Tema amb variacions “Ah vous dirai-je, Maman” de Mozart

L’objectiu d’aquesta entrada és conèixer la forma de tema amb variacions a través d’un exemple molt amè i que de ben segur ens resultarà familiar de Mozart: les 12 variacions sobre “Ah vous dirai-je, Maman”

Tema amb variacions “Ah vous dirai-je, Maman” de Mozart

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Exemple de forma musical: tema amb variacions

Continguts

L'objectiu d'aquesta entrada és conèixer la forma de tema amb variacions a través d'un exemple molt amè i que de ben segur ens resultarà familiar de Mozart: les 12 variacions sobre “Ah vous dirai-je, Maman”

Forma tema amb variacions

Què entenem per forma musical?

Com ja havíem vist a l’entrada “Tres trucs per comprendre i apreciar la forma musical“,  el compositor no crea les seves composicions com per art de màgia, del no-res, tal com raja. Per facilitat que tingui, sol treballar i estudiar de valent quin és el tipus de música que desitja fer. Planifica, preveu, prova, assaja, rectifica…

Només treballant, és possible que li arribi la inspiració. Sense el treball, tot això de la inspiració no és més que fantasia!

Igual que faria un escriptor, pensa els temes, el color o to de l’obra (instrumentació en el cas de la música) i l’estructura o forma musical.

Paritura amb llapis i goma esborrar simbolitzant el treball del compositor. Forma musical com a eina de planificacio

Què és la forma de tema amb variacions?

En essència, el tema amb variacions és un tipus de forma msuical basada en la variació, com també ho són altres formes com el basso ostinato i el passdcaglia. De fet, gairebé podem afirmar que jugar amb les variacions és cosubstancial en el treball del compositor.

No obstant i això, entenem el tema amb variacions com una forma per si mateixa fàcil de definir.  Es tracta d’agafar un tema musical que servirà de base per a tota la peça. Aquest tema sol presentar-se de forma molt clara a l’inici, i a partir d’aquí torna a interpretar-se però amb variants. Generalment, cada nova variant sol apartar-se més i més de l’original, si bé la gràcia és que es pugui reconèixer. 

Aquestes variacions poden ser harmòniques, melòdiques (presentar el tema amb més o menys ornamentacions, per exemple), rítmiques, de tempo (més ràpides o més lentes), textura (una textura homofònica o contrapuntística), àmbit (més agudes o greus), etc. 

12 variacions sobre “Ah vous dirai-je, Maman”

Aquesta és una obra molt coneguda de Mozart escrita per a piano.

Pel que fa a la forma, estem davant un tema amb variacions.

Això vol dir que el compositor presenta un tema inicial clar, net i fàcil de memoritzar.  En aquest cas, el tema és una cançó popular francesa.

Tot seguit, afegeix una sèrie de variacions cada vegada més allunyades d’aquest tema d’arrencada. En aquest cas, 12 variacions.

 

Retrat Mozart
Imatge lliure de drets autor. Wikipedia

Presentació interactiva de les variacions “Ah vous dirai-je, Maman”​


En aquesta presentació interactiva podràs escoltar les diferents variacions de l'obra mozartiana al teu ritme: saltar d'una a l'altra, re escoltar-les tantes vegades com vulguis.

Vídeo amb partitura

Si tens l’habilitat de seguir la partitura, aquest vídeo et servirà magníficament per copsar la forma de tema amb variacions.

Altres exemples de tema amb variacions

Per últim, aquí pots consultar una petita selecció d’altres obres musicals amb aquesta forma de tema amb variacions:

Conclusió

En resum, els compositors dissenyen un pla o estructura per les seves obres abans de posar-se mans a l’obra amb una nova composició. Per nosaltres, que som els oients, és bo intentar esbrinar la forma musical que segueix la peça que escoltem. I això, indiferentment de quin tipus de gènere musical estiguem escoltant.

El tema amb variacions és un exemple, si bé n’hi molts altres com la forma sonata, la fuga, el rondó…

Fonts consultades

  • «Wolfgang Amadeus Mozart». L’Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • COPLAND, A. (2017). Como escuchar la música, México: Fondo de Cultura Económica 
  • LANDON, H. C. Robbins (1991). Mozart y su realidad Guía para la comprensión de su vida y su obra. Barcelona: Labor
  • RANDEL, D. (2004) Diccionario Harvard de música. Madrid: Alianza Editorial
  • Forma musical. (2020, 28 de julio). Wikipedia, La enciclopedsia libre. Fecha de consulta: 06:14, agosto 11, 2020 desde https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Forma_musical&oldid=128071198.
  • Variació (música). (2020, 10 de maig). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 10:40, maig 10, 2020 de https://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_(m%C3%BAsica)

