Franz Liszt a Barcelona: sales on va tocar, obres d’èxit

Franz Liszt va oferir a diversos teatres barcelonins l’any 1845. En quins teatres? Amb quins pianos va tocar? Quines obres va aconseguir més èxit?

Franz Liszt a Barcelona: sales on va tocar, obres d’èxit

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada Franz Liszt a Barcelona. Fons blau amb algunes estrelles. Piano

Continguts

Recentment vam publicar des de Musikhana un article en què oferíem una visió força exacta sis concerts de Franz Liszt a Barcelona. També tractàvem les seves motivacions a emprendre la gira per la península ibèrica i el repertorie: » Franz Liszt en Barcelona «

Ara completarem aquesta descripció amb una selecció de curiositats que ens faran sentir Liszt una mica més a prop.

El nostre objectiu ara és descriure com viatjava, com va ser rebut pel públic, en quin hotel es va estar, les seves relacions amb músics locals i els escenaris on tocava.

Franz Liszt a Barcelona: un rodamón en diligència

Avui en dia estem acostumats a veure concertistes viatjant de continent a continent amb un ritme vertiginós.

Però ni Liszt ni cap altre músic de la seva època disposava d’avions, ni trens, ni dels fantàstics cotxes que tenim avui en dia.

Com es desplaçava Liszt de ciutat en ciutat? A quin ritme? Amb qui viatjava?

Havia iniciat una intensa gira per la península Ibèrica fent una llarga estada a Madrid. Aquí va actuar per primera vegada l’octubre de 1844. Després va fer curtes estades en diverses ciutats andaluses, i se’n va anar a Lisboa passant per Gibraltar.

Després de Lisboa va tornar a fer breus estades per ciutats andaluses i València. Finalment va venir a Barcelona on l’esperaven al maig. Va arribar aquí l’abril de 1845.

L’acompanyava Louis Boisselot, fill del fabricant de pianos, i Ciabatti.  Ciabatti era un baríton que cantava alguna algunes peces operístiques en els concerts de Liszt, i que alhora feia de secretari seu.

 

Retrat Franz Liszt. Portada entrada Musikhana dedicada a Franz Liszt a Barcelona
Franz Liszt (Imatge 1)

 

Ell i els seus pianos de la casa Boisselot van arribar de València en una diligència de la  «Sociedad de diligencias de Cataluña» i per separat. Les notes de premsa informen que primer va arribar el piano i després ho va fer Liszt.

En concret, va estar-se tres setmanes a la capital catalana i va oferir un total de sis concerts. El ritme no era tan frenètic com l’actual. Les condicions de transport exigien un altre ritme més reposat.

Es va allotjar a l’ Hotel Oriente, un hotel que va causar furor quan es va inaugurar en el centre de les Rambles (1842) i que encara podem contemplar avui en dia

Piano Boisselot, un dels preferits per Franz Liszt a Barcelona
Piano Boisselot (Imatge 2)

Escenaris que van acollir Franz Liszt a Barcelona

SItuem-nos

Tradicionalment, l’escenari on havien tingut lloc els principals actes musicals i teatrals de Barcelona havia estat el Teatre de la Santa Creu. Ara bé, les coses comencen a revolucionar a mitjan segle XIX quan comencen a proliferar a la ciutat nous teatres i societats musicals-teatrals privades. És la fi d’aquell «monopoli».

La societat d’aquest tipus amb més força és sense cap dubte la Societat del Liceu (neix a 1838). Aquesta entitat seria la que va alçar el Gran Teatre del Liceu: una autèntica proesa.

Per raons molt diferents, Liszt no va fer concerts ni al Teatre de la Santa Creu ni a la Societat del Liceu.
Van ser dues altres entitats de molta menor volada les que van tenir el gran privilegi d’acollir-lo.

La Societat Filharmònica

La Societat Filharmònica de Barcelona s’inaugura oficialment  amb un concert solemne al Saló de la Llotja el dia 8 d’agost de 1844. El seu objectiu fonamental era organitzar concerts vocals i instrumentals setmanals per ampliar els gustos musicals del públic de la ciutat. 

Aquesta entitat va acollir tres concerts de Liszt i la seva sala se’ls va fer petita.

El Teatre Nou

Plaça Reial de Barcelona, on hi havia el Teatre Nou. Aquí va estar Franz Liszt a Barcelona
Pl. Reial Barcelona (imatge 3)

Va ser un teatre de vida bastant efímera. Inicialment es va instal·lar en un espai situat entre el carrer Ferran i la Plaça Reial de Barcelona. Les seves activitats es van allargar entre els anys 1840 i 1848

Aquest primer espai ocupat pel Teatre Nou va ser substituït el 1843 per un altre emplaçament a l’antic temple dels Caputxins. És per això que el teatre era conegut popularment com el Teatre dels Caputxins.

S’hi interpretaven peces teatrals, balls de carnaval i, de tant en tant, es tocaven peces instrumentals i es representaven òperes.

Indubtablement, els tres concerts de Liszt van ser l’esdeveniment més important de la història del teatre.

Llista d'èxits de Franz Liszt a Barcelona

El repertori de Liszt va ser bastant variat. Va interpretar nombroses fantasies seves basades en temes d’altres compositors, sobretot d’òperes (Donizetti, Bellini, Rossini …). Ara bé, també va tocar algunes obres originals i va improvisar en alguns concerts sobre temes que li demanava el públic.

Val la pena dir que no hauríem d’associar aquestes fantasies o «reminiscències» sobre temes operístics amb vulgars «refritos». Això ha passat massa sovint i no fa justícia a la qualitat musical que Liszt va saber imprimir a aquest gènere musical.

