Carnaval dels animals de Saint Saëns: benvinguts burros

Saint Saëns no es va oblidar de fer entrar els personatges de les llargues orelles al seu “Carnaval dels animals”, però pel que sembla ho va fer amb una intenció oculta.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: benvinguts burros

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Burro en un fons de color blaul. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Els burros

Personatges de les llargues orelles

Som a la secció que Saint-Saëns dedica als burros en el seu “Carnaval dels animals“.

Per tal d’imitar els brams dels burros, Saint-Saëns utilitza els dos violins.

A l’inici de la peça aquests brams són cada vegada més ràpids, per tornar al final a alentir-se.

Hom creu que aquesta peça dedicada als burros anava, en realitat, dirigida als crítics musicals.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: nadant entre peixos

Saint Saëns compon per al “Carnaval dels animals” una música delicada per evocar-nos els peixets nadant amb dolcesa per l’aigua.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: nadant entre peixos

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Peixos nadant al fons del mar, disseny infantil. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Aqüari

Aquàrium

Som a la secció anomenada “Aquari” del “Carnaval dels animals, del compositor francès Saint Saëns.

La peça comença amb una melodia enigmàtica que ens fa somiar amb els peixos movent-se lentament en el mar.

La interpreten els pianos, els instruments de corda, la flauta i el glockenspiel.

Saint-Saëns anirà repetint un motiu melòdic cada vegada a mig to més greu per figurar com anem baixant al fons del mar.

Per acabar, la celesta toca uns acords en glissando per donar la sensació que pugem de nou a la superfície.

Aquesta música que acabes de sentir és preciosa. SI vols veure una altra animació inclosa en una entrada dedicada a compositors francesos, clica aquí

Carnaval dels animals de Saint Saëns: l’elefant

Saint-Saëns gasta una broma musical els elefants. I quin millor instrument que un contrabaix per evocar-nos l’elefant?

Carnaval dels animals de Saint Saëns: l’elefant

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Elefantet amb fons de colors suaus. Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. L'elefant

L'elefant

Qui millor que un contrabaix per la seva tessitura grau per imitar a un elefant? Balla un vals en ritme ternari amb caràcter elegant i reposat. L’acompanya el piano.

Estem davant una nova “broma” de Saint-Saëns: utilitza el tema de la dansa dels Silfs de Berlioz (“Condemnació de Faust”), però interpretat en un registre més lent i greu: l’original, en canvi, és molt més àgil i eteri.

Al final, es pot sentir breu al·lusió de l‘Scherzo de Mendelssohn a “Somni d’una nit d’estiu”.

Nikolaus Harnoncourt: el poder transformador de la música

“Nuestro materialismo indecible y creciente como un cáncer nos ha condenado a no comprender la necesidad vital de la música”.

Nikolaus Harnoncourt: el poder transformador de la música

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada entrada dedicada a Harnoncourt de Musikhana: fons gris clar i paraula

Continguts

"Diálogos sobre Mozart", de Nikolaus Harnoncourt

El 2016 va ser publicat per Acantilado el llibre de Nikolaus Harnoncourt (1929-2016) Diálogos sobre Mozart. Reflexiones sobre la actualidad de la música.

Es tracta d’un llibre que recull les reflexions d’aquest prestigiós director d’orquestra austríac editades per Johanna Fürstauer i procedents de textos dispersos de Harnoncourt com discursos, entrevistes, notes a programes de concerts o de discos.

L’eix temàtic del llibre és la visió particular —en molts aspectes trencadors— que té Harnoncourt de Mozart, dedicant-se els capítols finals a revisar les òperes de Mozart (Idomeneo, Così fan tutte, Les noces de Fígaro, El rapte del serrall, Don Giovanni…).

En aquesta entrada, però no parlarem de la música de Mozart sinó que ens fixarem en la visió que té Harnoncourt de la música i l’art, i dels riscos que la música clàssica arribi a desaparèixer en poques generacions.

El poder transformador de la música, segons Nikolaus Harnoncourt

Retrat Harnoncourt

Nikolaus Harnoncourt (1980)” Marcel Antonisse / Anefo – Derived from Nationaal Archief  CC BY-SA-3.0

Per Harnoncourt, l’art i la música juguen un paper transcendental en la vida humana. De fet, és precisament l’art el que distingeix l’ésser humà de la resta d’animals.

La capacitat tècnica que culminaria en els nostres temps amb el món d’Internet i la informàtica, té la seva importància. Ara bé, no deixen de ser artefactes molt evolucionats.

Estableix un paral·lelisme amb la pedra que pot fer servir un simi per trencar una anou: aquesta pedra és una eina, un artefacte. L’ordinador també ho és però més evolucionat.

En canvi, el simi no serà mai cantar una melodia encisadora o pintar una imatge sobre la pedra. Si ho fes, seria el primer humà.

Harnoncourt és dels qui pensa que la música transforma la persona.  Res torna a ser igual si et deixes seduir per la bellesa d’una obra de Bach, Mozart o Beethoven.