3 trucs que mai no fallen per comprendre la forma musical

Entendre què significa la forma musical per al compositor i per a l’oient, ens ajudarà a comprendre aquest concepte a fons i ens ajudarà a apreciar millor la música

3 trucs que mai no fallen per comprendre la forma musical

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
Portada post Forma musical. Noi escoltant música concentrat

Continguts

Davant una obra d’art, la nostra primera demanda és la d’ordre, sense el qual ens sentiríem perplexes i incòmodes. La segona qualitat que demanem és la de varietat, sense la qual no ens sentiríem plenament estimulats.​

John Hospers, “Understanding the Arts”

Tres trucs per comprendre millor la música

1r Entendre què és la forma musical

El compositor no crea les seves composicions com per art de màgia, del no-res o tal com raja. Per facilitat que tingui, sol treballar i estudiar de valent quin és el tipus de música que desitja fer. Planifica, preveu, prova, assaja, rectifica… Només treballant, és possible que li arribi la inspiració. Sense el treball, tot això de la inspiració no és més que fantasia!

Per forma musical entenem el pla que lliga o cohesiona tota una composició. En paraules del compositor Aaron Copland,  seria l’organització coherent del material utilitzat per l’artista

En música, aquest material és sonor. Per tant més abstracte i fugisser que els materials amb què treballa un escultor, pintor o arquitecte. Costa més esforç assimilar temes musicals o patrons rítmics que observar formes arquitectòniques. 

El compositor tant en l’actualitat com en èpoques passades, aprèn a compondre seguint unes formes o estructures.  Els grans artistes solen agafar les estructures preexistents com un punt de partida: no com un esquema que cal seguir fil per randa. El veritable artista fa que cada obra seva sigui única.

Aquestes formes són el fruit del treball de diverses generacions de compositors. Hi ha formes que han “triomfat”, que gairebé es poden considerar universals. Malgrat això, és el contingut musical el que mana i determina la forma final. No a l’inrevés!

Paritura amb llapis i goma esborrar simbolitzant el treball del compositor. Forma musical com a eina de planificacio
Imatge creda amb https://www.canva.com/

2n Reconèixer els ingredients claus de qualsevol forma musical

Què et suggereixen aquestes imatges?

Images d'edificis per buscar analogies amb forma musical
Imatge creda amb https://www.canva.com/

Molt probablement t’han suggerit aquests valors: 

entramat que simbolitza textura polifònica
Imatge creda amb https://www.canva.com/
I la pregunta és: en música també trobem aquests valors amb major o menor mesura?

Varietat-repetició en música

Exactament igual que passa en el món de la pintura o l’arquitectura, en la música també es poden identificar perfectament uns principis similars d’ordre, repetició, varietat, equilibri…

És necessari un equilibri entre elements nous que ofereixin contrast, sorpresa… i uns elements repetitius que donin seguretat.

Estudis recents, subratllen la transcendència de la  repetició en música. La professora Elizabeth Hellmuth Margulis, demostra que quan sentim per primera vegada una peça musical, ens resultarà més agradable i interessant  si consta de repeticions bàsicament melòdiques. Amb repeticions, també tenim la sensació que aquella música ha estat feta per humans. I això passa a totes les cultures del planeta. 

Imatge amb diversos cocos simbolitzant la importància de laa repetició en música i forma musical
Imatge creda amb https://www.canva.com/

Què ens passa als oients davant la repetició?

Quan escoltem música basada en seqüències repetides de notes, sabem què ve després; ens sentim orientats.

Respondrem a la música movent-nos, i escoltarem de manera més activa. A cada nova audició d’aquella peça musical, el nostre cervell es dedicarà a buscar nous detalls musicals de forma instintiva.

Margulis explica com un grup d’investigadors de l’equip del psicòleg Carlos Pereira (Universitat de Helsinki) van demostrar que el nostre cervell mostra més activitat en les regions emocionals quan la música que escoltem ens és familiar, independentment de si ens agrada o no.

Altres estudis d’Andrea Ordanini i Joseph Nunes (Universitat del Sud de Califòrnia) van analitzar més de 2.400 cançons de música pop de 50 anys. Van demostrar una fortíssima correlació entre el nombre de vegades que es repetia la tornada d’una cançó amb la popularitat que obtenia. A més repeticions, més èxit.

Indubtablement, en música clàssica aquest factor de la repetició també és clau.

Imatge creda amb https://www.canva.com/
Segons Margulis, els sons repetits generen màgia en el nostre cervell. Per això en agrada tant sentir les nostres cançons favorites una i altra vegada.