Les dues obres que van gaudir de màxim reconeixement per part del públic i dels crítics musicals van ser les següents:

    1. Reminiscències de Norma, S394, de Liszt
    2. Galop Chromatique, S 219, de Liszt

Reminiscències de "Norma", S. 394

L’obra en conjunt es basa en temes extrets de l’òpera «Norma» de Bellini. S’estructura en tres parts: 

  • 1ª part: s’inspira en el cor introductori del «Ite sul colle, o Druidi«
  • 2ª part: es basa en el principi i final de l’ària «Deh! Non volerli vittime«, i enmig fa una glosa del «Qual cor tradisti, qual cor perdesti«
  • 3ª part: pren com a referència novament el «Deh! Non volerli vittime«, l'»Ite sul cole, o Druidi«, i el «Guerra, Guerr

Els següents fragments ajuden a comprendre com Liszt s’inspira directament en diferents temes de l’òpera «Norma» de Bellini

Escolteu un parell de minuts de cada vídeo que automàticament s’iniciarà en el punt que ens interessa escoltar

Fragment basat en el cor "Ite sul colle, o druidi"

Versió òpera «Norma» de Bellini
Versió al piano de Zoltan Kocsis

Fragment basat en el cor "Guerra, Guerra"

Versió òpera «Norma» de Bellini
https://youtu.be/HcQAZgy-nn8

Grand Galop Chromatique, S.219

El «Grand Galop Chromatique» va ser escrit el 1838. va convertir-se en una de les peces predilectes del seu aturo. També va un dels seus principals cavalls de batalla per la seva extrema dificultat tècnica. Es una peça inspirada en els galops.

Escoltem una fantàstica versió a càrrec de Khatia Buniatishvili:

Com es mostrava Liszt a Barcelona? Distant? Comunicatiu? Extravagant? Seductor?

Tot i que no disposem de molta informació al respecte, tot indica que es va mostrar com un home proper, sensible i afable Dos fets ens ho corroboren:

  1. El 15 d’abril va participar en un concert al Teatre Nou a benefici dels pobres de la casa de la Misericòrdia. Aquest gest filantròpic del pianista va ser viscut positivament pel públic barcelonès
  2. Un altre gest que honra Liszt és que es relacionarà amb pianistes joves de la ciutat. Va donar classes particulars a Evaristo Bosch i Renart, i a Raniero Raymondi

 

Per acabar, veiem com se’n fa ressò la premsa:

El célebre Liszt cada día se atrae nuevas simpatías de cuantos tienen ocasión de conocerlo, encomiando a cual más super amabilidad, franqueza y humilde trato, en particular con los artistas de su profesión.
Uno de estos días el aventajado profesor de piano D. Raniere Raymondi, joven de 17 años, allegado y discípulo del maestro Vilanova, tuvo el honor de tocar en presencia del señor Liszt una muy difícil y profunda pieza de Thalberg, con una precisión y limpieza tal, que el eminente Liszt le mostró su aplauso con expresiones muy satisfactorias; habiendo merecido de tan grande artista lo que este le aleccione cono sobre consejos e incomparable saber durante su permanencia en esta ciudad.

Iguales muestras de benevolencia ha merecido el niño D. Evaristo Bosch,de doce años, que como dijo el señor Liszt hace honor a su maestro el señor Nogués Nogués, por haberle oído tocar un difícil capricho, composición del mismo Liszt

«Diario de Barcelona», 8 de abril de 1845, p. 1336)

Per saber-ne més

    • Aviñoa, Xose (1990). Aquel año de 1845. Anuario Musical, núm 45, p. 133-188.
    • Comellas, Montserrat (1997). L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX (Aproximació històrica) [tesi doctoral]. UAB, Barcelona.
    • Comellas, Montserrat (1994). 150è aniversari de la presència de Franz Liszt en terres hispanes. Revista Musical Catalana, núm. 119, p. 42-44.
    • Dömling, Wolfgang (1993). Franz Liszt y su tiempo. Alianza Editorial.
    • Drillon, Jacques (1986). Liszt transcripteur ou la cahrité bien or-donnée. Arles: Actes Sud.
    • Franz Liszt. (2017, 12 de desembre). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 24 d’abril 2018, de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Franz_Liszt&id=19315245
    • Radigales, Jaume (abril 1995). Els concerts de Liszt a Barcelona. Serra d’Or, 24-25.
    • Stevenson, Robert (1979). Liszt at Madrid and Lisbon: 1844-1845. Musical Quarterly, núm. 65, p. 493-512.

Crèdits de les imatges

  • Retrato de Franz Liszt. [Public domain], via Wikimedia Commons
  • Piano de cola Boisselot. By Boisselt et Fils (Marsella) [Public Domain], vía Wikimedia
  • Plaza Real Barcelona sept. 2007 by Fabiao 1309 [CC BY SA 2-0 fr ( htpps: //creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/fr/deed.en )], from Wikimedia Commons

També et poden interessar aquests articles

Contagia’t amb el ritme de valsos i polques de Johann Strauss

Benvolguts nens i nenes! Aquí trobareu uns vídeos inspirats en la música de Johann Strauss. Retroba’t Tom i Jerry i passa una bona estona.

Contagia’t amb el ritme de valsos i polques de Johann Strauss

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada fons rosa i figura infantil de dos nens ballant un vals. Johann Strauss com a títol

Continguts

Qui va ser Johann Strauss?

Dades bàsiques

Johann Strauss, “El rei del vals”, va ser un famós compositor que va néixer i morir a Viena (capital austríaca). Va néixer l’any 1825 i va morir el 1899, és a dir quan tenia 73 anys. Altres compositors molt coneguts d’aquella època van ser:

    • Franz Liszt
    • Robert Schumann
    • Franz Schubert
    • Felix Mendelssohn
    • Johannes Brahms

Quina música va compondre Strauss?

Va compondre uns 150 valsos, alguns dels quals encara ara són molt populars. De ben segur que et resulta familiar a la música de Al bell Danubi blau, Sang vienesa i Vida d’artista.

També va compondre moltes operetes vieneses en les quals l’alternen parts cantades amb parts dialogades. Una de les més conegudes és El ratpenat de la qual escoltarem l’obertura.

A banda de valsos i operetes va escriure polques, quadrilles i altres danses de saló.

matge exterior palau vienès clàssic simbolitzant època daurada dels valsos de Johann Strauss

Belvedere Palace, Vienna, by Chuca Cimas flickr

Família Strauss

El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al cafè Dommayer i esdevingué, així, un competidor del seu pare. Quan Johann Strauss pare va morir (1849) va fusionar les dues orquestres amb les quals va donar concerts per Europa.

Els seus germans també eren músics, i va ser precisament el seu germà Joseph qui va dirigir bona part d’aquests concerts.

Johann Strauss pare no volia que el seu fill es dediqués a la música, però ell va fer classes d’amagat tot i les prohibicions paternes perquè volia ser músic i no banquer. Tristament no es va reconciliar mai amb el seu pare.