Degradació de la música a la nostra societat, segons Nikolaus Harnoncourt

Música dins una societat materialista

La mentalitat tecnicista i materialista dels nostres temps ha arrelat fins i tot a les nostres escoles.

Hoy en días nos parece cien veces más importante la piedra del simio que la imagen dibujada en la piedra. Ésa es la catástrofe de nuestra época, que se fragua en la escuela al exigir un pensamiento lógico.

Se exige una lógica simple a la persona que en realidad podría desarrollar un pensamiento inmensamente imaginativo. /.../
Un técnico que además de serlo toca el violín es un técnico de categoría, pues una hipótesis genial sólo puede formularla una persona con un pensamiento imaginativo.

Nikolaus Harnoncourt

Malauradament, les preguntes que imperen avui en dia són saber  si la música pot o no donar-nos diners. Com a molt li atorguem una etiqueta de “bonica”, “balsàmica” i “agradable”. Reduïm la música a una espècie de placebo a l’estrès que comporta la vida quotidiana:

Hoy en día se diría que la gente piensa: ¿Para qué sirve la música? ¡No nos hacemos ricos con la música! Ante esto sólo puedo decir que tienen una idea muy equivocada de la felicidad y de la importancia de la imaginación.

Hoy en día la felicidad se relaciona casi exclusivamente con la satisfacción, con una comida sabrosa, con una vivienda más grande, más bonita. Esta mentalidad evidencia que se han perdido muchos valores. Pero nadie parece darse cuenta. Pronto será demasiado tarde, y entonces lo será irremisiblemente.

Nikolaus Harnoncourt
Representació del materialisme que domina la nostra societat en detriment dels valors que pot aportar-nos la música i l'art en general. Pensament msuical de Nikolaus Harnoncourt

Imatge de canva domini public

Seguint amb el símil del simi, ignorant la importància de la música i l’art en la societat, correm el risc de convertir-nos en simis: en simis que llencen pedres que són capaços de destruir-se mútuament.

Dignificació de la música

Parlant de l’ús que solem fer avui en dia de la música de Mozart afirma:

Pensar en Mozart me pone triste; no sólo hemos degradado su música a veladas entretenidas y bonitas, sino que nuestro materialismo indecible y creciente como un cáncer nos ha condenado a no comprender la necesidad vital de la música, del arte en general, hasta llegar a la situación actual de ruina total.

Nikolaus Harnoncourt

El capítol del llibre titulat Mozart y las herramientas del simio és impagable i hi desenvolupa una visió transcendental de l’art i la música vistos com a subversius:

El arte desenmascara un contenido falso, por eso es peligroso para la tiranía. El arte envalentona, produce una conmoción, nos permite volver a ver y a pensar con claridad: ver de nuevo qué bello es lo bello, qué contundente es lo verdadero, qué espantoso es lo horrible. Por lo tanto, el arte es, y siempre ha sido, peligroso para el poder

Nikolaus Harnoncourt

Per Harnoncourt, avui en dia tendim a pensar que és possible viure sense art. Convertim l’art en una espècie de joc de relaxació.

Més clar no ho pot dir:

La razón no tiene corazón: sin música, el ser humano deja de ser humano

Nikolaus Harnoncourt

La música clàssica està en perill d'extinció?

Harnoncourt opina que la música clàssica està condemnada a desaparèixer. Res l’anima a no ser pessimista tot i estar immers en un context cultural europeu privilegiat culturalment.

Així pensa sobre l’educació musical:

Sólo nos queda alentar a las personas que ya conocen por sí mismas la riqueza y la importancia del arte a que no priven de ese conocimiento a sus hijos.
No debemos permitir que se apague la antorcha que todavía conservamos. Si no se va pasando el testigo, tal vez debido a ese gran déficit en la educación pública se haga realidad que en una o dos generaciones se apague por completo.
Y la cuestión es si luego será posible volver a encenderla

Nikolaus Harnoncourt

En resum, Harnoncourt reconeix molt bé el poder transformador i “humanitzador” de la música i de l’art, alhora que es mostra molt pessimista sobre el materialisme creixent de la societat actual i el menyspreu generalitzat  que se sotmet la música.

En aquest sentit, no comparteix l’esperit molt més optimista de Benjamin Zander que havíem exposat en una altra mateixa entrada d’aquest blog.

Excel·lent vídeo de Canal 33 sobre Nikolaus Harnoncourt

El següent reportatge emès per Canal 33 és un excel·lent retrat de Harnoncourt. Conté uns passatges entranyables i divertits d’una Harnoncourt assajant amb els músics de l’orquestra que són un encant:

També et poden interessar aquests articles

Carnaval dels animals de Saint-Saëns: tortugues i el can can

Una broma musical fantàstica de Saint Saëns en el seu Carnaval dels animals quan els atorga la música del can can a pas de tortuga, clar!

Carnaval dels animals de Saint-Saëns: tortugues i el can can

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Dues tortugues de disseny infantil i de color verd, cara a cara. Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns.