3r Escoltar activament: un aliat a favor de l'oient exigent

Acabem de veure com adonar-nos de les repeticions en música afavoreix una “màgia” especial: un gaudir de la música gairebé addictiu. Qui no ha escoltat una  mateixa peça musical una vegada i una altra? 

Per tot això, si volem apreciar la música de veritat, hem d’aprendre a escoltar música activa. I això és fàcil: es tracta únicament de posar atenció a la música mentre l’escoltem. Aquesta actitud ens permetrà adonar-nos de les repeticions, a sentir-nos orientats, a comprendre entrellats compositius que amaga aquella música, a apreciar-ne detalls que ens la fan estimar més i més.

Conclusió

En resum, qualsevol obra musical té un determinat plantejament formal: tant si és una cançó, com una obra de molta més envergadura a l’estil d’una simfonia o una sonata. Resulta necessari per al compositor. Forma part del procés compositiu. I per a nosaltres, els oients, adonar-nos d’aquesta forma és imprescindible. 

Fins aquí hem parlat de forma musical com a sinònim d’estructura o ordre musical. Podríem també haver parlat de formes musicals concretes exitoses en la història de la música occidental. Per exemple, forma sonata, tema amb variacions, fuga, o tantes altres. Ho farem en una altra entrada, encara que sigui també a petita escala.

Per saber-ne més

  • COPLAND, A. (2017). Como escuchar la música, México: Fondo de Cultura Económica 
  • MARGULIS, E. (2014). On Repeat: How Music Plays the Mind. Versió electrònica, Kindle
  • MARGULIS, E. (2 setembre 2014). Why we love repetition in music [vídeo] https://youtu.be/1lo8EomDrwA
  • RANDEL, D. (2004) Diccionario Harvard de música. Madrid: Alianza Editorial
  • TOCH, E. (2004). Elementos constitutivos de la música. Barcelona: Idea Books
  • Forma musical. (2020, 28 de julio). Wikipedia, La enciclopedia libre. Fecha de consulta: 06:14, agosto 11, 2020 desde https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Forma_musical&oldid=128071198.

Ken Robinson in memoriam. Reivindicació de la creativitat en el món educatiu

Ha mort Ken Robinson, defensor de la necessitat de transformar l’educació a través art i creativitat. Descobreix els seus llibres i vídeos més influents.

Ken Robinson in memoriam. Reivindicació de la creativitat en el món educatiu

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Share on whatsapp
In memoriam Ken Sir Robinson creativitat a les escoles

Continguts

Davant els reptes actuals, l'educació no ha de reformar-se, sinó que necessita transformar-se. La clau d'aquesta transformació és posar fi a l'estandardització, i tendir a la personalització de l'ensenyament per tal de facilitar que emergeixin els talents individuals de cada nen. Convé posar els estudiants en un entorn en què vulguin aprendre i on descobreixin de manera natural quines són les seves passions

Ken Robinson, "El Elemento. Descubrir tu pasión lo cambia todo"

Presentació Ken Robinson

El dia 21 d’agost del 2020, va morir Ken Robinson a l’edat de 70 anys. Ell va ser un educador, escriptor i conferenciant britànic que defensava una necessària transformació del món educatiu: no meres operacions de maquillatge. Considerava que una de les eines claus per a fer-ho era a través de la creativitat. Segons ell, és vital establir una nova jerarquització de les matèries a impartir a les aules. El teatre, el ballet, la pintura o  la música hi han de tenir molt pes. De fet, va fer la seva tesi doctoral sobre el teatre en àmbit educatiu.

Per a nosaltres, Ken Robinson era un referent i una font d’inspiració, i és per això que lamentem profundament la seva mort.  Els seus llibres i les seves conferències no ens permeten adormir-nos ni renunciar als nostres principis. Ens evidencia com potenciar la creativitat en el món educatiu és beneficiós per a tota la societat.

 

Ken Robinson

A banda dels seus nombrosos llibres i conferències, Robinson va ocupar nombrosos carrecs vinculats al món educatiu i de la creativitat, tant a Gran Bretanya com altres paÏsos com Hong Kong i Singapur. Veiem-ne una mostra:

Ken Robinson

Ideari de Ken Robinson

Tal com hem avançat, per Robinson el món educatiu necessita una revolució que doni un pes molt major a les arts. Cal tendir a una educació personalització (no estandarditzada com ho és avui en dia) i que tingui com a principal repte fer brollar els talents individuals de cada nen: les seves veritables passions. 

A parer seu, els centres educatius han de canviar amb els següents objectius a la vista:

1. Establir noves jerarquies en les assignatures

Tradicionalment, les escoles han donat per bones unes jerarquies en les matèries a impartir. Indubtablement s’ha donat prioritat a les matemàtiques, els idiomes. Segons Robinson això és degut al fet que el nostre sistema educatiu es va dissenyar a partir de la Revolució Industrial, una època en què era prioritari ensenyar a treballar.