Quan tenia 38 anys va entrar a la cort de l’emperador d’Àustria. Aquí van triomfar les seves composicions. Va dedicar Contes dels boscos de Viena a l’emperador Guillem II

Retrat de Johann Strauss, compositor de valsos i polques
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Johann_Strauss_Jr_Paris_1867.jpg

Algunes obres estrella de Johann Strauss

Marxa Radetzky, de Johann Strauss pare

Aquest vídeo correspon a una de les obres actualment més famoses de Johann Strauss “pare”, és a dir del pare del “nostre” Johann Strauss, el rei dels valsos.

Es tracta de la Marxa Radetzky. Aquesta versió correspon a la del Concert d’Any Nou del 2009 sota la direcció de Daniel Barenboim

Al bell Danubi Blau en dibuixos animats

Primers uns cignes i després el Tom i Jerry molt entremaliats tots ells, et presenten el vals Al bell Danubi blau… a la seva manera!

Polca Trisch Trasch en dibuixos animats

I ara els mateixos Tom i Jerry acaben interpretant a empentes i rodolons la polca Tritsch Tratsch

Concerts de Cap d’Any

Dibuix molt simple amb pregunta "Sabies que...?"
  • El Concert d’Any Nou és un concert que se celebra a Viena cada dia 1 de gener el matí a càrrec de l’Orquestra Filarmònica de Viena?
  • Es transmet per televisió arreu del món, i es calcula que el segueixen milions de persones a més de cinquanta països?
  • La música que s’hi interpreta és bàsicament de la família STRAUSS: Johann Strauss pare, Johann Strauss fill, Josef Strauss i Eduard Strauss?
  • Aquí Catalunya és tradició fer concerts amb el mateix tipus de repertori en moltes ciutats com Barcelona i moltes altres?

Joves directors dirigint obres de Johann Strauss

Edward Yudenich

Edward Yudenich dirigeix obertura El Ratpenat, de Johann Strauss.

Jonathan Otseniuk

Jonathan Okseniuk de quatre anys dirigeix la polca Sota trons i llampecs de Johann Strauss amb la Chandler Symphony Orchestra.

Uns postres molt especials

I com a postres molt llaminer, no et perdis aquest vídeo perquè uns cambrers molt divertits estan a punt de servir-te uns minuts molt divertits.

Música: obertura del Ratpenat

3 museus de música a Catalunya per explorar

Els museus dedicats a la música poden ser atractius alhora que educatius? S’estan adaptant als nous temps? Quins són els principals museus de música a Catalunya?

3 museus de música a Catalunya per explorar

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Museus de música a Catalunya Pau Casals Façana al passeig maritim

Continguts

Museus de música a Catalunya. Presentació

Descriurem tres museus de música a Catalunya.

Són tres propostes museístiques de molt interès i amb una personalitat molt definida.

Analitzar aquesta oferta ens permetrà captar la idiosincràsia de cada museu i valorar com lluiten per modernitzar-se, oferir serveis cada vegada més ambiciosos i trobar un espai en el teixit cultural de cada ciutat.

Podeu consultar una altra entrada de Musikhana dedicada als museus de musica a Europa.

MUSEU DE LA MÚSICA, Barcelona

Sala museu de la música de Barcelona.

Aerofons de broquet. Museu de la Música de Barcelona, de Ldolarius CC-BY-SA  Enllaç

Característiques

Els orígens del Museu de la música de Barcelona es remunten a començaments del s. XX.

Al llarg de la seva història ha anat canviant d’ubicació fins a arribar on és ara: a la Ciutat de la Música de l’Auditori.  Així doncs, el Museu s’ubica al costat de les sales de concerts de l’Auditori i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

La nova exposició permanent consta de prop de cinc-cents instruments de diferents èpoques i cultures

façana Auditori Música Barcelona

De Sergi Larripa – CC BY-SA, Enllaç

El recorregut principal comença amb una introducció als elements constitutius de la música, i a partir d’aquí el visitant va repassant l’evolució de la música al llarg del temps i espai (civilitzacions antigues, naixement i difusió de la polifonia, barroc, classicisme, Romanticisme, indústria del so, noves tecnologies…)

La col·lecció “La permanència del so. De la tradició oral a l’enregistrament digital” sobre la necessitat de fixar la música en diferents suports al llarg del temps.

A la sala interactiva els visitants poden tocar i experimentar objectes, maquetes o instruments reals.

El Museu de la Música de Barcelona té una filosofia i una raó de ser molt clara. Vol anar molt més enllà de ser un espai on els visitants puguin contemplar instruments i documents, i de voler preservar el patrimoni cultural. 

Aspira a ser una:

“àgora de trobada i un lloc de debat, coneixement i gaudi estètic que ha de permetre als ciutadans ser més conscients de com el fer musical construeix les nostres emocions individuals i socials”

Serveis del museu

  • Biblioteca i espai de documentació i recerca (EDR): organitza, conserva i difon tota la documentació que generen les col·leccions del museu. La Biblioteca disposa d’un catàleg amb més de 7000 registres especialitzats en organologia
  • Fons amb més de 2.400 instruments: una part exposada i una altra conservada en reserves accessibles
  • Arxiu històric amb les donacions i llegats de músics com Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Malats… Conté partitures manuscrites originals, fotografies, objectes personals i cartes
  • Fons sonor amb 13.000 enregistraments en diversos suports valuosíssim per comprendre l’evolució de la fixació del so al llarg de tres segles
  • Fons fotogràfic i audiovisual, històric i actual, d’identificació de les col·leccions, dels procediments de restauració i de les activitats del museu

Fonts bàsiques d'informació

MUSEU ISAAC ALBÉNIZ, Camprodon

Façana exterior Museu Albéniz a camprodon. façana austera

Angel Gallardo «Museo Albeniz» a Flickr

Aquest museu ha estat creat amb l’ajut dels descendents de l’insigne compositor, els quals, d’una manera desinteressada, hi han contribuït amb la major part del que conté; mobles, objectes personals, documentació…

Hi podem veure el piano vertical Bernareggi & Gassó, primeres edicions i fotocòpies de manuscrits originals de la seva obra, biografies, llibres dedicats, cartes, objectes personals, ampliacions de fotos personals…

 

Piano d'Albéniz al Museu Albéniz de Camprodon

Jordi Iparraguirre «Piano d’Isaac Albéniz»  Flickr

El museu Isaac Albéniz neix amb la intenció de ser un lloc de trobada per a tots els amants de la seva extraordinària música, disseminats per tot el món.