Tortugues

En aquest passatge del “Carnaval dels animals“, Saint-Saëns utilitza la cèlebre música can-can d’Offenbach. Ara bé, amb un tempo extremadament lent per a evocar el moviment lent de les tortugues.

És un moment molt original. Ho interpreten el piano i el quintet de corda format per 2 violins, viola i violoncel.

.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: hemions a tota velocitat

Els hemions són uns burros asiàtics que Saint Saëns fa bellugar molt ràpidament amb un piano que sembla fer-los embogir.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: hemions a tota velocitat

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Hemions amb fons de color taronja . Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns.

Hemions

Saint-Saëns no s’oblida dels hemions en el seu famós “Carnaval dels animals”. Els hemions són uns burros salvatges asiàtics.

Per figurar les curses ràpides dels hemions, el compositor utilitza el piano interpretant escales musicals a gran velocitat.

 
 

Carnaval dels animals de Saint-Saëns: un piano cloquejant

Saint Saëns dedica una secció a les gallines i al gall. I ho fa amb el piano que no para de cloquejar, mentre que el violí i un clarinet representen al gall.

Carnaval dels animals de Saint-Saëns: un piano cloquejant

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Dues gallines disseny infantil amb fons de color blau clar. Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Gallines i pollets

Gallines i pollets

Et sembla que Saint-Saëns s’oblidaria de parodiar les gallines en el seu “Carnaval dels animals”?

I tant que no! I aquí la tenim amb un piano, violí i clarinet com a protagonistes musicals!

És una peça amb música purament imitativa. El cloqueig de les gallines està imitat pel piano i el violí, mentre que el clarinet imita el cant del gall.

Al final de la peça el primer violí és el que reprèn el cloqueig de la gallina.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: pianistes, uns animals més!

Saint-Saëns fa aquí una brometa en posar entre la fauna animal als pianistes… que toquen escales frenètiques amunt i avall

Carnaval dels animals de Saint Saëns: pianistes, uns animals més!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Elefantet pianista amb fons de color taronja . Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Pianistes

Saint-Saëns fa aquí una brometa en posar entre la fauna animal del seu “Carnaval dels animals“, als pianistes. Naturalment, ara són els pianos els màxims protagonistes.

Cadascun sembla anar al seu aire tocant escales frenètiques amunt i avall, i esdevenint tot un maldecap per als oients

2 nens molt bon músics interpreten La Campanella de Paganini i Liszt

Dos nens molt jovenets interpreten La Campanella. Ho fan la violinista sudcoreana Ga-Yeon Lee i el pianista rus Alexander Malofeev

La Campanella de Paganini i Liszt, pot ser interpretada actualment per a nens?

La campanella de Paganini i Liszt interpretada per nens
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email

Fem memòria?

Fa uns dies, a l’article “Per què Niccolò Paganini compon La campanella i fascina Liszt

    • Havíem recordat coses importants sobre Paganini i Liszt.
    • Havíem dit que tenien en comú una cosa: eren uns grans virtuosos aclamats pel públic.
    • Havíem explicat algunes anècdotes sobre Paganini. Per exemple, que es parlava de la possibilitat que estigués posseït pel dimoni.

Ara ens preguntem si avui dia hi ha nens prodigis capaços de tocar aquell repertori musical tan excepcional.

La campanella: pot ser interpretada per nens?

La veritat és que no és gens fàcil. Nombrosos nens i nenes amb un talent excepcional interpreten aquestes i altres peces de gran dificultat.

És més, ho fan amb una habilitat tan sorprenent que deixen bocabadats als seus propis porfessors!

Vegem dos exemples:

a) La campanella, Paganini, per Ga-Yeon Lee

La violinista sudcoreana Ga-Yeon Lee quan era molt joveneta:

b) La Campanella, Liszt, per Malofeev

El pianista rus Alexander Malofeev, que actualment té 17 anys i ja ha guanyat nombrosos concursos internacionals de piano. El veiem en el següent vídeo quant tenia 13 ó 14 anys:

També et poden interessar aquests articles

Carnaval dels animals de Saint-Saëns, marxa reial del lleó

Carnaval dels animals, Saint Saëns. Marxa majestuosa del lleó. Vídeos i petita explicació pensada per a nens

Carnaval dels animals de Saint-Saëns, marxa reial del lleó

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Lleó amb fons de color clar. Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. Marxa del rei lleó

Introducció i marxa reial del lleó

El carnaval dels animals” de Saint-Saëns comença amb els dos pianos tocant a ritme àgil. Ben aviat els instruments de corda i en un registre greu imiten la desfilada dels lleons.

Se sent una marxa majestuosa amb un ritme molt característic. Els dos pianos toquen ràpides escales cromàtiques ascendents i descendents per imitar els inquietants rugits dels lleons.

Ho fan com si volguessin imposar-se als instruments de corda, els quals són més melodiosos. Per últim, sentim com els instruments de corda greus acompanyen als pianos.