE L’ARXIU PERSONAL D’ALÍCIA DE LARROCHA