Ben aviat el Museu es traslladarà a l’edifici de Cal Marquès (s. XVII)

L’objectiu principal del Museu és donar a conèixer la vida i obra del compositor, i alhora oferir als visitants de la Vall de Camprodon, tant nacionals com internacionals, l’oportunitat d’un intercanvi cultural en tots els àmbits

Fonts bàsiques d'informació

MUSEU PAU CASALS, El Vendrell

Exterior del Museu Pau Casals El Vendrell, Museus de música a Catalunya
Foto original de Montserrat Comellas

Aquest museu està situat a la “Vil·la Casals”, la casa que el mateix Pau Casals es va fer construir al passeig marítim de Sant Salvador, El Vendrell.

Inicialment aquesta casa era concebuda com a casa d’estiueig, però la va reformar per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt entre els anys 1931 i 1936 per encabir-hi la Sala de la Música, el jardí i el mirador. Pau Casals hi va viure fins al 1939, quan es va veure obligat a marxar a l’exili i mai més hi va tornar.

El 1972, Pau Casals i la seva esposa Marta Montañez van crear la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de preservar el patrimoni que Pau Casals tenia a la casa de Sant Salvador.

El 1976 es va inaugurar la casa com a museu. El 1996 la Fundació Pau Casals va decidir tancar el museu per sotmetre’l a una profunda rehabilitació. L’actual museu va ser inaugurat el 2 de juny de 2001.

Tal com s’afirma des de la seva pàgina web, «l’objectiu principal del museu és el de conservar, preservar i difondre la vida i la obra de Pau Casals a través de l’extens patrimoni artístic i documental que s’hi conserva«

Fonts bàsiques d'informació

Per saber-ne més

RTVE a la carta, “Museo de instrumentos” programes monogràfics descarregables en format mp3 i d’una durada aproximada de 30 minuts per programa dedicats a museus sobre música d’arreu del món i presentats per Ana CASADO, emesos entre el 2011 i el 2012. Recuperables a http://www.rtve.es/alacarta/audios/museo-de-instrumentos/

També et poden interessar:

6 espectaculars museus de música a Europa que cal conèixer

Quins són els museus musicals “imprescindibles” a Europa i què ens ofereixen? Cada museu té la seva pròpia personalitat?

6 espectaculars museus de música a Europa que cal conèixer

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Aspecte exterior de la casa natal de Mozart. Viena.

Continguts

Presentació museus de música a Europa

A continuació farem una presentació dels museus de música a Europa «imprescindibles”. Igual que vam fer fa poques setmanes a Tres museus de música a Catalunya per explorar, mostrarem la personalitat única que ofereixen aquests museus.

MUSEU D’INSTRUMENTS MUSICALS (MIM), Brussel·les

Característiques i serveis

Façana exterior del MIM, Museu d'instruments musicals, a Brussel·les

Exterior Musical Instrument Museum Brussels-Schwars- CC BY-SA 3.  – Enllaç

Es tracta d’un museu espectacular amb més de 7.000 instruments de tots els continents convertint-se en un dels més importants del món.

Els instruments estan classificats segons el tipus i origen en diverses plantes. A la segona planta, per exemple, està dedicada a instruments occidentals (pianos, saxos, violins, orgues…); a la quarta ens trobem una gran col·lecció de pianos i claves, etc.

EL Museu també té la seva pròpia de concerts i organitza activitats per estudiants, activitats lúdiques per a famílies, associacions culturals, etc.

Stringed instruments - Musical Instrument Museum, Brussels - IMG 3994

Fonts bàsiques d'informació

HAUS DER MUSIK, Viena

Característiques i serveis. Modernització

La Haus der Musik o “Casa de la Música” de Viena és un museu dedicat a la música de sis plantes situat al primer districte de la ciutat.

Com a principis bàsics del museu són “Informació, educació i entreteniment”: el visitant entrarà en una aventura i experiència cultural impressionant i divertida. Dit en altres paraules, l’objectiu és “experimentar la música amb tots els sentits, participar activament, descobrir i jugar”.

Situat a l’antic Palau de l’Arxiduc Carles. Va ser també residència d’Otto Nicolai, compositor i fundador de la Filharmònica de Viena.

Annagasse Haus der Musik

 

Té molts al·licients interactius per als seus visitants, entre els quals la possibilitat de dirigir virtualment la Filharmònica de Viena, tal com es pot observar en el següent vídeo:

Gràcies a l’escenari virtual “Virto Stage” és com un teatre personal en què el visitant esdevé el director d’una experiència musical i operística multimèdia: una atracció interactiva on podran decidir sobre la música, decorats… i crear la seva pròpia popera amb només els moviments del seu cos.

Els nens també poden gaudir d’un escenari on podran crear un concert amb animals com a protagonistes. També té molt atractiu un joc musical basat en Mozart que involucra els visitants convertint-los en originals intèrprets del compositor.

Altres espais de gran interès són la Sonosfera i l’Instrumentarium des d’on poder estudiar els instruments de mida hiperdimensional

Fonts bàsiques d'informació

MUSEU INSTRUMENTS MUSICALS, Berlin

Característiques i serveis

Museu instruments de Berlin. Interior. Arquitectura moderna

Pat M2007 «Musical Instrument Museum, Berlin» –  CC BY-NC-ND 2.0  – Flickr

El Museu d’Instruments Musicals de Berlín disposa d’una col·lecció de 3.500 instruments que van des del s. XVI en l’actualitat. Està situada al Fòrum de la Cultura de la capital alemanya just darrere l’edifici de la Filharmònica.

Conté instruments de molt valor com un clavicordi portàtil que havia estat propietat de la reina de Prússia Sophie Charlotte, diverses flautes de Frederic el Gran, o l’harmònica de vidre de Benjamin Franklin.

Allotja l’Institut d’investigació Musical, una biblioteca especialitzada i un taller on es fabriquen i restauren instruments. Sovint s’ofereixen concerts amb instruments originals.

Exterior Museu Música Berlin. Edifici modern

Andreas Praefcke – «Berlin, Musikinstrumentenmuseum» – CC BY 3.0  – Enllaç

Fonts bàsiques d'informació

CITÉ DE LA MUSIQUE, París

Característiques i serveis

1984-1995 The City of Music, Paris 03

El Musée de la musique de París presenta una col·lecció de diversos centenars d’instruments de música reunits pel Conservatoire national supérieur de musique et de danse de Paris.