En l’entrevista “Cada nen és un artista“, Robinson afirmava que existeix una percepció que les arts i humanitats no són rellevants, la qual cosa és una actitud tòxica. Les arts estan infravalorades, sobretot el ballet, la plàstica o el teatre. 

Children's creativity

2. Potenciar la creativitat

Robinson és força taxatiu afirmant que les escoles maten la creativitat. De fet, aquest és el titular de la seva conferència a les TED Conversations l’any 2006 amb la qual ha aconseguit tenir el màxim nombre de visites i comentaris de tota la trajectòria de les TED.

Els nens petits solen tenir molta confiança en la seva imaginació, però la perden a mesura que creixen.  La majoria d’estudiants no arriben mai a explorar les seves pròpies habilitats i interessos. Això fa que se sentin alienats, tristos, desmotivats. Per superar aquesta realitat,  les escoles haurien de preocupar-se per desenvolupar els talents naturals de cada alumne. 

3. Cal canviar el concepte d'intel·ligència, els sistemes d'avaluar

Segons Robinson, la intel·ligència va molt més enllà d’una sèrie d’habilitats pel que fa a càlcul, comprensió del llenguatge o pensament lògic, per exemple. Ja fa dècades que els psicòlegs han demostrat que la intel·ligència és ben diversa, i si no pensem un moment en la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner

El que convé és crear les condicions idònies perquè cada nen pugui descobrir i desenvolupar el seu talent. No és just encotillar-lo, limitar-lo o simplement fer-lo sentir inútil si no se’n surt en matemàtiques o la física i química. Pot ser una persona immensament feliç i exitós sent un ballarí o músic. 

 

fracaso-escolar

4. Personalitzar l'ensenyament. A la recerca de l'element

Les escoles no han d’ensenyar als alumnes a superar simplement els cursos, sinó que haurien de fomentar que cadascú desenvolupés les seves capacitats. Haurien d’afavorir que cada alumne trobés el seu “Element”

Robinson utilitza el terme d'”Element” per significar el punt de trobada entre les aptituds naturals i les passions de cada persona. Quan estem en el nostre element, connectem amb la nostra identitat i ens sentim feliços.   

5. Replantejar la vivència de l'error

Segons Ken Robinson, a les escoles -i les pròpies famílies- encara se sol considerar l’error com a negatiu. S’estigmatitza. I segons ell, això mata la creativitat. És ben simple: per a poder crear, cal innovar, refer, replantejar-se moltes idees preconcebudes. 

El nen no hauria de viure amb por a equivocar-se. Si és així, deixarà d’experimentar. Perdrà la seva creativitat innata.

La seva visió de l’error és idèntica a la que defensa el director d’orquestra i pedagog Benjamin Zander. Recordem com ell sovint celebra els errors amb els seus deixebles. Els veu com quelcom natural i a banda d’això com una possibilitat meravellosa per replantejar-se coses, maneres de fer, i, en definitiva, per a seguir millorant convençuts del potencial personal de cadascú.

student

Conclusions

Treball de Ken Robinson és coherent, sòlid, influent. Lamentablement, els canvis que ell propugna en el món educatiu no s’imposa de forma majoritària. A Espanya i a Catalunya, continuen sent molt minoritàries les escoles on l’expressió artística i la creativitat tinguin un pes notori.  

Per tots aquells que com a mestres ja hem acumulat força desencís, llegir o rellegir els llibres de Robinson equival a recarregar energies. El seu convenciment és encomanadís. Ens recorda que no val a defallir en els nostres principis. També ens convenç que el món de l’ensenyament i de l’art estan renyits amb els cofoismes i les rutines. 

Principals llibres i vídeos de Ken Robinson

Ken Robinson diu que les escoles maten la creativitat. TED 2006. 

Vídeo que en data de 25 d’agost 2020 ha superat els 66 milions de visualitzacions. Subtitulat en català

Ken Robinson: Cómo escapar del valle de la muerte en eduación.  TED  conversations, 2013.

Vídeo que en data de 25 d’agost 2020 ha superat els 10 milions de visualitzacions. Subtitulat en castellà

Ken Robinson i Lou Aronica. Escuelas creativas. La revolución que está transformado la educación

2016. Editorial De Bolsillo Clave
 

Ken Robinson. Encuentra tu elemento: El camino para descubrir tu pasión y transformar tu vida

2010. Editorial De Bolsillo Clave

Ken Robinson. El elemento. Descubrir tu pasión lo cambia todo

2010. Editorial De Bolsillo Clave

Per saber-ne més

També et poden interessar aquests articles