Són essencialment instruments de música clàssica i popular del segle XVII als nostres dies: llaüts, violins italians (Stradivari, Guarneri, Fet Mat), clavicèmbals francesos i flamencs, pianos francesos d’Erard i Pleyel, instruments d’Adolphe Sax.

El Museu de la música reuneix dins de la Philarmonie de Paris una col·lecció de més de 7.000 instruments i objectes d’art. Prop de 1.000 d’aquests instruments són mostrats al públic en l’exposició permanent i compta amb alguns tresors com un piano de Chopin o una guitarra de Jacques Brassens. Aquests instruments permeten fer un repàs de la història de la música occidental des del s. XVI als nostres dies, i acostar-se a les principals culturals musicals del món.

Musee-de-la-musique-3

Segons els responsables del museu, l’originalitat del museu -més enllà de la col·lecció permanent- radica en les exposicions temporals sobre temes que fomenten els estudis interdisciplinaris en matèria cultural. Organitza visites guiades, tallers, col·loquis, concerts….

El Musée de la musique forma part de la Cité de la musique que reuneix un conjunt d’institucions dedicades a la música, al barri de la Villette, al 19è districte de París.

La Cité de la musique està instal·lada a un edifici concebut per l’arquitecte Christian de Portzamparc i fou inaugurada el 1995.

Fonts bàsiques d'informació

CASA NATAL DE MOZART, Viena

Característiques i serveis

Mozart (5)

Aquest és un dels museus de música  Europa més visitats. Va ser inaugurat el 2006 amb motiu del 250è aniversari del naixement de Mozart.

A través de les tres plantes de la casa-museu, els visitants poden aprendre molts detalls de la vida de Mozart i el seu entorn: poden veure retrats i documents originals, el violí de la seva infantesa, el clavicordi amb què va compondre diverses peces inclosa “La flauta màgica”, autògrafs, etc.

 

Fonts bàsiques d'informació

MUSEU SIBELIUS, Turku

Sibelius-museo Turku

http://www.sibeliusmuseum.fi/en/El Museu Sibelius és un museu dedicat a la música finesa situat en un edifici dissenyat per Woldemar Baeckman els anys 60. Alberga una selecció de prop de 2.000 instruments de tot el món i una sala reservada a rememorar la vida i obra de Jean Sibelius.

S’hi celebren concerts setmanals de música de cambra durant tot l’any excepte l’estiu.

MUSEU WAGNER, Bayreuth

Exterior Haus Wahnfried

Haus Wahnfried, Bayreuth– Schybbay CC BY-SA 3.0Enllaç

El Museu Richard Wagner és un espai ideal per explorar en la vida del compositor. Permet contemplar la Casa Wahnfried on ell i la seva esposa Cosima gràcies al mecenatge de Lluis II de Baviera. De fet, la casa actual és una reconstrucció més o menys fidel a l’original que es va fer els anys 60 perquè havia estat destruïda per una bomba l’any 1945.

El Museu consta de 3 parts diferenciades: la dedicada a la vida del compositor i els seus descendents; una altra part dedicada a la història del Festival d’òpera de Bayreuth; i una tercera centrada en les relacions dels seus successors amb el nazisme.

CASA MUSEU DE BEETHOVEN, Bonn

2013-08-27 Beethoven-Haus, Bonngasse 20, Bonn IMG 5191

Per acabar aquest tour pels museus de música a Europa, ens referirem al Museu dedicat a la vida i obra de Beethoven. Conté  retrats, manuscrits, partitures manuscrites, instruments, estris de la vida diària…

El lloc de naixement serveix com a museu, mentre que els edificis veïns serveixen per albergar un arxiu sobre l’obra de Beethoven, una biblioteca, un editorial, i una sala de concerts de música de cambra.

Per saber-ne més

RTVE a la carta, “Museo de instrumentos” programes monogràfics descarregables en format mp3 i d’una durada aproximada de 30 minuts per programa dedicats a museus sobre música d’arreu del món i presentats per Ana CASADO, emesos entre el 2011 i el 2012. Recuperables a http://www.rtve.es/alacarta/audios/museo-de-instrumentos/

També et poden interessar aquests articles

Gran èxit del violinista Ole Bull a Barcelona l’any 1847

Barcelona va tenir el privilegi d’acollir a un dels virtuosos del violí més importants de la història.

Gran èxit del violinista Ole Bull a Barcelona l’any 1847

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Imatge detallada d'un violí simbolitzant els concerts d'Ole Bull a Barcelona

Continguts

L’any 1847 el violinista i compositor Ole Bull va oferir als principals teatres barcelonins una sèrie de concerts que van fer història. Val la pena recordar-los i sobretot assaborir la música d’aquest compositor i virtuós del violí conegut com el «Paganini del Nord».

Qui va ser Ole Bull?

Retrat Ole Bull
De Abraham Bogardus - Ole Bull cabinet card portrait, Dominio público, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47490449

Ole Bull (1810-1880) conegut com el «Paganini del Nord» va ser un violinista i compositor romàntic noruec de gran popularitat en vida, si bé avui en dia hagi quedat una mica eclipsat per altres compositors del s. XIX com Paganini, Liszt, Schumann o Chopin.

Malgrat que els inicis  de la seva carrera musical no van ser gens fàcils, va aconseguir fama mundial com a violinista. Va fer gires infatigables de concerts viatjant en carruatges i actuant davant audiències multitudinàries arreu del món.

Va buscar aconseguir un grau de virtuosisme pràcticament límit, arribant a tocar amb les quatre cordes juntes, per exemple. Era un profund coneixedor del mateix instrument i va introduir petits canvis que repercutien en els efectes musicals anhelats.

Rebé els elogis dels compositors més destacats de l’època com Schumann i Liszt, i acabaria fent una immensa fortuna.

Va estar diverses vegades als Estats Units per actuar com a violinista. Va comprar-s’hi uns terrenys de 45 Km², zona que anomenaria Nova Noruega i que avui en dia és el Parc Natural Ole Bull. Ell pretenia construir-s’hi un castell.

Se’l considera un precursor de la identitat noruega i el fundador del romanticisme nacional noruec. L’any 1850 va fundar El Teatre Noruec a Bergen.

Aquest petit vídeo del també violinista noruec Arve Tellefsen ens servirà per aproximar-nos a la música d’Ole Bull:

Ole Bull a Barcelona

Ole Bull va oferir un total de vuit concerts a Barcelona.

Els seus dos primers concerts al  Teatre Principal (antic Teatre de la Santa Creu) a finals de juny del 1847. I els altres sis al Gran Teatre del Liceu durant la primera quinzena de juliol del 1847, és a dir quan només feia tres mesos que s’havia inaugurat.  És en aquest escenari on Ole Bull presenta al públic major nombre i varietat d’obres.

Molt podríem dir sobre aquests dos teatres i sobre el tipus de funció en què s’encabien les actuacions dels concertistes, però l’espai d’aquesta entrada no ho permet. Ara bé, quedi dit que aquests concerts en absolut tenien el format actual sinó que s’inserien en funcions en les quals es barrejaven diversos gèneres (teatre, música i ball)

Èxit d'Ole Bull a Barcelona

Ole Bull va tenir molt èxit a la ciutat. Segons el crític de l’època Pau Piferrer, l’èxit d’Ole Bull no tenia antecedents a Barcelona. S’oblida del cas de Franz  Liszt un parell d’anys abans?:

Ningún artista hasta ahora había alcanzado en Barcelona un triunfo tan completo como Ole-Bull; y su grande ovación es comparable a la que tuvo en Valencia, pues acabado el concierto fue acompañado con hachas a su posada por un gran número de sus admiradores, y la orquesta del mismo teatro le tributó un digno homenaje haciéndole una serenata debajo la ventana de su cuarto.

Pau Piferrer, Diario de Barcelona, 29 juny 1847

Repertori musical d'Ole Bull a Barcelona

Algunes de les peces que va tocar són les següents:

La verbena de San Juan, Ole Bull. The Norwegian Radio Orchestra. Annar Follesø (violí)

No fa molts anys que Harald Herresthal va descobrir la partitura a la biblioteca del Palacio Real de Madrid d’aquesta obra musical d’inspiració clarament espanyola. L’obra té un ritme i un aire inconfusiblement espanyolistes.  Ole Bull la va compondre per a la reina Isabel II lany 1846 mentre estava de gira per Espanya.

Segons Harald Herresthal —màxima autoritat en Ole Bull— aquest compositor va ser el primer a donar categoria d’art a la música popular.

Polacca guerriera, Ole Bull. Bergen Philharmonic Orchestra. Ragnhild Hemsing (violí)

Estem davant una obra de caràcter virtuosístic amb la qual Ole Bull va obtenir molt d’èxit en les seves gires.

ESTÀS DAVANT UNA INTERPRETACIÓ D'UN MÈRIT I UNA HISTÒRIA MOLT ESPECIAL

Les violinistes Ragnhild i Eldbjørg Hemsing van rebre l'encàrrec de tocar música d'Ole Bull durant els actes de commemoració del bicentenari del naixement d'aquest compositor compatriota seu. Van proposar-se descobrir el "so genui Ole Bull".

I per fer-ho possible van recórrer indrets significatius per Ole Bull i van conèixer personatges vinculats a l'univers sonor d'Ole Bull. De tota aquesta magnifica aventura en va sortir un fascinant documental i una música indescriptible

Niccolò PAGANINI, Carnaval de Venècia. The Chamber Orchestra of Europe. Salvatore Accardo (violí)

Aquesta obra de Paganini va ser sovint interrpetada per Ole Bull. Són unes variacions per a violí i orquestra compostes per Paganini l’any 1817 sobre un tema poular durant les celebracions de les festes del carnaval venecià.

Ole Bull, Variacions sobre temes de Bellini. Bergen Symphony Orchestra. Arve Tellefsen (violí)

Era molt habitual que els intèrprets de l’època fessin composicions basades en temes que fossin molt coneguts per al públic, i en el segle XIX el repertori més de moda en els teatres era l’òpera italiana. Moltes d’aquestes transcripcions eren de molta categoria i només cal pensar en el cas de Liszt, que en va compondre moltes d’una qualitat excepcional. Ole Bull era a més un gran admirador de Bellini.

I la crítica què diu? Com respon en públic?

No bien hubo comenzado el primer solo del mismo que ya sorprendió a todo el público; pues al oír aquella larga "fermata" en la que tocando simualtáneamente y a la vez las cuatro cuerdas de su magnífico violín de Gaspar da Saló pareciónos oír una armonía celestial y producida por una mano sobrehumana; cuyo solo arranque ya descubrió la rara habilidad del artista. Sólo a Ole-Bull hemos oído la dificultad, que parece insuperable, de hacer en el género picado los rápidos arpegios a cuatro cuerdas, y a nadie como a él producir con tanta facilidad, limpieza y claridad los dulces sonidos armónicos o flautados que con tanta frecuencia embellece sus más difíciles pasos, ya igualándolos en robustez a los sonidos naturales del instrumento o ya dejándolos percibir a penas para imitar como en eco alguna frase de sus cantábiles.

Pau Piferrer, "Diario de Barcelona", 29 de juny 1847

El violí Gasparo da Salò d’Ole Bull també crida molt l’atenció i s’afirma que té més de 300 anys d’antiguitat, que té un preu incalculable, i que en el mànec té una escultura de Bienvenuto Cellini. S’afegeix que havia estat propietat d’un aficionat vienès i que li havia costat a Ole Bull 20.000 francs

Per saber-ne més

Fonts molt bàsiques sobre el tema

El següent reportatge de RTVE és ideal per conèixer els orígens del Gran Teatre del Liceu i la seva relació amb l’entramat cultural i social de la seva època… sense oblidar, és clar, la seva difícil coexistència amb el Teatre Principal

Clica sobre la foto per accedir-hi

 

Fonts especialitzades

  • Alier, Roger (2013). El Gran Teatre del Liceu. Edicions 62: Barcelona
  • Comellas, Montserrat (1997)  L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX, Aproximació històrica  [tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona
  • Haugen, Einar; Cui, Camilla (1993). Ole Bull: Norway’s Romantic Musician and Cosmopolitan. University of Wisconsin: Wisconsin

També et poden interessar aquests articles

Franz Liszt explicat als nens, i no tan nens!

La música de Franz Liszt resulta molt més atractiva si s’acompanya de dibuixos animats creats per persones de molt talent.

Franz Liszt explicat als nens, i no tan nens!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Portada de colors alegres amb un teclat acolorit i un text que indica Franz Liszt explicat als nensi amb títol de música clàssica per nens "Franz Liszt explicat als nens"

Continguts

Has sentit mai a parlar del compositor Franz Liszt? El recordem?

Retrat de Franz Liszt

Franz Liszt, retrat de Wilhelm von Kaulbach- domini public- Enllaç

Franz Liszt (1811-1886) va ser un pianista virtuós i compositor hongarès. De
fet, va ser el pianista més brillant de la seva època. Està enquadrat dins un
període o estil musical que anomenem Romanticisme.

El seu pare, que treballava per la família dels Esterhazy a Raiding, va ser el seu primer
professor de piano. va debutar com a concertista als 9 anys d’edat i aviat se’n
va anar a Viena a estudiar amb professors de gran renom com
Carl Czerny i Antonio Salieri.

Sent encara un nen de 11 ó 12 anys va fer concerts a Viena i Paris, on ja va començar a tenir un èxit que acabaria sent espectacular. Va dedicar-se a donar concerts arreu del món fins l’any 1847.  Entre moltes altres ciutats va estar a Madrid, Granada,
Lisboa i Barcelona. 

Un cop abandona la carrera de concertista, treballa com a director a la cort i teatre de Weimar. Aquí es dedica amb més energia a compondre música.

Per exemple, 12 poemes simfònics, una sonata per a piano i dos concerts per a piano. De fet, ell va ser qui va inventar el gènere anomenat “poema simfònic“, que bàsicament vol dir que estem davant una obra orquestral inspirada en una obra literària.

També és en aquesta època que Liszt revisa obres que havia compost ell mateix feia un bon grapat d’anys. Per exemple, els Grans estudis de Paganini per a piano: un conjunt de peces inspirades en obres de Niccolo Paganini, entre les quals la titulada “La Campanella” (la núm. 3) que sentiràs ben aviat interpretada per Lang Lang. 

L’any 1850 es retira a Roma, on rep ordes religiosos. Durant aquesta època li interessa sobretot la música religiosa.

Vols escoltar música de Franz Liszt tot veient dibuixos animats?

The Cat Concerto

Aquest és un episodi del gat Tom pianista vestit de frac disposat a interpretar la Rapsòdia núm. 2 de LISZT i que haurà de patir les entremaliadures del ratolí Jerry… Qui s’emportarà els aplaudiments del públic? 

Els dibuixos són del 1947 i encara avui en dia es consideren un dels millors dibuixos animats sobre música de la història. 

Rhapsody Rabbit

Ara és el Bugs Bunny qui ens tocarà la mateixa obra de Liszt, la Rapsòdia núm. 2 de Liszt… qui sap si tindrà un ratolí que li faci la vida impossible?

The Opry House

Aquest és un fragment d’una pel·lícula molt antiga de Walt Disney: de fet és del 1929! Imagina. Si ara estem l’any 2017, vol dir que ha complert ja 88 anys. Però t’agradarà, i si no, ens ho dius! A part d’uns fragments de música de Liszt, Mickey en tocarà un trosset de Carmen de Bizet i la canço anglo-americana «Yankee Duddle»

Encara tens energia per veure dos vídeos més?

Edward Yudenich

Un jove director d’orquestra, Edward Yudenich (8 anys)  et presenta una obra orquestral de Franz Liszt: Les preludes. Dirigeix  l’Orquestra Estatal d’Uzbekistan. Observa’l bé i també com juguen els instruments de l’orquestra:

Lang Lang i "La Campanella"

En aquest últim vídeo pots veure el pianista xinès Lang Lang l’any 2011 interpretant «La campanella» de Liszt, una obra basada en el moviment final del concert per a violí núm. 2 de Paganini.

Endevines per què porta aquest nom de «campanella»?

El concert és a Londres, als anomenats Proms: un cicle de concerts diaris que es fan a aquella ciutat durant els mesos d’estiu. Què et sembla aquest escenari? 

Per acabar, vols posar a prova tot el que has après?

Activitat sobre Liszt

T'hem preparat una activitat perquè puguis demostrar jugant tot el que has après.

També et poden interessar aquests articles

Victor Borge pianista humorista refinat

«Un somriure és la distància mínima entre dues persones». Tota una declaració d’intencions del pianista i humorista Victor Borge.

Victor Borge pianista humorista refinat

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Imatge de VIctor Borge amb títol "Victor Borge humor al piano"

Continguts

“Per sobre de tot, Borge era un músic consumat i dotat que també va passar a ser un geni utilitzant l’humor com una via per introduir conceptes de la música clàssica a nous públics”

Martin Cohen

Així és com ens presentava de forma general Martin Cohen al nostre personatge d’avui des de la seva web dedicada als mítics pianos Bösendorfer, una marca associada a Borge.

“Un somriure és la distància mínima entre les persones”

Victor Borge

Què podem dir del seu humor?

Borge va divertir a audiències de tot el món amb els seus monòlegs i pallassades. Va guanyar-se el reconeixement arreu on va anar, cosa que el va portar a actuar davant de nombrosos reis, reines i prínceps, i d’un total d’11 presidents dels Estats units. Va rebre nombrosos reconeixements honorífics en vida.

Va aconseguir un gran èxit que no hagués estat possible sense el seu extraordinari domini tècnic del piano. Eren constants les seves paròdies als tics dels intèrprets més “estirats” del món de la música clàssica.

Borge –danès de naixement però establert als Estats Units arran de la invasió de Dinamarca per part dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial- va fer història a Broadway amb el seu espectacle “Comedy in Music”. Aquest espectacle va aconseguir fer 849 representacions  al Golden Theatre, amb revisions, i  el portaria arreu del món.

Algunes de les característiques dels seus espectacles són:

  • El seu humor és elegant i allunyat de les astracanades
  • Es presenta sempre amb un somriure dolç
  • Ús de la puntuació fonètica
  • Li agradava interpolar el Happy Birthday mentre interpretava passatges de Mozart, Debussy, Chopin o Beethoven
  • Demostra bona capacitat per a improvisar
  • Juga amb el llenguatge creant el inflated language, només comprensible pels qui coneguin bé l’anglès.
  • Introdueix gags en què fa veure que cau de la banqueta; toca algun acord amb el cul… Això sí, no perd mai el seu estil elegant
Victor Borge en una imatge en blanc i negre
NBC Television [Public domain]

Dos exemples dels seus jocs de paraules ("inflated language")

  1. wonderful esdevé twoderful donat que won en anglès es pronuncia exactament igual que one. El que fa Borge és canviar el número «one» (un en català) pel «two» (dos en català)
  2. create esdevé crenine aprofitant que ate en anglès es pronuncia igual que eight. Aleshores, substitueix l'»eight» (8 en català) pel «nine» (9 en català)

Moments de les actuacions de Victor Borge (vídeos)

Victor Borge i Sahan Arzruni mà a mà amb la Rapsòdia hongaresa núm. 2 de Liszt:

Victor Borge bromejant amb Sahan Arzruni interpretant el Concert per a piano i orquestra núm. 1 de Txaikovski

"Hands off!!", amb la soprano Marilyn Mulvey

Ambdós interpreten el «Caro nome», del Rigoletto (Verdi). Divertida nit al teatre d’òpera i esbojarrada explicació del concepte de colaratura!

Què podem dir de la vida Borge?

  • Els seus pares eren músics. Va ser aclamat com a nen prodigi. 
  • Va estar a punt de convertir-se en concertista, però acabaria explotant la seva reputació de còmic actuant a diferents night clubs de la capital danesa. Intervencions a la ràdio, cine, shows teatrals
  • La persecució nazi contra els jueus va fer que la seva vida perillés. Va fer sketches antinazis. Quan Alemanya va envair Dinamarca (1940) -aleshores estava actuant a Finlàndia- va haver d’emigrar als Estats Units a correcuita
  • Allà va haver de començar de zero. Sense diners ni saber anglès va anar remuntant fins a aconseguir els seus primers treballs a la ràdio a Califòrnia. Poc més tard Actuaria al Carnegie Hall combinant faceta d’intèrpret i de còmic
  • Durant l’última etapa de la seva carrera va fer de director d’orquestra.
  • Borge es va mantenir actiu fins als 90 anys. Moriria a 91 anys a casa seva de Greenwich (Connecticut)
Primer pla Victor Borge

«Victor Borge (1909-2000) comedy pianist» John Irving –
CC BY 2.0Enllaç

Podem apreciar el seu estil de tocar més seriós interpretant el Clar de lluna de Debussy amb motiu de la celebració del seu 80è aniversari al Wolf Trap de Virginia (3 gener del 1989). El seu estil elegant, senzill, amb so molt càlid i subtil:

Recomanació final: Documental presentat per I. Perlmann

Per aquells que tinguin ganes de conèixer més a fons aquest personatge, els recomanem un excel·lent documental sobre Victor Borge presentat ni més ni menys que pel violinista Itzhak Perlman, un admirador declarat de Borge. El reportatge se centra en les actuacions de Borge i permet fer-ser una idea cabal del seu estil humorístic i interpretatiu.

Recull fragments de les seves actuacions amb Sahan Arzruni, Lauritz Melchior, Sergio Franchi, Marylyn Mulvey.

Perlman opina que un dels grans mèrits de Borge és el fet d’aconseguir que milions de persones gaudeixin de la música clàssica a través de la comèdia. Conclou el reportatge amb aquestes emotives paraules:

“El llegendari Victor Borge ha portat felicitat i somriures a milions de persones arreu del món durant més de 70 anys. M’ha fascinat i emocionat. Ell ha estat una gran influència per diverses generacions de músics i còmics entre els quals, jo mateix. Vull agrair-li personalment el fet de proporcionar tanta alegria a la meva vida i al món”

Itzhak Perlman

Fonts consultades

També et poden interessar aquests articles

Carnaval dels animals, de Saint-Saëns. Activitat i recursos a la teva mida

2ª part del Carnaval dels animals de Saint-Saëns. Peces finals que imiten el cant del cucut, les escales diabòliques en mans dels pianistes vistos com uns animals, uns fòssils o calaveres, i un cigne.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin

Juga a identificar les parts del Carnaval dels animals

En diverses entrades publicades recentment, has pogut anar veient pas a pas les diferents parts del Carnaval dels animals de Saint-Saëns.

A continuació, tens una activitat que et permetrà comprovar fins a quin punt ets capaç d’identificar cada part del Carnaval dels animals.

Clica sobre la imatge per fer l’activitat!

Carnaval dels animals de Saint Saëns: un cigne de somni

Buuuf! Aquí poca broma. Obra sublim i indescriptible de Saint Saëns. Un clàssic entre els clàssics.

Carnaval dels animals de Saint Saëns: un cigne de somni

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Cigne en un llac de colors alegres, vius. DIsseny infantil. Títol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. El cigne

El cigne

Aquesta és la peça més famosa del Carnaval dels animals de Saint-Saëns. Transmet pau i l’elegància dels cignes lliscant suaument en aigües tranquil·les. 

L’instrument protagonista és el violoncel tocant una melodia extraordinàriament bonica. Els pianos semblen imitar el moviment rítmic de l’aigua, fins i tot els seus esquitxos.

Importants ballarines com Anna Pavlova va integrar aquesta música dins del seu repertori amb el títol de La mort del cigne.

Extraordinària versió del ballet «La mort del cigne», un ballet coreografiat per Fokine a partir de l’obra de Saint-Saëns. Aquesta versió està a càrrec de la ballarina clàssica ucraïnesa Svetlana Zakharova l’any 2010.

5/5

Final del Carnaval dels animals

En aquesta peça, Saint-Saëns fa tocar a tot el conjunt instrumental tot fent una espècie de recordatori amb caràcter alegre de tots els temes anteriors.

Alguns d’aquests temes són més fàcilment identificables, per exemple, el del gall i les gallines, els burros o els cangurs.

carnaval dels animals de Saint Saéns: uns fòssils malintencionats

Saint Saëns demostra molt bon sentit de l’humor en aquesta peça del «Carnaval dels animals», i és que fins i tot els professors de música surten mal parats!

carnaval dels animals de Saint Saéns: uns fòssils malintencionats

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on linkedin
Calavera somrient amb fons bicolor de tons vius. Tïtol "El carnaval dels animals" de Saint Saëns. El fòssils

Fòssils

En aquesta secció del «Carnaval dels animals«, Saint-Saëns fa una paròdia de si mateix prenent com a base de la peça la seva pròpia Dansa Macabra.

El xilofon imita els sons dels ossos xocant els uns contra els altres. El seu tema serà imitat pel piano i després per la resta de conjunt instrumental.

Tot i que la peça és breu, també inclou un segon tema en què fa una paròdia als professors de música: concretament, dels professors de contrapunt.

Com ho fa? Sobreposant diferents melodies populars franceses, mentre que el clarinet va intercalant un motiu extret de «El barber de Sevilla», de Rossini:  la coneguda cavatina Una voce poco fa